L’altre dia em va comentar la meva parella que la presidenta del banc central europeu havia anunciat la intenció d’aquest de dissenyar els bitllets que hem fet servir fins ara i des del 2000. Els nostres estimats diners de paper tenen ara dibuixos d’edificis i elements arquitectònics inexistents però de cara a un futur se’ls hi vol donar més personalitat i escollir personatges importants de la història europea per estampar-los als bitllets. I si bé potser llavors els euros ens recordaran les antigues monedes amb cares de reis i dictadors, la meva parella pensa que seran menys neutres. A més, quin criteri se seguirà per tal d’escollir personatges europeus significatius? Portarà cua em penso. Com tot el que té a veure amb els diners, que ja sabem que són un mal necessari i que no en tenim mai prou. Ens calen per assegurar-nos que podem adquirir allò que necessitem i allò que desitgem.
A mi en aquests moments no me’n sobren pas perquè en els darrers cinc mesos he tingut una pila de despeses i imprevistos i he vist com el meu compte bancari ha anat minvant fins el punt que ja començo a tenir malsons. Per això quan diumenge al matí vaig veure que el meu ordinador no s’encenia ni donava senyals de vida m’hagués posat a plorar. El que menys necessito ara són més despeses perquè ja penjo d’un fil.
El tema dels diners és molt prolífic en molts idiomes perquè és fonamental per a tots des de que es va inventar. Els anglesos tenen moltes locucions en què hi apareix i avui us en vull fer arribar unes quantes. La primera és la de “money down the drain” que literalment és diners eixidiu avall i que es fa servir quan volem dir que hem malgastat els diners. Jo per exemple fa unes tres setmanes em vaig comprar un teclat pel mòbil que només m’ha funcionat una vegada. Això sí que són diners llençats!
I quan una persona no s’ha d’amoïnar per res perquè té prou diners per viure còmodament llavors es diu que aquesta persona “is rolling in money” o “is made of money” és a dir que roda en diners o està fet d’ells.
Ara ve una locució que m’agrada perquè en tenim una de similar. És la de “to have money burn a hole in one’s pocket”, tenir els diners que li cremen a un un forat a la butxaca que vindria a ser el nostre tenir la butxaca foradada. Els anglesos fan servir aquesta expressió principalment quan algú que no acostumava a tenir gaires diners, de cop en té i llavors no sap estar-se de gastar-los. I si no necessàriament anavem justos i ara no tenim control amb el que gastem, sinó que senzillament els dilapidem perquè en tenim a munts, llavors els britànics dirien que “we spend money like water” gastem els diners com l’aigua. I cal anar ara amb compte perquè l’aigua és un bé escàs a molts indrets i per tant l’expressió s’hauria d’adaptar als nostres temps.
El contrari d’això és anar just que els anglesos ho anomenen “money is tight”. I per cert hi ha una fantàstica cançó del grup britànic Simply red que es diu “money is too tight to mention”. Si algun dia teniu temps i us agrada la música us recomano escoltar els hits de simply red perquè n’hi ha de molt bons.
Si els diners s’han guanyat d’una manera legalment dubtosa els anomenen “funny money” i el “hush money” és el que es paga a algú pel seu silenci sobre algun crim.
I no sé jo vosaltres però hi ha una expressió anglesa que m’enamora perquè vol dir que un ha gaudit molt d’haver invertit els diners en quelcom determinat. És la de “to have a good run for one’s money”. Si heu posat els vostres estalvis en un viatge i l’heu gaudit de valent és quan podeu fer servir aquesta expressió.
Tanmateix no sempre ens abelleix haver de desembutxacar les virolles i quan ho fem amb desgana és quan diem “to fork out money”. A mi per exemple em tocarà ara pagar per un curs per treure’m el C2 de català que ara és una exigència però no ens la subvencionen.
La darrera expressió idiomàtica d’avui és per a persones roïnes “like taking money from blind beggars” com treure els diners de pidolaires cecs. Com ja podeu intuir s’empra quan s’està explotant a gent indefensa i vulnerable. Jo m’he sentit un parell de vegades així d’explotada quan un conegut em va demanar que li avancés els diners de les colònies del seu fill perquè s’havia equivocat introduint el pin de la tarjeta i s’havia quedat bloquejada. Em va demanar que fes jo la transferència però després no em va tornar els diners de seguida sinó que encara els hi vaig haver de demanar jo. I mai no he anat gaire sobrada de diners i en aquells moments tampoc hi anava. Sembla que no aconseguiré mai sortir de la meva situació precària a no ser que em toqui la loteria. I malauradament no hi crec i per això no en compro.
