Més expressions amb el temps en anglès.

I aquest dijous segueixo amb la meva obsessió pel temps i les estacions. Jo, com molts d’altres, he après a pensar en les setmanes i les quinzenes com a possibles trams que em permeten fer certes activitats. Per una banda no vull que el temps passi gaire ràpidament perquè no tinc ganes d’envellir abans d’haver fruit de la vida. Però em cal arribar al punt en què puc tornar a sortir de la ciutat per desemboirar-me una mica, i sobre tot, per veure els amics i les amigues de fora.
No obstant no em vull queixar. La pandèmia ha deixat força gent en una situació econòmica ben delicada perquè les empreses van haver de tancar i la gent no ha cobrat el cent per cent del seu sou. D’això els anglesos n’anomenarien to fall on hard times. Aquesta expressió es fa servir quan una situació determinada es deteriora ja sigui en l’àmbit financer, laboral, de salut, etc.
Afortunadament no totes les expressions que em venen al cap amb la paraula time són negatives. Si ens modernitzem i estem a la última amb les darreres tendències podem dir que nosaltres march-move o keep up with the times. És a dir, que ens movem amb el temps. Als negocis els toca fer-ho per no perdre vendes. Quan va aparèixer Facebook, qui no volia quedar-se antiquat va obrir un compte per anunciar la seva botiga, forn o empresa del tipus que fos. Després va venir Pinterest i s’havien de penjar fotos a aquesta plataforma i avui dia, la majoria d’empreses tenen Instagram.
Modernitzar-se no només és per empreses. A les persones també ens cal si no volem quedar-nos enrere amb tot. O és que coneixeu gaire gent que no tingui un mòbil amb internet? Per molt passada de moda que estigui una persona, és gairebé obligatori que tingui accés a la xarxa i que sàpiga com funciona. Si fins i tot per demanar avui dia hora al metge ho fem per internet! Per tant la majoria keeps up with the times, a no ser que siguin dels reticents que pensin que tot el que teníem abans era molt millor.
En anglès quan algú fa quelcom en el moment indicat i òptim diem que ho fa in the fullness of time. Per exemple, si algú juga en borsa i decideix vendre’s unes accions d’una companyia aèria per exemple perquè necessita líquid i resulta que poc després de la venda, aquesta es veu involucrada en un escàndol i de cop perden valor, llavors diríem que aquesta persona ha venut in the fullness of time.
Si per altra banda posposem fer una cosa desagradable perquè pensem que potser milloraran les condicions, llavors en anglès també diem que we play for time. Si algu per exemple s’ha de vendre un pis —cosa que és una feinada considerable i un estrès total— un pot decidir retardar la venda per estalviar-se els mals de caps i alhora esperar que els preus dels pisos pugin per treure’n més diners. Seria un exemple de play for time.
I aquells que adopten al cent per cent els principis del superiors perquè ambicionen una promoció fent-ho són en anglès els time-servers.
En anglès quan volem expressar que quelcom és una acció rutinària fem servir la locució year in, year out. Com per senyalitzar que quelcom passa any rere any i amb la regularitat d’un rellotge. Jo per exemple prenc sempre el meu cafè pel matí abans d’anar a la dutxa year in, year out. I és que sense el cafè no seria capaç ni de vestir-me correctament pel matí i ben segur que sortiria al carrer amb un mitjó de cada color. De tots els meus hàbits inamovibles el de fer un cafè pel matí abans d’entrar a la dutxa, és el que fa més temps que m’acompanya. Si no ho recordo malament vaig començar a fer el cafè matiner als disset anys i encara el segueixo prenent, davant de l’ordinador per ordenar una mica els meus pensaments i planificar coses abans d’arreglar-me per sortir a treballar i fer tot allò que he de fer.
Quan ningú sap la data del començament de quelcom de tan antiga com és en anglès diem from the year dot. Podríem dir que l’home ha estat cercant la manera de viure bé sense treballar gaire from the year dot. O que s’ha estat plantejant el sentit de la seva vida from the year dot, és a dir des de temps immemorials.
De vegades les persones no tenim molt clar cap a on ha de tirar la nostra vida, o senzillament necessitem un any de pausa de tot. Aquest any en què s’interromp el curs que tenim dibuixat pel recorregut vital s’anomena en anglès gap year.
A Anglaterra i Alemanya és molt típic que els joves facin un any buit (gap) després d’acabar amb l’escola i abans de fer estudis superiors. A molts els serveix per adquirir una mica d’experiència de la vida i no entrar a la universitat tan infantils com d’altres. Molts viatgen a un altre país i aprofiten per aprendre una altra llengua i això els ajuda posteriorment a trobar feina durant la carrera i després.
Podríem dir que quan jo vaig marxar a Alemanya també tenir intenció de fer un gap year. Les coses per aquí no em rutllaven prou bé, no acabava de veure el meu futur amb la FP que havia cursat, desitjava anar a la universitat però a casa no hi havia recursos i davant d’un panorama més aviat descoratjador, vaig decidir anar a canviar d’aires a l’Alemany i perfeccionar l’idioma.
I el meu gap year es va convertit en una fructífera estada de nou anys fora del país que va ser la millor decisió que vaig prendre a la meva vida perquè a Alemanya sí vaig poder estudiar la carrera que volia. I, al cap i a la fi, aquesta carrera m’ha proporcionat la feina que em permet mantenir-me i viure d’una manera digna.
Podríem dir que jo vaig prendre la decisió de marxar in season, que literalment vol dir en estació però que en sentit figurat indica en el moment apropiat.
Aquí ja havia vist que m’havia estancat i no acabaria de tenir el futur que desitjava i si hagués marxat més tard, hagués perdut més temps aquí amb feinetes de tota mena que ni m’omplien a mi ni a la meva butxaca.
Però poca gent va entendre la meva decisió en aquells moments, en especial els meus amics i amigues d’aquella època que, com diuen els anglesos, estaven light years away from me, a anys llum de mi.
No obstant he d’admetre que la meva vida a Alemanya va ser molt sovint força dura. El primer any vaig passar fred i gana i sovint anava a dormir amb l’estomac ben buit. Potser per això quan vaig acabar la carrera sempre m’ha amoïnat tenir suficient feina per no tornar a estar tant en precari. I ara que ja es pot dir que estic en la etapa madura de la meva vida, ara visc el que els anglosaxons anomenen an indian summer. Un estiu d’indi. L’indian summer equival al nostre estiuet de sant Martí, un període càlid que arriba després de l’estiu, per als americans a l’octubre. Diuen que una persona viu e d’estar contenta que no hagi arribat més tard perquè conec casos de gent que ha tastat la felicitat als seixanta o més enllà.
Sabeu d’on vé l’espressió? Doncs de l’oest dels Estats Units on hi havia indis que ells anomenaven “rojos”, habitants autòctons de la zona i on sovint els octubres eren càlids i agradables.
I la primavera és una estació on tots tenim més energia després del pesadíssim hivern. Per això quan un o una, en un atac de ganes de renovar i netejar la casa i donar un aire nou a la seva vida, es posa a redecorar la casa per primavera els anglesos diuen que això és un spring clean.
I ara bé una word in season de part meva, és a dir una paraula en estació, un consell: gaudiu tot el que podeu dels meravellosos matins clars d’aquesta tardor per si ens toca un hivern dur perquè amb tot el que estem vivint, les restriccions, les pors, els tocs de queda i etc, hem de carregar les piles d’energia positiva tant com puguem!
Bona setmana a tots.

