Expressions angleses que van d’aliments.

IMG_20180730_162325_resized_20180730_045001752

Hola a tots. Aquest dijous vull escriure quatre línies sobre un seguit d’expressions angleses que tenen en comú que van de menjar. Serà perquè com que des de dijous passat que vaig amunt i avall perquè mon pare està malalt i jo vull estar per ell i per ma mare alhora, estic menjant la meitat del que és habitual i per la nit somnio en àpats suculents. I sí. La gana no la perdo però no trobo el temps d’entaular-me. Els ensurts no venen mai sols i la veritat és que el nostre sistema social ens hauria de fer pensar. És el que els anglesos diuen “food for thought”. Els ajuts a les persones com els meus pares que han treballat tota la vida triguen tantíssim que s’arriba de vegades a situacions límit. Però això ja són “figues d’un altre paner”. Doncs ves per on, mentre anava amb la bici de Sant Pau al carrer Bonavista i d’allí a Sant Pau i de camí a la feina amb l’estómac mig buit, m’han vingut al cap unes quantes locucions angleses que tenen en comú que parlen d’aliments.
La primera va ser el verb “to milk”, del substantiu llet. El verb es va servir quan una persona enreda a una altra. Un exemple d’això seria el que passa amb els turistes quan pugen a un taxi i el conductor del vehicle fa més voltes que una rentadora per arribar al destí i cobrar més. A mi m’ha passat un parell de vegades. Una a Budapest, quan viatjava amb la meva parella i els meus pares i volíem anar a l’hostal. Vam agafar un taxi a l’estació de tren per arribar a l’alberg i resulta que ens van fer una visita turística important perquè l’hostal estava només a uns cinc-cents metres en línia recta i tanmateix ens van fer anar a dreta i esquerra per diversos carrers i carrerons per tal que penséssim que l’hostal era lluny. Vull defensar l’honor de la nostra família dient que llavors no existia el google maps. Aquell dia “we were milked by the taxi driver” per dir-ho clarament.
Però bé, quan una cosa ja està feta, no cal pensar-hi més perquè ja no la podem canviar. Els nostres veïns ibèrics diuen sempre “a lo hecho, pecho” i els anglesos diuen “there’s no use crying over spilt milk” que literalment vol dir que no val la pena plorar per la llet vessada.
La llet es veu que dona per molt a Anglaterra perquè quan quelcom es converteix en vital, s’anomena a aquesta “mother’s milk”, llet materna. Per exemple jo podria dir que la pobresa és “mother’s milk” de la revolució. La necessitat fa moure molta gent a la revolta.
De l’alemany conec una expressió similar “etwas mit der Muttermilch aufsaugen” que es refereix a quan una habilitat li ve donada a un per hàbits o talents familiars. Si per exemple una persona creix en una família de músics i esdevé també músic, llavors diríem el que diuen els alemanys, que ho ha mamat amb la llet materna.
En anglès en canvi, la “mother’s milk” és la llavor de quelcom.
I un producte derivat de la llet és el formatge. Sempre m’ha fet molta gràcia l’expressió anglesa de “not to know chalk from cheese”, no saber distingir el guix del formatge. S’empra quan una persona és incapaç de reconèixer quelcom. Si a algú no té gens de paladar per exemple podríem dir que no cal oferir-li un gran vi perquè ell o ella “doesn’t know chalk from cheese”, no sabrà valorar-ho.
I per seguir amb el deliciós formatge, quan una persona és molt important i té poder i influència en anglès diuen que ell o ella és “a big cheese”, un gran formatge.
I del formatge a un altre aliment: els ous. Comencem per una expressió molt fàcil de recordar perquè ens evoca una imatge clara: “to have an egg on one’s face”, tenir un ou a la cara. I és que en realitat la gent llença ous a la cara d’algú quan vol expressar el desacord amb algú o humiliar i degradar una persona. I quan un té un ou a la cara, és que se l’ha humiliat. Si un jugador professional és derrotat per un principiant per exemple, llavors diríem que el professional té un ou a la cara “has an egg on his face” o “on her face” perquè una dona també pot ser una jugadora professional, evidentment.
Del que estic segura és que deu ser molt desagradable que et llencin ous. Però tampoc m’agradaria haver de llençar-los. D’això n’estic completament convençuda, tant com de que “eggs are eggs”, els ous són ous.
I com que a mi m’agrada ser positiva tot i que les circumstàncies siguin força negatives, us he de dir que “ I am as keen as mustard”, sóc tan entusiasta com la mostassa, d’aprendre llengües mirant pel·lícules i sèries. I això que a mi la tele no em diu res. Però quan no tinc temps d’asseure’m a fer àrab o rus de manera activa, mirar algun capítol d’una sèrie en aquests idiomes em serveix per mantenir el cervell alerta. I si us he de ser sincera, amb el pare a l’hospital, jo anant amunt i avall per cuidar també de ma mare, els envitricolls de la feina i milers de coses més, si no fos per la sèrie àrab “Al Hayba” i la companyia i suport dels meus amics, ja m’hagués tornat boja, és a dir, “I’ll be going nuts”.
De vegades les coses no acaben d’anar com ens hagués agradat perquè quelcom dolent ha passat. Llavors els anglesos expressen resignació amb la locució “that’s the way the cookie crumbles”, que voldria dir “així s’esmicola la galeta.
Però com tots sabem, la vida no és sempre tan simple com fer una llesca de pa, o com diuen els anglesos “as easy as slicing bred”. I potser si fos massa fàcil els humans ens avorriríem massa i ens tornaríem tots uns neuròtics.
Sempre hi ha períodes un xic més tranquils i d’altres més moguts a la vida. La qüestió és intentar sempre mantenir les ganes, l’humor i la gana. Jo espero que us en hagi agafat una mica amb aquestes expressions sobre la llet, el formatge, la mostassa, les galetes i el pa. Jo en tot cas ja en tinc! Fins la setmana vinent.

 

Quan a un li cau una pedra de l’ànima: més expressions anglo-germàniques.

