Les parts del cos en algunes expressions angleses.

IMG_20181031_205230_resized_20181031_085311803

Ja fa temps que vaig escriure una entrada de blog sobre expressions angleses molt properes a les nostres. Aquesta setmana us en vull fer arribar unes quantes que tenen en comú el fet que totes fan servir parts del cos com a metàfora. Algunes d’aquestes ens recordaran algunes de les que utilitzem en català però no totes.
Comencem per les que podem memoritzar fàcilment perquè són potser un calc semàntic. La primera és la que fem servir quan volem fer saber a algú que mantindrem un secret que ens ha dit o que no escamparem quelcom que ens han fet saber de manera confidencial. En aquest cas els anglesos diuen: “my lips are sealed” que equival a l’expressió castellana “mis labios están sellados”. La següent locució s’empra quan sentim una emoció molt forta que ens pot fer plorar volem reprimir-nos. Llavors notem una pressió estranya a la gola i d’aquí el fet que en català diguem que se’ns fa un nus a la gola. Els anglesos no diuen però que se’ls fa un nus sinó un grumoll, “to have a lump in one’s throat”. Per a la meva tranquil·litat aquesta expressió demostra que encara que no els agradi gaire demostrar els sentiments la veritat és que sí els tenen. Jo ja no recordo quan vaig tenir un “lump in my throat” per darrera vegada però suposo que si veiés més pel·lícules al cinema o anés al teatre més sovint llavors tornaria a experimentar la sensació. O potser senzillament és que hauria de deixar de controlar-me tantíssim.
Com nosaltres als anglesos si els balla pel cap un nom o una paraula que no els surt immediatament diuen que allò que cerca el seu cervell “is on the tip of one’s tongue”, està a la punta de la seva llengua. Desgraciadament aquesta expressió la fem servir cada cop més, com més grans ens fem perquè anem oblidant noms quan ja fa temps que no els utilitzem. Per això cal mantenir la memòria desperta intentant sempre aprendre coses noves.
Bé. Fins aquí les expressions d’aquest dijous que s’assemblen a les nostres. Ara ja venen les que no s’hi assemblen i són més difícils d’aprendre però immensament útils.
N’hi ha una que m’agrada especialment. És la de “to get cold feed” que vol dir literalment que se li refreden a un o una els peus. S’utilitza per aquelles ocasions en que una persona agafa por o es posa neguitosa abans de portar a terme quelcom que havia planejat i que és agosarat. El típic exemple és el matrimoni. Quanta gent no s’acolloneix unes hores abans de la boda i es faria enrere? Doncs bé, els anglesos diuen que se’ls refreden els peus. O bé quan per exemple algú decideix deixar-ho tot enrere i anar-se’n a viure fora i de cop, poc abans del viatge, pensa que potser s’ha equivocat. També poden ser situacions menys dramàtiques com quan per exemple algú ha rebut una oferta de feina i ha d’entregar la carta de comiat i el dia abans de fer-ho li venen tots els dubtes de si el que fa és el correcte o no.
I el tema de la feina em va de perles per explicar la següent expressió anglesa perquè avui dia la precarietat laboral és tan gran que molts es viuen obligats a viure “hand to mouth”, literalment de la mà a la boca. Aquesta metàfora la podem visualitzar com si a una persona tot el que li caigués de menjar a la mà s’ho posés a la boca immediatament. Les persones que viuen “hand to mouth” gasten tot el que guanyen en productes bàsics com el menjar i el lloguer i no poden estalviar. No cal que ens enganyem, desgraciadament encara molts es veuen forçats a viure d’aquesta manera perquè no tenen prou recursos per aconseguir fer guardiola. La situació és desagradable i provoca molt angoixa i lamentablement el nostre govern encara no està per arreglar temes com el nivell de vida dels que estan més avall. Òbviament un dels principals motius pels quals moltíssims han de subsistir tant sí com no “hand to mouth” són els lloguers abusius o les hipoteques desorbitades. L’habitatge s’emporta més d’un quaranta per cent dels sous de la majoria. I aquest seria potser un àmbit en que els governs podrien posar mà…
I quan algú està desesperat llavors necessita alguna altra persona que l’escolti per poder-se desfogar. Aquesta altra persona és en anglès “a shoulder to cry on”, és a dir una espatlla on poder plorar.
Malauradament sovint acabem aguantant el que no es pot aguantar que és el que els anglesos anomenen “stomach” perquè ells ho aguanten amb aquest òrgan i llavors cerquem algú per petar la xerrada i deixar anar tot el que portem dintre i ens molesta. A aquest activitat tan sana de parlar les coses amb els amics o confidents els anglesos l’anomenen “get it off one’s chest”, és a dir buidar el pap. Evidentment en el moment en què es posen les coses malament els passa que han de tenir “guts”” o “bolloks” o si es vol ser més fi “the balls” per fer quelcom, és a dir tenir els intestins, els collons o les pilotes per fer quelcom. En aquest sentit són com nosaltres.
I com podeu comprovar en aquestes expressions, tot i que els britànics tenen molt mala fama de freds no ho són tant perquè també necessiten algú per parlar de les coses i un bon amic per buscar consol quan estan malament.
Jo realment espero que a vosaltres no us calgui per a res buidar el pap aquesta setmana però potser sí que de tant en tant val la pena tenir un “lump in the throat” perquè al cap i a la fi sense les emocions la vida seria molt descafeïnada.
Bona setmana a tots!

 

El món laboral en expressions angleses.

 

