La casa a les locucions angleses II.

Segueixo amb el tema de les locucions i expressions que tenen a veure amb la casa perquè n’hi ha per parar un tren. I si estenem el tema casa i hi incloem les parts d’aquesta, llavors hi ha material per setmanes. Però anem pas per pas.
La primera expressió de la que us vull parlar avui és la de “to eat someone out of the house and home” que traduït seria menjar-se a algú fora de casa seva i la seva llar. Això no és una altra cosa que endrapar tantíssim a la casa d’un altre que el treus de la seva. Us en poso un exemple d’una situació que em va passar a mi. Jo tenia el meu primer pis de soltera als vint anys. Estava situat a la Sonnenallee de Berlin i un vespre em va trucar a casa un conegut que es va presentar sense avisar. El paio, que era alt com un sant Pau, portava fam i les butxaques buides i em va demanar si tenia quelcom per menjar. Jo per aquelles èpoques no anava gaire sobrada de diners així és que a la nevera hi havia una mica de pa i melmelada, formatge i algun plat precuinat per quan l’estomac estava massa buit. El meu conegut tenia gana i no va dubtar ien demanar-me si tenia res per menjar. Li vaig portar el pa i la melmelada pensant que se’n serviria unes llesques i me’n deixaria per mi. Però va resultar que se’m va acabar tot el pa de pagès i la melmelada i jo em vaig quedar amb un pam de nas sense saber si dir-li que pensava que el seu comportament era un pèl descortès. Aquell noi clarament va fer el que els anglesos en diuen “eat me out of the house and home” perquè literalment em va deixar amb la nevera pelada i l’estomac fent rau rau. De gent amb cara n’hi ha per tot arreu com podeu veure.
I quan un va de casa en casa afartant-se el més segur és que acabi estan gras. Si una persona és grassa els anglesos diuen que sembla un cantó d’una casa “ to look like a side of a house”. Això és un eufemisme simpàtic per no haver de dir les coses pel seu nom. Igual que quan diuen que a una persona li sobren uns quilos i ho fan designant-la com a “stocky”, és a dir, que té stock o reserves. I és que els éssers humans demostrem tacte i empatia lingüística sovint. No ens agrada anomenar les realitats crues amb el nom que els pertoca. D’això ja n’havia parlat anteriorment en un article del blog. I llavors ja us vaig fer cinc cèntims de diverses maneres que hi ha en vàries llengües de designar la mort. Doncs bé, quan una persona és morta i enterrada es diu que és a la “last home” la darrera casa, és a dir a la tomba.
Més positiva és la locució de “to be home and dry”, ser a casa i sec, que s’empra quan es vol dir que s’ha tingut èxit en quelcom. Si jo per exemple en un any aconsegueixo estar establida i haver canviat de lloc de treball podré dir que sóc “home and dry”.
I si algú li deixa clara una cosa a una altra de manera sovint dolorosa, els anglesos diuen “to bring something home to a person”, és a dir portar-li una cosa a casa a una persona. El cert és que el món està força farcit de gent que té molt bon concepte de si mateixa i que es creuen perfectes. De vegades cal deixar a aquesta gent clar que potser no són tan meravellosos o meravelloses com es pensen. A mi per exemple se m’acut una companya de feina a qui hauria de “bring it home to her how cruel she can be”, és a dir deixar-li clar com de cruel pot arribar a ser perquè es pensa que és una bellíssima persona. En aquest cas el que li dirà seria el que els anglesos anomenen una “home truth”, una veritat casolana.
I quan no hi ha res extraordinari a dir de res els anglesos ho expressen amb un “nothing to write home about” un res sobre el que escriure a casa.
Aquesta setmana però del que sí hauríem d’escriure a casa és de les destrosses ocasionades durant les festes de la Mercè. Han deixat el barri del Poblenou trinxat i han donat peu a molts “botellons” que propiciaran contagis. En època de pandèmia i amb una ciutat que és un desgavell total, de veritat calia fer les festes? No hauria estat més assenyat no fer-les aquest any?
Particularment jo preferiria carrers més ben asfaltats i empedrats, parcs més ben cuidats, transport públic més regular i un increment del personal sanitari i de seguretat. Però és clar, el que jo demano són molts diners i les festes de la Mercè s’organitzen amb quatre xavos que paguem tots dels impostos. Com també paguem de les nostres butxaques les brigades de neteja que deixen la ciutat mínimament decent per començar la setmana com si no hagués passat res.
És més fàcil donar-nos pirotècnics que no pas oferir atenció al ciutadà. És una realitat trista però certa. De vegades penso que no estem tan lluny de la política de “panem et circenses” que practicaven els romans. Cal veure-ho tal i com és. Bon dijous a tots!

La casa a les locucions angleses.