stone

Sembla que ens ha arribat ja l’hivern i que ho ha fet sense esperar a que li doni pas la tardor. Hem passat d’anar amb màniga curta a portar anoracs, bufandes i mitjons de llana i jo em sento una mica estafada perquè no he tingut temps de preparar-me psicològicament pel fred. Ha arribat amb el canvi d’hora. I amb els dies curts i la temperatura gèlida que s’emporta bona part de la meva energia, tinc son més d’hora i em costa anar a dormir tard. Serà que el meu cos està preparat per estar en actiu només mentre hi ha llum natural. El cas és que cap a quarts de dotze caic rendida al llit, o com dirien els alemanys “ ich falle wie ein Stein ins Bett” és a dir que caic com una pedra al llit. I per seguir amb el tema, a l’hivern dormo com un liró que pels alemanys és “wie ein Stein schlafen”, dormir com una pedra. Està clar per quin motiu nosaltres comparem el nostre son al del liró. Aquests simpàtics rosegadors poden hivernar fins a vuit mesos dels dotze de l’any. Ara bé, també és coherent que els alemanys comparin el son humà amb el de les pedres. En això s’aproximen als britànics i als ibèrics perquè trien objectes inanimats. En anglès dormir com un liró seria “ to sleep like a log” és a dir, dormir com un tió. Aquesta locució és molt propera a la dels nostres veïns ibèrics que diuen “dormir como un tronco”. I és que les pedres o els troncs resten completament immòbils i per això, quan una persona dorm tan profundament que ni es mou, és molt més lògic pensar en objectes inanimats que no pas en animals que respiren o es mouen mínimament.
En tot cas em sembla que soc una de les poques a la feina que nota tantíssim la manca de llum. Els meus companys no se senten tan cansats com jo per aquestes èpoques i jo ja començava a estar un xic amoïnada pel meu cansament prematur. Tanmateix, he parlat amb un parell de persones darrerament que m’han comentat que els passa el mateix que a mi. Durant l’època de l’any que hi ha menys hores de llum dormen més hores que quan el dia és llarg. Em van treure un pes de sobre quan m’ho van dir, o com dirien els alemanys, “ mir ist ein Stein aus der Seele gefallen”, m’ha caigut una pedra de l’ànima. L’expressió és prou clara i en té una de sinònima “ein Stein vom Herzen fallen”, caure una pedra del cor. Així d’alleujats ens sentim en certes ocasions.
En tot cas em va agradar saber que no soc la única que necessita dormir més quan el cos troba a faltar la llum natural. Francament no em puc imaginar viure a països on a l’hivern només hi ha un parell d’hores de sol…
No tothom està fet per la vida nocturna i jo em considero una persona diürna. Per això quan els meus companys de feina van proposar d’anar a fer una copa en sortir del teatre amb els alumnes vaig quedar pàl·lida i només vaig saber recordar-los que l’endemà havíem de matinar. Estic convençuda que vaig passar per una esgarriacries o una aixafaguitarres tot i que només volia donar una explicació del motiu pel qual jo no m’apuntava a la copa de després. Em vaig convertir en el que els anglesos i els alemanys anomenen “party pooper”. A Anglaterra deu haver-n’hi molts d’esgarriacries perquè tenen diverses expressions per designar-los “stick-in-the-mud”, que és un pal al fang, o “wet blanket”, manta mullada. En fi, jo el que volia era que ells fruïssin molt de la copa però jo poder fruir del meu descans sagrat perquè sense les meves sis o set hores de son, senzillament no rendeixo.
Suposo que en aquestes situacions un ha de callar i aguantar el que caigui. Perquè si no ho fem llavors ens posem en problemes que poden acabar sent seriosos. Ja sabeu que avui dia hem d’actuar no pel que creiem i pensem sinó per acumular “likes” de tothom a les xarxes socials. Per això determinats comportaments no estan ben vistos. Així doncs, dir que un està cansat i no vol anar a fer una copa pot arribar a portar-li a un problemes de debò, o com dirien els alemanys un o una pot fer tenir ràpidament “die Kake am dampfen” que es tradueix com “la caca en vapor, o fumejant”. Òbviament això vol dir estar en una situació molt desagradable i incòmoda.
I és que encara que a mi em sembli una tonteria suprema, o com l’anomenen els alemanys una “Pipifax” impressionant això d’haver d’estar contínuament fent el que se suposa que és “guai”, resulta que sí importa perquè avui dia el 60% del que fem va valorat a través de les xarxes socials. I si només acaba sent una copa després del teatre bé, es pot sobreviure. De vegades un comentari innocent pot desencadenar una reacció en cadena que no ens esperàvem. Un exemple d’això seria quan algú a l’empresa té la genial idea de fer un cap de setmana corporatiu en algun indret perdut de la muntanya i aquesta persona ho diu de broma però l’equip directiu s’ho pren seriosament. Llavors diríem que aquella determinada broma “hat das Stein ins rollen gebracht”, ha fet rodar la pedra, és a dir que ha estat el detonant de quelcom.
Jo en tot cas ja estic mentalitzada de que com que necessito dormir força no soc adequada per la vida social i per tant no acaramullaré gaires “likes” a les xarxes socials. Però dormiré com una pedra, o com un tió i això em donarà forces per estar de millor humor quan comenci el dia. Soc més de matinar que d’anar a dormir tard. I potser no està malament perquè tal i com diu el refrany alemany “ der frühe Vogel fängt den Wurm”, que es pot traduir com a “l’ocell matiner s’emporta el cuc” i que ve de l’anglès “the early bird catches the worm”. En ambdues llengües el refrany vol dir que si comences les coses aviat i no les aplaces, tens més possibilitats d’èxit. Per tant em repeteixo allò de que “ a quien madruga Dios le ayuda” perquè vull pensar que no hi ha res de dolent en voler anar a dormir d’hora per aixecar-se amb energia per fer coses…
Bé. Esperem que la setmana vinent les temperatures ja s’hagin normalitzat i que vosaltres també dormiu com pedres i que si teniu alguna preocupació us arribeu a treure una pedra de l’anima tan grossa com la que intento moure jo a la foto.
Bona setmana a tots!

Tot “pel gat” com diuen els alemanys. Més expressions castisses.

IMG_20190907_194419_resized_20190907_103314608(2)

Ara sí que puc dir que aquesta setmana ha començat tot l’enrenou més gran al centre on treballo i que pel personal docent s’ha inaugurat la “temporada alta”, i jo afegiria, d’alt estrès. I precisament aquesta setmana m’han vingut al cap tres expressions alemanyes que us vull donar a conèixer.
La primera té una traducció al català ben simpàtica. Resulta que el dilluns estava intentant avançar les programacions d’un mòdul de cicles. Per tal que us en feu una idea, un mòdul en cicles formatius és equiparable a una assignatura. I ara us preguntareu? Que no tenen els professors les assignatures programades abans d’acabar el curs? Doncs per regla general sí però resulta que els del departament d’ensenyament tenen idees brillants que comuniquen als centres docents en poc temps i llavors tots hem de córrer a entregar-ho tot com ho volen “els de dalt”. Però això ja són figues d’un altre paner. Fins ara els mòduls es dividien en unitats formatives i els docents dividien aquestes darreres en blocs temàtics que anomenàvem nuclis formatius. Però a final del curs passat algú va tenir la gran pensada que els nuclis formatius s’havien d’anomenar AEAs — activitats d’ensenyament aprenentatge— i que per tant havíem de plasmar el canvi de nomenclatura a les programacions. I a sobre, on abans teníem tres nuclis formatius equivalents a tres avaluacions ara ens demanen sis AEAs com a mínim Per això m’ha calgut refer les programacions dels mòduls que imparteixo a cicles i reprogramar-ho tot.
El dilluns, com us deia, quan ja estava a punt de cantar victòria perquè tenia una programació quadrada i pràcticament acabada, de sobte es van apagar tres dels ordinadors de la sala de professors per “problemes elèctrics”. I com que jo generalment no vaig desant tots els canvis dels darrers cinquanta minuts, aquell dia vaig perdre molta feina feta. Com diuen els alemanys la feina va ser für die Katze, és a dir pel gat. Nosaltres els catalans quan fem quelcom que no serveix per res diem que la feina ha estat pel dimoni.
I ara segur que us demanareu? Però de veritat ha d’estar fent programacions just abans de començar el curs quan de segur hi ha milers de coses a fer? Doncs és cert que les noves directrius per fer les programacions ens van arribar a finals de juny i de llavors fins a marxar de vacances haguéssim pogut tenir-ho enllestit. No obstant, a alguns companys i a mi mateixa ens ha passat que en arribar de vacances se’ns ha comunicat que ens canvien assignatures— en cicles mòduls– i hem de programar els mòduls nous. Com us podeu imaginar tornar a la feina després de l’estiu i que et diguin que et canvien substancialment els horaris sense comunicar-t’ho abans i que a més et carreguin amb noves assignatures a canvi de les que tens per mà, molesta una mica. Em faig gran i la flexibilitat minva. I per això he parlat molt sovint als meus amics dels imprevistos de darrer minut i ells ja en comencen a estar tips perquè ich kaue ihnen das Ohr ab, els mastego l’orella con diuen els alemanys, és a dir, que parlo contínuament.
Sortosament per ells ja m’he moderat perquè ja ho tinc tot coll avall. I per acabar la curta entrada del bloc d’aquesta setmana— penseu que encara estic en procés d’adaptar-me al nous horaris i conèixer la fauna de les aules— us volia parlar d’una altra expressió. Aquesta la puc relacionar amb política. Quan un candidat vol ser escollit comença a prometre i prometre i fa el que els alemanys anomenen das Blaue vom Himmel versprechen, que vol dir prometre el blau del cel. És obvi que per als alemanys prometre el blau del cel sona a cosa impossible perquè durant molts dies de l’any el cel és gris. I resulta que quan els alemanys prometen el blau del cel, els d’aquí prometem l’oro i el moro. I ja sabem que llavors tot queda en res com quan els estudiants juren que estudiaran més.
I recordant el gris del cel de tres-cents quaranta dies l’any a Alemanya m’ha vingut al cap una altra expressió que té a veure amb els gats. Nachts sind alle Katze grau que traduïda vol dir, de nit tots els gats són grisos. És el que els nostres veïns ibèrics expressen amb allò de que “ de noche todos los gatos son pardos”.
I per cert. Com que avui he escrit sobre dues expressions que van de gats, la imatge d’avui és d’un gatet molt simpàtic a qui conec personalment i que sap molt bé com fer-se notar perquè li facin magarrufes.
A tots vosaltres us desitjo bona setmana i als professors molt coratge i energia pel nou curs!

