El formatge i la llet en les locucions.

S’han acabat ja les festes de Nadal per aquest any i alguns potser s’hauran d’apuntar al gimnàs per rebaixar el pes de més que han posta durant aquestes dates. Tot i que potser la situació no ha permès fer gaires àpats multitudinaris, si és cert que la majoria haurà fet extres culinaris que es poden deixar notar.
El post d’avui va de les locucions i expressions que tenen a veure amb el menjar en anglès i en altres idiomes. Entre els aliments més productius hi trobem el formatge que per a mi és una perdició perquè no me’n canso mai. El problema és el colesterol, altrament encara en menjaria més. Per si no ho sabíeu, la ingesta d’aquest làctic provoca l’alliberament de casomorfines que proporcionen un efecte de benestar. Potser per això a mi em sembla addictiu.
El cas és que el formatge resulta que és un producte molt prolífer lingüísticament parlant perquè es fa servir en diversos països per expressar coses diferents que no sempre indiquen que el que a mi m’agrada tantíssim sigui una menja preuada a tot arreu.
Comencem per Argentina. Allà quan diem que algú “es un queso” el que significa és que aquesta persona és inútil o malapte fent quelcom. En canvi a la nostra península l’expressió castissa “estar como un queso” equival a estar en molt bona forma i ser atractiu o atractiva.
Els alemanys no li donen aquest significat tan positiu perquè quan afirmen que alguna cosa és “Käse” vol dir que és una ximpleria. Aquest locució prové d’una època en què la llet i els productes làctics eren de fàcil adquirir i per tant no s’apreciaven com ara. Avui dia el formatge no és barat i segons a quins països com als EEUU pot arribar a ser privatiu.
Dintre dels països que menystenen el formatge hi tenim Anglaterra. Quan parlem d’objectes sense valor els anglesos els anomenen “cheese-parings”. Un “paring” en anglès és un tros molt fi i petit de quelcom. Quan pelem la poma per exemple, els bocins de pell que tenen encara una mica de la fruita enganxada serien “parings”. Doncs les fines làmines de formatge són per als anglesos quelcom sense cap mena de valor.
Curiosament quan algú actua de manera “cheese-paring” el que volen dir els anglesos és que aquest persona és extremadament garrepa. No t’ofereix formatge sinó només les engrunes o encenalls.
En anglès el formatge també proporciona molt de joc lingüísticament parlant. Si dues coses són molt diferents diem que són “as different as chalk and cheese” tan diferents com el guix i el formatge. I si no sabem distingir entre dues coses perquè som ignorants llavors els anglesos dirien “not to know chalk from cheese” no saber distingir el guix del formatge.
Seguint amb la mala fama d’aquest producte làctic en anglès, quan un n’està tip o tipa de quelcom els anglesos diuen o bé “to be fed up” (que literalment és estar tip o fart en el sentit de ple de menjar) o bé “to be cheesed off”. En aquest cas és molt difícil traduir literalment la locució perquè no tenim cap verb per formatge ni una preposició off que indiqui “més enllà dels límits” o “fins a estar apagat”. La preposició aquí es fa servir igual que en el cas del participi “turned off” en sentit literal d’apagat i en el metafòric de destrempat. I si sentim l’expressió “hard cheese” el que vol dir és mala sort.
Però sortosament no tot el que té a veure amb el formatge és negatiu perquè un “big cheese” com un “fat cat” en anglès són persones importants i influents amb poder.
I si el formatge sembla productiu lingüísticament parlant què he de dir de la llet! Ja sabeu que els nostres veïns de península quan una cosa és molt bona diuen que és “la Leche”. Doncs resulta que els britànics quan volen dir que quelcom és insípid o fluix diuen que és “milk and water”, llet i aigua. Aquesta locució però es fa servir metafòricament quan el que volem afirmar és que una acció o activitat no és prou contundent. Per exemple podríem dir que les multes per no complir amb la normativa Covid-19 als centres de treball aquí són “milk and water”. I és que d’inspeccions no n’hi ha i si passen tinc la impressió que intenten no veure determinades realitats per no posar els empresaris en problemes. La política sanitària de prevenció de la Covid-19 a les escoles també és “milk and water” perquè ara no hi haurà grups confinats si en una classe hi ha menys de cinc positius. Ja veurem com anirem dintre d’unes setmanes amb les mesures suaus que tenim i poques restriccions.
Sabeu allò que en castellà vol dir “atar los perros con chorizos”? es fa servir quan volem dir que en un determinat lloc es viu sense cap mena de privació perquè hi ha de tot en abundància. Els britànics tenen una locució similar “a land of milk and honey” una terra de llet i mel, és a dir un lloc on els va econòmicament molt bé. En aquests moments no se m’acut en absolut cap lloc “of milk and honey”, més aviat tot el contrari. El Kazakhstan ben segur que no i a Turquia està la població empobrint-se ràpidament a causa de la inflació greu que pateix el país. Els preus ens pugen a tot arreu i per tant, tot i que aquí no ens podem queixar, no podem dir que el nostre sigui un país “de llet i mel”. Les coses més bàsiques aquí tenen un preu desorbitat i la majoria de nosaltres viu amb la por de perdre la feina i no poder pagar les factures.
La empatia en anglès s’anomena metafòricament “the milk of human kindness”, la llet de la bondat humana.
Però si el que han fet amb vosaltres és estafar-vos especialment en el sentit financer el que diuen els anglesos és “to milk”, és a dir munyir. Per nadal per exemple alguns restaurants han munyit els clients amb menús extremadament senzills per preus elevats. Per un pica-pica amb un parell d’olives, una mica d’embotit i alguna cosa més, la sopa de galets i un segon plat amb només dues possibilitat d’elecció s’han arribat a demanar cinquanta euros per cap. Això és el que els anglesos anomenarien “milk the customers”, és a dir munyir els clients.
Un altre exemple del que seria “munyir” la clientela són les empreses de reformes. Sobre aquestes jo en podria escriure tot un post perquè no s’acontenten en actualitzar pisos i deixar-los nets, pràctics i nous sinó que s’entesten en canviar l’estructura d’aquests, incloure-hi detalls irrellevants a preus astronòmics i a sobre et cobren el plus per la creativitat que no els has demanat.
Jo estic intentant reformar el pis dels pares i he vist tot tipus d’interioristes, des dels que em volen posar un jardí japonès a l’entrada per omplir la casa de bones vibracions, fins els que em volen posar un vidre al dormitori per fer-me sentir com un peix en un aquari quan dormo. Tot molt de fotografia d’instagram però gens pràctic per viure. Al final acabaré contractant els obrers per separat, pintor, lampista, paleta, fuster i etc per tal d’estalviar-me que em vulguin “milk” amb les obres a casa.
Per aquesta setmana ja hem acabat. Us desitjo que ningú intenti exprimir-vos les butxaques i que no us trobeu havent de substituir massa companys a la feina perquè hi ha confinats per donar i per vendre.
Ànims que el gener es fa difícil per tots. Hem de pensar que els dies s’allarguen i això ens donarà una injecció de positivisme.