El temps i les expressions angleses.

No sé si a vosaltres també us passa, però jo des del març passat soc més conscient del pas del temps que mai. Potser ho fa que la Covid-19 ens ha capgirat la vida com la coneixíem i de cop no podem fer el que estàvem acostumats a fer. Enyorem certes activitats que eren d’allò més natural per nosaltres però que ara estan prohibides per les restriccions. Això fa que m’adoni més del temps que ha passat des d’aquell minut zero en què la rutina ens va canviar.

I com que la noció del temps em balla pel cap, aquesta setmana el post va d’expressions angleses sobre el temps. La primera és la de time out of mind que vol dir que des d’antuvi, des de temps remots. Es podria dir per exemple que els gats i els gossos conviuen amb l’home time out of mind o que les persones hem de fer front a malalties que capgiren la falsa estabilitat  de l’home time out of mind. Hi ha hagut en la història de la humanitat la pesta negra, la bubònica, el tifus, la tuberculosi, la grip i tantíssimes d’altres conegudes a altres indrets del món que han fet palesa la fragilitat de l’ésser humà time out of mind, que ara la Covid-19 no ens hauria de venir de nou.

I com que la pandèmia ens ha obligat a prescindir de moltes coses, el transport aeri ha patit el que els anglesos anomenen an all-time low, que no vol dir res més que el número més baix que s’ha obtingut en un període molt llarg. I és que, evidentment, ni tan sols la crisi del 2008 va aturar el negoci del turisme de la manera que ho ha fet aquest virus asiàtic. Però de tot en podem extreure una part positiva perquè pel que fa a mi, ara passejo per una Barcelona sense excessiu enrenou, amb ciutadans gaudint de la seva ciutat quan poden. En els darrers deu anys jo i molts altres hem vist com la ciutat comtal esdevenia un aparador agradívol per a tantíssims turistes que es feia difícil circular pels carrers de bon matí o a la tornada de la feina sense ensopegar amb masses de turistes en bici, rickshaws o seeways. De cop han desaparegut els esbarts de bicicletes que feien visites turístiques sovint impedint el pas a aquells que anàvem a la feina. Barcelona és per uns mesos altre cop dels que hi vivim, malgrat que això estigui costant el sou i la existència a molts. Sempre hi ha dues cares d’una mateixa moneda.

La Covid-19 ens ha fet viure més lentament i d’aquí que ens adonem més del temps.

Potser és el que comentava un company de feina fa poc. Abans de la Covid-19, durant el cap de setmana feia mil activitats com entrenar els castells —ell és casteller— ajudar als nanos del que fa de monitor, contribuir a les festes majors del barri i no sé què més. I ara tot això s’ha aturat i es concentra més en unes poques coses. Jo diria que moltes persones fins fa poc han fet el que els anglesos anomenen fritter away one’s time, que no és res més que dividir el teu temps en tantes activitats que acabes perdent-lo perquè no acabes fent res realment a fons o amb els cinc sentits. Per cert, per fritter away també es pot dir energy o money en el sentit de dividir energia i diners tant que s’acaba aconseguint res.

I com que passar-s’ho bé als anglesos els sembla poc comú, quan ells diuen to have a rare time, volen dir que s’ho passen excepcionalment bé.  I és que passar-s’ho bé és una cosa, i passar-s’ho excepcionalment bé una altra oi?

Si no podem comptar la de vegades que hem dit o fet una cosa en anglès diem time without number. Jo per exemple I have promised myself not to think of work at the weekends time without number. És a dir que m’he promès no pensar en la feina al cap de setmana tantes vegades que ja no hi ha número per comptar-les.

Quan alguna vegada algú fa quelcom al darrer moment, llavors els anglesos ho anomenen in the nick of time. Jo per exemple de vegades he hagut de preparar una classe in the nick of time, al matí quan em llevo a les sis i mentre em prenc el cafè abans de la meva dutxa matinera. L’any passat entrava a l’escola també in the nick of time i tenia el temps just per penjar la jaqueta, agafar les coses i entrar a classe. Es veu que la Covid-19 m’ha canviat els hàbits. O potser ho ha fet que la coordinadora s’ha jubilat i per tant si entro abans no m’intercepta per l’escala per donar-me feina extra a les vuit del matí?