Expressions alemanyes de nassos!

platja

Estic ja a poques hores de començar les meves vacances d’estiu, que per cert, no són tan immensament llargues com la majoria de gent es pensa, perquè jo les començo sempre o bé el quatre o bé el cinc de juliol i les acabo el primer dia de setembre. I com us podeu imaginar estic eufòrica pensant en totes les estones de repòs de les que gaudiré durant l’estiu per fer allò que no puc fer relaxadament durant el curs escolar: llegir, escriure i endinsar-me en l’estudi d’idiomes. I també anar pensant en totes aquelles expressions alemanyes que estan desades a algun racó del meu cervell i només surten quan la boja del terrat hi cau.
I és cert que quan tenim més temps i estem relaxats la creativitat i les idees van sorgint espontàniament i per això ja tinc ganes d’estar de vacances per activar la meva creativitat. Malgrat que avui encara he anat a la feina castigada, aquest dijous volia dedicar el post a expressions i frases fetes que m’han anat venint al cap.
La primera la podem emprar molt en aquest país perquè tendim a l’exageració contínuament. En alemany, quan es porta una cosa a l’extrem i s’exagera diuen que quelcom és zu dick aufgetragen que literalment vol dir “està escampada massa gruixut”. L’expressió ve del món de la pintura. Si posem massa color sobre el llenç o tela llavors la capa serà massa espessa i el resultat serà poc natural. I de la mateixa manera quan els alemanys exageren diuen zu dick aufgetragen. Jo per exemple probablement he exagerat una mica la manca de temps quan treballo. Tinc les meves estones lliures, poques, i ben segur em permeten fer les activitats que m’abelleixen, això sí, cronometrada. Per posar-vos un altre exemple de com es pot utilitzar aquesta frase us puc dir que de vegades veiem una pel·lícula fantàstica i de cop i ha un detall que sembla massa apegalós o romàntic o senzillament exagerat per semblar realista. En aquests casos també diem que sembla zu dick aufgetragen. Per nosaltres és fer-ne un gra massa.
Adesiara no estem del tot lúcids i fem quelcom que engega a fer punyetes tota la nostra feina prèvia en algun sentit. Potser hem treballat per un projecte i en el darrer moment hem fet un pas en fals i ho hem espatllat. Si és així en alemany diríem que wir setzen etwas in den Sand, és a dir que “ho posem en sorra” o que “ho colguem en sorra”. Molt probablement quan fem aquestes atzagaiades que ho engeguen tot en orris no ho fem volent. Perquè altrament ens hauríem de demanar si no som el que els alemanys diuen dumm wie Brot, que literalment significa ximple com el pa.
Quan a una persona se l’enreda els alemanys diuen que se la porta pel nas, an der Nase rumführen. Curiosament el nas és una part del cos que molt utilitzada per fer locucions perquè sense rumiar gaire em venen al cap les expressions sich an selber Nase fassen, jemandem etwas unter der Nase reiben, die Nase über etwas rümpfen, die Nase hineinstecken, die Nase voll von etwas haben, auf der Nase liegen, jemandem eine Lange Nase machen i auf die Nase fallen. I si pensés un xic més, segur que encara me’n vindrien al cap un parell més.
Explico primer les que s’assemblen a les nostres locucions. La de auf der Nase liegen és molt similar a la nostra expressió tenir quelcom als nassos. La utilitzem quan tenim una cosa molt prop i no la veiem. La de die Nase hineinstecken, que vol dir literalment introduir el nostre nas a algun lloc, és una locució que també existeix en anglès, en castellà i en català. Quan ens posem en els assumptes dels altres hi posem el nas. De la mateixa manera die Nase über etwas rumpfen és una locució idèntica a la d’arrugar el nas. Els alemanys quan arruguen el nas sobre una cosa o una persona no és que no ho vegin clar, sinó que no en parlen gens bé. I la expressió unter der Nase reiben també ens és molt propera perquè nosaltres refreguem també pels nassos coses quan cal. La diferència és que els nostres veïns de l’Europa central diuen que ho refreguen sota el nas i no pels nassos.
La resta de locucions d’avui ja no s’assemblen a les nostres. La de jemandem eine lange Nase machen significa literalment “fer-li a algú un nas llarg” i s’empra en el sentit de ridiculitzar a algú.
També té un sentit negatiu la de auf die Nase fallen que seria caure de nassos però que s’utilitza en sentit figurat per dir que un ha fracassat, que s’ha equivocat.
No obstant, vull recalcar l’aspecte més positiu de l’error perquè precisament equivocant-nos és com aprenem i el fracàs pertany al procés d’aprenentatge d’una persona. Com va dir George M. Moore, i el cito textualment “a winner is just a looser who tried one more time”, és a dir “un guanyador és només un perdedor que ho va intentar un cop més”.
I per acabar avui amb les locucions que tenen per tema el nas, he de comentar la de sich selber an die Nase fassen, que s’empra quan un ha de fer una autocrítica. Vol dir literalment tocar-se un mateix el nas. Si jo per exemple parlo de veure els errors o els fracassos com a part de l’aprenentatge però no soc capaç de prendre’m gaire bé el fet que les coses no em surtin bé, llavors diria en alemany ich kann mir selber die Nase fassen, em puc tocar el nas.
Bé, i tot i que sé que per avui han estat moltes locucions noves, encara m’agradaria comentar un adjectiu que conté la paraula “nas” i és hochnässig. Una persona de “nas alt” és una persona arrogant, altiva. Òbviament no cal ni dir que l’adjectiu és molt negatiu.
I com que a mi la negativitat no m’agrada, em quedo amb els meus propòsits de l’estiu: reprendre l’estudi de l’àrab, acabar la tercera novel·la que reposa des de fa pràcticament un any, llegir un parell de llibres aquest estiu i enllestir molts temes administratius que tinc pendents. Tot, evidentment ohne Hast, ohne Rast o amb Eile mit Weile que venen a ser allò que els castellans transmeten amb sin prisa pero sin pausa. I és que les vacances estan per arribar allà on no arribem normalment però sense mirar gaire el rellotge. Em demano si aquest dissabte tindré també la meravellosa sensació que he tingut sovint quan plego de la feina de que el temps es multiplica. Ja us ho faré saber. Fins la setmana vinent uns desitjo una mica de fresca.