Una de les preocupacions principals de la meva vida ha estat sempre el tema de l’habitatge. Com que visc de lloguer sempre pateixo pel moment en què me l’apujaran i em veuré obligada a deixar el meu pis per buscar-me’n un altre. Per això penso que tenir una llar pròpia ha de ser un motiu de tranquil·litat absoluta o gairebé absoluta. Però l’habitatge ha esdevingut un article de primera necessitat caríssim de manera que ens veiem tots obligats a lligar-nos a una hipoteca per tal de garantir que podem residir en un lloc concret. Aquí no tenim mentalitat de viure de lloguer perquè aquest no permet estalviar així és que els que no hem pogut accedir a una hipoteca en aquest país ens sentim com a perdedors.
Si fa uns dos-cents anys la principal despesa de l’home era el menjar, ara és l’habitatge i no cal pensar en comprar cases, que només es poden pagar fora de les ciutats perquè els pisos són prou cars i segons a quin barri són impagables.
Però jo avui volia parlar-vos de cases i no de les que podem o no comprar-nos aquí sinó de les que apareixen a les expressions angleses i que són d’ús comú.
La primera locució la fem servir per designar una lluita o uns disturbis violents. Es tracta de la “rough House”. Com potser ja sabeu, “rough” en anglès és un adjectiu que es fa servir per a designar persones o situacions que semblen dures. Una “casa dura” per tant és una disputa violenta. Podríem dir que de vegades a Anglaterra els partits de futbol amb els fans d’un equip i un altre barallant-se han provocat “rough house”.
I quan un o una és molt pulcre i manté la casa en ordre i n’està orgullós o orgullosa, en anglès diem que aquesta persona és “houseproud” orgullós de casa. Sembla curiós si més no que els britànics tinguin una manera de designar aquest tipus de tarannà. A mi m’abelleix tenir el meu pis en ordre però aquest any ja tinc clar que no estarà tan net i endreçat com m’agradaria per manca de temps. Així és que no seré tan “houseproud” com normalment.
Però el que sí soc i seguiré sent és a “house-hunter”. El terme “hunter” avui dia és conegut per tothom pels anomenats “headhunters” que són literalment els caça cervells o caça talents que no són res més que persones que treballen en empreses cercant treballadors per a altres empreses. Doncs els “house-hunters” són els que busquen contínuament un lloc per viure. Jo he estat i encara soc una d’ells perquè viure de lloguer intranquil·litza ja que en qualsevol moment et poden apujar el preu del que pagues mensualment i no queda cap més remei que marxar. Per sort l’actual llei del lloguer obliga al propietari a demostrar una millora palpable de la qualitat de l’habitatge per demanar un increment del lloguer. Ja era hora que canviessin la llei!
Quan algú té una idea impracticable els anglesos l’anomenen una “house of cards”, casa de cartes. Als empleats a les empreses de vegades ens toca escoltar les “houses of cards” que ens proposen els de l’equip directiu creuant els dits que s’ho repensin abans de prendre decisions equivocades. Però qualsevol diu el que pensa davant dels “de dalt”.
Ara surto amb un tema actual. Fa poc els mossos van descobrir a un habitatge de sant Martí, més concretament a un del Poblenou, una plantació de marihuana. Aquest pis, en què segurament no hi habitava ningú, és el que els britànics anomenen “a clearing House” és a dir una que serveix per encobrir activitats delictives. I ben segur els agents que van descobrir l’habitatge i el que s’hi feia van fer el que els anglesos anomenen “bring the house down”, portar la casa avall, és a dir rebre l’aplaudiment de molts.
Quan algú fa tant de xivarri que ens impedeix concentrar-nos per exemple, llavors diem que ells “shut the house down” que tanquen la casa. Els meus actuals veïns del loft de sota ho fan sovint quan organitzen festes. I esbombant això de les festes sorolloses dels del loft el que faig jo no és res més que “shout it from the housetop” ho crido des del punt més alt de la casa, és a dir que ho esbombo.
I si algun dia aconsegueixo anar a parar a un lloc on no necessàriament he de patir perquè m’apugin el lloguer i no pugui pagar, és a dir un lloc propi, llavors finalment donaré una “house-warming party” que no és res més que una festa d’inauguració o com diuen ells “d’escalfament” de la casa, pis o llar.
La darrera locució m’abelleix especialment. En anglès resulta que quan ens entenem d’allò més bé amb algú diem “get on well like a house on fire”, és a dir que ens portem bé com una casa en flames. No entès mai d’on pot venir aquesta expressió però em sembla curiosa. A vosaltres no?
La imatge d’avui és del carrer Pujades del Poblenou prop del metro llacuna amb una de les boniques persianes pintades del barri.
Bona setmana!

Més locucions alemanyes amb germanes bessones angleses III.

Reprenc avui el tema de les locucions alemanyes amb les seves corresponents angleses després del que ha estat per a mi sens dubte una setmana d’un daltabaix emocional excepcional. Potser algun dia podré escriure sobre l’Alzheimer i els estralls que provoca pels malalts i els familiars però de moment encara no tinc prou distància per fer-ho. No és cap secret que la meva mare pateix aquesta malaltia que se me la va enduent una mica cada dia i jo no puc retenir la meva tristesa sempre.
Tanmateix em vull concentrar aquí i avui en les locucions que em semblen interessants i amb les que sempre podreu brillar una mica de coneixements. Ja sabeu que una frase feta o locució idiomàtica escaient de vegades ens estalvia haver de gastar moltes paraules per explicar el mateix concepte. És per això que les fem servir en tots els idiomes.
La primera expressió de la que us vull parlar avui és la de “übers Knie brechen” que literalment vol dir “trencar sobre el genoll”. La fem servir quan prenem una decisió o fem quelcom de manera precipitada i sense pensar-hi suficientment. Jo això no ho faig gairebé mai, sense arribar a l’extrem de ser una cagadubtes però m’agrada meditar bé les coses per no cometre errors dels que després em penediré. L’equivalent d’aquesta expressió idiomàtica alemanya en anglès és “to rush one’s fences” que ens arriba del món de la hípica. Com ja sabeu “rush” vol dir fer les coses amb pressa i “fences” són les tanques o reixats com les que es posen per mantenir el bestiar en seguretat o les que salten els cavalls en les competicions. De fet, a aquestes darreres es deu referir l’expressió. Quan nosaltres “rush our fences” donem l’ordre al cavall de saltar abans de que sigui el moment de fer-ho i el salt acaba malament.
La següent locució la fem servir quan volem designar algú molt just intel·lectualment parlant. Per a aquest tipus de persones els alemanys tenen l’expressió “dumm wie Brot”, ruc com el pa o també “dumm wie Bohnenstroh” que vindria a ser la palla de fesols, si algú de vosaltres sap què és. Amb aquests detalls és quan m’adono que he estat massa anys a la ciutat. Doncs pels anglesos llavors la persona és “as dumb as a post” tan ruc o beneit com un pal.
I si el que esteu fent és parlar per intentar convèncer algú però no us surt bé i gasteu moltes paraules i energia llavors els alemanys diuen que ells “reden sich den Mund fusselig” és a dir que parlen fins tenir la boca esfilagarsada. Els anglesos en canvi afirmen que parlen fins tenir la cara blava, és a dir “to talk until one is blue in the face”. Jo des del principi de la pandèmia que m’esfilagarso la boca intentant convèncer a la gent de que és molt important portar la mascareta per no contagiar a ningú. I ara que se’ns permet anar sense, segons com prefereixo seguir-la portant perquè la vacuna no evita el fet que ens contagiem o siguem capaços de contagiar els altres.
Quan una persona fa una cosa que va en contra de la seva manera de ser o convicció, llavors ho expressem en alemany amb la locució “über den eigenen Schatten springen”, és a dir saltar per sobre de la pròpia ombra. I és que és molt difícil desfer-nos de la nostra ombra tant com de les nostres creences i manera de ser. Els anglesos en canvi, quan fan quelcom difícil com fer quelcom en contra de les seves conviccions el que diuen és que ells “bite the bullet”, mosseguen la bala. Aquesta expressió però no té res a veure amb fer una cosa en contra de les pròpies conviccions sinó només quelcom que ens resulta extremadament difícil.
I aquí una que a mi em va molt bé i és la de “die zweite Geige spielen” o tocar el segon violí que emprem quan no ens sentim gens importants. Toquem el segon violí quan no som qui porta la veu cantant o quan quelcom no és prioritari. Similar però no igual és l’expressió anglesa de “to take the back seat” que s’utilitza quan un deixa d’estar en una posició de poder i influència.
Pels maldestres, aquells que tot ho trenquen, cauen fàcilment o no tenen traça fent les coses els alemanys diuen d’ells que tenen “zwei Linke Hände” dues mans esquerres. En canvi pels anglesos tenen “fingers like toes”, dits de les mans com els del peu.
I quan per algun motiu anem errats els alemanys diuen “auf dem falschen Dampfer sein”, és a dir estar al vaixell de vapor equivocat. Els britànics tenen una locució molt castissa per assenyalar que no van pel bon camí i s’estan errant: “to bark up the wrong trea”, lladrugar a l’arbre incorrecte. A mi em ve al cap la imatge d’un gos bordant a un arbre pensant que hi ha algun animaló enfilat però on no hi ha res més que fulles.
Per avui ja en tenim prou. Ens retrobem dijous vinent.
Us deixo amb una foto d’uns arbres i un gos als jardins del Mestre Balcells de Gràcia, un dels llocs on ens agrada anar amb la mare.