A vosaltres us desitjo una molt bona setmana!

Com us vaig comentar hi ha dues coses que em ballen pel cap darrerament: el tema de la Covid-19 i com podem acabar amb la pandèmia i el tema de l’habitatge. El primer perquè ens està impedint a tots fer vida normal i veig que la gent segueix sense ser conscient de les mesures que ha de prendre i això implica risc. I el segon tema és el de la llar perquè fa anys que tinc la il·lusió de poder adquirir un pis propi per no haver de pagar lloguer i viure amb l’ai al cor per si em renovaran o no el contracte.
Per a mi ara ja queda poc per entrar a viure en un pis que serà meu si Déu vol i no passa cap imprevist greu. Així és que una petita part del meu temps de lleure me’l passo mirant pàgines de decoració i mobles per anar pensant com puc fer casa meva més acollidora.
I seguint amb el tema de la casa, aquest dijous us porto la cinquena entrega amb més locucions angleses que tenen a veure amb la casa i el que hi té relació.
La primera locució d’avui és la de “in the best houses” que literalment vol dir a les millors cases i que en sentit figurat equival a estar en la millor societat.
Si no tenim prou diners per comprar el que ens agrada llavors el que diem és que practiquem “window shopping”. Les compres d’aparador són les que fem quan anem mirant articles de botiga en botiga però al final no comprem res. Parlant també de finestres, els anglesos anomenen “the window of the soul” la finestra de l’ànima als ulls. Molt poètic, no penseu?
Si algú descarta una cosa o deixa de tenir-hi interès els anglesos ho expressen amb un “to fly out of the window”. Per exemple, jo em volia comprar un pis al Poblenou, però veien l’oferta que hi ha i com d’inflats estan els preus, el meu projecte de comprar-me quelcom al barri “has flown out of the window”.
En el moment en que no som capaços de prendre una decisió els anglesos ho expressen amb la locució “to sit on the fence” estar assegut a la tanca. També es fa servir quan algú no sap decidir-se sobre a favor de qui està en una disputa. A Europa en aquests moments s’està discutint la reducció d’emissions de diòxid de carboni que contribueixen a l’escalfament global i el canvi climàtic. Un dels objectius principals a nivell mundial és prescindir del carbó per produir energia. Alemanya per exemple encara és molt dependent d’aquesta roca sedimentària per la seva indústria però augmentar la producció d’energia renovables netes suposa una inversió forta que no es pot fer d’un dia per un altre. El president de França Macron es va reunir amb el nou canceller Olaf Scholz per discutir sobre el tema. Alemanya vol apostar per les energies renovables però França vol tornar a l’energia nuclear fins poder abastir-se amb la renovable dintre d’uns anys. A Europa la visió que es té de les centrals nuclears és molt diversa. Països com Àustria i Alemanya no hi volen tornar pel risc pel medi ambient i la salut que pot provocar un accident. Altres països com França es replantegen l’energia nuclear com alternativa real a una que produeix més emissions de diòxid de carboni. Si en algun moment s’ha de decidir a nivell Europeu quina política seguir, els que voten probablement “will sit on a fence”.Fins ara cada país pot optar per l’opció que li sembli més adient per rebaixar les emissions però si comencen a proliferar les centrals nuclears potser tornarà a haver-hi conflictes perquè no és una energia desitjable. És altament rendible però el factor de l’error humà i les conseqüències que pot tenir un accident a una central nuclear espanten.
I si algú arregla les relacions amb algú altre després d’un conflicte o una ofensa, llavors els anglesos ho anomenen “to mend one’s fences”, és a dir, arreglar la pròpia tanca.
I deixant la tanca a banda, la cuina també dona molt de joc en anglès. A les converses trivials, superficials i no educades els anglesos les anomenen “kitchen talk”. I quan una persona li vol recordar a l’altra que té l’oportunitat de deixar un càrrec i les responsabilitats que comporta si no aguanta la pressió, llavors els britànics diuen “if you can’t stand the heat, get out of the kitchen”, és a dir que si no aguantes la calor, surt de la cuina.
El “kitchen cabinet” en anglès designa a aquell grup de consellers d’un Ministre que es paguen de manera privada. Aquests consellers privats no són funcionaris sinó gent a qui se’ls passen documents confidencials per tal que valorin i aconsellin sobre una situació determinada.
Per avui ja en tenim prou. Dissabte és Nadal i jo voldria desitjar-vos a tots unes festes entranyables acompanyats d’aquells a qui més estimeu.
Bo Nadal per a tots!