El que penso en alemany a l’estiu…

platja

Des de fa dies m’ha amarat la sensació plaent que m’avisa de que per fi ha arribat l’estiu. Ho fa en part el fet que he alliberat els meus peus de les botes d’hivern en què els enclaustro d’octubre fins a maig i m’he posat les sandàlies que ja tenia ganes de portar. I els pantalons també descansaran durant uns mesos perquè les meves cames necessiten respirar i veure el sol, que aquest any s’ha anat a amagant i ens ha deixat portar jaqueta fins ben tard.
Però després d’un maig d’ara plou i ara no i de temperatures més aviat baixes, la calor ha donat un petó a la ciutat de Barcelona i la platja s’ha omplert de gent amb ganes de gaudir-la. I jo que frueixo d’un recorregut pel Passeig Marítim barceloní cada dia no puc evitar observar amb curiositat els personatges que ronden prop del mar. Els corredors s’han multiplicat miraculosament i molts d’ells fan esport amb la mínima expressió de roba, però tots amb esperit de superació. Curiosament els que veig córrer, tant si són prims com grassos, musculosos o no, em fan pensar en una locució alemanya molt castissa per designar les persones que es cuiden i fan esport i estan en forma “ fit wie ein Turnschu” que literalment vol dir “ en forma com una vamba. Si les vambes estan o no “en forma” és discutible, però en tot cas la gent que les porta sol practicar esport.
Ara bé. L’estiu té moltíssims aspectes bons però també en té de negatius. En aquesta època més que mai la publicitat ens atabala amb anuncis de teràpies d’estètica per aconseguir cossos de pel·lícula amb programes de liposucció i dietes exòtiques. Ens bombardegen desvergonyidament amb el missatge de que s’ha de exhibir una pell bronzejada per complir amb els cànons actuals. I tot això a mi em sobra i em cansa i el que sento quan m’intenten imposar unes mides “ideals” em fa pensar en una expressió alemanya que reflecteix el que sento. I és que l’afany de la societat per fer que ens adaptem als cànons “hängt mir zum Hals raus”, que literalment vindria a dir que em penja i surt del coll. Aquesta expressió tan estranya es podria explicar perquè quan quelcom ens irrita molt i el nostre pols s’accelera, podem arribar a notar-lo en les venes del coll. I no sé si n’heu tingut mai l’oportunitat però a algunes persones tenen les venes i artèries molt marcades i llavors, quan estan molt nervioses o irritades, es pot arribar a veure el seu pols a les venes del coll. En tot cas a mi les campanyes publicitàries que volen homogeneïtzar-nos i a sobre provocar-nos una inseguretat continuada per fer-nos consumidors de teràpies que prometen fer-nos propers als ideals de bellesa moderns em treuen de polleguera. Com diuen en alemany aquestes campanyes “ bringen mich auf die Palme”, em porten sobre la palmera. Aquesta frase feta la he interpretada jo sempre de la següent manera: Quan algú ja està tip de tot i es vol amagar prefereix pujar a un arbre que seguir al terra on el puguin trobar. Em recorda a la nostra “enfilar-se per les parets” que s’empra quan una cosa posa molt nerviós i un perd la calma. Els alemanys no fan res amb les parets però acaben sobre palmeres en aquestes situacions.
No obstant la pressió estètica, els estius a mi aquí em porten sempre moments molt bons moments i també em retornen persones entranyables que arriben a la ciutat durant la època de les nits xardoroses. Entre aquestes persones hi ha una parella de l’Argentina a qui coneix tot el barri. A ells els dec haver pogut escriure dos posts sobre el Lunfardo. La Susi i el Tito són uns argentins meravellosos que s’han guanyat l’estima de tots nosaltres aquí per la seva frescor i espontaneïtat. Jo crec que hi ha gent que no els ha conegut mai personalment però que pot deduir que són els “argentins” que estiuegen al Poblenou. Són “bekannt wie ein bunter Hund” com dirien els alemanys, és a dir, coneguts com un gos de colors. I és que els gossos multicolors destacarien de seguida com ells dos. Ja friso per poder-los trobar a la platja i conversar de tot en clau d’humor. Realment els procedents d’aquest país tenen unes ganes de viure i una salsa que necessitem els que som un xic més rancis.
I com que sóc optimista i espero no tenir cap contratemps aquest estiu i que tot em vagi “wie geschmiert” és a dir, com si estigués “untat”, si algú em demana en alemany com em va desitjo poder-li respondre “alles im Butter”. Això equival literalment a “tot en mantega” i nosaltres diríem que tot va sobre rodes o com la seda. I sabeu d’on ve ? Com moltes prové de l’Edat Mitja. En aquella època es transportaven els objectes de vidre en contenidors que anaven en carros des d’Itàlia fins Alemanya passant pels Alps. I en camí se’n trencaven moltíssims perquè no era un recorregut exactament planer. Doncs algú tingué la idea de posar mantega dins els contenidors per amortir els cops i impactes que rebien els objectes de vidre en el trajecte. I amb aquest invent tan simple es van salvar moltíssimes peces d’exportació. Per això avui dia quan tot va “en mantega” els alemanys el que estan dient és que tot va a la perfecció.
Jo espero que tot us vagi “en mantega” aquest primer cap de setmana de temperatures estiuenques que ja deixa albirar l’arribada de les vacances que tot esperem!
Una abraçada i molt bon cap de setmana.

La Llebre i la Setmana Santa. Més sobre Alemanya.