IMG_20180830_181750_resized_20180830_061854337

Nois, no sé vosaltres però jo, inevitablement, ja porto una setmana fent tots els esforços haguts i per haver per no pensar en la tornada a la feina. I és que per a molts el dia tres representarà un llevar-se a una hora que el cos encara no sap treballar sense una dosis extra de cafeïna i tornar a habituar-se a la vida cronometrada de dilluns a divendres i de vegades fins i tot dissabtes i diumenges.
I com el que meu subconscient em traeix contínuament totes les expressions de les que us parlaré avui tenen a veure amb el món laboral o amb alguna professió. Es veu que la paraula work pul·lula pel meu cervell i va llençant missatges tot el dia. No dec ser la única que està així. Un gran consol.
Doncs bé, ara al setembre qui més qui menys començarà amb energies renovades i una dosis extra de bon humor, però a mida que passin les setmanes anirem acaramullant tensions i nervis i en algun moment haurem de cercar una manera de calmar-nos i baixar revolucions. Per designar el fet de descarregar tensió els anglesos diuen “to work off steam” o bé “to let off steam”, deixar anar vapor. I és cert que de vegades he sentit com si el meu cos fos una autèntica olla a pressió que va acumulant un vapor dintre que la pot fer petar, i per això la frase feta anglesa em sembla molt adequada. Cadascú té una manera diferent de lluitar contra els nervis i la pressió. A mi em va bé l’esport i sobre tot les trobades amb els amics de debò, amb aquells amb qui puc ser sincera i parlar de tot.
La següent locució que conté aquesta paraula maleïda “work” és “nasty piece of work” que voldria dir un “treball brut” i la veritat és que no es refereix a cap feina en concret sinó que s’aplica a les persones que tenen un mal caràcter o són cruels i falses. De “nasty pieces of work” en tomben forces pel món però l’avantatge és que se les reconeix de seguida.
I ara bé una expressió molt útil que designa una pràctica habitual a tot arreu, “jobs for the boys”—treballs pels nois— l’equivalent al castelà “enchufismo” i l’alemany “Vitamin B”, en què B és “Beziehungen”, és a dir relacions. El “job for the boys” és el nepotisme infinit que fa que la gent més qualificada no sempre aconsegueixi els millors càrrecs. Cal caure bé a algú per escalar posicions i això és tan veritat a la Península Ibèrica com a Anglaterra es veu.
I si no li donen a un “jobs for the boys” potser acabi un treballant per quatre xavos i com diuen els anglesos tan pobre com un ratolí d’esglèsia, “as poor as a church mouse”. Hem d’agrair que s’expressin com nosaltres en aquest cas. Recordem que els castellans diuen “ más pobre que una rata”.
I en el món laboral ja sabem que els que tenen millors cartes són els que no es desvien ni un pèl de les normes i regulacions establertes, és a dir els que “go by the book” van segons el llibre. I encara tenen més bones cartes aquells que mai, però mai, ni en el pitjor dels casos diuen absolutament res dolent del seu lloc de treball perquè fan el que els anglesos anomenen “pay the lip service” és a dir que compleixen el servei dels llavis. S’ha d’interpretar com que fan veure que van a favor de quelcom que no sempre els agrada o els sembla ètic.
I de vegades en una societat corrupta, quan es fan servir les influències per aconseguir una feina, el que passa és que el que els britànics designen com “the poacher turned gamekeeper” que literalment significa el caçador furtiu convertit en guarda forestal. S’utilitza quan algú amb antecedents sospitosos aconsegueix un lloc de responsabilitat. Aquí el cas més clar seria el de la conegudíssima Cristina Cifuentes amb el seu màster en dret autonòmic… crec que us ha quedat clara la locució oi?
La següent és la de “hungry as a hunter” que literalment en català és afamat com un caçador. Es veu que per aquelles terres es considera que el caçador ha de fer recorreguts molt llargs i passar moltes hores al bosc per aconseguir la seva presa i per tant sovint passa gana. Cal recalcar en aquest cas que els nostres veïns ibèrics diuen “pasar más hambre que un maestro de escuela” que ja diu molt de la poca consideració que ha gaudit el nostre ofici en aquest país anomenat Espanya. No obstant, per trobar-li una gran avantatge a la maltractada professió m’agradaria esmentar de passada que és l’únic en què mai es va fer una distinció salarial entre homes i dones.
I per acabar us vull donar ànims a tots i totes per la tornada a la rutina del món laboral. Pels que comenceu dilluns us desitjo uns bons dies de descans encara, ja sabeu allò que es diu de que el treball dignifica a l’home i la locució anglesa “work is a necessari evil”, la feina és un mal necessari.
Ànims, que els necessitem!

Expressions alemanyes pel dia a dia.

IMG_20180731_155734_resized_20180731_040241845

I segueixo entestada en demostrar com d’acolorida és la llengua alemanya amb totes les seves frases fetes i locucions. Avui en tinc set de noves per vosaltres, totes elles de temàtica diferent.
Començaré amb les que tenen un sentit negatiu perquè m’agrada donar un toc d’optimisme als meus posts i si ho fes al revés l’efecte no seria bo.
La primera és una expressió que fem servir quan una persona ha aconseguit fer una cosa després de molts esforços i el resultat ha estat suficient però no excel·lent. És la típica locució emprada per les notes dels exàmens perquè quan en alemany diem que una persona ha aprovat “Mit Ach und Krach”, literalment amb “ah i soroll”, vol dir que li ha costat moltíssim treure’s una matèria i que li ha anat dels pèls aprovar-la. Aquells per exemple que han de repetir l’examen pràctic de conducció diverses vegades i al final el passen, aprovem amb “Ach und Krach”, que és exactament el contrari a passar l’examen “mit links”, és a dir, amb l’esquerra. En aquest cas hem d’entendre que vol dir fer les coses amb la mà que no ens és habitual— el món està pensat per la majoria i aquesta és dretana— i si algú fa les coses “amb l’esquerra” vol dir que té tantíssim talent que fins i tot en males condicions les fa sense problemes.
La següent locució té una traducció al català i castellà que fem servir moltíssim avui dia. Quan quelcom ens resulta poc creïble i molt sorprenent, en català diem automàticament “què fort!”. Doncs per expressar el mateix nivell d’estupefacció els alemanys diuen “das ist der Hammer!”, que literalment vol dir “és el martell”, a saber si pensen en el martell del déu Thor, que tenia una força destructiva total.
Quan per exemple una persona està en una mala situació però troba una sortida a aquesta, els germànics diuen “Glück im Unglück” que vol dir “sort en la desgràcia”. Per exemple, un no porta paraigües perquè quan ha sortit de casa feia un sol espectacular i de cop l’enxampa una tempesta d’estiu. Però, “sort en la desgràcia,” dos carrers més avall hi ha un mercat cobert on poder-se aixoplugar.
I com que ja us he fet pensar en la imatge de l’aigua ara ja us puc explicar la següent expressió que és “vom Regen in die Traufen kommen”, és a dir anar de la pluja al ràfec. Crec que és prou clara perquè si sortim de la pluja que ens mulla i ens posem sota el ràfec encara ens mullem més. En castellà he sentit allò de “salir de Guatemala para meterse en Guatepeor” i el seu equivalent en anglès encara el trobo més original “out of the frying pan into the fire”, que vol dir sortir de la paella per posar-se al foc.
En aquelles maleïdes ocasions en què algú ens fa una mala passada i a sobre hem de fer bona cara, els alemanys no són gaire originals i dieun: “gute Miene zum bösen Spiel machen”, és a dir posar bona cara a un mal joc. És el que els anglesos anomenen “grin and bear it”, somriu i aguanta. Els nostres veïns peninsulars queden molt bé amb allò del “ajo i agua” que no és més que un eufemisme per escurçar el “a joderse y aguantarse” o també “ a joderse y bailar” que és el que volen dir les equivalents que us he escrit en alemany i anglès. I aquest estiu si els turistes arriben carregats amb maletots immensament pesats i pensaven agafar un taxi, si el col·lectiu de conductors emprenyats segueix de vaga hauran de posar al mal temps bona cara, com diríem nosaltres de manera molt neutral.
I per anar acabant vull esmentar una expressió similar a la nostra per tal que la recordem fàcilment. Quan escapem d’una cosa o ens salvem pels pèls, els alemanys ho formulen d’una manera similar a la nostra dient que els ha anat “um ein Haar”. Sembla clara la metàfora doncs. L’equivalent anglès em sembla força difícil d’entendre perquè quan als anglesos els va d’un pèl diuen: “by the skin of one’s teeth”, per la pell de les dents. Curiós no m’ho negareu perquè les dents no tenen pell a no ser que es refereixin a les genives.
Com ja sabeu m’agrada sempre acabar amb algun pensament positiu tot i que de vegades si les coses no em van gens de cara potser no ho aconsegueixo. Però com que no és el cas no podia deixar escapar l’oportunitat d’explicar-vos la darrera expressió que vaig sentir unes cent vegades mentre vivia a Alemanya. S’empra quan una persona vol dir que n’estima a una altra amb cos i ànima. En aquest cas els alemanys diran que se l’estimen “mit Haut und Haar” amb pell i cabell.
I jo us deixo per aquesta setmana i me’n vaig a gaudir de les poques vacances que em queden perquè en un tres i no res el meu període de lleure s’haurà acabat i passaré, com gairebé tots, a tenir el cul llogat. I ja sabeu el que diu la dita oi? “qui té el cul llogat no seu quan vol”.

