Com que els números regeixen la nostra vida trobem una pila d’expressions en molts idiomes i avui us en duc unes quantes en anglès. Segur que el tema torna a ser apropiat perquè ara just abans del sorteig del “niño” algunes persones van boges per aconseguir un número de loteria determinat i altres observen els números que veuen embadalits com si el mateix dècim els hagués de dir si serà o no el guanyador. Jo però em conformo en arribar a les meves vacances de Nadal “all in one piece” tota d’una peça, és a dir sencera a pesar de tots els nervis acumulats durant el trimestre i la gestió poc transparent de les eleccions a la meva escola. Quelcom que em molestarà durant un temps perquè en una escola centenària i amb un membre de la mesa electoral amb una titulació d’advocada, el que no és de rebut és que s’informi sobre el procediment del vot en diferit a través del canal de whatsapp en què només hi participen uns quants professors però no tots. Ridícul perquè és com si s’hagués volgut excloure expressament aquells que no participen dels esmorzars del dilluns a l’escola. En fi. El procediment ha estat tan poc transparent que CCOO s’ha plantejat impugnar les eleccions i repetir el procés per tornar al principi, és a dir per anar “back to square one” tornar al primer quadrat. Però això no aconseguirà minvar en el més mínim la meva alegria per les properes i imminents vacances que comencen demà mateix. Molta gent ja fa una setmana o dues que ha gaudit dels típics sopars de Nadal d’empresa en què es menja força, es beu encara més i es fa allò que els anglesos anomenen “have one too many”, prendre’n una de més. Es refereix òbviament a les copes. I quantes vegades no es diuen coses que no s’haurien d’haver dit o s’han d’escoltar coses que no es volen escoltar? Ja sabeu allò que diem els catalans tan sàviament “paraula i pedra solta, no tenen volta”. Els anglesos a l’última beguda abans de marxar l’anomenen “one for the road”.
Seguint amb el número 1, quan volem indicar una gran quantitat diem “a million and one”. Ara per aquestes dates “a million and one” són els regals que comprem pels més propers per fer palès el nostre afecte a les persones que ens envolten. I si diem que quelcom és “ten to one” és que és molt probable. Del número 1 passem al 2 amb una expressió que també coneixem nosaltres “kill two birds with one stone” és a dir solucionar dos problemes amb un sol moviment. I quan el que fem és donar la nostra opinió els anglesos diuen “put in one’s two cents” posar els propis dos cèntims. En alemany això s’expressa dient que hi afegim la pròpia mostassa. Ja sabeu però que expressar l’opinió pot ser un esport de risc segons com. Probablement serem més feliços i viurem millor si només l’expressem davant d’aquells a qui tenim veritable confiança perquè ells no ens jutjaran. De fet quan es critica o ataca a algú els anglesos també fan servir l’expressió de llençar la primera pedra, “to cast the first stone”. La setmana passada va ser Trump qui va criticar Europa i es va permetre dir que anàvem pel mal camí i que era molt dolenta per a la gent. La crítica es referia probablement a la multa de la EU a X. En tot cas Trump vol que Amèrica pugui seguir fent la seva per molt que això vagi en contra de les directrius europees.
Quan ens qüestionen de manera exhaustiva sobre quelcom els anglesos diuen que obtenen el tercer grau “to get the third degree”. Per exemple quan en una parella un dels integrants ha de donar sempre explicacions a l’altre sobre el que fa o deixa de fer això seria “get the third degree”. A certes edats els pares també volen saber exactament què fan els seus fills i de vegades o sovint els sometent a interrogatoris. I si una cosa passa amb freqüència diem que és “nine times out of ten” nou de cada deu vegades. I per avui ho deixem perquè amb les festes imminents i els preparatius d’aquestes segur que esteu ben saturats. No sé si us agraden les festes tan seguides però a Catalunya molta gent celebra la nit de Nadal que no és típica nostra, el dia de Nadal i el 26 que ja estem tots ben tips. I les festes segueixen amb el cap d’any i el primer de gener i acaben amb el 6 del dia de reis. Una simfonia d’àpats socials i hores amb el cul enganxat a la cadira. I si no hi ha vacances que permetin fer una mica d’esport entre mig, em demano si els Nadals no es tradueixen en un excés calòric i de colesterol. Tot i així entenc que agradin d’allò més a una immensa majoria de gent. Jo us desitjo un Nadal en molt bona companyia i un temps per a vosaltres i els vostres que poden ser o bé família o bé amics perquè aquests darrers acaben sent igual d’importants.

