Continuo una setmana més amb el tema recurrent de les locucions que tenen a veure amb la casa i els elements arquitectònics. La primera expressió d’avui és una de molt similar a una castellana: “to put on a pedestal”, que en castellà seria “poner en un pedestal”. Per si no ho sabeu perquè la paraula no l’he escoltada mai, “pedestal” en castellà és “escambell” en català. En alemany quan es diu que es posa a algú en un escambell el que significa és que diem que una persona determinada té unes qualitats que no té en absolut. Vaja, quan exagerem les virtuts o bé les inventem per fer quedar bé una persona o per ensabonar-la.
Les cantonades en anglès també donen molt de joc lingüísticament parlant. Quan un està en una situació perillosa, llavors es diu “in a tight corner”, és a dir que estem en una cantonada estreta. I quan estem lluitant pels nostres propis interessos llavors els britànics diuen “ to fight one’s corner” que seria lluitar-se la cantonada. Més interessant em sembla encara la locució emprada per designar una relació amorosa que es manté en secret per no provocar enrenou en l’opinió públic. D’això els anglesos en diuen “a hole-and-corner affaire” una aventura de forat i cantonada, suposo perquè els amants s’han d’anar veient per racons on no els puguin enxampar a ells.
També les portes són un element arquitectònic productiu en el llenguatge figurat però moltes expressions són similars a les nostres com la de “open the door to” obrir la porta a una oportunitat o la de “shut the door at someone’s face” que és tancar-li a algú la porta als nassos. Entre les que no s’assemblen a les que coneixem per aquí m’agraden especialment la de “let someone/something in through the back door” que seria literalment deixar passar a algú o alguna cosa per la porta de darrere. Es fa servir quan volem indicar que s’introdueix una mesura de manera que els oponents no se n’adonen. Això és el que intenten fer els polítics contínuament o de vegades els directors de les empreses quan han d’imposar mesures poc populars entre els empleats.
Quan necessitem culpar a algú per quelcom que no ha anat del tot bé llavors en anglès diem “to lay at someone’s door”, que ens estirem a la porta d’algú. La imatge és clara perquè estirats davant d’una porta farem tanta nosa com recordant a una persona el que no ha fet bé.
Si dues coses són molt similars o una porta a l’altra en anglès diem “to be next door to something”, per exemple això que fan a Àustria de no permetre que els no vacunats no surtin de casa més que per allò més essencial és “next door to discriminating them for their ideology”. No vull entrar en polèmica però realment el fet de que s’ha de protegir la integritat física dels vacunats recloent els no vacunats a casa és discriminació per ideologia encara que estigui més que justificat. I jo també estaria a favor d’imposar unes mesures Covid-19 similars al reglament alemany 2 G aquí però en aquest país no prenem prou mesures ni tenim manera de controlar que es segueixin.
Aquí el 2G és una abreviatura que inclou els “Geimpfte” vacunats i “Genesene” els curats. A Alemanya només es permet l’accés al transport públic, a restaurants, bars i oci nocturn als vacunats o aquells que ja han passat la Covid-19 i estan immunitzats.
Però deixem el tema aquí perquè pot portar cua i anem a per la darrera expressió d’avui “to be a doormat” ser una catifa de l’entrada. Es fa servir quan es vol donar a entendre que una persona ha estat utilitzada i ha aguantat un mal tracte sense queixar-se. Les nostres pobres catifes de l’entrada aguanten que les trepitgin contínuament i no ens diuen res.
Com que havíem dit això del “next door” m’agradaria comentar-vos que hi ha una aplicació que es diu així i serveix per contactar amb veïns del propi barri i demanar el que un necessita o oferir el que ja no li cal.
Amb el tema de l’economia col·laborativa cada cop han sorgit més iniciatives per ajudar-se mútuament i estalviar diners alhora. Lendi és un grup que es pot trobar al Telegram, una altra mena de whatsApp, i que serveix per regalar els objectes pels que no tenim ús o per a avisar als veïns de que al carrer hi ha objectes abandonats en bon estat que algú pot aprofitar. També uns he de dir que la gent ofereix de tot. Des d’objectes i mobles en bon estat a pots de vidre del supermercat. Funciona de manera molt similar al Freecycle però és molt més ràpid. Algun dia ja dedicaré una entrada a totes aquestes iniciatives.
Bona setmana a tots!