La llar a les locucions angleses V.

Com us vaig comentar hi ha dues coses que em ballen pel cap darrerament: el tema de la Covid-19 i com podem acabar amb la pandèmia i el tema de l’habitatge. El primer perquè ens està impedint a tots fer vida normal i veig que la gent segueix sense ser conscient de les mesures que ha de prendre i això implica risc. I el segon tema és el de la llar perquè fa anys que tinc la il·lusió de poder adquirir un pis propi per no haver de pagar lloguer i viure amb l’ai al cor per si em renovaran o no el contracte.
Per a mi ara ja queda poc per entrar a viure en un pis que serà meu si Déu vol i no passa cap imprevist greu. Així és que una petita part del meu temps de lleure me’l passo mirant pàgines de decoració i mobles per anar pensant com puc fer casa meva més acollidora.
I seguint amb el tema de la casa, aquest dijous us porto la cinquena entrega amb més locucions angleses que tenen a veure amb la casa i el que hi té relació.
La primera locució d’avui és la de “in the best houses” que literalment vol dir a les millors cases i que en sentit figurat equival a estar en la millor societat.
Si no tenim prou diners per comprar el que ens agrada llavors el que diem és que practiquem “window shopping”. Les compres d’aparador són les que fem quan anem mirant articles de botiga en botiga però al final no comprem res. Parlant també de finestres, els anglesos anomenen “the window of the soul” la finestra de l’ànima als ulls. Molt poètic, no penseu?
Si algú descarta una cosa o deixa de tenir-hi interès els anglesos ho expressen amb un “to fly out of the window”. Per exemple, jo em volia comprar un pis al Poblenou, però veien l’oferta que hi ha i com d’inflats estan els preus, el meu projecte de comprar-me quelcom al barri “has flown out of the window”.
En el moment en que no som capaços de prendre una decisió els anglesos ho expressen amb la locució “to sit on the fence” estar assegut a la tanca. També es fa servir quan algú no sap decidir-se sobre a favor de qui està en una disputa. A Europa en aquests moments s’està discutint la reducció d’emissions de diòxid de carboni que contribueixen a l’escalfament global i el canvi climàtic. Un dels objectius principals a nivell mundial és prescindir del carbó per produir energia. Alemanya per exemple encara és molt dependent d’aquesta roca sedimentària per la seva indústria però augmentar la producció d’energia renovables netes suposa una inversió forta que no es pot fer d’un dia per un altre. El president de França Macron es va reunir amb el nou canceller Olaf Scholz per discutir sobre el tema. Alemanya vol apostar per les energies renovables però França vol tornar a l’energia nuclear fins poder abastir-se amb la renovable dintre d’uns anys. A Europa la visió que es té de les centrals nuclears és molt diversa. Països com Àustria i Alemanya no hi volen tornar pel risc pel medi ambient i la salut que pot provocar un accident. Altres països com França es replantegen l’energia nuclear com alternativa real a una que produeix més emissions de diòxid de carboni. Si en algun moment s’ha de decidir a nivell Europeu quina política seguir, els que voten probablement “will sit on a fence”.Fins ara cada país pot optar per l’opció que li sembli més adient per rebaixar les emissions però si comencen a proliferar les centrals nuclears potser tornarà a haver-hi conflictes perquè no és una energia desitjable. És altament rendible però el factor de l’error humà i les conseqüències que pot tenir un accident a una central nuclear espanten.
I si algú arregla les relacions amb algú altre després d’un conflicte o una ofensa, llavors els anglesos ho anomenen “to mend one’s fences”, és a dir, arreglar la pròpia tanca.
I deixant la tanca a banda, la cuina també dona molt de joc en anglès. A les converses trivials, superficials i no educades els anglesos les anomenen “kitchen talk”. I quan una persona li vol recordar a l’altra que té l’oportunitat de deixar un càrrec i les responsabilitats que comporta si no aguanta la pressió, llavors els britànics diuen “if you can’t stand the heat, get out of the kitchen”, és a dir que si no aguantes la calor, surt de la cuina.
El “kitchen cabinet” en anglès designa a aquell grup de consellers d’un Ministre que es paguen de manera privada. Aquests consellers privats no són funcionaris sinó gent a qui se’ls passen documents confidencials per tal que valorin i aconsellin sobre una situació determinada.
Per avui ja en tenim prou. Dissabte és Nadal i jo voldria desitjar-vos a tots unes festes entranyables acompanyats d’aquells a qui més estimeu.
Bo Nadal per a tots!