IMG-20190410-WA0003[4466]

Queda ja molt poc per la Setmana Santa i amb ella ens arriben uns dies de vacances que tots hem estat esperant amb candeletes. I quan penso en aquest període em venen al cap les mones, les samarretes de màniga curta que treia de l’armari i frisava per posar-me, les catifes de flors del corpus a Tossa i aquell aroma de primavera que fa venir ganes d’estiu. Això és el que em ve al cap quan penso en la Setmana Santa de meva infantesa i l’adolescència. Això i les ganes boges d’aprofitar els primers rajos de sol per perdre el color blanquinós de l’hivern.
Però tot va canviar quan vaig marxar a Alemanya perquè si bé la Pasqua aquí és inestable, allà encara ho és més perquè el sol ni llu encara ni escalfa. Però els alemanys ho compensen amb una simpàtica tradició que fa molt feliços als nens. Va de la següent manera: els pares amaguen pel jardí o en racons de la casa ous de xocolata que, curiosament segons la tradició, porta una llebre. Llavors els nens, o no tan nens, els han de cercar per trobar-los. Això em porta a recordar i parlar-vos d’una de les expressions alemanyes que més sovint vaig sentir quan vivia allí i que és “da liegt der Hase im Pfeffer”, que literalment significa “allí està la llebre en pebre”. L’expressió és molt antiga i s’empra quan una cosa és el rerefons d’una altra. Si jo per exemple em demano per quin motiu una persona ha arribat a un càrrec determinat i llavors algú em diu que resulta que és la neboda o la neta d’alguna persona influent, en alemany la persona que m’ho fa saber em diria “da liegt die Hase im Pfeffer”, que equivaldria a “aquí en tens el motiu”. No cal que pensem que allà el nepotisme no existeix pas perquè no és cert. Angela Merkel ha arribat on és perquè el seu pare, un sacerdot luterà de l’oest, va decidir anar a treballar a l’est i va portar amb ell tota la família. El sacerdot es va dedicar a predicar però també potser a mantenir els seus feligresos a ratlla i això indubtablement va ajudar a la seva filla a accedir a la política i esdevenir mà dreta de Kohl. O algú s’ha preguntat mai com una doctora en física es posà en un partit on els seus coneixements i estudis no lluirien gaire? En fi. Això ja són figues d’un altre paner…
Tornem a la Setmana Santa. Malgrat que és cert que aquí les campanyes publicitàries ens volen vendre vacances i creuers i operacions bikini, he de reconèixer que aquest període no està tan vinculat al consum com a Alemanya. Allí, per primer cop a la meva vida, vaig rebre un regal per celebrar la festa. I és que la societat de consum ens fa ballar contínuament al ritme que li convé a ella, o com diuen els alemanys ens fa “ nach der Pfeife tanzen”, ens fa ballar segons el seu xiulet. Quan podem fer servir aquesta darrera expressió? Doncs cada cop que ens toca fer quelcom a gust d’algú altre. Si a mi per exemple em fan canviar dates d’exàmens perquè als alumnes no els van bé les que tenia previstes, llavors jo ballo al so del xiulet dels alumnes. Si els avis moderns que fan de mainadera gratuïta pels seus nets han de triar anar a les sortides pels jubilats depenent de les necessitats laborals dels seus fills, llavors direm en alemany que aquests avis “tanzen nach de Pfeife” dels seus fills.
I de vegades, perquè la vida diària, la feina i les nostres obligacions no ens deixen temps, acabem posposant coses que volem fer per més endavant perquè no són prioritàries. Estic parlant de coses com poden ser anar a visitar aquell indret que sempre havíem volgut veure, o redecorar una mica casa nostra o tornar a dedicar temps a un instrument. Per aquest fenomen tan usual els alemanys també tenen una frase feta i és “ etwas auf Eis legen” que literalment es podria traduir al català com posar quelcom en gel. Curiosament els anglesos no “congelen” els seus projectes sinó més aviat al contrari perquè quan posposen quelcom diuen “ to put something in the back burner”, és a dir que ho posen al cremador posterior.
Jo, com suposo que molts de vosaltres, sovint he de congelar molts projectes per manca de temps. Per això quan arriben les vacances i encara que siguin tan curtes, em poso contenta com un gínjol perquè potser podré fer allò que mai trobo temps per fer. Aquesta sensació d’alegrar-se extremadament d’una cosa té un verb propi en alemany “frohlocken”. I jo espero que vosaltres ja estigueu pensant en les vacances i us alegreu a l’alemanya “frohlocken”. Per acabar m’agradaria recordar una dita popular de per allí: “Vorfreude ist die beste Freude” que vol dir literalment que l’alegria d’abans és la millor alegria. Prefereixo no pensar que els alemanys volen insinuar amb això que quan el moment arriba, la realitat no és tan bona com les expectatives. Senzillament crec que l’expressió ens recorda que aquells moments de felicitat que experimentem abans que passi quelcom que esperem amb il·lusió són absolutament importants i ens alegren la vida i que ens proporcionen una joia tant o més bona que la que experimentem quan arriba el moment esperat. Jo us desitjo a tots uns bons dies de vacances i evidentment bon temps perquè tradicionalment la Setmana Santa porta sorpreses!

Canvis de casa i mostassa per expressar opinions: els alemanys i les seves locucions curioses.

IMG_20190227_203621_resized_20190227_083642627[4297]