La setmana passada vaig escriure un post sobre els números i avui, en certa manera, seguiré amb ells. Us vull dur expressions idiomàtiques en què ells en són protagonistes i començaré avui per les del zero en francès. Oi que nosaltres diem tallar el cabell al zero? Doncs ells quan porten el cabell del tot rasurat també diuen “avoir la boule à zéro” que literalment seria tenir la pilota a zero. Si el que estem és desmoralitzats llavors en francès diem “avoir la moral à zéro”. Jo per exemple tenia la moral a zero la setmana passada quan el director del centre on treballo ens va dir que a partir d’ara, encara que un alumne tregui un zero o un u a un examen, la nota mínima que li hem de posar és un quatre I com comprendreu, d’un zero a un quatre hi ha una distància enorme. Com d’un vuit a un deu. Els números quantifiquen els resultats però els professors ja no podem fer-ho com correspondria perquè els nois d’avui dia són de sucre. Amb això el que vull dir és que no els han pujat per acceptar el fracàs i per tant l’hem de dissimular perquè no es traumatitzin. Així el que fa la societat és autoenganyar-se i permetre que tots els alumnes puguin acabar aprovant. Però és una enganyifa i una estafa i posant un quatre on hi hauria d’haver un dos només contribuïm a la davallada del nivell educatiu del país. I suposo que en algun moment també se’ns prohibirà fer fora aquells alumnes de l’aula que amb el seu comportament impedeixen que la classe avanci. A França hi ha l’expressió “avoir de zéro conduite” que vol dir tenir una sanció escolar per mal comportament. Nosaltres ja no posem zeros de comportament, que ara suposo que esdevindran quatres automàticament, sinó que expulsem als alumnes que han demostrat un comportament escandalós. Però fer-ho és passar per un procés burocràtic llarguíssim. Per això es fa de tot abans d’expulsar. Deixo el tema per no quedar altre cop amb la moral a zero. La següent expressió conté una paraula fictícia i inventada que és el “trouillomètre” que seria com el comptador de la por. “Avoir le trouillomètre à zéro” vol dir no tenir por d’absolutament res. I el pol oposat és “les avoir à zéro” que seria tenir molta por. Jo per exemple estic esfereïda amb el panorama polític internacional. Trump ha mig amenaçat a Europa i sembla que vol forçar a Ucraïna a passar pel sedàs que vol Rússia. I Europa evidentment no volia un enfrontament directe amb els EEUU però sembla que serà gairebé inevitable. El conflicte a Gaza i el que ha fet Israel no té nom i la comunitat internacional sencera condemna Israel però ningú pot fer res. Tot plegat no dona sensació de seguretat. I també molt preocupant és el nivell de manipulació que patim tots a través de les xarxes socials que ens van nodrint d’aquell contingut que ens agrada i al que ens quedem enganxats. I així, en comptes d’estar fent coses útils, tots estem amb el nas a la pantalla dels mòbils i ens anem tornant més rucs.