La casa i les locucions angleses IV

Continuo una setmana més amb el tema recurrent de les locucions que tenen a veure amb la casa i els elements arquitectònics. La primera expressió d’avui és una de molt similar a una castellana: “to put on a pedestal”, que en castellà seria “poner en un pedestal”. Per si no ho sabeu perquè la paraula no l’he escoltada mai, “pedestal” en castellà és “escambell” en català. En alemany quan es diu que es posa a algú en un escambell el que significa és que diem que una persona determinada té unes qualitats que no té en absolut. Vaja, quan exagerem les virtuts o bé les inventem per fer quedar bé una persona o per ensabonar-la.
Les cantonades en anglès també donen molt de joc lingüísticament parlant. Quan un està en una situació perillosa, llavors es diu “in a tight corner”, és a dir que estem en una cantonada estreta. I quan estem lluitant pels nostres propis interessos llavors els britànics diuen “ to fight one’s corner” que seria lluitar-se la cantonada. Més interessant em sembla encara la locució emprada per designar una relació amorosa que es manté en secret per no provocar enrenou en l’opinió públic. D’això els anglesos en diuen “a hole-and-corner affaire” una aventura de forat i cantonada, suposo perquè els amants s’han d’anar veient per racons on no els puguin enxampar a ells.
També les portes són un element arquitectònic productiu en el llenguatge figurat però moltes expressions són similars a les nostres com la de “open the door to” obrir la porta a una oportunitat o la de “shut the door at someone’s face” que és tancar-li a algú la porta als nassos. Entre les que no s’assemblen a les que coneixem per aquí m’agraden especialment la de “let someone/something in through the back door” que seria literalment deixar passar a algú o alguna cosa per la porta de darrere. Es fa servir quan volem indicar que s’introdueix una mesura de manera que els oponents no se n’adonen. Això és el que intenten fer els polítics contínuament o de vegades els directors de les empreses quan han d’imposar mesures poc populars entre els empleats.
Quan necessitem culpar a algú per quelcom que no ha anat del tot bé llavors en anglès diem “to lay at someone’s door”, que ens estirem a la porta d’algú. La imatge és clara perquè estirats davant d’una porta farem tanta nosa com recordant a una persona el que no ha fet bé.
Si dues coses són molt similars o una porta a l’altra en anglès diem “to be next door to something”, per exemple això que fan a Àustria de no permetre que els no vacunats no surtin de casa més que per allò més essencial és “next door to discriminating them for their ideology”. No vull entrar en polèmica però realment el fet de que s’ha de protegir la integritat física dels vacunats recloent els no vacunats a casa és discriminació per ideologia encara que estigui més que justificat. I jo també estaria a favor d’imposar unes mesures Covid-19 similars al reglament alemany 2 G aquí però en aquest país no prenem prou mesures ni tenim manera de controlar que es segueixin.
Aquí el 2G és una abreviatura que inclou els “Geimpfte” vacunats i “Genesene” els curats. A Alemanya només es permet l’accés al transport públic, a restaurants, bars i oci nocturn als vacunats o aquells que ja han passat la Covid-19 i estan immunitzats.
Però deixem el tema aquí perquè pot portar cua i anem a per la darrera expressió d’avui “to be a doormat” ser una catifa de l’entrada. Es fa servir quan es vol donar a entendre que una persona ha estat utilitzada i ha aguantat un mal tracte sense queixar-se. Les nostres pobres catifes de l’entrada aguanten que les trepitgin contínuament i no ens diuen res.
Com que havíem dit això del “next door” m’agradaria comentar-vos que hi ha una aplicació que es diu així i serveix per contactar amb veïns del propi barri i demanar el que un necessita o oferir el que ja no li cal.
Amb el tema de l’economia col·laborativa cada cop han sorgit més iniciatives per ajudar-se mútuament i estalviar diners alhora. Lendi és un grup que es pot trobar al Telegram, una altra mena de whatsApp, i que serveix per regalar els objectes pels que no tenim ús o per a avisar als veïns de que al carrer hi ha objectes abandonats en bon estat que algú pot aprofitar. També uns he de dir que la gent ofereix de tot. Des d’objectes i mobles en bon estat a pots de vidre del supermercat. Funciona de manera molt similar al Freecycle però és molt més ràpid. Algun dia ja dedicaré una entrada a totes aquestes iniciatives.
Bona setmana a tots!

La casa a les locucions angleses III.

Segueixo avui amb les locucions que tenen a veure amb el tema de la casa en anglès perquè inevitablement a finals de novembre em toca pagar derrames al pis dels pares i la gran factura em fa venir malsons. Per això tinc el cap posat en el tema de l’habitatge.
I és que el manteniment dels edificis és extremadament necessari però és quelcom que els que vivim de lloguer no hem d’afrontar perquè corre a càrrec dels propietaris. Alguns, com ja us podeu imaginar, el que fan és apujar els lloguers als inquilins si han de fer front a les derrames. I encara bo que després d’anys d’estira i arronses finalment es va aprovar una llei per a moderar la pujada dels lloguers. Ara els propietaris no poden augmentar el que cobren si no hi ha una millora demostrable i significativa a la superfície d’habitatge. Ja podien haver canviat la llei abans! A mi el darrer increment del lloguer em va fer deixar els cursos d’àrab perquè els cent euros al mes més que em va demanar el propietari em van fer mal de debò.
Com ja sabreu, ara els partits de dreta intentaran fer marxa enrere a aquesta llei.
Amb els problemes que comporten els lloguers a temps parcials i les barbaritats que s’arriben a demanar per pisos petits, no estranya gens que la gent d’aquí pugi pensar que el millor és hipotecar-se quan més jove millor. M’ho va dir també la filla del meu cosí de vint-i-un anys, que creu que el més segur per no llençar diners és accedir a un crèdit per comprar un pis. Em va sobtar que una noia tan jove es vulgui lligar a un indret i una ciutat quan en realitat és edat de volar. No obstant percebo una certa tendència de les generacions més joves a cercar una estabilitat ràpida que els de la meva generació no van voler de seguida. O potser és que tampoc l’haguéssim pogut aconseguir. Quan jo tenia l’edat de la filla del meu cosí em va ser pràcticament impossible tenir feines ben pagades i de fet vaig decidir anar a viure a Alemanya perquè era un missió molt difícil emancipar-se dels pares i estudiar alhora.
Però no és aquest el tema que vull tocar avui. El que m’ocupa la ment aquest dijous són més locucions que tenen a veure amb la casa i la llar.
Recordeu com es deia començar la casa per la teulada en alemany? La locució us la vaig explicar fa dues setmanes al post. Doncs bé, avui començo amb tres expressions que porten la paraula “roof” teulat. La primera és molt positiva i és “ to raise the roof” que literalment és aixecar el sostre. Diríem que aixequem el sostre quan fem quelcom que provoca aplaudiment. El discurs del “people’s budget” de Lloyd George cap al 1909 va aixecar el sostre perquè va demanar un increment brutal dels impostos dels rics per evitar la fam i les penúries econòmiques dels pobres.
I com us podeu imaginar el “people’s budget” o pressupost de la gent, va fer que els aristòcrates anglesos “hit the roof” o com també diuen “went through the roof”, que s’enfurismessin. Literalment les expressions volen dir o bé colpejar el teulat o travessar el teulat. Vindria a ser el que els nostres veïns ibèrics anomenen “subirse por las paredes”. “To hit the roof” significa emprenyar-se de valent.
En aquesta mateixa entrada i en algunes anteriors ja vaig comentar que els preus dels lloguers s’havien enfilat moltíssim. Nosaltres diríem que els lloguers estan pels núvols però de fet això ja no és notícia. Ara el que és notícia és l’apujada de preu de la llum. Doncs bé, en anglès diríem que els preus “ have gone through the roof”, que han travessat el teulat. El contrari seria el que ha passat amb les hipoteques que estan a mínims històrics. És a dir que “have fallen through the floor” han caigut al terra.
I quan un és un bala perduda i es dedica a sortir massa de nits, beure i passar-s’ho bé, llavors els anglesos diuen que aquesta persona “is out on the tiles” que és fora a les teules. De fet “tile” tant pot voler dir rajola com teula però si la locució és “on the tiles” se suposa que es refereix a les del teulat. I “to be out on the tiles “ i beure no és saludable com tampoc ho és fumar com un carreter o com ho expressen els anglesos “to smoke like a chimney” fumar com una xemeneia.
Si una persona ve d’una família pobre i no ha rebut ni gaire educació és diu que la persona és “out of the gutter” que ha sortit de la canalera i quan algú fa un esforç per aconseguir quelcom altre cop, llavors els anglesos diuen “to be determined to pull oneself out of the gutter”, que un està disposat a sortir de la canalera.
I els que generalment “are on the tiles” acaben perdent diners o llençant-los. Això s’expressaria amb la locució “go down the drain” anar eixidiu avall. O sigui que és com si quelcom anés clavegueram avall. Si un guanya la loteria i després s’ho gasta tot al casino, llavors podem dir que la fortuna que havia guanyat ha anat “down the drain”.
Els que són “out of the gutter” i venen de circumstàncies difícils i famílies pobres solen estar prims per falta de menjar. Quan una persona està com un fideu els britànics diuen que està “drainpipe thin” o prim com una canonada d’eixidiu o desguàs.
Per avui ja en tenim unes quantes. Espero que us siguin útils i si no parleu sovint en anglès, espero que si més no hagin despertat la vostra curiositat sobre aquesta llengua tan acolorida que no em cansaré mai d’escoltar. Bona setmana a tots.