Expressions angleses molt animals II

20180609_122659

I com que el post de dijous passat anava d’animals i em vaig quedar amb les ganes de donar-vos a conèixer un parell d’expressions més, doncs segueixo aquesta setmana per no perdre el fil.
Ja vaig comentar fa set dies que les expressions en les que apareix el gos solen tenir una connotació lleugerament negativa. Per confirmar la regla començo amb una locució que té un sentit molt positiu “to be top dog”, ser el gos de dalt, que vol dir ser un dels millors i dominar un tema. Equivaldria a l’expressió moderna de ser un “crack”. Pel contrari, ser un “under-dog”, un gos de sota, vol dir senzillament ser el perdedor d’una lluita o inferior en força. També s’utilitza per a parlar de jerarquies dintre d’una companyia o de la societat, els “under-dogs” són els que fan la feina menys qualificada i menys ben pagada. Passem ara a una expressió molt i molt adequada per l’època de l’any en què ens trobem “dog-days”, literalment els dies “gos” que designa els dies més càlids de l’estiu, els de la canícula. És una traducció literal del llatí “caniculares dies” perquè segons la teoria romana, les setmanes més xardoroses venien determinades per l’estrella gos Sírius, que ells pensaven que contribuïa a l’escalfament del sol.
O sigui que la canícula són els dies més gos de tots els del calendari.
I com que ja sabem que els quissos quan s’enfaden borden i poden arribar a fer molt mal si mosseguen, quan dormen no convé molestar-los. I d’aquí la locució “let sleeping dogs lie”, permetre que els gossos que dormin, jeguin. S’utilitza quan és millor deixar un tema aparcat perquè pot portar problemes i equivaldria al nostre “no destapar la caixa de Pandora”. Deixar que els gossos que dormen jaguin vol dir no posar-se en problemes amb quelcom inoportú. És el que molt probablement en aquests moments la família reial espanyola desitjaria que fessin els mitjans de comunicació després de l’enrenou amb una de les amants de l’ex-monarca espanyol.
Si heu llegit el post anterior recordareu que vaig escriure diverses expressions sobre els gats. Avui seguiré amb algunes d’aquestes. La primera és una que de petita no m’agradava gens perquè me la deia el tipus de gent que sempre feia preguntes repetitives i avorrides que se suposa que jo havia de respondre amb entusiasme fervent. Com tots els infants aviat vaig desenvolupar el do de la “no parla” que és correctament interpretada pels adults com a senyal que un no té gana de conversa. Però com que els nanos de la meva generació érem força obedients, resulta que ens deixaven anar aquella tonteria suprema de “que se t’ha menjat la llengua el gat?”, que els anglesos també tenen “ has the cat eaten your tongue?”. «Des de quan els gats mengen llengües de cap mena?», em vaig demanar sovint de menuda…
Ben curiós és que quan una persona està contenta de si mateixa i ufanosa,de manera exagerada, els britànics diuen que aquesta persona és “like the cat that swallowed the cream”, com el gat que es va empassar la crema. O sigui, tip i immensament satisfet.
I per acabar les expressions entorn dels gats i els gossos vull esmentar-ne una que els esmenta a tots dos “to rain cats and dogs”, literalment ploure gats i gossos, que s’utilitza teòricament quan plou a bots i barrals. I dic literalment perquè és la típica locució que et fan aprendre a les classes d’anglès i després quan he demanat als mateixos britànics si de debò la empren, m’han respost tots que no i me n’han mencionat altres com “rain in buckets” que seria un ploure a galledes, molt proper al castellà “llover a cántaros” o simplement “it’s bucketing” com si caiguessin galledes d’aigua del cel.
No trobaria el post d’aquest dijous prou rodó sinó mencionés un dels meus animals favorits: el cavall. I com que durant segles ha estat un ajut magnífic per l’ésser humà, el refranyer anglès li dedica forces locucions. Una d’elles és la de “straight from the horse’s mouth”, directe de la boca del cavall, que utilitzem quan tenim informació de fonts fidedignes i la coneixem a través d’algú que té experiència directa del tema de que està parlant.
Una altra tradició molt arrelada a Anglaterra i que ha quedat reflectida en la llengua en la següent expressió és la de les curses de cavalls o de gossos. Doncs bé, resulta que quan un home s’ha de disculpar per anar un moment al bany diu “I have to see a man about a horse” o també “about a dog”, he d’anar a veure un home pel tema del cavall/gos. És curiós que els nostres veïns de la Península només em sona l’eufemisme femení “voy a empolvarme la nariz”, Tanmateix no en conec cap que diguin els homes en aquestes ocasions.
Doncs bé, ara ja sabeu que els cavallers més educats quan van al bany van a parlar amb algú d’un cavall o un gos per apostar per ell.
I quan un home és indiscret i va parlant de manera que provoca a la gent es diu que “he frightens the horses”, és a dir que espanta cavalls. Òbviament això tan ho pot fer una dona com un home.
Un altre animal molt apreciat al refranyer anglès però present a totes les llengües europees és el porc. A Anglaterra la gent amb calés però sense gaire educació, els nostres nou rics o polls ressuscitats com els anomenava la meva àvia són els “pigs in clove”, literalment “porcs en clau o all, perquè “clove” fa referència o bé a un gra d’all o a l’espècie clau que posem a alguns guisats per donar gust. Em decanto per pensar que la locució original volia fer pensar a la gent en el clau, una espècie aromàtica més difícil d’aconseguir que l’all probablement.
I la darrera expressió de la que us vull parlar avui té un equivalent en francès del que ja vaig escriure en un post. És el “pig in a poke”, el porc en un sac, que s’utilitza quan per exemple comprem quelcom sense examinar-ho prèviament i ens acabem emportant una decepció amb el producte. Recordeu la francesa equivalent? Era allò de “achter le chiat dans le poche” i fixeu-vos que probablement l’anglès “poke” vingui del “poche” francès. Això sí, els anglesos ho fan tot a l’engròs perquè no compren un gat sinó un porc, mireu la diferència!
Per avui jo crec que ja teniu unes quantes expressions per digerir. Us desitjo que no us ploguin “cats and dogs” quan estigueu just al carrer i l’estiu us hagi agafat desprevinguts sense paraigües i que ningú uns enredi i acabeu comprant un porc en un sac. El que sí us desitjo fins la setmana vinent és un tot cas són unes bones tardes i vesprades en algun lloc on passi una mica d’aire. Bona setmana!