I la darrera expressió de la que vull parlar avui és la de time warp, que seria quelcom com una deformació del temps. I els anglesos tenen l’expressió to live a time warp que es refereix a la sensació de que un està vivint en una dimensió diferent del temps, o bé en el passat o bé en el futur. Soc conscient que és difícil d’entendre perquè potser a nosaltres no ens passa i hem d’assumir que si l’anglès té una expressió per això deu ser perquè ells ho viuen sovint. De fet hi ha grups de gent com els Amish que viuen en una època que no és la nostra i s’han adaptat poc al temps en què vivim. Es pot dir d’ells que estan vivint un time warp.

Jo tinc la sensació d’estar vivint un time warp quan passejo per Barcelon la veig més nostra que dels turistes. Llavors penso que hem tornat enrere a una època pre-olímpica quan nosaltres érem els amos i senyors de la ciutat.

Certament tinc l’esperança que quan la crisi Covid-19 hagi acabat, les governs s’hagin replantejat el tipus de turisme al que estava sotmesa la ciutat i potser arribin a la conclusió que els municipis han de ser principalment per aquell que hi viu i no només pels qui els visita.

Bona setmana a tots!!!!!!!!

Love me, love my… cat II

El tretze d’agost vaig escriure un post sobre expressions angleses que tenen com a protagonistes els gats. Avui, gairebé un mes després hi torno perquè els gats em fascinen i en aquests moments formen part de la meva vida, com la de moltes persones. Alguns els atribueixen la capacitat d’absorbir energies negatives, cosa que trobo exagerada, i d’altres diuen que acaronar-los i sentir-los filar abaixa la pressió arterial. La veritat és que no ho he comprovat empíricament però sí que us puc assegurar que veure’ls dormir i descansar em proporciona una sensació d’assossegament total. Això sí, quan tenen la seva mitja hora de caçadors, ja us podeu preparar!

Però els gats no sempre han tingut la bona fama que tenen ara perquè la veritat és que hi ha una pila de locucions angleses que demostren que la gent no hi confia o els considera traïdors i malèvols.

En anglès quan diem un “catty remark”, ens referim a un comentari malintencionat, un que fem per ferir. Sembla mentida però hi ha gent que frueix esgratinyant les ferides dels altres. Si ens posem en mode “catty” fem quelcom per fer mal a una altra persona. Un exemple d’això seria si sabem que el fill o filla d’una amiga va malament a l’escola o és addicte al les xarxes socials i durant un sopar amb amics preguntem directament com va amb els estudis o si ja està menys enganxat. Aquest comportament seria “catty”.

I quan una persona té una moral de gat de carrer “ to have the morals of an alley-cat” vol dir que es comporta sense cap mena de decència.  De persones sense decència n’he conegut només una a la vida però ha estat suficient. Era capaç de demanar diners per les colònies del fill però després esbroncar-te si li recordaves que els tornés a través d’un missatge de text, no fos cas que el telèfon el veiés algú que ni sabia que li havien deixar calés. La majoria de delinqüents tenen la moral “of an alley-cat”. I molts ocupes, o com ells s’anomenen “okupes” també perquè no tenen cap necessitat d’envair una propietat privada però ho fan per extorsionar al propietari, viure gratis durant un temps i a ser possible a sobre treure’n uns diners. Ara s’ha posat de moda exigir al propietari quantitats desorbitades de calés per marxar. I és que ser “okupa” s’ha tornat una professió i hi ha autèntiques màfies que es dediquen a això.

Ara passem a les expressions més neutrals. La primera és la de “like a cat on hot bricks”, com un gat en totxos calents. Com us podeu imaginar un gat en totxos calents està molt incòmode i per tant fem servir aquesta comparació quan volem dir que algú està en una situació que se li fa immensament difícil. Jo per exemple recordo una ocasió en la que vaig estar “like cat on hot bricks”. D’això fa anys. El meu company d’aquella època va convidar-me a anar a la piscina i a mi la natació i l’aigua m’apassionen. Malauradament va oblidar esmentar que la piscina era nudista i quan vaig arribar i me’n vaig adonar no volia fer una escena però m’hagués pogut posar a plorar allà mateix. Per cortesia van deixar posar-me la part de baix i vaig empescar-me-les totes per tapar la part de dalt. Les dues hores que vaig ser a la piscina van ser un infern per a mi. Sort en vaig tenir d’un diari mig abandonat que em va servir per tapar el que no volia ensenyar la resta de la tarda fins que la meva parella va decidir marxar. El pitjor del tot va ser que vaig trobar un company de feina que òbviament no era tan pudorós com jo i em van pujar tots els colors de l’arc iris a la cara en veure’l. Ell va fer com si fos la cosa més normal del món, jo vaig aguantar el diari amb un braç i li vaig donar la mà amb l’altra mentre el mirava als ulls per no endur-me a casa un record visual no desitjat. Al cap i a la fi jo hauria de treballar amb ell tot l’any i no volia recordar-lo segons com. Coses de la RDA, allà la cultura del nudisme era molt forta i qui no l’entenia com jo, una ovella negra.