Més expressions i eufemismes alemanys.

Ja som a un no res de la castanyada, una festa força nostàlgica en què hem de pensar en els que ens han deixat i preparem els panellets per tal que les ànimes dels que ja no hi són se’n puguin alimentar. De fet l’1 de novembre també és una festa pagana d’origen celta perquè celebra l’any nou celta que comença la nit del 31d’octubre al primer dia de novembre. La festa s’anomenava Samhain i coincidia amb el final de les collites. Recordeu que ja vaig comentar en un post anterior que el Sant Martí també se celebrava quan s’acabava l’època de la verema. D’aquí que els pares de l’església volguessin reconvertir al cristianisme el Samhain fent-lo el Tots Sants. La celebració cristiana del Tots Sants es celebrava el 13 de maig fins que el Papa Gregori III ho va canviar.
I aquest any tindrem un bonic principi d’any nou celta. Així com la primavera passada no va ser gaire lluïda i l’estiu va trigar a fer-se notar, si més no la tardor ens ha portat un parell de dies de sol preciosos que s’han pogut aprofitar bé. Aquí és clar, perquè a Holanda i a Alemanya la temperatura ja ha baixat i un amic meu m’ha enviat una foto de la seva calefacció de llenya encesa ja per primera vegada aquesta temporada. Realment hi ha dues coses del nostre país que són immillorables: el clima i el menjar. Repassava fa poc mentalment amb la meva parella quins eren els plats alemanys que més a gust em menjava i tristament n’hi havia pocs. I és que aquí podem preparar amb pocs diners àpats molt nutritius i saborosos plens de vitamines i molt sans que a altres països no es poden fer per manca de matèria prima de qualitat. Recordo que els anys que vaig passar a Alemanya, una setmana abans de venir ja se’m feia la boca aigua pensant en tot el bon menjar que trobaria aquí.
Però no voldria donar la impressió que poc del que posen els alemanys a la taula val res perquè no és així. El pa per exemple és una delícia perquè el fan de moltes maneres diferents amb cereals variats i per si sol constitueix un aliment molt ric.
I evidentment els alemanys són famosos per les seves cerveses, que per ells són pa líquid. La primera expressió de la que us vull parlar avui té a veure amb la cervesa. És la de “das schlägt dem Fass den Boden aus” que seria com això trenca el barril pel terra. Es fa de difícil traduir però potser s’entén més si es cerca quin és l’origen d’aquesta expressió. Geogràficament va sorgir a Baviera on hi havia una normativa per produir cervesa que controlava els ingredients que s’hi podia posar i els que no. I si algú s’adonava que la beguda no mantenia tota la puresa que calia, llavors es trencava el barril al terra i s’escampava el líquid per tal que no es pogués beure. I òbviament els que havien produït la cervesa s’enduien una bona decepció. Per aquest motiu quan un està molt desencisat s’expressa a través d’aquesta locució.
I si un o una beu massa cervesa patirà una sèrie d’efectes secundaris molt desagradables que poden anar des d’una visió borrosa i dificultat per pensar amb claredat fins a tenir l’estomac remogut i haver d’anar a treure el que s’ha ingerit. Curiosament els alemanys tenen diverses expressions idiomàtiques per no haver d’utilitzar el verb “kotzen” o “erbrechen”, més formal, que volen dir vomitar. Si hem tret el menjar el que ells diuen és “sich das Essen durch den Kopf gehen lassen” que literalment vol dir deixar passar el menjar pel cap. Té doble sentit perquè “sich etwas durch den Kopf gehen lassen” vol dir reflexionar sobre quelcom. El que passa és que quan ho fem servir amb el menjar, sovint indica que se’ns ha posat del tot malament. El mateix vol dir la locució “das Frühstück wieder sehen” que literalment significa tornar a veure l’esmorzar. Encara menys transparent és l’expressió “mit dem grössen weiβen Telefon sprechen”, parlar amb el gran telèfon blanc. Supsoso que el telèfon blanc es refereix al contenidor de l’inodor que sembla un enorme auricular si hi volem posar imaginació i ser d’allò més indirecte.
Òbviament per a qui estigui aprenent alemany el més adequat és començar amb els verbs que designen exactament les realitats que volem anomenar. Aprendre qualsevol de les expressions citades aquí abans de saber els verbs “kotzen” oder “erbrechen” seria començar la casa per la teulada, o com en diuen els alemanys “das Pferd von hinten umzäumen”, és a dir posar la tanca pel cavall i fer-ho començant pel darrere.
I quan una persona no s’adona en absolut del que passa al seu voltant llavors els alemanys diuen que té “Tomaten auf den Augen” tomàquets als ulls.
Si una cosa ens sembla completament increïble o una bajanada, llavors els alemanys diuen que les gallines riuen “da lachen ja die Hühner”.
Però hi ha una expressió que vaig sentir centenars de vegades quan vivia a Alemanya i que equivaldria a un “ja no ve d’aquí”. Per exemple, quan una persona té moltes despeses i n’hi cau una de més petita llavors diríem que per aquesta despesa “ja no ve d’aquí”. Ells ho expressen dient “das macht den Kohl nicht fett”.
“Koh” és la col i amb el “Kohl” de l’expressió ens referim a una menja molt típica i econòmica feta amb aquesta verdura. La locució vol dir que tal o tal cosa ja no fa la col greixosa o el plat fet amb col greixós, és a dir que no varia substancialment el plat. Per exemple, quan una persona ja es desdinera pels Nadals amb els regals i els àpats, llavors ja no ve d’una mica i no cal que es posi a comptar si en comptes de Codorniu ha de comprar un Parxet per estalviar una mica perquè amb el dispendi total trenta euros amunt o avall ja ni es noten.
Jo aquest any no crec pas que em gasti pas gaires diners pel Nadal. De regals n’he de comprar pocs i pel que fa als àpats penso que no faré res diferent del que faig normalment. Del que sí gaudiré és d’un bon caldo i una escudella que potser no tindran tots els ingredients de la tradicional però serà tot i així saborosa, nutritiva, no gens cara i relativament sana perquè no vull ni acabar amb indigestions per festes ni havent de parlar amb el gran telèfon blanc.
Bona setmana a tots.