 

Expressions angleses molt animals (I)!

IMG-20171220-WA0008[1783]

 

L’estiu ha arribat  i ens ha omplert la ciutat de colors, sorolls,  gresca i piles i piles de turistes. I més que mai escoltem, entre d’altres idiomes, l’anglès per tot arreu. A la platja, als bars, a les botigues, als restaurants, etc. Aquesta llengua franca barreja de l’herència de les llengües germàniques dels saxons, angles, frisons, jutes  i dels escandinaus i els francs més tard, embolcalla la nostra vida diària i ens acosta a la resta del món. Com a filòloga he de reconèixer que a pesar de les moltes crítiques que se li pot fer, a mi em continua semblant una llengua eficaç i molt pintoresca, amb un vocabulari extens que permet molts matisos i amb un ampli repertori d’expressions populars que la fa més àgil i li dona un toc humorístic que per a mi és una de les principals característiques del caràcter britànic.

Avui em voldria concentrar en unes quantes expressions angleses que giren envers el món animal.

La primera és de caràcter obligatori ja que la sentim contínuament en una cançó que s’ha posat de moda no fa gaire i que ens forada l’orella— i la sensibilitat musical— massa sovint i tot. La cançó és del Charly Black i s’anomena “party animal”. No és que l’artista hagi volgut inventar un paraula nova per designar a una persona que li agrada anar de festa i socialitzar-se tant com pugui, “party animal” defineix a aquest tipus de persones des de fa molt temps. Un “party animal” és el contrari de  l’introvertit, que prefereix no haver d’estar amb grans grups de gent i sentir-se obligat a xerrar sempre.

De “party animals” n’hi ha molts, però com ja vaig escriure en un post anterior no tots ho som i molts dels que passen per ells són solitaris encoberts i atemorits de ser estigmatitzats per la societat.

La segona expressió de la que us vull parlar és “a dog in the manger”, és a dir, un gos a la menjadora. Els anglesos diuen que algú és un gos a la menjadora quan una persona no deixa que els altres gaudeixin de quelcom que no pot tenir ell mateix. Per exemple, si un nen no pot menjar xocolata perquè li està prohibit i per això no vol que la resta de quitxalla en mengi, aquest nen seria el “gos a la menjadora”. L’expressió prové de les fàbules d’Isop, on un quisso amargat no deixa que les vaques mengin el farratge tot estirant-se sobre la vianda de les bèsties o grunyint per espantar-les. Desgraciadament de “dogs in the manger” n’hi ha forces fora de la ficció, perquè força gent descontenta de veure que tu tens el que a ells no els està a l’abast, sovint t’ho tiren pel terra per tal de que ho frueixis menys. Lleig però habitual. El cas més clar de “gos a la menjadora” el vaig patir al darrer avió que vaig agafar, ja fa uns anys, per anar a Nova York. La senyora del costat del meu seient no podia dormir i em donava un cop o em movia el seient cada cop que veia que jo m’havia acabat abaltida. Penso que el comportament asocial d’aquella dona durant vuit llargues hores de vol m’ha fet perdre les ganes d’agafar un avió. Això de no poder triar sempre els companys de trajecte és un pensament que trobo esgarrifós.

Bé. I com ja sabeu de la nostra llengua i de l’espanyola, els quissos apareixen a moltes locucions emprades generalment de manera negativa. Què injust per aquests animals tan sociables, intel·ligents i  profitosos!

Com en castellà, quan una persona porta una vida miserable es diu que “ leads a dog’s life”, que una vida de gos. L’expressió es devia referir als gossos de carrer en èpoques molt remotes perquè des del temps de les caceres reials els quissos favorits dels nobles han gaudit d’una vida tan o més exquisida que la dels reis. I sovint estan representats en quadres de la època com a animals de companyia predilectes.

I per fer-vos veure quins prejudicis es tenen dels gossos no puc oblidar-me de la següent locució “a dog’s dinner”, és a dir “un sopar de gossos”, que fa referència a un desordre suprem o a quelcom  molt deixat. Així doncs si diem que algú “dresses up like a dog’s dinner”, que algú es “vesteix com un sopar de gossos” és perquè senzillament va completament malgirbat.

Quan algú vol dir que si se l’estima de debò s’ha de saber acceptar els seus defectes llavors els anglesos diuen “Love me, Love my dog”, que traduït equival a “estima’m, estima el meu gos”. És a dir, que la pitjor part de nosaltres està representada per aquest animal domesticat. No sé què dir! Tots els gossos tenen un caràcter particular i n’hi ha que són tan nobles— o més– que algunes persones.

Per fi ara una frase feta que ens pot resultar també familiar, és la de “dog  doesn’t eat dog”, que vol dir literalment que el “gos no menja gos”. I ja us ha vingut al cap la nostra? Doncs és allò que “llops amb llops no es mosseguen”.

Passem ara als gats que també mereixen la nostra atenció. Em va semblar sorprenent que els anglesos anomenessin les becaines curtes, aquelles que es fan a la butaca i permeten només trencar el son “a cat nap”, una capcinada de gat. Per cert, ja sabeu que segons els experts el temps ideal de la migdiada són vint minuts, podent-se prolongar fins a mitja hora. Tot el que sobrepassa aquest temps és perjudicial per la salut. De fet, trencar el son es pot fer amb el mètode de la cullera que, segons tinc entès, era el que practicava Dalí. L’artista s’asseia a una cadira després de dinar amb una cullera a la mà. Quan la cullera queia al terra i el soroll el despertava ell ja havia acabat la capcinada. Veritablement un trencar el son per seguir rendint. Doncs ja ho sabeu, una becaina de gat pels anglesos.

I la comparació que ve ara m’abelleix molt perquè podria fer-la servir en nombroses ocasions desgraciadament. Quan una persona es troba en una situació incòmoda i en la que no se sent bé els anglesos diuen “ like a cat on hot bricks”, que un es troba “com gat sobre totxanes calentes”. Molt gràfic i entenedor em sembla!