Però seguim. No vull omplir línies amb traumes juvenils. La següent expressió és la de “no room to swing a cat” que vol dir que no hi ha espai per gronxar un gat. A la sala de professors de batxillerat del meu centre podríem dir que no hi ha espai per gronxar un gat. I per això s’ha habilitar la biblioteca com a segona sala de professors per evitar aglomeracions en temps de la Covid-19. Quan una persona no té cap possibilitat d’aconseguir quelcom, els anglesos diuen “not a cat in hell’s chance”, és a dir, que no hi ha gat en l’infern de la possibilitat —un pèl recargolat, ho reconec, però és el que diuen—. Jo per exemple “have no cat in a hell’s chance of winning the lottery”. No tinc cap possibilitat de guanyar la loteria perquè no jugo mai.  Recordeu que els gats són curiosos per naturalesa i d’aquí ve que quan coneixem una persona d’aquelles que vol saber massa, per advertir-li que es pot posar en problemes, en anglès li direm això de “curiosity killed the cat”, la curiositat va matar el gat. Ara en ve una de molt positiva i optimista. Quan hi ha més d’una manera d’aconseguir l’objectiu que ens hem proposat, en anglès diríem “there is more than one way to kill/skin the cat”, és a dir que hi ha més d’una manera de matar o pelar el gat. Pobre animal! Ni que l’objectiu pogués ser mai eliminar-ne cap! Amb lo dolços i intel·ligents que són! I pels humans més intel·ligents va la següent expressió, la darrera d’aquest dijous. És la que diu “ to see which way the cat jumps” mirar cap a quina direcció salta el gat. S’empra per referir-nos a les situacions on no es pren cap decisió fins a conèixer del cert la opinió general de la gent. Això és el que practiquen molts, sobre tot els polítics.

Per aquesta setmana ja en tenim prou. Espero que us hagueu pogut reincorporar amb normalitat a la vostra feina i que no us hagi fet gaire mandra tornar a la rutina. Tot i que ben mirat, la rutina tal i com la coneixíem l’any passat, de moment només existeix per a uns pocs.

Bona setmana a tots!

Love me, love my… cat!

 

Pels que ja la coneixen o potser han llegit un dels meus posts anteriors, aquesta és una expressió anglesa que jo m’he pres la llibertat de modificar. La genuïna és “Love me, love my dog” i el que vol dir és que si m’estimes, has de ser capaç d’aguantar totes aquelles coses que no són del tot agradables de mi. Això és el que afirmen els paios anglesos quan la xicota es queixa d’algun dels seus defectes. Ja sabem que no tothom està disposat a fer esforços per no molestar la parella, així és que els més ganduls t’engeguen la dita i a aguantar.

Però jo, que m’he tornat una apassionada dels gats gràcies a l’estada del Pablo, el gat de la meva parella, durant tot el confinament i una mica més i tot, canvio el refrany i dic “love me, love my cat”. I de moment en tinc dos però un torna amb el seu amo aviat, així és que jo hauré de veure si adopto un segon animaló peludet perquè no estiguin sol quan soc a la feina.  Alguns gats es deprimeixen quan estan sols.

En definitiva, per si algun de vosaltres s’està pensant tenir mascotes però no s’atreveix per la responsabilitat que impliquen, us he de dir que després de les meves darreres vacances a França, el Pablo i el Safrà m’han endolcit la tornada a la rutina amb els seus miaus.  I com que he esdevingut una fan incondicional d’aquests felins en format portàtil, el post d’aquesta setmana va dedicat a expressions angleses sobre els gats.

La primera és molt gràfica “to lead a cat and a dog life”, portar una vida de gat i gos. Es fa servir quan ens referim a un matrimoni que es passa el dia discutint ferotgement.

Sé que tots tenim en ment que els gats i els gossos no solen ser bon companys però sovint hi ha estranyes parelles de quissos i felins que no només conviuen, sinó que estableixen amistat. Amb els animals és com amb les persones, qüestió d’afinitats.

Doncs ja ho sabeu, fent honor a l’estereotip de que gat i gos no es porten bé, quan veieu una parella desavinguda ja podeu dir que porten una vida de gat i gos.

La que ve ara ja és més dura “ to play cat and mouse”, jugar al gat i el ratolí. És molt similar a la nostra i designa el comportament d’una persona que alterna períodes de crueltat amb períodes de benevolència i blanor amb una altra.

I quan un vol sembrar la mala maror els anglesos diuen “to put/set a cat among the pigeons”. Posar un gat entre els coloms. Ja sabeu quin serà el resultat oi?

En general aquesta expressió es fa servir quan algú fa quelcom que provoca controvèrsia.

Si dues dones es barallen es diu “a cat fight”. De baralles de gats no n’he vist pas gaires en ma vida, només les dels vídeos, però òbviament m’han semblat força dures. Es veu que els anglesos tenen la impressió que les dones ens podem barallar i ser cruels les unes amb les altres si s’escau.

Quan un fa una migdiada del tipus que feia en Dalí, que s’asseia a una cadira amb una cullera a la mà i quan aquesta li queia, s’aixecava, llavors parlem de “cat nap”, una becaina de gat. I en el cas que algú xiuli en senyal de desacord, en anglès anomenem aquest xiulet “cat whistle”.

Un “cat burglar” és un lladre gat, és a dir un malefactor que entra a les cases per robar tot escalant una canonada i saltant per una finestra.

I finalment quan una persona desvela un secret, llavors en anglès diem “to let the cat out of the bag”, deixar sortir el gat del sac.

I per avui ja he parlat prou de gats. Per si algun dia algú de vosaltres vol tenir una mascota, jo us puc recomanar els periquitos, els canaris i els gats. Sé que la gent pensa que només els gossos són capaços de crear vincles forts amb els seus amos però jo us puc ben assegurar que els canaris, els periquitos i els gats són molt capaços d’establir llaços amb els seus cuidadors humans.

A més, molts animals són més aptes per percebre l’estat anímic de les persones que els mateixos humans. És clar que ells compten amb un olfacte que els permet distingir la nostra bioquímica i segur que fem una olor ben diferent quan estem contents o tristos. El cas és que jo he experimentat que les meves mascotes estaven molt més prop meu i em prestaven més atenció quan sentien que jo no estava bé.

Desgraciadament els humans sovint som massa racionals i ens oblidem de deixar-nos portar per les sensacions. Per això els animals adesiara ens superen.