Passo ara a expressions alemanyes també curioses. Començo amb el tres perquè els alemanys diuen “aller guten Dinge sind drei” tot allò bo és tres. És a dir que les coses bones venen de tres en tres o que el tres és un número que indica la perfecció. Potser estic una mica influïda pel pensament i per això vaig portar el Sucre a casa quan ja tenia un Safrà i un Sugus i havíem trobat el nostre equilibri. Amb el quatre en tenen una de molt castissa que és “alle viere vor sich strecken” que literalment seria estirar tots els quatre davant d’un. Aquest quatre es refereix a les extremitats que estirem quan ens relaxem per exemple al llit després d’un dia dur. I també amb el tres tenim l’expressió “drei Kreuze machen” fer tres creus que s’empra quan un queda alleujat després d’un esforç. Aquestes tres creus es refereixen a les de Gòlgota on segons la tradició Jesús va ser crucificat. Jo per exemple faré tres creus aquest any quan aconsegueixi enviar i col·locar els 6 alumnes que tenen beca per anar a fer les pràctiques Erasmus. Del tres passo al cinc perquè en alemany quan diem “Fünfe gerade sein lassen” és a dir fer que els cinc siguin parells, el que volem dir és no ser gaire estricte i fer els ulls grossos.
Quan parlem d’una cosa misteriosa, complicada o difícil de desxifrar parlem del “Buch mit sieben Siegel” el llibre amb set segells.
En alemany quan deixem una cosa molt clara i a més sabem expressar-nos molt bé diem “etwas mit tausend Zungen predigen”, predicar quelcom amb mil llengües. Aquestes llengües es refereix a les físiques no als idiomes que un pugui saber parlar.
I la darrera d’avui la podríem aplicar a Trump “seine fünf Sinne nicht beisammen haben” no tenir els cinc sentits tots junts que vol dir no tenir seny o fer ximpleries.
I per avui ja ho tenim. Us desitjo bona setmana i molta alegria amb la preparació dels nadals.

No sé a vosaltres però a mi em passen els dies volant, i amb ells les setmanes i dintre de poc celebrarem un altre Nadal i un cap d’any i començarem un nou any. “The traveller” van cantar “days are numbers” com si no fossin importants ni els uns ni els altres però ho són i molt. Tenim el nostre preciós temps dividit en unitats com les hores i ens passem bona part de la vida quantificant, el nombre d’exàmens, les hores de feina, els dies, setmanes, mesos i anys, la quantitat de colesterol de la sang o de kilòmetres del nostre cotxe, etc. Els números i la quantificació pertanyen a la nostra vida i en formen part. Suposo que els éssers humans tenim la necessitat de recomptar allò que aconseguim per portar una espècie de llibre mental del nostre progrés. És curiós que des del punt de vista lingüístic algú em va fer notar una vegada que quan comptem tendim a fer-ho sempre en la nostra llengua materna per molt que dominem les altres. M’hi hauré de fixar. El que sí us puc dir és que els números en idiomes com el rus o l’àrab se’ns fan difícils i en alemany als meus alumnes els és complicat que a partir del vint-i-u primer es diuen les unitats i després les desenes. Així vint-i-u és “einundzwanzig” literalment u i vint. Això fins el 99 és clar. Després les centenes i els milers es llegeixen començant pels milers i seguint per les centenes com estem ja acostumats a fer-ho. I parlant d’embolics amb els números avui vull parlar del zero, aquest invent indi revolucionari que va canviar les matemàtiques, perquè en anglès tenim diverses maneres de dir-lo i dominar el zero no és bufar i fer ampolles. Per començar zero és “zero” en anglès en matemàtiques i ciències. Fins aquí bé. No obstant per exemple quan estem parlant de decimals i volen dir 0,4 això seria “nought point five”. I seguint amb les curiositats si tenim un decimal com 0.465 això seria “nought point four, six, five” i hem de llegir els números per separat. Recordeu per