Locucions angleses per tornar a la feina.

Imatge de l’Escala.

Com que ahir va ser el primer dia de tornada a la feina per a molts després de les vacances d’estiu, indubtablement avui les locucions de les que us vull parlar són les que m’han vingut al cap pensant en l’escola i la feina i el que associo amb aquestes dues.
Fa ja gairebé dues setmanes que els professors fan circular els típics mems amb imatges de prestatgeries del supermercat plenes d’ampolles de vi, cervesa o altres espirituosos més potents com el Jäger Meister i amb una anotació que fa “tot preparat per la tornada a l’escola”.
Generalment cap a finals d’agost jo ja estic tipa d’anar a la platja, a la piscina, de llegir i fer el gallòfol i en el fons desitjo tornar al ritme de la feina perquè estar ociosa a mi no m’omple gaire per no dir gens. Però aquest any les meves circumstancies personals han fet que no acabés de tenir el descans i la desconnexió que hagués necessitat i el retorn a la feina se’m farà feixuc. I encara bo que la primera setmana i mitja són preparatòries del curs i no he de posar-me de cara als alumnes de cop. Cada any és com sortir a l’escenari i representar una funció.
Però no us vull parlar de les penes i glòries de la meva professió sinó d’unes quantes locucions. La primera és la de “to tell tales out of school” que literalment vol dir “contar contes fora de l’escola” i es fa servir quan algú es dedica a parlar malintencionadament de la vida privada d’algú altre a la seva esquena. Un costum ben lleig però comú arreu del món pel que sembla. Com nosaltres també els anglesos diuen de la gent que té una visió de la vida basada en principis antics que és “of old school”.
I parlant d’escoles, on no voleu pas portar als vostres fills és a una “sink school” que es el terme amb què es designen aquelles institucions d’on només en surten adolescents sense graduar i sense possibilitats de tenir un bon futur.
Si pel contrari algú ha de ser un exemple a seguir en fer quelcom, llavors en anglès diem que és “an object lesson”. Qualsevol persona capaç de sacrificar el seu temps i energia per ajudar a una altra és “an object lesson”. D’aquest tipus de gent però n’hi ha poca.

En anglès quan una persona té mal caràcter o és falsa o cruel l’anomenem “a nasty piece of work” un bocí de treball desagradable. D’aquests segur que ens en creuem un parell durant tota la nostra vida perquè n’hi ha suficients per no poder tenir la sort de no trobar-los pel camí. I quan ens han fet la primera mala passada segur que sentim la necessitat de venjar-nos-en o el que diuen els anglesos “to square accounts” quadrar comptes.
Com ja deveu saber, una persona a qui li agrada molt treballar és un o una “workaholic” que és una unió de les paraules “work” feina i “alcohòlic”, és a dir un addicte a la feina. Jo tinc la impressió que en la societat actual s’espera de tots que ho siguem una mica. I de la mateixa manera hi ha gent a qui li encanta haver de fer hores extres i passar-se el dia a la feina i aquests en anglès són el que es designa amb “a glutton for for work” és a dir un golafre de treball.
Jo us he de dir francament o en locució britànica “fair and square”, és a dir just i quadrat, que a mi m’agrada la feina però a la vida hi ha altres components i al·licients per a mi i per això necessito un equilibri entre la feina i el temps lliure i per tant no crec pas que arribi a ser mai “a glutton for work”.
El que sí intento és donar a tothom un tracte just o el que anomenen els anglesos “a square deal”.
I quan estem tots al màxim amb els nervis, el que necessitem és una manera de deixar anar la negativitat que portem a sobre i relaxar-nos, és a dir el que en anglès es diu “to work off steam” o bé “to let off steam” deixar anar el vapor. I és que els nervis són com una olla a pressió que es va omplint de vapor i si no el deixem anar podem acabar explotant. Jo personalment he de trobar noves maneres de deixar anar el vapor. M’abelleix l’esport i la natació m’ajuda a relaxar-me però de vegades voldria trobar una altra vàlvula d’escapament dels nervis.
Per avui us deixo amb una imatge refrescant de l’Escala per anar fent boca per les properes vacances i espero que el primer de setembre i el retorn a la rutina no hagi estat gaire traumàtic per vosaltres.