Bé i la darrera expressió és la del “fat cat” el “gat gras” que per als castellans equival a “un pez gordo”.

Avui us en he fet un tastet però evidentment els gats i els gossos són protagonistes de moltes altres locions de les que ja us aniré parlant en altres posts. Però ara i fins la setmana vinent us vull desitjar sobre tot que la calor no us aclapari i que gaudiu de l’estiu com cal, passejant, anant a la platja, xerrant amb l’un o amb l’altre i, evidentment, passant les hores més xardoroses davant del ventilador tot llegint un bon llibre!

.

 

Expressions alemanyes castisses per trobar a faltar.

IMG_20180507_205053_resized_20180508_073311363

 

I aquest dijous 10 de maig, amb els meus quaranta-quatre anys acabats d’estrenar i amb l’energia que dona el sentir-se encara molt jove i amb ganes de fer coses, vull començar el post recordant que ahir dia 9 de maig va ser un dia de festa gran a Rússia. I és que el poble que ens va donar un Pushkin, un Tolstoi iun Dolstoievski celebra ni més ni menys que la fi de la segona guerra mundial i la victòria sobre els nazis. Perquè desgraciadament no hi ha cap família russa que no vagi perdre algun membre en aquella guerra que es va emportar a l’altre barri al tres per cent de la població mundial de l’època. I els que tenen les dates històriques més fresques al cap ara es demanaran: com és que els russos celebren la victòria el 9 si la capitulació de Hitler va ser el 8? Doncs molt fàcil, perquè en el moment en què el “Führer” la signava, a Rússia, amb la seva diferència horària, ja era el dia 9.
Ha plogut molt des de llavors i jo, que vaig viure a Alemanya durant nou anys, he de dir que procuro passar full i no pensar en aquest capítol tan funest de la seva història i concentrar-me sempre en la cara més emocional del nostres veïns teutons. I aquest aspecte divertit i fresc es veu reflectit en les frases fetes alemanyes a les que ja he dedicat algun post anteriorment. Avui m’agradaria fer-vos conèixer unes quantes expressions que jo trobo molt castisses.
Començaré per una que sempre em va fer molta gràcia perquè no sona per a res a alemany i em feia recordar l’entranyable personatge televisiu “Petete”. L’Expressió és “etepetete” que designa un indret, una decoració o quelcom que ens sembla molt “tocat i posat”. Jo per exemple, prefereixo no anar a hotels perquè els trobo massa de persona “etepetete”, és a dir, llepafils. “Etepetete” sovint també designa a persones primmirades i que es comporten de manera afectada. Això precisament que a mi em posa els pèls de punta…
Que consti que crec que, de vegades, llocs de molta categoria poden estar plens de gent molt planera. I aquí vull recordar que quan vaig treballar a l’hotel Adlon de Berlin, un dels cars de la ciutat, em vaig trobar clients amb molts diners i molt planers amb els que segur que m’hi hagués trobat bé parlant més enllà del que era necessari per a la meva feina. No obstant, està clar que si anem de càmping no trobarem gent “etepetete”. Ans al contrari.
La següent expressió que de què us vull parlar avui és la de “wie ein Wasserfall reden”, és a dir “parlar com un saltant d’aigua”. Sempre he volgut imaginar per quin motiu els alemanys comparen algú que parla molt amb un saltant però es veu que des de l’antiguitat el llenguatge i la parla s’ha comparat amb un torrent d’aigua que flueix o pot fluir sense aturador.
Una altra frase que vaig sentir com a mínim una cinquantena de vegades va ser la de “auf den Wecker gehen” que vol dir literalment “anar algú al despertador” i vol dir treure a algú de polleguera. Sembla que en un temps molt llunyà, el “Wecker” era un mot que designava l’enteniment i això d’anar a una persona al “despertador” volia dir tornar a algú boig. Però estaríem parlant d’una accepció tan llunyana i caiguda en desús que el diccionari Wahrig ni tan sols la recull. Per cert, ja que hi som: algú sap què és la polleguera? Doncs és la peça de pedra o ferro per la que passa el piu amb que subjectem la porta. Havia emprat aquest mot milers de vegades però no en vaig saber el significat fins que fa poc, parlant amb uns companys de feina, vaig esmentar que algú o quelcom, ara no recordo què era, em treia de polleguera. La meva companya originària d’Extremadura però que viu aquí des de fa anys em va dir que aquella expressió que acabava d’utilitzar devia ser de “iaies”. I el professor de català, present en aquell moment a la sala de professors, va defensar-me dient que ell també la feia servir molt. Llavors la meva companya va demanar què era la polleguera i el professor de català es va traure de la màniga una explicació que va resultar ser errònia. Ell mateix ho va reconèixer abans de cercar-la al diccionari. Què curiós que tots plegats no tinguem el temps de plantejar-nos d’on surten aquestes paraules que fem sortir tan sovint oi?
Bé, però això és la polleguera i avui el post va d’expressions alemanyes. La següent la deuen a la Península Ibèrica i la macabra— perdoneu el meu judici de valor— tradició dels braus i les maleïdes “corrides”. Doncs bé, resulta que quan algú ens és una persona ingrata, una d’aquelles que ens treu de “polleguera” només veure-la, diem en alemany que aquesta ens és “ein rotes Tuch”, és a dir que ens és un mantell vermell. I amb això recorden que els “toreros” ensenyen els pobres braus una capa vermella per a provocar les bèsties pacífiques i incitar-les a córrer cap a ells. Deuen haver estudiat que als braus els atrau aquests color o els encén els nervis. I per això les persones que ens posen de mal humor i ens irriten són per als alemanys “mantells vermells”.
I arribat aquest punt m’agradaria recordar com d’injusta i cruel és la tradició de la tauromàquia que no ha desaparegut del mapa del tot per la desgracia i la vergonya dels habitants de la Península. Sort que a la Camarga francesa les “corrides” se celebren sense matar els braus! Just avui estic especialment sensibilitzada pel tema perquè he vist un vídeo molt tendre, fet amb dibuixos animats, que mostra l’amistat d’una noia amb un brau i el seu patiment quan se l’enduen pel macabre espectacle. Encara bo que els dibuixos acaben amb la noieta salvant l’animal i enduent-se’l altre cop a la granja on viu amb la seva família. No entenc com ningú pot ser capaç d’experimentar cap goig veient patir cap animal o persona.
Bé. Per acabar avui us voldria parlar d’una dita que vaig sentir dir molt sovint un amic de per allà: “die Festen muss man feiern wie sie fallen”, les festes s’han de celebrar tal com caiguin. Ho trobo una dita molt positiva que ens fa ser conscients de la necessitat d’aprofitar tots i cadascun dels moments bons de la vida en què ens ho podem passar bé. I no cal deixar-ne passar ni un. I pensant en això precisament jo vaig passar-m’ho d’allò més bé amb una copa de cava en bona companyia aquest dilluns vespre per celebrar el meu aniversari. Perquè com bé saben els teutons, no se n’ha de deixar escapar cap! El brindis de la fotografia també va pels meus seguidors i lectors. Bona setmana a tots!