favor que allà on nosaltres posem el punt pels milers, els britànics posen una coma. I allà on nosaltres posem una coma pels decimals ells hi posen un punt. Això us salvarà d’empassar-vos diverses “fake news” que donen dades en anglès però si citen les xifres amb punts on hi van comes o comes on hi van punts no cal que perdeu el temps llegint l’article. Aquest “nought” anglès és el “naught” americà i prové de l’anglès antic “nāwiht” que volia dir literalment no cosa. I si seguim amb els números, en esports per parlar d’un marcador de zero aquest és “nil”. Si el Barça guanya al Madrid per cinc a zero això seria “five nil”. I seguim. Deixem el totpoderós futbol i passem al criquet perquè en aquest esport el zero és “duck”, sí sí ho heu llegit bé, “duck” com l’ànec i en tenis el zero és “love” és a dir amor. Aquest té però una explicació fàcil perquè és una deformació de la paraula francesa “œuf” amb el seu article determinat. I com que als anglesos els costa l’accent francès van adaptar la paraula i avall. Ja sabeu que “œuf” és ou en francès. La relació entre l’ou i el zero és clara per la forma. I per això en americà i quan es parla del marcador zero en esport en comptes de zero o “nil” podreu sentir “goose egg” és a dir ou d’oca. Però la complicació encara no s’ha acabat aquí. Per a números de telèfon i codis fem servir “oh” o “o”. Molt arcaic és el “cipher” que és el zero que ens ha vingut directament de l’àrab. Nosaltres l’hem conservat en la paraula xifra. El “cipher” que prové de l’àrab vol dir senzillament buit. En anglès americà també podreu sentir el “zip” per a zero, per exemple en la frase “I have zip idea about chemistry” tinc zero idea de química. Per si voleu saber d’on prové el “nil” dels marcadors, és del llatí “nihil”. El rus com l’alemany denominen el zero amb un “ноль” o “Null” que prové del llatí “nullus” que volia dir cap o ningú.
Fixeu-vos si tenim maneres d’anomenar el zero i com d’important és! Els números que utilitzem ara són els indis, els àrabs encara avui fan servir uns números diferents però el cert és que van ser ells que els van difondre.
També m’agradaria recalcar que el nostre sistema de càlcul actual és decimal però la civilització sumèria basava el càlcul en el sis. És a dir que tenien un sistema sexagesimal que en part hem heretat en les unitats de temps, una hora són 60 minuts i dividim el dia en 4 parts de sis hores cadascuna i a més comptem els ous en dotzenes.
Per cert sabeu que un número és una abstracció d’una abstracció oi? Però els nostres actuals números van aparèixer de manera més concreta perquè cada xifra tenia un certa quantitat d’angles que era igual al número que representava. Us deixo la imatge que ha trobat copilot a internet per exemplificar-ho.
I seguint la reflexió amb que he començat, ja podeu anar comptant allò que heu aconseguit aquest any i allò que voleu fer el proper i els dies que manquen per les vacances de Nadal que ja en tenim ganes. Bon dijous a tots.

Cadascú de nosaltres té una certa preferència per determinades paraules. A mi m’abelleixen especialment les compostes que relacionem amb les llengües germàniques. Això no és així per casualitat sinó perquè llengües com l’anglès o l’alemany creen una pila de mots a partir de la fusió de dos lexemes. Allà on nosaltres tenim un test, ells tenen un “flowerpot” en anglès o un “Blummentopf” en alemany. El nostre estoig és senzillament un “pencil case” anglès o una “Federmappe” en alemany. Aquesta és literalment la carpeta de les plomes, perquè abans que existissin les estilogràfiques i els bolígrafs, la gent escrivia amb plomes d’au i tinta. De paraules compostes en alemany n’hi ha que són ben curioses. La nevera és l’armari fred “Kühlschrank” i la bombeta que fem servir per il·luminar una habitació és la “Glühbirne” la pera incandescent.