Més sobre la complexitat de l’àrab.

Faroles del mercat de Khan al Khalili al Caire.

Us porto aquesta setmana un petit article sobre la llengua àrab per tal que veieu el nivell de complexitat i bellesa que comporta aquest idioma.
Avui us vull parlar de l’arrel قبل. Evidentment depenent de la seva vocalització, voldrà dir una cosa una altra. Vocalitzat com a (cabla) seria un adverbi que vol dir abans. Com a nom femení amb les mateixes lletres però una (h) final àrab tenim la paraula قبلة que es vocalitza (cublatun). Si prenem l’adverbi abans en el seu significat d’anterior o davant de, entendrem de seguida per quin motiu amb les mateixes consonants es forma la paraula petó: per besar a algú com es petoneja una parella, s’ha d’estar un davant de l’altre. Ara em podeu argumentar que de petons en podem fer a molts llocs i que no tots són de parella, però el petó per antonomàsia pels àrabs és el de parella encara que els petons apassionats estan prohibits en els espais públics en la majoria de països àrabs.
El verb besar i el verb acceptar tenen la mateixa arrel قبل però és vocalitzen de diferent manera perquè acceptar és (cabila). L’associació mental entre besar i acceptar és clara perquè per tal que algú et doni un petó de parella, has d’acceptar primer. Com que aquesta llengua és tan exacte, si el que volem designar és l’acció d’acceptar amb resignació, és a dir, no de grat, llavors amb l’arrel que ara ja coneixem tenim el verb تقبل (tacbal).
De fet l’àrab és tan extremadament precís que de vegades, pel que nosaltres tenim un verb ells en tenen dos. Us en dono un exemple. El nostre “aconseguir” és en àrab és حصل (jasala) si és per coses concretes com aconseguir un sou o una meta però si aconseguim per exemple fer un somni realitat el verb és أحقق (ajacac). Però això no només passa amb verbs, no penséssiu que és tan fàcil. Amb els substantius també ens hi trobem. Si jo en català vull designar el progrés, en àrab em toca aprendre dues paraules, التقدم (altacdum) pel progrés tecnològic i التطور (altatur) si el progrés és personal. I quelcom em diu que si ens referim al progrés de la societat encara tindran un altre substantiu. Suposo que més tard o més d’hora en la meva vida ho esbrinaré. Però seguim amb l’arrel قبل. قابل (cabal) és trobar-se amb algú amb el sentit de meet però trobar amb intenció és تقابل (tacabala). Una entrevista de premsa porta la mateix arrel i és مقابلة (mucabalatun) perquè se sol fer de cara a cara o solia fer-s’hi abans de la pandèmia i el verb اقتبل (ictabal) vol dir rebre o sol·licitar de grat una tasca. Per últim, si en àrab volem dir la proper diem المقبل (almucbil) que ve de la mateixa arrel.
Ja us vaig comentar en un post anterior, que molts verbs són trilíters, és a dir de tres lletres i que afegint prefixes aquests adquireixen altres sentits. Crec que el post d’avui ha il·lustrat una mica el grau de complexitat d’aquesta llengua tan antiga i de la que es diu que té tretze milions de paraules. Feina per dies.
Per avui només es comentaré que l’àrab té paraules diferents per designar la tieta i l’oncle paterns o els materns. Veieu que en són d’exactes? I que en general les dones quan tenen el primer fill deixen de ser anomenades amb el que van triar els seus pares quan eren bebès i passen a ser anomenades mare de seguit del
Çççnom del primogènit.
Quan saludem a un àrab és important passar una estona demanant per la seva salut i la de la seva família perquè aquesta és l’eix de les societats àrabs.
També és important saber que els àrabs utilitzen sovint dos calendaris, el seu àrab que té 354 o 355 dies perquè es basa en els cicles lunars i el gregorià que és el que utilitzem nosaltres.
La lluna és un element molt important pels àrabs i la troben tan bonica que de fet d’una dona formosa es diu que es maca com la lluna plena.
Per avui us deixo i desitjo que fruïu de ple les vostres vacances tòrrides. Dintre de no res ens tocarà tornar a la rutina.
Bona setmana a tots!

La família i les locucions angleses II.