 

 

L’acolorit esperit germànic reflectit en les expressions alemanyes.

IMG_20180331_125731_resized_20180401_083209463

Doncs aquest dijous i per seguir una mica amb la tendència dels meus darrers posts sobre lingüística, avui voldria donar a conèixer unes quantes expressions alemanyes d’aquelles que vaig sentir aproximadament cent vegades en els prop de nou anys que vaig viure en terres teutones.
Potser és que les llengües germàniques em són més afins que les romàniques però he de reconèixer que les frases fetes alemanyes sempre m’han semblat més acolorides i pintoresques que les franceses per exemple.
Una de les primeres expressions que vaig aprendre va ser la de “nicht alle Tassen im Schrank haben” que literalment vol dir “no tenir totes les tasses a l’armari”. Es fa servir quan es vol expressar que una persona no hi toca o que fa coses molt poc normals. En català diríem que “li falta un bull”. Es veu que allí la gent pensa que molts no giren rodó perquè va ser de les coses que més aviat van escoltar les meves orelles. No s’empra en general per foteses, quan algú fa quelcom fora d’allò que és habitual, i que en llenguatge modern anomenem “flipar-se”. No tenir totes les tasses a l’armari designa un estat permanent de no fer les coses bé per falta de llums. Quan una persona que hi és tota fa quelcom que sobta i no té lògica, els alemanys li demanen “spinnst du?”, “teixeixes”? És una expressió d’ús comú que ha donat lloc a substantius com “Spinner” el boig, el que flipa sempre, el que fa coses que no tenen sentit.
Les següents tres expressions tenen un origen religiós tot i que gairebé ningú no hi pensi ja. Per recordar que a Alemanya hi va viure, fins a la Segona Guerra Mundial, una gran quantitat de jueus que van deixar una petjada importantíssima en la història del país, els Alemanys utilitzen una frase feta arrelada en la tradició jueva. I és que quan a ells una cosa els sembla sospitosa o estranya i els desperta desconfiança diuen “ das ist mir nicht ganz kosher”, que literalment seria “no em resulta gaire Kosher”. Tots els que tinguin una mica d’idea dels preceptes religiosos jueus ja sabran que es designen amb l’adjectiu “kosher”, els aliments que es poden consumir sense cap mena de preocupació com la fruita o la verdura. La carn, la llet i el peix ja estan subjectes a una sèrie de regles per poder ser consumits. La llet i la carn no es poden barrejar per exemple. I de peix només es pot menjar el que té escates. La resta és impur. Pel que fa a la carn no es pot consumir la d’animals que hagin estat matats per altres animals. Ni la d’animals rosegadors ni la d’animals no remugadors ni que no tinguin la peülla partida. Així doncs no es pot menjar el porc. Per tal que la carn sigui apta per al consum, la bèstia ha de ser sacrificada d’una manera concreta que ara no és necessari comentar. El cas és que la tradició de la cuina jueva i el que és o no permès ha passat a formar part de la cultura alemanya que, en la seva llengua quotidiana, qualifica algunes situacions, coses o esdeveniments de “kosher” o no “kosher” tenint en compte el grau de confiança que desperten.
Una expressió que coneixem nosaltres del castellà i que es fa servir en alemany també perquè prové de la bíblia lutherana és la de “Perlen für die Säuer werfen”, literalment “llençar perles als porcs”. És curiós que en castellà s’hagin canviat les perles per les margarides, aquesta flor boscana tan fàcil de trobar. Martin Luther feia servir força sovint metàfores i algunes han esdevingut d’ús comú i estès. La meva favorita és la de “den Teufel an die Wand malen”, que traduïda seria “pintar el dimoni a la paret”. S’empra quan algú és molt pessimista i parteix del pitjor dels casos o quan algú és fatalista de mena. La dita prové de que a l’Edat mitjana es pintaven a les portes de les cases el símbol C+M+B del llatí “Christus mansionem benedicat “, és a dir, “que Jesús beneeixi aquesta casa”. Era una manera de fer que el dimoni passés de llarg. La societat d’aquella època era molt supersticiosa i així doncs no es podien anomenar certes realitats per por a que esdevinguessin veritat. Es tractava de no dir les coses pel seu nom per no cridar el mal. En català també diem això de cridar el mal temps. Per això es pintava a les portes el C+M+B i no es podia parlar del dimoni per no cridar-li l’atenció. Luther, conscient del grau de superstició de la societat, deia que no calia “pintar el dimoni a la paret” com es pintaven a les portes les tres lletres per tal de no arribar a provocar el mal que precisament es volia evitar. També va ser de Luther la famosa frase de “Ich habe den Teufel mit Tinte bekämpft”, traduït com “he lluitat contra el dimoni amb tinta”, és a dir que ho va fer amb els seus escrits.
Per demostrar que no tota la llengua alemanya està dominada per la bíblia de Luther m’agradaria comentar una altra frase feta que prové, en aquest cas, de la religió catòlica. Es tracta de la frase “ drei Kreuze machen” “fer tres creus” que s’utilitza quan algú vol superar una situació desagradable com uns exàmens, una mudança, un treball de final de carrera, els exàmens de les opos, etc i veient ja el final del tràngol diu que “farà tres creus quan s’acabi” “ich mache drei Kreuze, wenn das vorbei ist”. Les tres creus són les que fan els catòlics amb el senyal de la creu després d’alguna de les seves oracions. És curiós que jo vagi sentir aquesta frase col·loquial tan sovint i no se m’acudís mai que podia provenir d’aquest gest catòlic que em van ensenyar a fer a les classes de religió. I amb l’objectiu d’ajudar-vos retenir a la memòria aquesta frase feta he penjat al blog la imatge que veieu encapçalant el post d’aquest dijous i que mostra les creus que visibles a la platja de Port de la Selva aquesta setmana santa. En aquest cas, no volien commemorar la passió de Jesucrist sinó l’empresonament dels nostres polítics per les seves ideologies…
Bé i per acabar voldria recordar una expressió que sempre em va semblar molt divertida perquè em feia venir al cap una imatge molt divertida que no permetia cap tipus de malentès. És la de “ Wie ein Elephant in Porzelanladen” ser com un “elefant a la botiga de porcellana”. Us imagineu la trencadissa, oi? Un animal de les dimensions de l’elefant i del seu pes no seria un bon aliat en un establiment amb un producte tan fràgil. Doncs bé, algunes persones són tan poc delicades amb els sentiments dels altres que són com un elefant trencant porcellana. Es pot fer servir quan algú és maldestre, desmanyotat i graponer. Jo sóc una gran amant dels elefants. Els trobo uns animals esplèndids que sempre he admirat i per això potser encara utilitzo amb més entusiasme aquesta expressió tan familiar i cofoia de l’alemany. Una de les moltes que tenen i que us aniré donant a conèixer a través de propers posts. A veure si aconsegueixo fer canviar la imatge que tenen alguns dels habitants d’aquelles terres, molt menys freds i immensament més creatius del que la majoria dels d’aquí pensem…
Una bona setmana a tots!