La casa a les locucions angleses II.

Segueixo amb el tema de les locucions i expressions que tenen a veure amb la casa perquè n’hi ha per parar un tren. I si estenem el tema casa i hi incloem les parts d’aquesta, llavors hi ha material per setmanes. Però anem pas per pas.
La primera expressió de la que us vull parlar avui és la de “to eat someone out of the house and home” que traduït seria menjar-se a algú fora de casa seva i la seva llar. Això no és una altra cosa que endrapar tantíssim a la casa d’un altre que el treus de la seva. Us en poso un exemple d’una situació que em va passar a mi. Jo tenia el meu primer pis de soltera als vint anys. Estava situat a la Sonnenallee de Berlin i un vespre em va trucar a casa un conegut que es va presentar sense avisar. El paio, que era alt com un sant Pau, portava fam i les butxaques buides i em va demanar si tenia quelcom per menjar. Jo per aquelles èpoques no anava gaire sobrada de diners així és que a la nevera hi havia una mica de pa i melmelada, formatge i algun plat precuinat per quan l’estomac estava massa buit. El meu conegut tenia gana i no va dubtar ien demanar-me si tenia res per menjar. Li vaig portar el pa i la melmelada pensant que se’n serviria unes llesques i me’n deixaria per mi. Però va resultar que se’m va acabar tot el pa de pagès i la melmelada i jo em vaig quedar amb un pam de nas sense saber si dir-li que pensava que el seu comportament era un pèl descortès. Aquell noi clarament va fer el que els anglesos en diuen “eat me out of the house and home” perquè literalment em va deixar amb la nevera pelada i l’estomac fent rau rau. De gent amb cara n’hi ha per tot arreu com podeu veure.
I quan un va de casa en casa afartant-se el més segur és que acabi estan gras. Si una persona és grassa els anglesos diuen que sembla un cantó d’una casa “ to look like a side of a house”. Això és un eufemisme simpàtic per no haver de dir les coses pel seu nom. Igual que quan diuen que a una persona li sobren uns quilos i ho fan designant-la com a “stocky”, és a dir, que té stock o reserves. I és que els éssers humans demostrem tacte i empatia lingüística sovint. No ens agrada anomenar les realitats crues amb el nom que els pertoca. D’això ja n’havia parlat anteriorment en un article del blog. I llavors ja us vaig fer cinc cèntims de diverses maneres que hi ha en vàries llengües de designar la mort. Doncs bé, quan una persona és morta i enterrada es diu que és a la “last home” la darrera casa, és a dir a la tomba.
Més positiva és la locució de “to be home and dry”, ser a casa i sec, que s’empra quan es vol dir que s’ha tingut èxit en quelcom. Si jo per exemple en un any aconsegueixo estar establida i haver canviat de lloc de treball podré dir que sóc “home and dry”.
I si algú li deixa clara una cosa a una altra de manera sovint dolorosa, els anglesos diuen “to bring something home to a person”, és a dir portar-li una cosa a casa a una persona. El cert és que el món està força farcit de gent que té molt bon concepte de si mateixa i que es creuen perfectes. De vegades cal deixar a aquesta gent clar que potser no són tan meravellosos o meravelloses com es pensen. A mi per exemple se m’acut una companya de feina a qui hauria de “bring it home to her how cruel she can be”, és a dir deixar-li clar com de cruel pot arribar a ser perquè es pensa que és una bellíssima persona. En aquest cas el que li dirà seria el que els anglesos anomenen una “home truth”, una veritat casolana.
I quan no hi ha res extraordinari a dir de res els anglesos ho expressen amb un “nothing to write home about” un res sobre el que escriure a casa.
Aquesta setmana però del que sí hauríem d’escriure a casa és de les destrosses ocasionades durant les festes de la Mercè. Han deixat el barri del Poblenou trinxat i han donat peu a molts “botellons” que propiciaran contagis. En època de pandèmia i amb una ciutat que és un desgavell total, de veritat calia fer les festes? No hauria estat més assenyat no fer-les aquest any?
Particularment jo preferiria carrers més ben asfaltats i empedrats, parcs més ben cuidats, transport públic més regular i un increment del personal sanitari i de seguretat. Però és clar, el que jo demano són molts diners i les festes de la Mercè s’organitzen amb quatre xavos que paguem tots dels impostos. Com també paguem de les nostres butxaques les brigades de neteja que deixen la ciutat mínimament decent per començar la setmana com si no hagués passat res.
És més fàcil donar-nos pirotècnics que no pas oferir atenció al ciutadà. És una realitat trista però certa. De vegades penso que no estem tan lluny de la política de “panem et circenses” que practicaven els romans. Cal veure-ho tal i com és. Bon dijous a tots!