Aquesta setmana a l’edifici on visc a Poblenou hem tornat a tenir moviment. I amb això vull dir que he vist gent que no conec de res a l’escala i que suposo deuen ser veïns nous. Aquí a moltes altres cases amb habitatges de lloguer a Barcelona hi ha un gran moviment de personal perquè cada cop que s’acaben els contractes, els propietaris aprofiten per apujar els lloguers desorbitadament. Ja havia parlat una vegada del fet de que a Europa viure de lloguer és força més normal que al nostre país, senzillament perquè resulta més pràctic i flexible que el tema de les hipoteques. I si pensem bé, llogar indefinidament per un preu raonable ens dona la possibilitat de canviar de domicili ràpidament si trobem una nova feina o si la nostra situació familiar es modifica. El pis de lloguer s’adapta a nosaltres i això a Europa ho saben perfectament. Aquí evidentment els lloguers són tan cars que la millor opció és casar-se amb un banc amb una hipoteca que pesa sobre la majoria de ciutadans com una llosa. Però històricament la gent ha comprat sempre propietats? Més aviat no. Els meus pares per exemple van viure de petits sempre en pisos de lloguer. L’adquisició de l’habitatge és un fenomen més aviat recent. La veritat és que la condició humana és força nòmada perquè la vida comporta canvis i ens hem d’adaptar. Hi ha hagut immigracions del camp a la ciutat, d’una ciutat a una altra i fins i tot d’una país a un altre. Qui no ha llegit les novel·les de Noah Gordon per adonar-se que néixer, créixer i morir en un mateix indret és força estrany? Aquest anar amunt i avall i traslladar-se d’un lloc a un altre és quelcom que sempre em va admirar dels alemanys. Tots els que conec han canviat de feina i de ciutat vàries vegades a la vida sense que els hagi suposat cap mena de trasbals. Es veu que són més adaptables que nosaltres en aquest sentit i aquest tarannà es fa palès fins i tot en diverses locucions. A Alemanya quan un es trasllada amb tota la família d’un lloc a un altre es diu que un es trasllada “mit Kind und Kegel”. Literalment ho podem traduir com “amb nen i con”. Ara us demanareu d’on surt això del con i no m’estranyarà gens. “Kegel” és la figura geomètrica del con, però en aquesta expressió “Kegel” designa el nen extra-matrimonial. Així doncs els alemanys quan es traslladen ho fan amb els nens nascut dins i fora del matrimoni.
A Alemanya no és gens poc comú que tota la família canvi de domicili quan el cap de família troba una feina a una altra ciutat. Quan vaig viure a la Louisenstrasse a Dresden vaig tenir la sort de que els meus veïns del pis de sota fossin un simpàtica família jove, els Voβ. Quan vaig entrar a viure al pis eren tres, la Susanne que estava d’excedència maternal per tercer any, el Till que era un cantant d’òpera que mantenia la família i l’Adrian, un nen molt dolç i xerraire que em va robar el cor. En el meu any i mig al pis, la Susanne i el Till van tenir un segon fill a qui van anomenar Serafin i la Susanne va començar la seva segona excedència maternal. El Till mantenia com podia la família de quatre i anava i venia a Dresden perquè els contractes com a cantant d’òpera no són una meravella es veu. Però quan per fi li van oferir una feina per dos anys— i dos anys no són res— el Till es va traslladar com diuen a Alemanya “mit Kind und Kegel” cap a una altra ciutat amb tota la seva família. I em consta per la nostra darrera conversa que la Susanne tornava a estar embarassada de bessonada quan van arribar a la nova ciutat. Les bessones van ser nenes. Els Voβ sí que són un exemple típic del que és traslladar-se “mit Kind und Kegel” i també d’anar amb “Sack und Pack” d’un lloc a un altre. Aquesta darrera locució vol dir literalment “amb sac i paquet” i es refereix més a les pertinences personals que un porta d’un lloc a un altre quan canvia de domicili.
Jo he hagut de traslladar-me “mit Sack und Pack” diverses vegades a la meva vida i tinc força clar que com menys coses tinguem, molt més flexibles som i més fàcil és fer els inevitables i pesadíssims trasllats.
Els Voβ són una família entranyable que ha lluitat molt per mantenir-se unida i el Till i la Susanne una parella encantadora que s’ho han passat prou prim per tirar quatre fills endavant. No els va ser fàcil canviar de pis i traslladar-se a una nova ciutat sobre tot quan el Till només tenia un contracte de duració determinada. La subsistència de la família depenia de la feina del pare i amb cinc boques per alimentar, per molt que a Alemanya a les dones amb permís maternal els paguin un sou, la situació de la família estava penjada d’un fil, o com diuen els Alemanys “hing am seidenem Faden” estava penjada d’un fil de seda. Com podeu reconèixer aquesta expressió alemanya és molt similar a la nostra, amb la notable diferència és que pels alemanys el fil és de seda i per nosaltres no.
Sovint em demano si no hi hauria més dones que decidirien treballar a temps parcial per ocupar-se dels fills si la legislació a la península Ibèrica fos una altra. A països com a França o Alemanya les dones tenen la possibilitat de quedar-se a casa amb els infants més temps i d’optar a jornades a temps parcial per assegurar-se que els menuts de la família estan ben atesos. Aquí en canvi la legislació ens desprotegeix. Si volem fills les dones tenim una baixa per maternitat escarransida que amb prou feines ens deixa recuperar-nos del part. La incorporació a la feina es fa als pocs mesos del naixement i per tant les dones amb nadons a casa van a treballar la seva jornada completa cansadíssimes per atendre els petits com cal. I encara que els marits ajudin el desgast és enorme. Probablement hi hauria més dones treballant a jornada parcial si les lleis i les empreses ho permetessin i potser els nens estarien més equilibrats si tinguessin més atenció maternal i més quietud durant els primers anys de la seva vida. Sóc conscient que molts companys i companyes afirmen que els nadons s’espavilen molt a les llars d’infants però sempre he pensat que el cervell d’un infant o hauria d’estar exposat a cap mena d’estrès per poder desenvolupar-se adequadament. A més, crec que durant els primers anys de la vida d’un nen, aquest necessita establir un vincle que li permeti descobrir les emocions. Que un nadó hagi de canviar d’ambient, d’entorn i de cuidadors és quelcom que em preocupa. Òbviament de la manera que estan fetes les lleis aquí cap dona pot estar més de cinc mesos amb el nadó, però, i si la llei i el finançament els permetés estar amb els fills més temps? Un any o dos com mínim? Segur que les mares anirien menys cansades i que tindríem uns nens un pèl més tranquils. Sé que no hauria de donar la meva opinió perquè és perillós. Expressar les conviccions està mal vist i ho entenc. A mi ja m’ho va advertir el meu primer patró a la primera empresa on vaig treballar de secretària: «Mariona, no donis mai la teva opinió. I si te la demanen primer pregunta per quin motiu la volen!». Doncs bé, jo acabo d’expressar una opinió incòmoda. Però si més no, intento no anar opinant sempre sobre qualsevol tema, i encara menys si no m’han demanat el parer. Com dirien els alemanys no sóc una persona que hagi de donar la pròpia mostassa.
Aquesta locució alemanya ve de l’època en que la mostassa era un producte molt poc comú. En aquells moments els propietaris de restaurants i fondes posaven una mica de mostassa a tots els seu plats per fer-los especials i exclusius fins i tot quan no s’esqueia. D’aquí que quan algú es posa en una conversa inoportunament o vol expressar la seva opinió sense que li demanin es diu en alemany “den eigenen Senf dazugeben”, donar la va pròpia mostassa.
Doncs bé. Ara ja sabeu que expressions noves en alemany que espero que tingueu l’oportunitat de fer servir alguna vegada. Us desitjo bona setmana. Jo fins la setmana vinent practicaré mètodes per evitar donar l’opinió fins i tot quan me la demanen. Ben segur que m’estalviarà una pila de problemes…

Expressions alemanyes que m’enamoren.

 