Expressions angleses properes a les nostres: tan bones com l’or!

20180125_173105

 

Aquesta setmana m’he adonat que ja he escrit unes quantes entrades de blog dedicades a expressions curioses en anglès o francès, però que no he escrit encara res que tingui a veure amb frases fetes que siguin properes entre l’anglès i les que coneixem del català o l’espanyol. Per això avui toca realment posar l’atenció en allò que és semblant entre les llengües que coneixem i l’anglès, aquest idioma que porta tants mals de caps a la majoria de la gent d’aquí. De vegades és important fixar-nos en allò que és afí per ajudar-nos a expressar aquells fets i situacions que aquestes frases fetes comuniquen de manera tan efectiva i acolorida.
La primera frase feta d’avui és una que en castellà fem servir molt sovint i que correspon a l’anglesa “Jack of all trades, master of none” és a dir, “aprendiz de mucho, maestro de nada”. Aquesta me la repeteixo jo com a mínim un o dos cops per setmana perquè tinc moltes aficions i la meva atenció es dispersa en tantes direccions que penso que no arribaré mai a fer res prou bé. És el que té això d’apassionar-se per diverses coses!
I ara ve una de les meves favorites: la castellana “más pobre que un maestro de escuela”, a la que no he fet gaire cas mai perquè, com sabeu, segueixo sent mestra o “profe” i “teacher” com m’anomenen els meus alumnes i alumnes. Es veu però que els mestres a Anglaterra devien cobrar una mica més que per aquí a la Península Ibèrica, perquè ells no associen la misèria amb el meu ofici i diuen “as poor as a church mouse”, és a dir, tan pobre com una rata d’església. Aparentment allí els recintes sagrats no devien ser un lloc gaire opulent i per això, fins i tot els animalons s’hi morien de gana!
Si hi ha una cosa que m’agrada de totes aquestes frases fetes o “idioms”, com es diuen en anglès, és que reflecteixen molt bé la cultura i l’escala de valors de cada societat. Fixem-nos sinó en allò tan típic de “más bueno que el pan”. En anglès el pa no és prou bo i ja piquen una mica més amunt quan diuen “as good as gold”, tan bo com l’or! Aparentment a ells el pa els deu semblar una fotesa i van directament a buscar el metall preciós!
Altres expressions idiomàtiques que sempre m’han fet força gràcia han estat el nostre “costar un ronyó” o “costar un ull de la cara” que als britànics senzillament els costa “an arm and a leg”, un braç i una cama. I quan paguen massa per una cosa, acaben dient que ells “pay through the nose” , paguen “a través del nas”, que caldria saber com es pot fer oi?
Ells, com nosaltres, si tenen una idea massa simplificada del que està bé o malament diuen “ to see in black and white” veure les coses en blanc o negre, sense poder discernir els colors entre mig com el gris ni els matisos entre dos extrems.
Si una persona connecta amb nosaltres i té una manera molt similar de pensar direm en anglès “ to be on the same wavelength”, literalment “estar a la mateixa longitud d’ona”, o el que fa uns anys, potser més de vint i tot, s’anomenava “estar en la misma onda”. Potser vam calcar nosaltres dels anglesos aquesta expressió en plena era radiofònica…
Per a tots aquells que cometen sovint errors que altres han d’arreglar hi ha la famosíssima “sacar las castañas del fuego” castellana, amb una germana bessona anglesa que diu “pull chestnuts out of the fire”, que en anglès té, a més, el sentit afegit de “fer una cosa perillosa” per algú altre. Per sort jo ja fa temps que sé envoltar-me de gent que no es posa en cap situació perillosa i em demana ajut i per tant no he de treure les castanyes del foc de ningú. I de ben segur que si no em poso en cap problema greu és perquè  vaig aprendre de ben joveneta a tocar de peus a terra, és a dir, a ser una persona molt pràctica, o com diuen els britànics “down-to-earth”. Reconec que a les persones que toquem excessivament de peus a terra sovint se’ns titlla de poc romàntiques, però la veritat és que el pragmatisme és immensament útil en el dia a dia, més que res per no endur-se decepcions gegantines. I malgrat ser una persona molt sensata i poc enfilada als núvols,  sóc capaç de moure cel i terra, igual que els anglesos quan diuen “move heaven and earth” per ajudar als meus amics si ho necessiten o per aconseguir allò que em proposo.
A vosaltres us desitjo aquesta setmana que no us calgui  “pull chestnuts out of the fire” per ningú, que no uns facin “pay through the nose” en cap establiment i que trobeu algú que sigui “as good as gold” per ajudar-vos quan ho necessiteu de debò!

 

 

 