La casa a les locucions angleses.

Una de les preocupacions principals de la meva vida ha estat sempre el tema de l’habitatge. Com que visc de lloguer sempre pateixo pel moment en què me l’apujaran i em veuré obligada a deixar el meu pis per buscar-me’n un altre. Per això penso que tenir una llar pròpia ha de ser un motiu de tranquil·litat absoluta o gairebé absoluta. Però l’habitatge ha esdevingut un article de primera necessitat caríssim de manera que ens veiem tots obligats a lligar-nos a una hipoteca per tal de garantir que podem residir en un lloc concret. Aquí no tenim mentalitat de viure de lloguer perquè aquest no permet estalviar així és que els que no hem pogut accedir a una hipoteca en aquest país ens sentim com a perdedors.
Si fa uns dos-cents anys la principal despesa de l’home era el menjar, ara és l’habitatge i no cal pensar en comprar cases, que només es poden pagar fora de les ciutats perquè els pisos són prou cars i segons a quin barri són impagables.
Però jo avui volia parlar-vos de cases i no de les que podem o no comprar-nos aquí sinó de les que apareixen a les expressions angleses i que són d’ús comú.
La primera locució la fem servir per designar una lluita o uns disturbis violents. Es tracta de la “rough House”. Com potser ja sabeu, “rough” en anglès és un adjectiu que es fa servir per a designar persones o situacions que semblen dures. Una “casa dura” per tant és una disputa violenta. Podríem dir que de vegades a Anglaterra els partits de futbol amb els fans d’un equip i un altre barallant-se han provocat “rough house”.
I quan un o una és molt pulcre i manté la casa en ordre i n’està orgullós o orgullosa, en anglès diem que aquesta persona és “houseproud” orgullós de casa. Sembla curiós si més no que els britànics tinguin una manera de designar aquest tipus de tarannà. A mi m’abelleix tenir el meu pis en ordre però aquest any ja tinc clar que no estarà tan net i endreçat com m’agradaria per manca de temps. Així és que no seré tan “houseproud” com normalment.
Però el que sí soc i seguiré sent és a “house-hunter”. El terme “hunter” avui dia és conegut per tothom pels anomenats “headhunters” que són literalment els caça cervells o caça talents que no són res més que persones que treballen en empreses cercant treballadors per a altres empreses. Doncs els “house-hunters” són els que busquen contínuament un lloc per viure. Jo he estat i encara soc una d’ells perquè viure de lloguer intranquil·litza ja que en qualsevol moment et poden apujar el preu del que pagues mensualment i no queda cap més remei que marxar. Per sort l’actual llei del lloguer obliga al propietari a demostrar una millora palpable de la qualitat de l’habitatge per demanar un increment del lloguer. Ja era hora que canviessin la llei!
Quan algú té una idea impracticable els anglesos l’anomenen una “house of cards”, casa de cartes. Als empleats a les empreses de vegades ens toca escoltar les “houses of cards” que ens proposen els de l’equip directiu creuant els dits que s’ho repensin abans de prendre decisions equivocades. Però qualsevol diu el que pensa davant dels “de dalt”.
Ara surto amb un tema actual. Fa poc els mossos van descobrir a un habitatge de sant Martí, més concretament a un del Poblenou, una plantació de marihuana. Aquest pis, en què segurament no hi habitava ningú, és el que els britànics anomenen “a clearing House” és a dir una que serveix per encobrir activitats delictives. I ben segur els agents que van descobrir l’habitatge i el que s’hi feia van fer el que els anglesos anomenen “bring the house down”, portar la casa avall, és a dir rebre l’aplaudiment de molts.
Quan algú fa tant de xivarri que ens impedeix concentrar-nos per exemple, llavors diem que ells “shut the house down” que tanquen la casa. Els meus actuals veïns del loft de sota ho fan sovint quan organitzen festes. I esbombant això de les festes sorolloses dels del loft el que faig jo no és res més que “shout it from the housetop” ho crido des del punt més alt de la casa, és a dir que ho esbombo.
I si algun dia aconsegueixo anar a parar a un lloc on no necessàriament he de patir perquè m’apugin el lloguer i no pugui pagar, és a dir un lloc propi, llavors finalment donaré una “house-warming party” que no és res més que una festa d’inauguració o com diuen ells “d’escalfament” de la casa, pis o llar.
La darrera locució m’abelleix especialment. En anglès resulta que quan ens entenem d’allò més bé amb algú diem “get on well like a house on fire”, és a dir que ens portem bé com una casa en flames. No entès mai d’on pot venir aquesta expressió però em sembla curiosa. A vosaltres no?
La imatge d’avui és del carrer Pujades del Poblenou prop del metro llacuna amb una de les boniques persianes pintades del barri.
Bona setmana!

Més locucions alemanyes amb germanes bessones angleses III.