Continuo una setmana més amb el tema recurrent de les locucions que tenen a veure amb la casa i els elements arquitectònics. La primera expressió d’avui és una de molt similar a una castellana: “to put on a pedestal”, que en castellà seria “poner en un pedestal”. Per si no ho sabeu perquè la paraula no l’he escoltada mai, “pedestal” en castellà és “escambell” en català. En alemany quan es diu que es posa a algú en un escambell el que significa és que diem que una persona determinada té unes qualitats que no té en absolut. Vaja, quan exagerem les virtuts o bé les inventem per fer quedar bé una persona o per ensabonar-la.
Les cantonades en anglès també donen molt de joc lingüísticament parlant. Quan un està en una situació perillosa, llavors es diu “in a tight corner”, és a dir que estem en una cantonada estreta. I quan estem lluitant pels nostres propis interessos llavors els britànics diuen “ to fight one’s corner” que seria lluitar-se la cantonada. Més interessant em sembla encara la locució emprada per designar una relació amorosa que es manté en secret per no provocar enrenou en l’opinió públic. D’això els anglesos en diuen “a hole-and-corner affaire” una aventura de forat i cantonada, suposo perquè els amants s’han d’anar veient per racons on no els puguin enxampar a ells.
També les portes són un element arquitectònic productiu en el llenguatge figurat però moltes expressions són similars a les nostres com la de “open the door to” obrir la porta a una oportunitat o la de “shut the door at someone’s face” que és tancar-li a algú la porta als nassos. Entre les que no s’assemblen a les que coneixem per aquí m’agraden especialment la de “let someone/something in through the back door” que seria literalment deixar passar a algú o alguna cosa per la porta de darrere. Es fa servir quan volem indicar que s’introdueix una mesura de manera que els oponents no se n’adonen. Això és el que intenten fer els polítics contínuament o de vegades els directors de les empreses quan han d’imposar mesures poc populars entre els empleats.
Quan necessitem culpar a algú per quelcom que no ha anat del tot bé llavors en anglès diem “to lay at someone’s door”, que ens estirem a la porta d’algú. La imatge és clara perquè estirats davant d’una porta farem tanta nosa com recordant a una persona el que no ha fet bé.
Si dues coses són molt similars o una porta a l’altra en anglès diem “to be next door to something”, per exemple això que fan a Àustria de no permetre que els no vacunats no surtin de casa més que per allò més essencial és “next door to discriminating them for their ideology”. No vull entrar en polèmica però realment el fet de que s’ha de protegir la integritat física dels vacunats recloent els no vacunats a casa és discriminació per ideologia encara que estigui més que justificat. I jo també estaria a favor d’imposar unes mesures Covid-19 similars al reglament alemany 2 G aquí però en aquest país no prenem prou mesures ni tenim manera de controlar que es segueixin.
Aquí el 2G és una abreviatura que inclou els “Geimpfte” vacunats i “Genesene” els curats. A Alemanya només es permet l’accés al transport públic, a restaurants, bars i oci nocturn als vacunats o aquells que ja han passat la Covid-19 i estan immunitzats.
Però deixem el tema aquí perquè pot portar cua i anem a per la darrera expressió d’avui “to be a doormat” ser una catifa de l’entrada. Es fa servir quan es vol donar a entendre que una persona ha estat utilitzada i ha aguantat un mal tracte sense queixar-se. Les nostres pobres catifes de l’entrada aguanten que les trepitgin contínuament i no ens diuen res.
Com que havíem dit això del “next door” m’agradaria comentar-vos que hi ha una aplicació que es diu així i serveix per contactar amb veïns del propi barri i demanar el que un necessita o oferir el que ja no li cal.
Amb el tema de l’economia col·laborativa cada cop han sorgit més iniciatives per ajudar-se mútuament i estalviar diners alhora. Lendi és un grup que es pot trobar al Telegram, una altra mena de whatsApp, i que serveix per regalar els objectes pels que no tenim ús o per a avisar als veïns de que al carrer hi ha objectes abandonats en bon estat que algú pot aprofitar. També uns he de dir que la gent ofereix de tot. Des d’objectes i mobles en bon estat a pots de vidre del supermercat. Funciona de manera molt similar al Freecycle però és molt més ràpid. Algun dia ja dedicaré una entrada a totes aquestes iniciatives.
Bona setmana a tots!

Segueixo amb el tema de les locucions i expressions que tenen a veure amb la casa perquè n’hi ha per parar un tren. I si estenem el tema casa i hi incloem les parts d’aquesta, llavors hi ha material per setmanes. Però anem pas per pas.