A tots us desitjo un bon dijous i un bon cap de setmana amb dissabte festiu inclòs!

Expressions angleses “per la cara”.

IMG_20181031_205230_resized_20181031_085311803

Ja portem unes setmanes d’estiu i aquest és no convencional del tot perquè mentre ens hem posat pantalons i faldilles curtes per no patir calor, resulta que ens cobrim mitja cara per protegir als altres de possibles contagis i de cop ho veiem pràcticament tot, menys el que potser diu més de nosaltres: el nostre rostre. Sembla tanmateix, que ens hi hem d’anar acostumant perquè la Covid-19 estarà entre nosaltres una bona temporada i per molt disciplinats que siguin els equips de recerca biomèdica del món, fabricar una vacuna eficaç no serà feina d’un dia per un altre ni d’un any per un altre em temo. Tant de bo  m’equivoqui però prefereixo ser realista.

I com que el que més em sobta és anar pel carrer i veure com m’he hagut d’acostumar a veure la gent emmascarada, avui l’entrada va d’expressions en anglès que tenen a veure amb la cara.

La primera és la de “to put a bold face on something”, posar una cara atrevida a quelcom. Es diu quan una persona ha fet quelcom del que s’hauria d’avergonyir però no mostra cap mena de pudor pel que fa. Aquí un exemple claríssim seria en Donald Trump que sovint diu una barbaritat i es queda tan ample. Em trobo sovint en aquesta situació quan enxampo algun alumne copiant a un examen i quan li retiro la prova encara sembla que qui s’hagi de justificar sigui jo. No tenen ni el més mínim remordiment per intentar fer trampes.

Una altra expressió ben útil és la de “to keep a straight face”. La paraula “straight” és polisèmica i pot voler dir infinitat de coses des de sincer a directe, llis, abstemi, i moltes més. Si es volen deixar les coses clares en anglès “you get it straight”, ho dius sense embuts. “A straight face” es podria traduir com una cara de sinceritat. Quan nosaltres “keep a straight face” és quan ens este, escoltant una història d’algú que per a nosaltres és una tonteria absoluta i fem veure que ens ho creiem fil per randa. O que recolzem una opinió que ens sembla un disbarat. Durant aquest temps amb la pandèmia jo he hagut d’aguantar gent donant-me la pallissa amb la teoria de que la Covid-19 ha sortit d’un laboratori i que li interessa a Bill Gates perquè ell ja té una vacuna preparada que quan ens la injectin ens implantaran un micro-xip. I la gent que creu en aquesta teoria ho diu tan convençuda. Igual que la que afirma rotundament que es pot evitar el contagi fent esport i menjant productes ecològics. Són explicacions tan absurdes que em sembla que entrar en una discussió amb els que defensen aquestes teories és una pèrdua de temps total i absoluta. Per tant el que faig és “keep a straight face”, els dono la raó i marxo cames ajudeu-me.

Quan ens posem “de cul” amb quelcom, els britànics hi posen la cara en contra dient “to set one’s face against”. A mi per exemple quan em van dir que aquest any els professors hauríem de recollir personalment dels alumnes els diners pels llibres,” I set my face against the idea”. Ja em veig jo fins l’octubre perseguint alumnes i recollint els diners que posaré en un sobre per passejar-lo des de l’aula fins a la secretaria del centre. Però com que cada cop els hi ho posem més fàcil als alumnes i ens ho fem nosaltres més difícil doncs em tocarà posar-hi bona cara.

I quan quelcom se’ns posa ben malament llavors diem que és “a slap in the face”, una bufetada. Si un membre de la colla d’amics, convida a tots els membres a una festa menys a un o una, llavors per l’exclòs pot ser una bufetada a la cara. I si la cosa va més enllà i s’humilia a algú llavors diem en anglès que aquesta persona “has lost face”, ha perdut la cara.

Sabeu aquella gent que sempre posa cara de circumstàncies a tot i no sap que és el bon humor mai ni sap acceptar una broma? En anglès aquest tipus de personatge és una “po-faced”.

I molt important per l’expressió del rostre són els ulls i el somriure. En anglès hi ha també vàries locucions que tenen en compte els primers.

Quan una persona està sempre atenta a qualsevol oportunitat que pugui tenir de millorar o ascendir, els anglesos diuen que ell o ella “has an eye on the main chance”, és a dir que té un ull a la principal oportunitat. I si quelcom es fa molt ràpidament es fa “in the twinkling/blink of an eye”, en un obrir i tancar un ull.

Per acabar avui us en vull explicar una que a mi m’agrada especialment perquè la trobo molt útil: “to cock the eye”. Ja sabeu que “cock” també té molts sentits i alguns d’ells són força vulgars. No obstant el verb “to cock” vol dir moure una determinada part del cos en una direcció concreta. Quan diem “to cock the eye” volem dir llençar a algú una mirada per fer-li entendre a una persona que sabem què fa o que estem parlant d’ella.

Quan a l’escola en una reunió algú va esmentar que “alguns professors” eren reticents a donar els seus números de telèfon als alumnes, molts professors “cocked an eye on me”, perquè jo soc una de les principals detractores de donar les meves dades personals als nostres estudiants.

I per aquest dijous ja n’hi ha prou. Espero que estigueu tots fent plans de vacances. El que portem d’any ha estat dur per tots i per tant necessitem més que mai esbargir-nos un xic.

Bon final de setmana!!!!!!!!!!!

 

Locucions i expressions per descriure tarannàs en alemany.

 

Aquest dijous estrenem pràcticament l’estiu després d’una revetlla molt més serena del que és habitual a causa de la Covid-19. No hi ha hagut borratxera general a la platja, cosa que s’agraeix perquè per primera vegada es podia anar a gaudir de la sorra i del mar d’hora. No han calgut brigades de neteja treballant hores seguides per endreçar les malifetes de la nit. Tot un descans.