Reprenc avui el tema de les locucions alemanyes amb les seves corresponents angleses després del que ha estat per a mi sens dubte una setmana d’un daltabaix emocional excepcional. Potser algun dia podré escriure sobre l’Alzheimer i els estralls que provoca pels malalts i els familiars però de moment encara no tinc prou distància per fer-ho. No és cap secret que la meva mare pateix aquesta malaltia que se me la va enduent una mica cada dia i jo no puc retenir la meva tristesa sempre.
Tanmateix em vull concentrar aquí i avui en les locucions que em semblen interessants i amb les que sempre podreu brillar una mica de coneixements. Ja sabeu que una frase feta o locució idiomàtica escaient de vegades ens estalvia haver de gastar moltes paraules per explicar el mateix concepte. És per això que les fem servir en tots els idiomes.
La primera expressió de la que us vull parlar avui és la de “übers Knie brechen” que literalment vol dir “trencar sobre el genoll”. La fem servir quan prenem una decisió o fem quelcom de manera precipitada i sense pensar-hi suficientment. Jo això no ho faig gairebé mai, sense arribar a l’extrem de ser una cagadubtes però m’agrada meditar bé les coses per no cometre errors dels que després em penediré. L’equivalent d’aquesta expressió idiomàtica alemanya en anglès és “to rush one’s fences” que ens arriba del món de la hípica. Com ja sabeu “rush” vol dir fer les coses amb pressa i “fences” són les tanques o reixats com les que es posen per mantenir el bestiar en seguretat o les que salten els cavalls en les competicions. De fet, a aquestes darreres es deu referir l’expressió. Quan nosaltres “rush our fences” donem l’ordre al cavall de saltar abans de que sigui el moment de fer-ho i el salt acaba malament.
La següent locució la fem servir quan volem designar algú molt just intel·lectualment parlant. Per a aquest tipus de persones els alemanys tenen l’expressió “dumm wie Brot”, ruc com el pa o també “dumm wie Bohnenstroh” que vindria a ser la palla de fesols, si algú de vosaltres sap què és. Amb aquests detalls és quan m’adono que he estat massa anys a la ciutat. Doncs pels anglesos llavors la persona és “as dumb as a post” tan ruc o beneit com un pal.
I si el que esteu fent és parlar per intentar convèncer algú però no us surt bé i gasteu moltes paraules i energia llavors els alemanys diuen que ells “reden sich den Mund fusselig” és a dir que parlen fins tenir la boca esfilagarsada. Els anglesos en canvi afirmen que parlen fins tenir la cara blava, és a dir “to talk until one is blue in the face”. Jo des del principi de la pandèmia que m’esfilagarso la boca intentant convèncer a la gent de que és molt important portar la mascareta per no contagiar a ningú. I ara que se’ns permet anar sense, segons com prefereixo seguir-la portant perquè la vacuna no evita el fet que ens contagiem o siguem capaços de contagiar els altres.
Quan una persona fa una cosa que va en contra de la seva manera de ser o convicció, llavors ho expressem en alemany amb la locució “über den eigenen Schatten springen”, és a dir saltar per sobre de la pròpia ombra. I és que és molt difícil desfer-nos de la nostra ombra tant com de les nostres creences i manera de ser. Els anglesos en canvi, quan fan quelcom difícil com fer quelcom en contra de les seves conviccions el que diuen és que ells “bite the bullet”, mosseguen la bala. Aquesta expressió però no té res a veure amb fer una cosa en contra de les pròpies conviccions sinó només quelcom que ens resulta extremadament difícil.
I aquí una que a mi em va molt bé i és la de “die zweite Geige spielen” o tocar el segon violí que emprem quan no ens sentim gens importants. Toquem el segon violí quan no som qui porta la veu cantant o quan quelcom no és prioritari. Similar però no igual és l’expressió anglesa de “to take the back seat” que s’utilitza quan un deixa d’estar en una posició de poder i influència.
Pels maldestres, aquells que tot ho trenquen, cauen fàcilment o no tenen traça fent les coses els alemanys diuen d’ells que tenen “zwei Linke Hände” dues mans esquerres. En canvi pels anglesos tenen “fingers like toes”, dits de les mans com els del peu.
I quan per algun motiu anem errats els alemanys diuen “auf dem falschen Dampfer sein”, és a dir estar al vaixell de vapor equivocat. Els britànics tenen una locució molt castissa per assenyalar que no van pel bon camí i s’estan errant: “to bark up the wrong trea”, lladrugar a l’arbre incorrecte. A mi em ve al cap la imatge d’un gos bordant a un arbre pensant que hi ha algun animaló enfilat però on no hi ha res més que fulles.
Per avui ja en tenim prou. Ens retrobem dijous vinent.
Us deixo amb una foto d’uns arbres i un gos als jardins del Mestre Balcells de Gràcia, un dels llocs on ens agrada anar amb la mare.

Locucions angleses per tornar a la feina.

Imatge de l’Escala.

Com que ahir va ser el primer dia de tornada a la feina per a molts després de les vacances d’estiu, indubtablement avui les locucions de les que us vull parlar són les que m’han vingut al cap pensant en l’escola i la feina i el que associo amb aquestes dues.
Fa ja gairebé dues setmanes que els professors fan circular els típics mems amb imatges de prestatgeries del supermercat plenes d’ampolles de vi, cervesa o altres espirituosos més potents com el Jäger Meister i amb una anotació que fa “tot preparat per la tornada a l’escola”.
Generalment cap a finals d’agost jo ja estic tipa d’anar a la platja, a la piscina, de llegir i fer el gallòfol i en el fons desitjo tornar al ritme de la feina perquè estar ociosa a mi no m’omple gaire per no dir gens. Però aquest any les meves circumstancies personals han fet que no acabés de tenir el descans i la desconnexió que hagués necessitat i el retorn a la feina se’m farà feixuc. I encara bo que la primera setmana i mitja són preparatòries del curs i no he de posar-me de cara als alumnes de cop. Cada any és com sortir a l’escenari i representar una funció.
Però no us vull parlar de les penes i glòries de la meva professió sinó d’unes quantes locucions. La primera és la de “to tell tales out of school” que literalment vol dir “contar contes fora de l’escola” i es fa servir quan algú es dedica a parlar malintencionadament de la vida privada d’algú altre a la seva esquena. Un costum ben lleig però comú arreu del món pel que sembla. Com nosaltres també els anglesos diuen de la gent que té una visió de la vida basada en principis antics que és “of old school”.
I parlant d’escoles, on no voleu pas portar als vostres fills és a una “sink school” que es el terme amb què es designen aquelles institucions d’on només en surten adolescents sense graduar i sense possibilitats de tenir un bon futur.
Si pel contrari algú ha de ser un exemple a seguir en fer quelcom, llavors en anglès diem que és “an object lesson”. Qualsevol persona capaç de sacrificar el seu temps i energia per ajudar a una altra és “an object lesson”. D’aquest tipus de gent però n’hi ha poca.