IMG-20181218-WA0002

I aquest dijous previ a un divendres que serà d’allò més calentet però no pas degut a la meteorologia vull variar una mica el tema del meu post per donar temps a qui segueix “La Porta” per llegir totes les parts però també per reprendre el fil dels posts lingüístics, que em manquen. Avui escriuré només sobre tres expressions alemanyes que em semblen molt curioses, una de les quals em portarà a parlar del Nadal. No podia faltar una referència a aquestes festes tan entranyables amb un origen tan pagà just cinc dies abans de la diada.
Començaré avui amb una expressió que tant es pot fer servir en sentit positiu com negatiu. Si jo vull dir en alemany que he hagut d’esperar molt de temps, per exemple a la cua d’un supermercat per pagar i marxar a casa, llavors sentireu que dura “ewig und drei Tage”, que literalment vol dir una eternitat i tres dies. Sempre m’ha semblat curiós que si quelcom es fa llarg i la espera li sembla a un una eternitat que a més s’hagin d’afegir tres dies. Doncs bé, resulta que aquesta locució té el seu origen en el llenguatge del dret mercantil i es referia durant l’Edat mitjana al període que s’ha d’esperar per considerar una transacció com una compra-venda o una herència com a indisputable. En aquella època per donar una transacció com a vàlida s’havia d’esperar “ewig”, literalment una eternitat, però que en realitat era un període d’un any i sis setmanes i “drei Tage” que eren els tres dies que durava la reunió de la institució legal que representava el districte en què es duia a terme la transacció. El concepte de “tres dies i una eternitat” ens pot suggerir una espera llarga i feixuga però la locució també es pot emprar de manera positiva com quan en una parella un dels dos membres li diu a l’altre que se l’estimarà “auf ewig und drei Tage”, per sempre i tres dies. Els anglesos tenen una locució sospitosament propera a l’alemanya que diu “forever and a day”, literalment per sempre i un dia. Hagués pogut posar la mà al foc que les dues expressions provenen de la germànica però sembla ser que l’expressió la va posar de moda el mateix Shakespeare. Bé, i tot i que sembla que l’escriptor anglès només tenia coneixements de llatí i grec i no pas del germànic continental, potser en aquella època la llei mercantil contemplava el període per fer-se enrere d’una transacció com a “un any, sis setmanes i un dia”. O potser només és una estranya coincidència que aquestes llengües tan properes mantinguin locucions tan similars. En tot cas m’agradaria assenyalar el fet que els pobles germànics tenien el seu propi codi de lleis i que la llei germànica diferia de la romana.
Però no vull entrar avui en temes de dret romà o germànic. Seria prou difícil esbrinar els codis mercantils vigents a l’època de Shakespeare.
Vull passar ara a una frase feta que em va semblar molt gràfica i curiosa la primera vegada que la vaig sentir no fa gaire. És la de “auf etwas schielen”, que es fa un pèl difícil de traduir. En primer lloc perquè no he sentit gaire sovint el verb “guerxejar” en català tot i que el podem trobar dintre dels de la llista del famós “Els verbs catalans conjugats” del Xuriguera. Tanmateix sembla ser que els alemanys poden “guerxejar per quelcom” que vol dir, tenir quelcom com a objectiu en ment. Jo per exemple puc “guerxejar” per una cosa que fa temps que vaig veure a la botiga però encara no em puc permetre i mentre vaig fent caixa passo per l’establiment per veure-la. Podem “guerxejar” per una posició a la feina que ens agradaria, o per fer realitat un dels nostres somnis. En tot cas em sembla una frase feta molt gràfica perquè ens podem imaginar una persona mirant de cua d’ull una cosa que li abelleix i que cobeja.
La darrera frase feta de la que us vull parlar té un sentit més negatiu que positiu però prové d’una tradició pagana molt interessant i per això us la vull donar a conèixer. Quan a Alemanya una persona no té sort o èxit a la vida o no acaba d’arribar allà on voldria, els alemanys diuen que aquesta persona “kommt auf  keinen grünen Zweig” és a dir que no arriba —a aconseguir— cap branca verda. Com es pot entendre aquesta frase feta? Haurem de situar-nos a l’època pre-cristiana quan les tribus germàniques i escandinaves adoraven a les forces de la natura i consideraven alguns arbres com a sagrats. Cal pensar que en latituds on hi fa molt fred i l’hivern és llarg i dur l’home devia contemplar les arbres que no perdien la fulla i els devia considerar sobrenaturals. Per això els escandinaus i els nòrdics adoraven al déu de la fertilitat tot talant un arbre i cremant-ne el tronc i oferint-li sacrificis per tal que continués donant fruits. Alguns dels arbres que no perdien la fulla en l’època més dura de l’any eren considerats “màgics”. Les creences populars pensaven que la llar dels esperits benèvols vivien als arbres del bosc. I ara tornem a les arrels comunes angleses i germàniques. La tradició de l’arbre de Nadal és d’origen germànic i el “green man”, l’home verd, que es considera un esperit del bosc a Anglaterra, és un dels esperits que els germànics creien que habitaven els arbres dels boscos. Eren éssers protectors i portaven bona sort. D’aquí el costum pagà germànic de que el venedor d’un terreny o casa regalés al comprador una branca de boix, teix o pi — arbres que romanen verds a l’hivern— per desitjar bona sort al que havia adquirit la propietat. Es considerava que amb la branca regalada també els esperits bons del bosc entraven a la casa o a la propietat del comprador. Òbviament el llenguatge deixa novament clar que només els que ja tenen diners o poder d’adquisició tenen sort. Els que no podien permetre’s cap terreny ni casa no arribaven mai tenir cap “branca verda”.
Així que avui dia encara podem recordar les tradicions germàniques paganes quan utilitzem frases d’ús quotidià.
Jo espero que vosaltres no hagueu d’esperar una eternitat i un dia per tal que us facin arribar una branca verda. Qui sap? potser enguany si us toca una picossada de la loteria si l’heu comprada.
En tot cas us desitjo un divendres tranquil i un bon Nadal i Sant Esteve. I si no sou religiosos sempre podeu celebrar el solstici d’hivern i el retorn de la llum. Happy Yuletide!

 

Les parts del cos en algunes expressions angleses.

IMG_20181031_205230_resized_20181031_085311803

Ja fa temps que vaig escriure una entrada de blog sobre expressions angleses molt properes a les nostres. Aquesta setmana us en vull fer arribar unes quantes que tenen en comú el fet que totes fan servir parts del cos com a metàfora. Algunes d’aquestes ens recordaran algunes de les que utilitzem en català però no totes.
Comencem per les que podem memoritzar fàcilment perquè són potser un calc semàntic. La primera és la que fem servir quan volem fer saber a algú que mantindrem un secret que ens ha dit o que no escamparem quelcom que ens han fet saber de manera confidencial. En aquest cas els anglesos diuen: “my lips are sealed” que equival a l’expressió castellana “mis labios están sellados”. La següent locució s’empra quan sentim una emoció molt forta que ens pot fer plorar volem reprimir-nos. Llavors notem una pressió estranya a la gola i d’aquí el fet que en català diguem que se’ns fa un nus a la gola. Els anglesos no diuen però que se’ls fa un nus sinó un grumoll, “to have a lump in one’s throat”. Per a la meva tranquil·litat aquesta expressió demostra que encara que no els agradi gaire demostrar els sentiments la veritat és que sí els tenen. Jo ja no recordo quan vaig tenir un “lump in my throat” per darrera vegada però suposo que si veiés més pel·lícules al cinema o anés al teatre més sovint llavors tornaria a experimentar la sensació. O potser senzillament és que hauria de deixar de controlar-me tantíssim.
Com nosaltres als anglesos si els balla pel cap un nom o una paraula que no els surt immediatament diuen que allò que cerca el seu cervell “is on the tip of one’s tongue”, està a la punta de la seva llengua. Desgraciadament aquesta expressió la fem servir cada cop més, com més grans ens fem perquè anem oblidant noms quan ja fa temps que no els utilitzem. Per això cal mantenir la memòria desperta intentant sempre aprendre coses noves.
Bé. Fins aquí les expressions d’aquest dijous que s’assemblen a les nostres. Ara ja venen les que no s’hi assemblen i són més difícils d’aprendre però immensament útils.
N’hi ha una que m’agrada especialment. És la de “to get cold feed” que vol dir literalment que se li refreden a un o una els peus. S’utilitza per aquelles ocasions en que una persona agafa por o es posa neguitosa abans de portar a terme quelcom que havia planejat i que és agosarat. El típic exemple és el matrimoni. Quanta gent no s’acolloneix unes hores abans de la boda i es faria enrere? Doncs bé, els anglesos diuen que se’ls refreden els peus. O bé quan per exemple algú decideix deixar-ho tot enrere i anar-se’n a viure fora i de cop, poc abans del viatge, pensa que potser s’ha equivocat. També poden ser situacions menys dramàtiques com quan per exemple algú ha rebut una oferta de feina i ha d’entregar la carta de comiat i el dia abans de fer-ho li venen tots els dubtes de si el que fa és el correcte o no.
I el tema de la feina em va de perles per explicar la següent expressió anglesa perquè avui dia la precarietat laboral és tan gran que molts es viuen obligats a viure “hand to mouth”, literalment de la mà a la boca. Aquesta metàfora la podem visualitzar com si a una persona tot el que li caigués de menjar a la mà s’ho posés a la boca immediatament. Les persones que viuen “hand to mouth” gasten tot el que guanyen en productes bàsics com el menjar i el lloguer i no poden estalviar. No cal que ens enganyem, desgraciadament encara molts es veuen forçats a viure d’aquesta manera perquè no tenen prou recursos per aconseguir fer guardiola. La situació és desagradable i provoca molt angoixa i lamentablement el nostre govern encara no està per arreglar temes com el nivell de vida dels que estan més avall. Òbviament un dels principals motius pels quals moltíssims han de subsistir tant sí com no “hand to mouth” són els lloguers abusius o les hipoteques desorbitades. L’habitatge s’emporta més d’un quaranta per cent dels sous de la majoria. I aquest seria potser un àmbit en que els governs podrien posar mà…
I quan algú està desesperat llavors necessita alguna altra persona que l’escolti per poder-se desfogar. Aquesta altra persona és en anglès “a shoulder to cry on”, és a dir una espatlla on poder plorar.
Malauradament sovint acabem aguantant el que no es pot aguantar que és el que els anglesos anomenen “stomach” perquè ells ho aguanten amb aquest òrgan i llavors cerquem algú per petar la xerrada i deixar anar tot el que portem dintre i ens molesta. A aquest activitat tan sana de parlar les coses amb els amics o confidents els anglesos l’anomenen “get it off one’s chest”, és a dir buidar el pap. Evidentment en el moment en què es posen les coses malament els passa que han de tenir “guts”” o “bolloks” o si es vol ser més fi “the balls” per fer quelcom, és a dir tenir els intestins, els collons o les pilotes per fer quelcom. En aquest sentit són com nosaltres.
I com podeu comprovar en aquestes expressions, tot i que els britànics tenen molt mala fama de freds no ho són tant perquè també necessiten algú per parlar de les coses i un bon amic per buscar consol quan estan malament.
Jo realment espero que a vosaltres no us calgui per a res buidar el pap aquesta setmana però potser sí que de tant en tant val la pena tenir un “lump in the throat” perquè al cap i a la fi sense les emocions la vida seria molt descafeïnada.
Bona setmana a tots!