No us penseu però que nosaltres en català no tenim mots compostos. De fet sempre m’han cridat l’atenció aquells que tenen a veure amb trets de caràcter com somniatruites, capsigrany que és algú que no té gaire enteniment, busca-raons, que sempre porta discussions, el llepafils m’agrada particularment perquè els llepafils em posen molt nerviosa i prefereixo no anar a menjar enlloc amb ells, els torracollons dels que el món n’és ple, tenim els esgarriacries que és aquella persona que es posa on no la demanen i esgavella la situació i també tenim els tocacampanes que són aquells que fan ximpleries per manca d’intel·ligència. Per no oblidar el baliga-balaga que és la persona de la que no podem esperar cap mena de formalitat. El que avui dia anomenen un impresentable vaja. Jo ara fa poc que m’he tret un tocacampanes de sobre i m’he quedat molt a gust. I és que ja estava tipa d’haver d’escoltar ximpleries i de que em piqués el timbre de casa i es presentés a qualsevol hora a dinar o sopar o senzillament interrompre la meva vida sense que li ho demanés. I a sobre havia d’aguantar que m’expliqués que ell cobra ajuts socials no perquè sigui inútil i no pugui trobar feina sinó perquè com que no hi ha treball per a tothom ell, que no ha treballat mai més de tres anys seguits al nostre país, té tot el dret d’endur-se les pagues socials perquè té el mèrit de tenir quatre fills de dues dones diferents. Un capsigrany en la meva opinió perquè si es vol ser un penques el mínim que es pot fer és no badar boca ni vantar-se d’endur-se els diners dels impostos dels que sí treballem.
Però no és precisament dels compostos catalans dels que us vull parlar avui sinó d’uns quants mots compostos anglesos que designen trets de caràcter o maneres de viure. Començo pel “bigwig”, el gran perruca és una persona que té poder o influència i aquesta paraula devia néixer d’aquella època en que els rics i influents portaven perruques. El “blabbermouth” és la persona que xerra desmesuradament i explica secrets a la resta de persones. A la feina en tenim uns quants i unes quantes d’aquests. Sort que jo sempre tinc present allò que deia sàviament la meva àvia: “val més conèixer que donar a conèixer”. Per als que els agraden els llibres i llegeixen molt tenim el “bookworm” cuc de llibre literalment. Tant de bo tingués jo més temps per a la lectura. Senzillament quan vull posar-m’hi és tard i quedo sempre adormida amb el llibre sobre el nas.
Dos paraules compostes fan referència als rols dintre de la família. La primera és el “breadwinner” el que guanya el pa, és a dir el puntal econòmic de l’agrupació. I aquella persona que es queda a casa i s’ocupa de la llar i la criança dels fills és el “homemaker” en anglès, literalment el que fa la llar.
Els meus alumnes em senten sovint anomenar-los “chatterbox” caixa de xerrameca perquè n’hi ha que no són capaços de callar ni un moment. Pels maldestres tenim el terme “butterfingers”, dits de mantega, que són aquelles persones a qui els hi cau tot o no entomen allò que els hi llences.
Per a les persones que es dediquen a copiar i seguir allò que fan els altres tenim en anglès el terme “copycat” i a aquells que sobresurten en alguna cosa se’ls anomena “crackerjack” i si algú és capaç d’engegar canvis i fer que les coses finalment es facin realitat són els “movers and shakers” els que mouen o agiten. Jo espero que m’escullin representant sindical perquè estic ben tipa que al centre on treballo tothom només critiqui però ningú es mobilitzi per canviar res. I com que hi ha coses que vull canviar he decidit moure les eleccions sindicals jo mateixa. Ja sabeu allò de que “si vols estar ben servit, fes-te tu mateix el llit”. I per avui ja ho tenim. Bona setmana i bona preparació de les festes nadalenques que ja les tenim a tocar. Us deixo amb dos imatges de la platja del Bogatell que aquest darrer cap de setmana han estat un bocí de paradís de nou!

Cadascú de nosaltres té una certa preferència per determinades paraules. A mi m’abelleixen especialment les compostes que relacionem amb les llengües germàniques. Això no és així per casualitat sinó perquè llengües com l’anglès o l’alemany creen una pila de mots a partir de la fusió de dos lexemes. Allà on nosaltres tenim un test, ells tenen un “flowerpot” en anglès o un “Blummentopf” en alemany. El nostre estoig és senzillament un “pencil case” anglès o una “Federmappe” en alemany. Aquesta és literalment la carpeta de les plomes, perquè abans que existissin les estilogràfiques i els bolígrafs, la gent escrivia amb plomes d’au i tinta. De paraules compostes en alemany n’hi ha que són ben curioses. La nevera és l’armari fred “Kühlschrank” i la bombeta que fem servir per il·luminar una habitació és la “Glühbirne” la pera incandescent.