Segueixo avui amb el tema de les locucions angleses que tenen a veure amb la família perquè encara n’hi ha unes quantes més.
La primera que us vull comentar m’agrada especialment pel seu significat, és la de “sisters under the skin”, germanes sota la pell. S’utilitza quan es vol expressar que dues dones que venen d’entorns diferents i pertanyen fins i tot a ètnies diferents tenen els mateixos gustos, habilitats o un tarannà similar que les fa compatibles. Si tenim la sort de conèixer gent d’altres països, ens adonem que l’afinitat no és un producte cultural sinó que és qüestió de caràcter.
Quan les persones són considerades poc sofisticades i fins i tot ignorants, els anglesos diuen que són “country cousins”, és a dir cosins de poble. Evidentment aquesta expressió data d’una època en què van començar a estar de moda les ciutats i els pobles quedaven més aïllats i els darrers progressos els semblaven llunyans o ni tan sols arribaven. L’Anglaterra que va veure néixer aquesta locució ha canviat perquè ara qui té diners va a viure a les afores en pobles ja que les ciutats impliquen molt estrès i problemes socials. Vaig comentar també en un post anterior que el que en castellà designen com a “pueblerino” en anglès s’anomena “country bumpkin” carabassa de poble, i en alemany “Landei” ou de poble. La llengua encara no ha adaptat la locució al pensament modern perquè avui dia cada cop més gent vol anar a viure al poble amb les mateixes comoditats que la ciutat però sense els nivells de contaminació de les metròpolis.
I parlant de pobles i de gent del camp, un “son of the soil” o fill del sòl, és una persona que ha crescut al camp o en una granja. D’aquests ja no en deuen quedar gaires perquè la pagesia i la ramaderia requereixen molt esforç i pocs guanys. És una llàstima que els governs no sàpiguen cuidar els treballadors del camp i de la terra que són els que alimenten les ciutats. De fet estan força desprotegits per la llei com ja us explicaré en un post un altre dia. Potser fins i tot la setmana vinent.
Quan diem que les persones són “country cousins” en certa manera se’ls considera un pèl ignorants perquè el coneixement en altres èpoques no arribava als pobles. Quan algú però és ingenu per naturalesa i confia massa en altres persones i per tant és fàcil d’ensarronar els anglesos l’anomenen “a babe in arms” un bebè en braços. I com que els bebès són el més innocent del món junt amb els animals, quan els anglesos parlen dels “babes in the wood”, els bebès al bosc, estan parlant de la gent innocent, massa confiada i sense experiència.
Els bebès són un tema del que les locucions angleses en treuen molt de profit. Per exemple quan algú es troba de cop i volta fent-se càrrec de les responsabilitats d’un altre ells diuen “to be left holding the baby”, és a dir, que t’han deixat aguantant en braços al bebè.
I recordeu que volia dir allò de “to throw away the baby with the bathwater?” Llençar el bebè amb l’aigua de la banyera? Doncs vol a dir deixar perdre coses valuoses intentant desfer-se del que ens molesta.
Seguim. He comentat unes quantes expressions que tenen a veure amb la manera com designem gent ingènua i sense experiència. Ara us en explico una que és tot el contrari. Quan volem dir-li a algú en anglès que no doni lliçons a una persona amb més experiència que ell o ella, els britànics diuen “ don’t teach your grandmother to suck eggs”. No ensenyis a la teva àvia a xuclar ous. No entrem ara en quins ous perquè crec que la locució té un clar doble sentit i més coneixent els anglesos.
La que fa molta gràcia és la de tenir “grandmother’s funeral syndrome”, síndrome de funeral de l’àvia. Què és? Doncs és el que diuen al Regne unit quan algú està absent a la feina dient que està malalt i se sospita que no ho està. Prové de l’època en que l’excusa recurrent per no anar a treballar era dir que s’havia mort l’àvia.
Recordo que l’any 2007 la directora del centre on treballava a aquella època em va parlar d’una alumna que sempre li venia amb excuses de no haver pogut fer la feina perquè havia hagut d’estar per la seva tieta que estava molt malalta. A mida que avançava el curs ella pintava la tieta cada cop pitjor fins que un dia que no devia entregar algun treball de molt pes, la noia va explicar que la seva tieta havia mort. Llavors la directora, entendrida per la història, va trucar a la mare de l’alumna per donar el condol i resulta que la tieta estava la mar de sana i que la nostra alumna s’havia inventat tota aquella història per no presentar la feina a temps. Doncs bé, clarament l’alumna patia “grandmother’s funeral syndrome”.
I si a algú de vosaltres el volen fer responsable pel comportament d’algun col·lega o soci, llavors els britànics pregunten “am I my brother’s keeper”, sóc el vigilant del meu germà? Per deixar clar que el que facin els companys de feina no és la nostra responsabilitat.
Com que ja us vaig comentar la setmana passada que les mascotes són part de la família us deixo de nou amb una imatge del Safrà fent la migdiada i el Sugus intentant despertar-lo.
Bona setmana a tots.

La família i les locucions angleses I.