 

El món laboral en expressions angleses.

 

IMG_20180830_181750_resized_20180830_061854337

Nois, no sé vosaltres però jo, inevitablement, ja porto una setmana fent tots els esforços haguts i per haver per no pensar en la tornada a la feina. I és que per a molts el dia tres representarà un llevar-se a una hora que el cos encara no sap treballar sense una dosis extra de cafeïna i tornar a habituar-se a la vida cronometrada de dilluns a divendres i de vegades fins i tot dissabtes i diumenges.
I com el que meu subconscient em traeix contínuament totes les expressions de les que us parlaré avui tenen a veure amb el món laboral o amb alguna professió. Es veu que la paraula work pul·lula pel meu cervell i va llençant missatges tot el dia. No dec ser la única que està així. Un gran consol.
Doncs bé, ara al setembre qui més qui menys començarà amb energies renovades i una dosis extra de bon humor, però a mida que passin les setmanes anirem acaramullant tensions i nervis i en algun moment haurem de cercar una manera de calmar-nos i baixar revolucions. Per designar el fet de descarregar tensió els anglesos diuen “to work off steam” o bé “to let off steam”, deixar anar vapor. I és cert que de vegades he sentit com si el meu cos fos una autèntica olla a pressió que va acumulant un vapor dintre que la pot fer petar, i per això la frase feta anglesa em sembla molt adequada. Cadascú té una manera diferent de lluitar contra els nervis i la pressió. A mi em va bé l’esport i sobre tot les trobades amb els amics de debò, amb aquells amb qui puc ser sincera i parlar de tot.
La següent locució que conté aquesta paraula maleïda “work” és “nasty piece of work” que voldria dir un “treball brut” i la veritat és que no es refereix a cap feina en concret sinó que s’aplica a les persones que tenen un mal caràcter o són cruels i falses. De “nasty pieces of work” en tomben forces pel món però l’avantatge és que se les reconeix de seguida.
I ara bé una expressió molt útil que designa una pràctica habitual a tot arreu, “jobs for the boys”—treballs pels nois— l’equivalent al castelà “enchufismo” i l’alemany “Vitamin B”, en què B és “Beziehungen”, és a dir relacions. El “job for the boys” és el nepotisme infinit que fa que la gent més qualificada no sempre aconsegueixi els millors càrrecs. Cal caure bé a algú per escalar posicions i això és tan veritat a la Península Ibèrica com a Anglaterra es veu.
I si no li donen a un “jobs for the boys” potser acabi un treballant per quatre xavos i com diuen els anglesos tan pobre com un ratolí d’esglèsia, “as poor as a church mouse”. Hem d’agrair que s’expressin com nosaltres en aquest cas. Recordem que els castellans diuen “ más pobre que una rata”.
I en el món laboral ja sabem que els que tenen millors cartes són els que no es desvien ni un pèl de les normes i regulacions establertes, és a dir els que “go by the book” van segons el llibre. I encara tenen més bones cartes aquells que mai, però mai, ni en el pitjor dels casos diuen absolutament res dolent del seu lloc de treball perquè fan el que els anglesos anomenen “pay the lip service” és a dir que compleixen el servei dels llavis. S’ha d’interpretar com que fan veure que van a favor de quelcom que no sempre els agrada o els sembla ètic.
I de vegades en una societat corrupta, quan es fan servir les influències per aconseguir una feina, el que passa és que el que els britànics designen com “the poacher turned gamekeeper” que literalment significa el caçador furtiu convertit en guarda forestal. S’utilitza quan algú amb antecedents sospitosos aconsegueix un lloc de responsabilitat. Aquí el cas més clar seria el de la conegudíssima Cristina Cifuentes amb el seu màster en dret autonòmic… crec que us ha quedat clara la locució oi?
La següent és la de “hungry as a hunter” que literalment en català és afamat com un caçador. Es veu que per aquelles terres es considera que el caçador ha de fer recorreguts molt llargs i passar moltes hores al bosc per aconseguir la seva presa i per tant sovint passa gana. Cal recalcar en aquest cas que els nostres veïns ibèrics diuen “pasar más hambre que un maestro de escuela” que ja diu molt de la poca consideració que ha gaudit el nostre ofici en aquest país anomenat Espanya. No obstant, per trobar-li una gran avantatge a la maltractada professió m’agradaria esmentar de passada que és l’únic en què mai es va fer una distinció salarial entre homes i dones.
I per acabar us vull donar ànims a tots i totes per la tornada a la rutina del món laboral. Pels que comenceu dilluns us desitjo uns bons dies de descans encara, ja sabeu allò que es diu de que el treball dignifica a l’home i la locució anglesa “work is a necessari evil”, la feina és un mal necessari.
Ànims, que els necessitem!