No us penseu però que nosaltres en català no tenim mots compostos. De fet sempre m’han cridat l’atenció aquells que tenen a veure amb trets de caràcter com somniatruites, capsigrany que és algú que no té gaire enteniment, busca-raons, que sempre porta discussions, el llepafils m’agrada particularment perquè els llepafils em posen molt nerviosa i prefereixo no anar a menjar enlloc amb ells, els torracollons dels que el món n’és ple, tenim els esgarriacries que és aquella persona que es posa on no la demanen i esgavella la situació i també tenim els tocacampanes que són aquells que fan ximpleries per manca d’intel·ligència. Per no oblidar el baliga-balaga que és la persona de la que no podem esperar cap mena de formalitat. El que avui dia anomenen un impresentable vaja. Jo ara fa poc que m’he tret un tocacampanes de sobre i m’he quedat molt a gust. I és que ja estava tipa d’haver d’escoltar ximpleries i de que em piqués el timbre de casa i es presentés a qualsevol hora a dinar o sopar o senzillament interrompre la meva vida sense que li ho demanés. I a sobre havia d’aguantar que m’expliqués que ell cobra ajuts socials no perquè sigui inútil i no pugui trobar feina sinó perquè com que no hi ha treball per a tothom ell, que no ha treballat mai més de tres anys seguits al nostre país, té tot el dret d’endur-se les pagues socials perquè té el mèrit de tenir quatre fills de dues dones diferents. Un capsigrany en la meva opinió perquè si es vol ser un penques el mínim que es pot fer és no badar boca ni vantar-se d’endur-se els diners dels impostos dels que sí treballem.
Però no és precisament dels compostos catalans dels que us vull parlar avui sinó d’uns quants mots compostos anglesos que designen trets de caràcter o maneres de viure. Començo pel “bigwig”, el gran perruca és una persona que té poder o influència i aquesta paraula devia néixer d’aquella època en que els rics i influents portaven perruques. El “blabbermouth” és la persona que xerra desmesuradament i explica secrets a la resta de persones. A la feina en tenim uns quants i unes quantes d’aquests. Sort que jo sempre tinc present allò que deia sàviament la meva àvia: “val més conèixer que donar a conèixer”. Per als que els agraden els llibres i llegeixen molt tenim el “bookworm” cuc de llibre literalment. Tant de bo tingués jo més temps per a la lectura. Senzillament quan vull posar-m’hi és tard i quedo sempre adormida amb el llibre sobre el nas.
Dos paraules compostes fan referència als rols dintre de la família. La primera és el “breadwinner” el que guanya el pa, és a dir el puntal econòmic de l’agrupació. I aquella persona que es queda a casa i s’ocupa de la llar i la criança dels fills és el “homemaker” en anglès, literalment el que fa la llar.
Els meus alumnes em senten sovint anomenar-los “chatterbox” caixa de xerrameca perquè n’hi ha que no són capaços de callar ni un moment. Pels maldestres tenim el terme “butterfingers”, dits de mantega, que són aquelles persones a qui els hi cau tot o no entomen allò que els hi llences.
Per a les persones que es dediquen a copiar i seguir allò que fan els altres tenim en anglès el terme “copycat” i a aquells que sobresurten en alguna cosa se’ls anomena “crackerjack” i si algú és capaç d’engegar canvis i fer que les coses finalment es facin realitat són els “movers and shakers” els que mouen o agiten. Jo espero que m’escullin representant sindical perquè estic ben tipa que al centre on treballo tothom només critiqui però ningú es mobilitzi per canviar res. I com que hi ha coses que vull canviar he decidit moure les eleccions sindicals jo mateixa. Ja sabeu allò de que “si vols estar ben servit, fes-te tu mateix el llit”. I per avui ja ho tenim. Bona setmana i bona preparació de les festes nadalenques que ja les tenim a tocar.