Ja he fet tota la meva primera setmana de vacances i he de reconèixer que tinc la mateixa sensació coneguda per mi de fa uns anys. Com que no miro el rellotge, el temps s’estira com si fos un xiclet i jo gaudeixo de totes i cadascuna de les activitats que faig encara que no siguin res de l’altre món. De fet, escoltar música, veure una mica la televisió, llegir al vespre o escriure el post de la setmana tenen molt més bon gust si ens alliberem de la pressió de la feina. I una de les coses més importants per a mi quan estic de vacances és poder assaborir la meva família. La meva no és gaire extensa perquè la propera només consta de la meva mare i de la meva parella i dels meus dos gats. Però això sí, en gaudeixo molt més en vacances.
En realitat infinitat de famílies només tenen temps per estar plegades quan arriben aquestes dates. Quantes persones no vau sentir a dir que durant el confinament per primera vegada en molt temps havien tingut temps per la parella o els fills? Trist però cert. Ens cal la feina per pagar les factures però sovint no ens permet temps pel més important i proper que tenim.
Avui dedicaré doncs el meu post a les locucions angleses que tenen a veure amb la família i els seus membres. Començo per una que està a punt de caure en desús perquè data d’una època en què com deien els nostres veïns ibèrics la gent es casava “de penalti”. Una matrimoni que signi el contracte perquè s’hi veu obligat per un embaràs no desitjat és el que els americans anomenen a shot-gun marriage, un matrimoni d’arma de foc. En sentit figurat avui dia també es pot fer servir en altres contextos com per exemple quan dues empreses es veuen obligades a cooperar.
Quan en una parella els dos integrants tenen una feina i s’han d’encarregar dels fills per torns això és el que els anglesos anomenen see-saw marriage.
I com que la societat ha canviat moltíssim en el darrer segle i moltes parelles estables no aguanten tota la vida plegades, sovint es formen noves parelles en les que els integrants aporten els fills que han tingut amb un anterior matrimoni o unitat de convivència. Els alemanys a aquest model familiar que s’ha estès tantíssim n’anomenen “Patchwork Familie”. El Patchwork és una tècnica per produir peces de roba noves a partir de retalls de roba usats. Com que en una Patchwork Familie hi ha integrants d’altres families prèvies el terme sembla adequat. Pels anglesos aquest model de família és un “ready-made marriage” tot i que es refereix a la parella més que a la parella i els seus nous fills.
És tot un model d’adaptació això de formar una nova família amb els fills de l’anterior.
Canviant de tema, els anglesos ja fa anys que tenen molt clar que les malifetes d’una generació les paguen les posteriors i ho expressen clarament amb la locució “the sins of the fathers are visited on the sons”, és a dir, que els pecats dels pares són visitats en els fills. Desgraciadament dubto que cap altra generació anterior a la nostra hagi causat els estralls al planeta que està causant la nostra. Com potser ja sabeu, la cultura del consumisme com a motor de l’economia amb indústries com la de la moda ràpida “fast fashion”, han malmès el planeta d’una manera que costarà més d’una generació arreglar. Grans marques que no vull anomenar que produeixen a països en vies de desenvolupament han deixat un rastre de contaminació i desigualtat social i tot per fer guanys astronòmics amb una majoria de població occidental que paga cars els serveis bàsics i ho compensa consumint moda d’usar i llençar. Les conseqüències d’aquestes accions repercutiran en les generacions posteriors com ja diu la dita anglesa.
I parlant de pares i fills, la locució “the child is the father of the man” indica que en el caràcter d’un nen ja es reconeix com aquest serà d’adult.
Però no tot el comportament dels nens es pot explicar amb la genètica. No podem oblidar que l’educació d’un nen és vital pel seu desenvolupament com a adult. I la disciplina és fonamental per a reconduir certs comportaments. Per això al Regne Unit es diu “spare the rod and spoil the child”, estalvia’t la vara i malcria el nen. Aquí la vara s’entén com l’instrument de ferro o fusta allargat que feia anys servia per pegar els nens i castigar-los. Òbviament avui dia ja hem superat l’època dels càstigs físics. Però la penalització i la recompensa són fonamentals per marcar els límits i per aconseguir un comportament adequat dels nens. Vaja, que no podem deixar que els nens facin tot el que volen perquè el que pugem després són dèspotes. I d’això jo en tinc experiència com a professora perquè he vist passar per l’escola pares desesperats plorant durant les tutories perquè no eren capaços de treure’n res de profit del fill. Pujar els fills a “cor que vol cor que desitges” és el pitjor invent de la societat moderna i a més farà que les generacions joves occidentals no siguin capaces de competir amb joves d’altres cultures molt més acostumats a la disciplina.
Em permetreu que també critiqui el concepte de “gamification” a l’aula que seria l’aplicació de jocs per motivar a l’alumne. Doncs si bé el joc és fonamental, des del meu punt de vista no pot ser l’eix central a l’aula perquè l’alumne creix amb la impressió que no li cal fer un esforç per aprendre. I això no és cert. Com tampoc ho és que la feina és sempre satisfactòria. Si eduquem els nens per tal que no aguantin l’esforç, quin futur els espera al món laboral que sovint representa un 60% d’esforç i un 40% de recompensa anant molt bé?
Canvio de tema per introduir el concepte de la “fish-wife”. L’esposa-peix és per als anglesos una dona que utilitza un llenguatge vulgar. Aquí també he de dir que moltes adolescents d’avui dia empren un llenguatge que fa pujar els colors a la cara a molts de nosaltres. El vocabulari ordinari està a l’ordre del dia i canviar-ho serà també difícil.
Per acabar el post del dia us vull comentar el concepte de “brain-child” o fill del cervell que s’utilitza per denotar la idea original d’algú. De vegades es pot fer servir en sentit pejoratiu quan la idea en qüestió és el que els veïns ibèrics anomenarien “de bombero retirado” o també he sentit a dir “de bombero torero”.
Per avui ja hem acabat. Us desitjo una bona setmana i molts ànims en aquests darrers dies anteriors a les merescudes vacances.
Aquest dijous també us deixo amb una bonica imatge dels meus dos menuts quan entren al dormitori per assegurar-se que em desperto no massa tard.

Locucions alemanyes amb germanes bessones angleses II.

Els anglesos però tenien més estima als sastres i per tant per expressar que ja no s’està en una situació de perill ells no hi barregen els d’aquesta professió sinó que diuen “to be out of the woods”, estar fora del bosc. Els britànics tenen un parell de locucions on hi surten els boscos. Per exemple, si algú no és de la barriada o de la zona es diu que no és de “this neck of the woods” que sona estrany perquè és literalment “d’aquest clatell del bosc”. És, si més no, una manera curiosa de dir-ho.
Quan un alemany crida tan fort com pot els alemanys ho designen amb “brüllen wie am Spieβ”. Aquí aquest “Spieβ” tan pot ser la broqueta en la que es claven els trossos de carn, verdures o d’altres aliments per rostir-los o bé una arma que sembla una llança però que es feia servir per atacar els enemics però no era llançada com la llança. En tot cas si a un el posen a una broqueta i el torren ben segur que crida, igual que si li claven una llança. Els entesos no han decidit d’on ve aquesta expressió tan acolorida. Una locució que em sembla curiosa en anglès i que equival a la nostra de posar el crit al cel és la de “cry blue murder”, és a dir expressar el disgust bramant.
Si es vol ser previsor, per tal d’assolir l’èxit cal tenir diversos plans alhora per si en falla un. Així hi ha més possibilitats de que algun d’ells surti bé. Per expressar aquesta tècnica no apta per ganduls els alemanys diuen “mehrere Eisen im Feuer haben” que significa tenir diversos ferros al foc. Recordem que les planxes per cuinar no eren temps enrere res més que plaques d’aquest metall que es posaven al foc per coure-hi el que fos. Doncs si n’hi ha vàries al foc, segur que un menjar o altre serà bo. L’expressió homòloga anglesa és la de “to have two strings to one bow” és a dir tenir dues cordes a l’arc, per si se’n trenca una s’entén. Una tàctica molt saludable això de tenir diversos plans per si un no funciona.
Si els alemanys deixen la diplomàcia de banda i diuen de manera directa i clara el que pensen encara que a algú se li posi malament llavors diuen “kein Blatt vor dem Mund nehmen” no posar-se cap fulla davant la boca. Els anglesos per aquest concepte no són gaire originals i diuen senzillament “not to mince words” que és exactament no escatimar paraules. A mi personalment en català m’abelleix molt el nostre “no tenir pèls a la llengua”.
També són més originals els alemanys que els anglesos quan els primers fan servir la locució “Auf Herz und Nieren prüfen” que literalment vol dir provar quelcom a cor i ronyons, per designar que s’examina quelcom exhaustivament. Els anglesos quan ho fan en diuen “ to put something to the acid test” sometre quelcom al test de l’àcid, a una prova molt dura.
Doncs jo crec que la meva paciència i la del Safrà ha estat posada prova amb un test àcid aquest diumenge perquè finalment vaig decidir adoptar un company pel Safrà. Però no he gosat a adoptar un altre gat adult perquè pot arribar ser difícil que s’entenguin. En vaig agafar un de cadellet. Pensava que el gatet petit seria més aviat tímid però resulta que tan bon punt es va haver familiaritzat amb una habitació de la casa li vaig obrir la porta per tal que conegués el Safrà i tot l’entorn i el resultat va ser que el Sugus, que és un esquitx de tan petit com és, es va passar hores corrent d’un cantó a l’altre del pis i saltant per tot arreu de manera que va acabar estressant el Safrà. I això ja ho diu tot perquè el Safrà és un gat més aviat nerviós, o si més no, ho era força al principi. Per aquest motiu jo puc dir del cert que la meva paciència i sobre tot la del Safrà van ser posades a prova amb el test àcid. Ben segur que el Sugus s’anirà adaptant a nosaltres i nosaltres a ell perquè en 48 hores ja semblava com si hagués nascut aquí i viscut sempre amb el Safrà i amb mi però la primera nit va ser d’allò més entretinguda.
Ara ja fa cinc dies que és aquí i s’ha convertit en ombra del Safrà i meva i el Safrà un admirador incondicional del menut.
Us desitjo un bon sant Joan i us deixo amb unes imatges del Safrà i el Sugus per veure si us animeu a posar un gat o dos a la vostra vida…