Expressions franceses II

20171230_110409

Just fa dues setmanes escrivia, per primera vegada, una breu entrada sobre frases fetes en francès. Avui vull reprendre el tema i donar-vos- en a conèixer un parell més. Potser tinc la sort de que no les hagueu sentides mai. A veure si encerto! La primera es fa servir quan a un li han pres el pèl i se n’adona. Un exemple d’això podria ser quan fem una compra d’un producte i poc després tots els nostres amics ens fan veure que hem pagat un preu desorbitat per aquell objecte que, en la majoria de botigues, costa només la meitat. En aquest cas, els francesos dirien que són “le dindon de la farce”, el gall dindi de la farsa. També, i amb el mateix sentit, diuen “être pigeon”, ser el colom. Es veu que són bèsties confiades i que cauen fàcilment en trampes. També relacionada amb els animals tenim l’expressió “poser un lapin” posar un conill, que s’utilitza quan t’han deixat plantat i algú no ha aparegut al lloc i l’hora convinguts. Això que passa sovint si fem tractes amb la gent pel wallapop. En aquesta situació ja s’hi han trobat diversos companys de la feina a qui els hi “han posat un conill” i el comprador no ha aparegut. Com podeu veure no és un frase feta útil només per a cites amoroses.
I per continuar amb el bestiari tenim una expressió que els anglesos probablement han copiat i que és “mettre la charrue avant les boefs”, és a dir, posar el carro davant dels bous. En anglès senzillament es diu posar el carro davant el cavall “to put the cart in front of/before the horse”. En aquest cas la frase vol dir fer una cosa contrària a l’ordre convencional o anar massa ràpid en les conclusions que traiem de quelcom. Segons els entesos, l’expressió francesa tindria l’origen a l’edat mitjana i venia carregada d’un doble sentit eròtic. Però aquest sentit ja s’ha perdut i per tant la idea és la que transmet a la majoria de gent. I en aquets moments és prou innocent. El nostre equivalent seria començar la casa per la teulada.
Continuem en el regne animal per analitzar l’expressió que va néixer el segle XV “achter le chat en poche” o també “dans le sac”. Aquesta es fa servir quan es conclou un negoci sense tenir en compte tots els factors i mig a cegues i sense haver vist l’objecte concret que està en joc. La “poche” era el sac on la gent portava els diners en aquella època. Quan podem utilitzar aquesta frase feta? Per exemple si compréssim una casa per internet sense veure-la personalment. Mal assumpte perquè ens podrien donar gat per llebre.
I com a bons veïns que som, els francesos també pensen que una persona molt orgullosa és un “paó”. Per això diuen “être fier com un paon“. Pel que sembla l’exhibició de les seves meravelloses plomes ha fet enveja sempre als humans que consideren aquest animal orgullós…
Per acabar amb l’animalari d’avui, una darrera frase feta “quand le chat n’est pas là, les souris dancent” que traduïda és “quan el gat no hi és, els ratolins ballen”. Una típica situació per exemplificar-la seria uns pares que marxen de cap de setmana i deixen els fills sols casa. I què fan els fills? Doncs una festa ben sonada, ja us ho dic! Ara, ja cal que després netegin bé el pis perquè sinó els acabaran enxampant! Això és el que va passar a un conegut i la seva germana a Anglaterra. Van aprofitar que els pares no hi eren per organitzar una festa al pur estil de Holywood i es van fer un croquis i tot de com estaven les coses per poder-ho deixar tot després ben endreçat. I realment la casa els va quedar com si no hi hagués hagut més que els dos germans. Tanmateix, havien oblidat un petit detall, perquè al jardí de la casa, els pares hi van trobar un gran escampall de tasses que van delatar la malifeta dels fills. Crec recordar que el meu conegut em va dir que els pares no els van renyar. Es veu que la casa l’havien deixada com una patena i no van gosar. I en part ja devien tenir prou clar quan van marxar que “quan el gat no hi és els ratolins ballen”. Bona setmana a tots!

Expressions curioses del francès (I)

 

IMG-20171220-WA0008[1783]

 

Avui per primera vegada escric una entrada sobre una llengua veïna i preciosa que tenia, he de reconèixer, un pèl oblidada fins fa cosa de mig any. Endevineu quina? La francesa! I sí, des de fa uns sis mesos tinc el privilegi de tenir contacte amb aquest idioma melodiós i absolutament dolç capaç d’embolcallar infinitat de conceptes de la manera més tendra possible. Un anàlisis superficial ens de tres llengües europees ens permet extreure conclusions encertades sobre cadascuna d’elles. Per exemplificar-ho us diré que l’anglès és una llengua que té l’enorme capacitat de dir moltíssim en breu. Hi ha una quantitat esfereïdora de paraules monosíl·labes, cosa que permet ser fluid i ràpid. Pensem en el concepte de la posta de sol, que en anglès és el “sunset”, increïblement curt i eficaç. El podríem anomenar “el posar del sol”. El mateix fenomen en alemany s’anomena“ Sonnenuntergang” i esdevé així una llengua altament descriptiva i científica. “Sonnenuntergang” vol dir exactament “L’anar cap avall del sol”. Molt encertat. El francès en canvi anomena al concepte “le coucher du soleil” és a dir, el “anar a dormir del sol”, absolutament metafòric i per a mi, romàntic.
Una de les coses més interessants del francès, com en d’altres idiomes, són les frases fetes. I fa dues setmanes vaig tenir l’oportunitat que un belga me’n ensenyés unes quantes de molt útils i absolutament simpàtiques que ara vull compartir amb vosaltres.
La primera i gairebé la més original d’avui és “couper les cheveux en quatre”, Literalment “tallar els cabells en quatre” que s’utilitza quan fem les coses molt més complicades del que ja són de per si. Equivaldria a l’expressió castellana “rizar el rizo” que també té a veure amb cabells.
També relacionada amb els cabells hi ha una frase feta que diu “tomber comme un cheveu dans la soupe”, és a dir, caure com un cabell a la sopa, que designa aquella situació tan extremadament desagradable en què “posem la pota fins al fons”, ja sigui perquè hem dit quelcom desafortunat o perquè som inadequats en una situació determinada. Si, per exemple, en un sopar d’empresa anem massa arreglats i veiem que tothom va en texans i que donem la nota, doncs llavors haurem “caigut com un cabell a la sopa”.
Curiós és també que l’alemany tingui una expressió similar a aquesta “ ein Haar in der Suppe finden” “ trobar un cabell a la sopa” que té un sentit completament diferent perquè vol dir veure sempre les pegues a tot, és a dir, ser un aixafa-guitarres i un pessimista nat. Els francesos en aquest sentit dirien “ chercher la petite bête” buscar la bèstia petita.
Una altra expressió que m’abelleix moltíssim i que s’assembla a una que ja coneixia de l’alemany és la de “avoir un chiat dans la gorge” que vol dir traduïda literalment “tenir un gat a la gola”, cosa que passa quan tenim veu de rogall perquè estem refredats. Jo el tinc sovint el gat. O el gripau, perquè els alemanys ho anomenen “ein Frosch im Hals haben” tenir un gripau a la gola, i com a bons parents germànics els flamencs ho anomenen també “ een kikker in de geel”. Sembla impossible oi? quina similitud hi ha de vegades entre les llengües!
Una de les coses que més m’agrada del meu contacte més intensiu i recent del francès és que estic descobrint que l’anglès ha calcat moltes coses del francès. Per exemple en l’expressió “nouer les deux bouts”,” lligar els dos finals” que té el seu equivalent anglosaxó “make ends meet” i que vol dir estar en la situació en la que s’han de fer molts números per arribar a final de mes. I en francès hi ha una frase feta equivalent a aquesta per designar la mateixa situació: “tirer le diable par la queue” és a dir, “estirar el diable per la cua”. No us sembla molt simpàtica aquesta expressió? Serà que jo l’he de menester sovint! I suposo que vosaltres també ho notareu a final de gener després de tots els tiberis i compres de Nadal.
Els que ja em coneixeu ja sabeu perfectament que jo no necessito ni àpats ni regals. A mi em fan feliç petites coses de la vida com els tresors lingüístics que descobreixo de tant en tant i que comparteixo amb vosaltres, i les xerrades amb els meus amics amb qui visc, sovint a distància, part de la meva rutina diària. Aquests no em poden faltar! Com tampoc em podria faltar aquest amic belga tan intensament especial i responsable del meu modest progrés en llengua francesa i a qui li dec la bonica foto del blog d’avui. Gràcies Yves!
M’acomiado aquesta setmana tot desitjant-vos un bon Nadal envoltats del qui us estimen i a qui estimeu. Ja sabeu que l’amistat no té preu! Bones festes!