A Alemanya la nit de Sant Joan no es celebra ni tant ni tan multitudinàriament ni tampoc amb tanta solemnitat. Alguns homes, potser com a molt un deu per cent, agafen les seves bicis i alguna mena de carro que enganxen a aquestes, s’hi posen unes quantes cerveses i van a beure-se-les en companyia masculina al bosc. Un ritual bàsic i mancat de sofisticació. La celebració del solstici d’estiu no va acompanyat ni de cava, ni de cap dolç típic com tenim nosaltres. Un xic ensopit ho he de reconèixer.

Potser ho fa el fet que en alguns indrets l’estiu sol ser curt i inestable amb força dies de núvol que recorden que l’època llarga i freda no trigarà en  martiritzar amb virulència l’humor dels alemanys.

Però no us volia pas parlar del clima alemany avui sinó d’una expressió típica d’allà que designa un tipus de personatge i tarannà estereotípics. Per explicar-vos-la vull recordar una persona que vaig conèixer fa molts anys a Dresden. Certament viure sola durant nou anys a l’estranger et fa aprendre tant o més que els estudis que em vaig endur d’allí cap a casa nostra. No dubto que el repertori de gent amb qui vaig entrar en contacte em fa categoritzar els caràcters posant-los el nom d’alguna de les persones que vaig conèixer quan vaig viure allà. Ara bé, cada persona és un món i encara conservo l’entusiasme de trobar gent nova encara que resulti difícil i impliqui un esforç. Cada persona és un univers, ja ho sabem.

Doncs bé, un vespre vaig conèixer en una festa un noi panxacontent, rialler i rubicund que anava vestit com si volgués treballar en una granja, amb els cabells esbullats i un caminar pausat. Era un company de feina de la meva parella i parlava pels descosits. Em va caure força bé  perquè la gent desinhibida com ell no abundava a l’est d’Alemanya en aquells moments i m’hi vaig passar parlant mitja nit. No tothom però mostrava el mateix entusiasme pel Jörg que jo i no vaig trigar a esbrinar per quin motiu. El Jörg semblava tenir l’autoestima inflada fins a tal punt que estava convençut que el que ell deia era una veritat total i absoluta. Això ho vaig anar descobrint poc a poc amb el tracte. Sortís el tema que sortís, ell sempre havia de posar cullerada i il·lustrar als companys de conversa amb els seus coneixements del tema adquirits a través de vivències de terceres i quartes persones. Tenia la desvirtut d’estar convençut que estava informadíssim de tot i que tenia suficient criteri per valorar i jutjar en qualsevol moment totes les circumstàncies i situacions en que es trobés cadascú de nosaltres. Com que parlava sempre amb un to autoritari vaig arribar a pensar en la meva ingenuïtat que potser tenia dos o tres doctorats i es passava el dia llegint i posant-se al dia de tot. Tanmateix no era així. Ell tenia uns estudis que en el seu temps a la RDA no eren pas universitaris i d’hores de lectura no en gastava gaire. Ep, que consti que per estar al dia de tot i saber molt no cal anar a la universitat, però en aquell moment jo ho veia d’una altra manera.

Amb el que ell pensava que era el seu coneixement enciclopèdic, el Jörg deia sovint a tothom el que havia o no de fer tot i que no se li demanés el parer. En la seva saviesa absoluta va arribar a diagnosticar-me alguna malaltia que jo no tenia pas i em va resultar mot difícil demostrar-li que estava equivocat. De fet va posar fins i tot la validesa del diagnòstic del meu metge en dubte.

Van passar uns anys i jo vaig anar molt sovint a les reunions i festes dels companys de feina de la meva parella però sovint notava que el Jörg no hi era. Se’l convidava potser una de cada vuit vegades. En una ocasió e Jörg va sortir altre cop a la conversa, ara no recordo per quin motiu, i un dels seus col·legues digué: “An Jörgs Wesen, soll die Welt genesen” que voldria dir una cosa així com “ en l’ésser de Jörg, s’ha de curar el món”. L’expressió es fa servir per totes aquestes persones que es pensen que ho saben tot millor que tothom i desautoritzen immediatament a tota persona que no siguin ells mateixos.

El Jörg va ser un dels meus millors amics a Alemanya però reconec que se l’ha de saber mantenir un pèl a ratlla perquè la gent que té aquest caràcter embafa. Un no sempre té ganes d’estar en companyia d’una persona que es pensa que posseeix la veritat total i absoluta i quela resta li ha de fer cas.

Per acabar el post d’avui, vull escriure un altre cop sobre un adjectiu d’aquells que designen un tarannà en alemany: “Satansbraten”, que literalment vol dir un guisat de Satanàs. Com us podeu imaginar no és res positiu en absolut. Un o una “Satansbraten” és una persona que pot enganyar a la gent, també es pot fer servir per aquells  amb molta picardia maliciosa o pels nens difícils de controlar.

El post d’aquesta setmana ha estat curt perquè el meu esgotament físic és gran. El curs ha resultat molt difícil per a mi en molts aspectes i ara començo a notar les conseqüències del no haver-me pogut aturar ni una setmana a descansar. Crec que aquest any quan realment comenci les vacances per primera vegada en molts anys intentaré estar tres dies seguits sense planificar absolutament res i fent exactament a cada moment el que em vingui de gust. Tinc la impressió que fa milers d’anys que no ho faig. La qüestió serà, ho podré aconseguir o em sentiré improductiva sense cap mena de planificació durant uns dies? Ja us ho faré saber.

Bon estiu a tots!

Ous de cucut i aigua pels molins. Més expressions alemanyes castisses.