Locucions alemanyes amb germanes bessones a l’anglès.

Vaig dedicar un quants posts a locucions en alemany que tenen un equivalent en rus. Avui vull escriure sobre expressions alemanyes i la seva homòloga anglesa.
Començaré amb una comparació que m’ha vingut molt sovint al cap aquest any perquè he tingut diversos alumnes —aquest curs eren tots nois—que no hi veien gens bé i havien de fer una foto a la pissarra amb el mòbil per poder llegir que hi havia escrit, però es negaven a portar ulleres. Als alumnes en qüestió els han tombat el test de visió de l’examen de conducció i ara si més no, hauran de portar ulleres per conduir. Això em tranquil·litza moltíssim. No tinc gaires ganes de sortir a carretera per trobar-me amb gent que no hi veu gens bé.
Per a casos de miopia tan extrema els alemanys tenen l’expressió “blind wie ein Maulwurf” que literalment és cec com un talp. No està clar si els talps són o no curts de vista o cecs però així ho creu el pensament popular alemany. Els anglesos en canvi dieuen “blind as a bat”, cec com un ratpenat. D’aquests sí que sabem que són invidents i que s’orienten a través del biosonar. Però el cas és que els meus alumnes de biosonar no en tenen i alguns hi veuen tan malament que ja els he advertit que acabaran tirant els trastos a un noi amb cabells llargs si no fan el favor de posar-se o les ulleres o lentilles. Realment no entenc que no se sentin insegurs veient el món borrós.
Quan una persona somriu i emana felicitat, els alemanys llavors d’això en diuen “grinnen wie ein Honigkuchenpferd”, és a dir que somriuen com un Honigkuchenpferd que no és res més que un tipus de galeta en forma de cavall. Si em demaneu el motiu pel qual algú ha de somriure com una galeta no us el podré pas dir perquè jo tampoc hi veig cap relació. Els anglesos són més literaris en aquest cas i diuen “grin like a Cheshire cat”. El gat Cheshire no és un tipus de gat com el d’Angora o el siamès sinó el gat que apareix a l’obra de Lewis Carrol “Alícia al país de les meravelles”. Així doncs els anglesos quan supuren felicitat i somriuen ho fan com el gat d’una obra de ficció.
I parlant d’animals crec que ja vaig esmentar en un post anterior la locució “sich wie ein Elefant im Porzelanladen benehmen”, comportar-se com un elefant a una botiga de porcellana. No crec que faci gaire falta explicar què vol dir perquè la imatge mental que transmet la locució és clara. És anar esclafant la porcellana per falta de possibilitats d’anar amb compte. Quan diem que algú es comporta com un elefant en una botiga de porcellana el que estem dient és que aquesta persona no té tacte i es comporta de manera incorrecta o és graponera. Els anglesos tenen pràcticament la mateixa locució però ells diuen “like a bull in a china shop”, com un toro a una botiga de porcellana.
Una expressió que és paral·lela en les dues llengües és la de “die Katze im Sack kaufen”, comprar el gat al sac, que utilitzen quan algú fa una compra sense conèixer ben bé l’article que adquireix.
Quan jo vaig comprar el meu primer cotxe, el meu Nissan Almera, vaig comprar el gat al sac perquè no em vaig cerciorar de totes les característiques del cotxe i el resultat va ser un vehicle del que em vaig enamorar però amb el que no hagués arribat ni a València en un sol trajecte. El Nissan em va costar set-cents euros de compra i en els deu mesos que el vaig tenir potser em vaig gastar mil euros en reparacions fins que una ànima caritativa em va dir que me’n donava dos-cents euros si en comprava un altre de segona mà a la seva botiga. Em va trencar el cor haver de desprendrem del meu Nissan perquè va ser el més similar a un Ferrari vermell que tindré mai. No obstant he de dir que el cotxe que em van vendre a la botiga de Pere IV no m’ha fallat i hi he viscut moltes aventures amb ell.
Per cert, Ada Colau va decidir plantificar una illa just a l’indret on hi havia la botiga de cotxes i els van baixar tantíssim les vendes que van buscar-se un altre local fora de Barcelona. Això perquè veieu que l’Ajuntament de vegades no considera del tot si les mides que pren fan o no mal a negocis familiars com ho era aquest. Perdoneu que ja he tornat a divagar.
Prou interessant és l’expressió “die Flinte ins Korn werfen” que vol dir literalment llençar l’escopetà al gra. Amb gra aquí es refereixen al camp on hi pot haver gra. És el que feien els soldats quan veien que ja s’havia perdut tota l’esperança a la batalla. Llençaven l’escopeta a algun camp on no es veiés i es rendien. Els anglesos expressen el mateix concepte amb “to throw in the towel” llençar la tovallola, que de fet és el que fem nosaltres i no només en batalles quan veiem que quelcom ja no té sentit.
La darrera expressió d’avui és la de “noch grün sein hinter den Ohren” que literalment significa “estar verd darrere les orelles”. La fan servir els alemanys quan una persona encara és massa jove i inexperta, vaja, el que els anglesos anomenen “to be half-backed” estar encara mig cuit.
I com que és molt difícil triar una imatge per les locucions d’avui però us he explicat la de comprar el gat en un sac us deixo amb una imatge del meu gat, el Safrà assaborint el sol i us desitjo com sempre una bona setmana.