En anglès quan una persona té mal caràcter o és falsa o cruel l’anomenem “a nasty piece of work” un bocí de treball desagradable. D’aquests segur que ens en creuem un parell durant tota la nostra vida perquè n’hi ha suficients per no poder tenir la sort de no trobar-los pel camí. I quan ens han fet la primera mala passada segur que sentim la necessitat de venjar-nos-en o el que diuen els anglesos “to square accounts” quadrar comptes.
Com ja deveu saber, una persona a qui li agrada molt treballar és un o una “workaholic” que és una unió de les paraules “work” feina i “alcohòlic”, és a dir un addicte a la feina. Jo tinc la impressió que en la societat actual s’espera de tots que ho siguem una mica. I de la mateixa manera hi ha gent a qui li encanta haver de fer hores extres i passar-se el dia a la feina i aquests en anglès són el que es designa amb “a glutton for for work” és a dir un golafre de treball.
Jo us he de dir francament o en locució britànica “fair and square”, és a dir just i quadrat, que a mi m’agrada la feina però a la vida hi ha altres components i al·licients per a mi i per això necessito un equilibri entre la feina i el temps lliure i per tant no crec pas que arribi a ser mai “a glutton for work”.
El que sí intento és donar a tothom un tracte just o el que anomenen els anglesos “a square deal”.
I quan estem tots al màxim amb els nervis, el que necessitem és una manera de deixar anar la negativitat que portem a sobre i relaxar-nos, és a dir el que en anglès es diu “to work off steam” o bé “to let off steam” deixar anar el vapor. I és que els nervis són com una olla a pressió que es va omplint de vapor i si no el deixem anar podem acabar explotant. Jo personalment he de trobar noves maneres de deixar anar el vapor. M’abelleix l’esport i la natació m’ajuda a relaxar-me però de vegades voldria trobar una altra vàlvula d’escapament dels nervis.
Per avui us deixo amb una imatge refrescant de l’Escala per anar fent boca per les properes vacances i espero que el primer de setembre i el retorn a la rutina no hagi estat gaire traumàtic per vosaltres.

Més sobre la complexitat de l’àrab.

Faroles del mercat de Khan al Khalili al Caire.

Us porto aquesta setmana un petit article sobre la llengua àrab per tal que veieu el nivell de complexitat i bellesa que comporta aquest idioma.
Avui us vull parlar de l’arrel قبل. Evidentment depenent de la seva vocalització, voldrà dir una cosa una altra. Vocalitzat com a (cabla) seria un adverbi que vol dir abans. Com a nom femení amb les mateixes lletres però una (h) final àrab tenim la paraula قبلة que es vocalitza (cublatun). Si prenem l’adverbi abans en el seu significat d’anterior o davant de, entendrem de seguida per quin motiu amb les mateixes consonants es forma la paraula petó: per besar a algú com es petoneja una parella, s’ha d’estar un davant de l’altre. Ara em podeu argumentar que de petons en podem fer a molts llocs i que no tots són de parella, però el petó per antonomàsia pels àrabs és el de parella encara que els petons apassionats estan prohibits en els espais públics en la majoria de països àrabs.
El verb besar i el verb acceptar tenen la mateixa arrel قبل però és vocalitzen de diferent manera perquè acceptar és (cabila). L’associació mental entre besar i acceptar és clara perquè per tal que algú et doni un petó de parella, has d’acceptar primer. Com que aquesta llengua és tan exacte, si el que volem designar és l’acció d’acceptar amb resignació, és a dir, no de grat, llavors amb l’arrel que ara ja coneixem tenim el verb تقبل (tacbal).
De fet l’àrab és tan extremadament precís que de vegades, pel que nosaltres tenim un verb ells en tenen dos. Us en dono un exemple. El nostre “aconseguir” és en àrab és حصل (jasala) si és per coses concretes com aconseguir un sou o una meta però si aconseguim per exemple fer un somni realitat el verb és أحقق (ajacac). Però això no només passa amb verbs, no penséssiu que és tan fàcil. Amb els substantius també ens hi trobem. Si jo en català vull designar el progrés, en àrab em toca aprendre dues paraules, التقدم (altacdum) pel progrés tecnològic i التطور (altatur) si el progrés és personal. I quelcom em diu que si ens referim al progrés de la societat encara tindran un altre substantiu. Suposo que més tard o més d’hora en la meva vida ho esbrinaré. Però seguim amb l’arrel قبل. قابل (cabal) és trobar-se amb algú amb el sentit de meet però trobar amb intenció és تقابل (tacabala). Una entrevista de premsa porta la mateix arrel i és مقابلة (mucabalatun) perquè se sol fer de cara a cara o solia fer-s’hi abans de la pandèmia i el verb اقتبل (ictabal) vol dir rebre o sol·licitar de grat una tasca. Per últim, si en àrab volem dir la proper diem المقبل (almucbil) que ve de la mateixa arrel.
Ja us vaig comentar en un post anterior, que molts verbs són trilíters, és a dir de tres lletres i que afegint prefixes aquests adquireixen altres sentits. Crec que el post d’avui ha il·lustrat una mica el grau de complexitat d’aquesta llengua tan antiga i de la que es diu que té tretze milions de paraules. Feina per dies.
Per avui només es comentaré que l’àrab té paraules diferents per designar la tieta i l’oncle paterns o els materns. Veieu que en són d’exactes? I que en general les dones quan tenen el primer fill deixen de ser anomenades amb el que van triar els seus pares quan eren bebès i passen a ser anomenades mare de seguit del
Çççnom del primogènit.
Quan saludem a un àrab és important passar una estona demanant per la seva salut i la de la seva família perquè aquesta és l’eix de les societats àrabs.
També és important saber que els àrabs utilitzen sovint dos calendaris, el seu àrab que té 354 o 355 dies perquè es basa en els cicles lunars i el gregorià que és el que utilitzem nosaltres.
La lluna és un element molt important pels àrabs i la troben tan bonica que de fet d’una dona formosa es diu que es maca com la lluna plena.
Per avui us deixo i desitjo que fruïu de ple les vostres vacances tòrrides. Dintre de no res ens tocarà tornar a la rutina.
Bona setmana a tots!