La primera expressió de la que us vull parlar avui és la de “to eat someone out of the house and home” que traduït seria menjar-se a algú fora de casa seva i la seva llar. Això no és una altra cosa que endrapar tantíssim a la casa d’un altre que el treus de la seva. Us en poso un exemple d’una situació que em va passar a mi. Jo tenia el meu primer pis de soltera als vint anys. Estava situat a la Sonnenallee de Berlin i un vespre em va trucar a casa un conegut que es va presentar sense avisar. El paio, que era alt com un sant Pau, portava fam i les butxaques buides i em va demanar si tenia quelcom per menjar. Jo per aquelles èpoques no anava gaire sobrada de diners així és que a la nevera hi havia una mica de pa i melmelada, formatge i algun plat precuinat per quan l’estomac estava massa buit. El meu conegut tenia gana i no va dubtar ien demanar-me si tenia res per menjar. Li vaig portar el pa i la melmelada pensant que se’n serviria unes llesques i me’n deixaria per mi. Però va resultar que se’m va acabar tot el pa de pagès i la melmelada i jo em vaig quedar amb un pam de nas sense saber si dir-li que pensava que el seu comportament era un pèl descortès. Aquell noi clarament va fer el que els anglesos en diuen “eat me out of the house and home” perquè literalment em va deixar amb la nevera pelada i l’estomac fent rau rau. De gent amb cara n’hi ha per tot arreu com podeu veure.
I quan un va de casa en casa afartant-se el més segur és que acabi estan gras. Si una persona és grassa els anglesos diuen que sembla un cantó d’una casa “ to look like a side of a house”. Això és un eufemisme simpàtic per no haver de dir les coses pel seu nom. Igual que quan diuen que a una persona li sobren uns quilos i ho fan designant-la com a “stocky”, és a dir, que té stock o reserves. I és que els éssers humans demostrem tacte i empatia lingüística sovint. No ens agrada anomenar les realitats crues amb el nom que els pertoca. D’això ja n’havia parlat anteriorment en un article del blog. I llavors ja us vaig fer cinc cèntims de diverses maneres que hi ha en vàries llengües de designar la mort. Doncs bé, quan una persona és morta i enterrada es diu que és a la “last home” la darrera casa, és a dir a la tomba.
Més positiva és la locució de “to be home and dry”, ser a casa i sec, que s’empra quan es vol dir que s’ha tingut èxit en quelcom. Si jo per exemple en un any aconsegueixo estar establida i haver canviat de lloc de treball podré dir que sóc “home and dry”.
I si algú li deixa clara una cosa a una altra de manera sovint dolorosa, els anglesos diuen “to bring something home to a person”, és a dir portar-li una cosa a casa a una persona. El cert és que el món està força farcit de gent que té molt bon concepte de si mateixa i que es creuen perfectes. De vegades cal deixar a aquesta gent clar que potser no són tan meravellosos o meravelloses com es pensen. A mi per exemple se m’acut una companya de feina a qui hauria de “bring it home to her how cruel she can be”, és a dir deixar-li clar com de cruel pot arribar a ser perquè es pensa que és una bellíssima persona. En aquest cas el que li dirà seria el que els anglesos anomenen una “home truth”, una veritat casolana.
I quan no hi ha res extraordinari a dir de res els anglesos ho expressen amb un “nothing to write home about” un res sobre el que escriure a casa.
Aquesta setmana però del que sí hauríem d’escriure a casa és de les destrosses ocasionades durant les festes de la Mercè. Han deixat el barri del Poblenou trinxat i han donat peu a molts “botellons” que propiciaran contagis. En època de pandèmia i amb una ciutat que és un desgavell total, de veritat calia fer les festes? No hauria estat més assenyat no fer-les aquest any?
Particularment jo preferiria carrers més ben asfaltats i empedrats, parcs més ben cuidats, transport públic més regular i un increment del personal sanitari i de seguretat. Però és clar, el que jo demano són molts diners i les festes de la Mercè s’organitzen amb quatre xavos que paguem tots dels impostos. Com també paguem de les nostres butxaques les brigades de neteja que deixen la ciutat mínimament decent per començar la setmana com si no hagués passat res.
És més fàcil donar-nos pirotècnics que no pas oferir atenció al ciutadà. És una realitat trista però certa. De vegades penso que no estem tan lluny de la política de “panem et circenses” que practicaven els romans. Cal veure-ho tal i com és. Bon dijous a tots!

Segueixo avui amb el tema de les locucions angleses que tenen a veure amb la família perquè encara n’hi ha unes quantes més.
La primera que us vull comentar m’agrada especialment pel seu significat, és la de “sisters under the skin”, germanes sota la pell. S’utilitza quan es vol expressar que dues dones que venen d’entorns diferents i pertanyen fins i tot a ètnies diferents tenen els mateixos gustos, habilitats o un tarannà similar que les fa compatibles. Si tenim la sort de conèixer gent d’altres països, ens adonem que l’afinitat no és un producte cultural sinó que és qüestió de caràcter.