El mobiliari en les expressions angleses III.

Encara no he acabat d’explicar totes les expressions que conec i que tenen a veure amb el mobiliari, així és que reprenc el tema i segueixo. Ara que ja ve l’estiu segur que aquells de vosaltres que tinguin catifes, ja les heu tretes, espolsades i desades a algun lloc de la casa. Em sorprèn que se’n continuïn venent perquè s’omplen de pols i poden provocar moltes al·lèrgies però tot i així de compradors i usuaris de catifes n’hi ha. Aquí tenim per costum que el terra sigui o bé de rajoles o bé de parquet i com que no tenim calefactor al terra, a l’hivern probablement la gent utilitza les catifes per donar calidesa a la llar. A Anglaterra al segle passat i potser l’altre també als despatxos només hi havia catifa al del patró. D’aquí que quan els britànics diuen “to be carpeted” que es traduiria com “ser catifejat” vol dir que es cridava a una persona al despatx del patró molt segurament per despatxar-lo. Em demano si el nostre verb “despatxar” ve d’aquí també. I si agafem a algú per sorpresa li prenem a algú la avantatge que té llavors en anglès diríem “to pull the rug from under one’s feet”, estirar la catifa de sota els peus d’algú. Per exemple, posem pel cas un equip de comercials en què un d’ells sempre s’emporta una bonificació perquè és molt bo venent al mercat francès ja que parla molt bé la llengua. I de cop i volta el dia de la reunió mensual no hi és i el seu company es presenta per ser comercial a França i s’envia a l’expert en francès a Andalusia, llavors podríem dir que el que ha tingut la pensada de canviar l’àrea de feina del seu company expert en mercat Francès ho ha fet perquè aquest per un cop no s’endugui la bonificació.
En anglès quan informem a algú dels darrers esdeveniments llavors diem “to put someone in the picture” posar a una persona al quadre.
Això és el que passa o hauria de passar quan entra algú nou a una feina, que se li ha d’explicar com funciona l’empresa i donar-li tota la informació actualitzada. Per desgràcia no sempre és així perquè avui dia tots anem de bòlit i posar-nos a explicar als companys el funcionament intern de la companyia és una tasca feixuga i que endarrereix la nostra. Ho dic per experiència perquè en els últims anys m’he fet un tip d’explicar com funcionen determinades coses als nouvinguts a l’escola.
És clar que de vegades no interessa mostrar tota la veritat sinó que el que es pretén fer és despistar a la gent i enganyar-los. Llavors en anglès diríem “smoke and mirrors”. Aquí en aquest país contínuament tenim informacions poc clares sobre el finançament dels partits polítics i les despeses personals dels seus caps. I generalment quan hi ha un assumpte molt obscur i es pretén que la gent centri la seva atenció en quelcom altre, de cop surt una notícia que aclapara l’atenció del públic en general i que sol ser “smoke and mirrors”. De vegades la política és tan bruta i tan estratègica que un partit polític pot arribar a planejar que surti a la llum un escàndol del seu líder només per evitar que l’escàndol surti a la llum en plena batalla electoral. O quan apareix un escàndol sobre un líder d’un partit i de cop es filtra a la premsa una altra notícia sobre el partit oponent que serveix per despistar els electors. Tot això és “smoke and mirrors”.
Ara us n’explico una que em sembla si més no curiosa. Quan una persona no té totes les capacitats mentals que hauria de tenir, vaja que té una deficiència mental, llavors els anglesos diuen que “ the lights were on but nobody was home”, és a dir que les llums estaven enceses però no hi havia ningú a casa. En molts idiomes s’associa la intel·ligència amb la llum. Nosaltres mateixos quan algú és el contrari d’una imminència diem “no té moltes llums”. En anglès molt coloquial també havia sentit que la persona “ is one sandwich too short of a picnic”, és a dir que li falta un sandwich pel picnic.
I parlant de llums, quan els anglesos diuen “carry a torch for someone”, que porten una torxa per algú, vol dir que una persona s’ha enamorat perdudament d’una altra i no és correspost o corresposta. Una situació immensament trista com ja us deveu imaginar i espero que no per experiència.
Una expressió que a mi em va molt bé perquè la podria fer servir molt sovint parlant de mi mateixa, és la de “burn the candle at both ends”, fer cremar l’espelma per les dues bandes.
Aquesta s’empra quan esgotem completament la nostra energia i no ens permetem ni el luxe de descansar totes les hores que ens cal. En aquest moment se m’acut que la podríem fer servir pels estudiants de batxillerat que deuen estar fent els colzes que no han posat fins que s’han vist la pressió de la selectivitat a sobre. Aquests sí que deuen estar cremant l’espelma a dues bandes. Bé, potser encara no perquè no són tan previsors, però 3 dies abans de les proves segur que sí.
I jo em prometo sempre fer un cap de setmana de descans però acabo sempre esgotada perquè vull fer tot el que no puc fer de dilluns a divendres. Potser algun dia aprendré a reservar-me un dipòsit d’emergència d’energia.
Bona setmana a tots!