Avui torno a l’alemany i les seves frases fetes. Concretament vull donar-vos-en a conèixer cinc que m’agraden força. Començo per la que més sovint puc fer servir jo i és la de “einen auf dicke Hose machen” que per traduir-la de la manera més propera possible seria “fer-ne un a pantaló carregat”. Òbviament dit així no s’entén res però ens hem d’imaginar que quan una persona porta les butxaques plenes de calés, llavors se li beuen bonys als pantalons. Quan en alemany una persona “en fa un a pantaló carregat” o “macht einen auf dicke Hose” el que està fent és ostentació del seu poder econòmic.

Si algú em ve a explicar sopars de duro i farda dels diners que té llavors en alemany direm que “macht einen auf dicke Hose”. Això estan obligats a fer-ho sovint els que més diners tenen perquè entre ells han d’anar competint per qui n’ha aconseguit acumular més. Qui mostra que porta el pantaló carregat en alemany vol refregar pels nassos dels altres les seves virolles.

Òbviament aquest comportament no és gens ni mica saludable i no cal copiar-lo. Però si per contra trobem el capteniment d’algú modèlic o digne de ser repetit, llavors en alemany el que diem és que ens n’hauríem de tallar una llesca “ eine Scheibe davon abschneiden”.

Durant aquest confinament jo he sabut que dues de les meves amigues han començat a fer experiments de rebosteria. Jo no soc gens ni mica aficionada a fer pastissos ni dolços perquè trobo que inverteixo massa estona per fer quelcom que no té un gran valor nutritiu. Ja veieu que se’m pot considerar una persona pràctica i analítica fins i tot per això. Trigo una hora i mitja en fer-me una sopa de tomàquet però no em queixo i no se m’acudiria comprar-la de pot. Tanmateix, empastifar-me les mans per fer-me unes postres em dol perquè sé que el meu paladar se’n beneficia però la resta del meu organisme no tant. I quan el meu company va saber que les meves amigues s’entretenien fent postres em va dir que “ich könnte mir eine Scheibe davon abschneiden”, és a dir, que haurien de ser un exemple per a mi.

He de dir per a salvar el meu honor que se’m va acudir provar una variació d’unes postres que feien els meus cosins i el resultat em va quedar tan bo que he repetit l’experiment diversos cops. Malauradament però no he aconseguit que em quedi agradable a la vista i per tant no el podria oferir enlloc. Com molt bé diuen els alemanys “das Auge isst mit”, és a dir que l’ull també menja.

M’agradaria saber si la Covid-19 ens haurà canviat gaire quan tot això passi. Una de les meves amigues novelles en pastisseria ja em va dir que ella deixaria la rebosteria tan bon punt passés tot això. Els meus estudiants també van assegurar que dintre de quatre dies tot seguiria igual perquè ens oblidaríem aviat de totes les vicissituds. Els que no oblidaran la Covid-19 i les seves conseqüències seran alguns empresaris. Ja vaig comentar que estava convençudíssima que ells aprofitarien la crisis per exigir més dels treballadors. I de fet, durant tot aquest període i veient que hi havia moltes empreses que tancaven i feien expedients de regulació, alguns empresaris hauran trobat terreny adobat per apujar el grau de les seves exigències. Com diuen els alemanys la Covid-19 ha estat per a alguns empresaris “Wasser auf ihre Mühlen”, és a dir, aigua per als seus molins, són arguments que reforcen les seves opinions i intencions.

Per a tots aquells a qui els agrada menjar a restaurants, la petició de molts de que anem a fer-hi algun àpat per reactivar l’economia és “Wasser auf ihre Mühlen” aigua per als seus molins.

I quan algú et carrega a tu amb un problema que ha ocasionat ell o ella llavors els alemanys diuen “Die Kuckus Eier im Nest legen” deixar els ous de cucut al teu niu.

Aquí se m’acut un exemple d’una situació que em va passar a mi i encara em fa posar de mal humor. Fa uns anys un conegut em va fer demanar a freecycle una nevera per a ell perquè no en tenia cap. A freeycle es poden sol·licitar i oferir objectes i mai no es donen ni reben diners a canvi. Doncs bé, un dels usuaris em va ofrenar la nevera per aquest conegut i es va comprometre fins i tot a portar-li a molt prop d’on vivia. Però resulta que l meu conegut es va oblidar de la cita amb el noi que li feia el favor de regalar-li i portar-li la seva futura nevera. El pobre usuari de freecycle sense saber com desempallegar-se de la nevera que no és l’objecte de millor portar al maleter va haver de trobar algú ràpidament per regalar-la. Devia maleir-se els ossos per haver volgut ajudar al meu conegut.

A mi em va saber tantíssim greu tot plegat que vaig acabar oferint uns diners a la persona que volia regalar la nevera i que es va trobar amb el merder per ajudar aquest conegut. Òbviament jo no era culpable del descuit del ximple que va oblidar la cita però me’n vaig sentir responsable.

No va ser ni molt menys la primera ni la darrera vegada que aquest paio va ocasionar problemes. I de fet hi ha persones que tenen un talent infinit per “posar els ous de cucut als nius aliens” i acaben fent dels seus problemes els teus problemes.

Per sort quan n’hem coneguda una o dues d’aquestes acabem veient-les de lluny i evitant-les com els mosquits. El que passa és que els darrers porten molèsties però podem eliminar-los o com diuen els alemanys “wir können ihnen den Garaus machen”. En canvi a les persones que ens porten maldecaps només les podem mantenir ben allunyades, que ja és molt.

Espero que pugueu fruir tots d’un bon cap de setmana!

 

 

 

Paraules per designar tarannàs estereotípics en Alemany.

Us porto aquesta setmana unes quantes paraules compostes curioses en alemany que designen tarannàs prototípics. Per algun estrany motiu sempre m’han cridat l’atenció els mots compostos com capsigrany, cagadubtes, poca-solta,  primmirat, etc. Com ja vaig escriure temps enrere, la composició és un sistema molt productiu per a formar paraules noves en alemany.