Quan les persones són considerades poc sofisticades i fins i tot ignorants, els anglesos diuen que són “country cousins”, és a dir cosins de poble. Evidentment aquesta expressió data d’una època en què van començar a estar de moda les ciutats i els pobles quedaven més aïllats i els darrers progressos els semblaven llunyans o ni tan sols arribaven. L’Anglaterra que va veure néixer aquesta locució ha canviat perquè ara qui té diners va a viure a les afores en pobles ja que les ciutats impliquen molt estrès i problemes socials. Vaig comentar també en un post anterior que el que en castellà designen com a “pueblerino” en anglès s’anomena “country bumpkin” carabassa de poble, i en alemany “Landei” ou de poble. La llengua encara no ha adaptat la locució al pensament modern perquè avui dia cada cop més gent vol anar a viure al poble amb les mateixes comoditats que la ciutat però sense els nivells de contaminació de les metròpolis.
I parlant de pobles i de gent del camp, un “son of the soil” o fill del sòl, és una persona que ha crescut al camp o en una granja. D’aquests ja no en deuen quedar gaires perquè la pagesia i la ramaderia requereixen molt esforç i pocs guanys. És una llàstima que els governs no sàpiguen cuidar els treballadors del camp i de la terra que són els que alimenten les ciutats. De fet estan força desprotegits per la llei com ja us explicaré en un post un altre dia. Potser fins i tot la setmana vinent.
Quan diem que les persones són “country cousins” en certa manera se’ls considera un pèl ignorants perquè el coneixement en altres èpoques no arribava als pobles. Quan algú però és ingenu per naturalesa i confia massa en altres persones i per tant és fàcil d’ensarronar els anglesos l’anomenen “a babe in arms” un bebè en braços. I com que els bebès són el més innocent del món junt amb els animals, quan els anglesos parlen dels “babes in the wood”, els bebès al bosc, estan parlant de la gent innocent, massa confiada i sense experiència.
Els bebès són un tema del que les locucions angleses en treuen molt de profit. Per exemple quan algú es troba de cop i volta fent-se càrrec de les responsabilitats d’un altre ells diuen “to be left holding the baby”, és a dir, que t’han deixat aguantant en braços al bebè.
I recordeu que volia dir allò de “to throw away the baby with the bathwater?” Llençar el bebè amb l’aigua de la banyera? Doncs vol a dir deixar perdre coses valuoses intentant desfer-se del que ens molesta.
Seguim. He comentat unes quantes expressions que tenen a veure amb la manera com designem gent ingènua i sense experiència. Ara us en explico una que és tot el contrari. Quan volem dir-li a algú en anglès que no doni lliçons a una persona amb més experiència que ell o ella, els britànics diuen “ don’t teach your grandmother to suck eggs”. No ensenyis a la teva àvia a xuclar ous. No entrem ara en quins ous perquè crec que la locució té un clar doble sentit i més coneixent els anglesos.
La que fa molta gràcia és la de tenir “grandmother’s funeral syndrome”, síndrome de funeral de l’àvia. Què és? Doncs és el que diuen al Regne unit quan algú està absent a la feina dient que està malalt i se sospita que no ho està. Prové de l’època en que l’excusa recurrent per no anar a treballar era dir que s’havia mort l’àvia.
Recordo que l’any 2007 la directora del centre on treballava a aquella època em va parlar d’una alumna que sempre li venia amb excuses de no haver pogut fer la feina perquè havia hagut d’estar per la seva tieta que estava molt malalta. A mida que avançava el curs ella pintava la tieta cada cop pitjor fins que un dia que no devia entregar algun treball de molt pes, la noia va explicar que la seva tieta havia mort. Llavors la directora, entendrida per la història, va trucar a la mare de l’alumna per donar el condol i resulta que la tieta estava la mar de sana i que la nostra alumna s’havia inventat tota aquella història per no presentar la feina a temps. Doncs bé, clarament l’alumna patia “grandmother’s funeral syndrome”.
I si a algú de vosaltres el volen fer responsable pel comportament d’algun col·lega o soci, llavors els britànics pregunten “am I my brother’s keeper”, sóc el vigilant del meu germà? Per deixar clar que el que facin els companys de feina no és la nostra responsabilitat.
Com que ja us vaig comentar la setmana passada que les mascotes són part de la família us deixo de nou amb una imatge del Safrà fent la migdiada i el Sugus intentant despertar-lo.
Bona setmana a tots.