Avui em centraré en un grapat d’aquelles que denoten prototipus de persones.

Començo per una que li vaig explicar a una amiga el darrer dissabte durant una de les nostres trobades virtuals. És la paraula “Laberkopf” formada per un verb “labern” que vol dir parlar de foteses ininterrompudament i el substantiu “Kopf” que vol dir cap. El o la “Laberkopf” és el típic personatge que t’omple el cap xerrant massa, podríem dir que s’aproxima al “flibbertigibbet” anglès però sense que necessàriament el “Laberkopf” hagi de ser un ximple.

El  o la ploramiques en alemany és un o una “Heulbeule”. La paraula també està formada per una forma verbal abreviada que ve del verb “heulen” que podem traduir com plorar de manera sorollosa i vistosa. En alemany es pot plorar només “weinen” o “heulen” que és el que es fa quan un a més de plorar exterioritza les seves penes verbalment. La segona paraula és “Beule” que és un bony, així doncs el ploramiques és el bony que sanglota.

Diem que algú és una “Heulbeule” quan es passa el dia queixant-se de tots els seus mals i desgràcies als altres. Com us podeu imaginar aquest tipus de gent no té gaires amics perquè si algú només et parla sempre del cantó negatiu, tots l’acabem evitant.

Certament també hi ha gent que tendeix més a la llàgrima fàcil i aquests també es poden designar amb l’adjectiu “Heulbeulen”.

Quan algú és un tou o un calçasses en alemany l’anomenen “Weichei” que és ou tou com ja us vaig fer saber en el seu dia. Els que sempre acaben cedint en tot són els ous tous i no són gaire convenients com a professors sobre tot amb el tipus d’alumnat que tenim avui dia perquè els estudiants acabarien no fent absolutament res.

També m’ha vingut al cap una altra paraula composta que porta “Ei” com a segon terme i és el “Landei”, l’ou de camp. El “Landei” és el que en anglès s’anomena un “country bumpkin”, una carabassa de camp, és a dir una persona que viu al poble i que a més se li nota perquè no està avesat a sortir del seu petit món. Els ous de camp es troben incòmodes a la ciutat perquè estan acostumats a entorns reduïts. Quan algú és un “Landei” s’entén que no s’adaptaria mai al ritme frenètic de les metròpolis. Aquesta paraula també crec haver-la esmentada en un post anterior.

La següent paraula d’avui que designa un tarannà típic és la de “Miesepeter”. El terme està compost per un adjectiu “mies” que vol dir dolent, lleig, penós o fins i tot en sentit moral mesquí i el nom propi “Peter” és a dir Pere. El “Miesepeter” és la típica persona queixosa i infeliç que sempre troba motiu de protesta i no està mai content amb res. Pertany al grup del que podríem anomenar gent tòxica perquè quan estàs massa amb ells acabes tu mateix veient les coses de color negre com el carbó. De vegades aquestes persones tan amargades i entossudides en veure només el cantó negatiu s’anomenen “Giftzwerge”, del substantiu “Gift”, verí i “Zwerg”, nan. Entre les meves amistats alemanes n’hi ha una que és el típic nan verinós. L’aprecio molt però és del que només em llença gerres d’aigua freda i no pot compartir mai el meu entusiasme per res, és un esgarriacries vaja. Aquest tipus d’amistat convé dosificar-la per no acabar nosaltres en un pou de negativitat.

Ara venen dues paraules que fdenoten una dona desagradable i una de molt maca i jove. La primera, la que s’utilitza per a les menys agraciades física o psíquicament és “Schreckschraube”.

Aquest mot està format del substantiu “Schreck”, que vol dir ensurt, i del nom “Schraube”, que és el cargol dels que fem servir per montar mobles per exemple. Una “Schreckschraube” és el cargol que espanta, és a dir una dona tan desagradable que en fugim perquè ens és desagradable. En canvi els homes designen a les dones joves i boniques amb l’adjectiu “Sahnechnitte”, un tall o una llesca de nata.

La següent paraula és “Schleimbeutel”. La recordeu? Els “Schleimbeutel” o traduït “sacs de mocs” són les persones pilotes i llagoteres que volen guanyar-se el favor i la simpatia dels altres amb insinceritats. 

Quan una persona és irreverent, fresca i pretensiosa en alemany l’anomenem “Naseweis” que vé del substantiu “Nase”, nas i “weis” de l’adjectiu “Weise” derivat del verb “wissen” , el que sap, el sabi. En un principi era “Naseweis” el que tenia un bon olfacte o un bon instint. Però amb el temps va passar a designar  aquells que creien massa en les seves capacitats i sovint es convertien en descarats.

La darrera paraula m’agrada perquè l’aplicaria a la meva mare. És “Nachteule” i vol dir òliva nocturna. S’utilitza per a les persones que estan més despertes de  nit que de dia, que es troben millor en horari nocturn que no pas diürn o que senzillament van a dormir tard per anar de festa o treballar.

Ma mare era una estudiant “òliva nocturna” perquè ella havia d’aprendre per la nit.

Curiosament a mi no m’agrada estar desperta per anar de festa però en canvi quan he estudiat sempre m’he quedat fins tard per la nit perquè tinc la impressió que retinc més les coses. La nit per a mi sempre ha estat per ensorrar el cap en els llibres però sense ajut del cafè no aguanto massa desperta.

I per avui  ja n’hi ha prou. La imatge d’aquest dijous és d’una de les pífies circulatòries que vaig veure a França el darrer estiu. Podríem dir que aparcar de tal manera només es pot esperar o bé d’un ximple o d’un “Landei” que viu en un poble tan petit que tothom aparca com vol.

Us deixo amb una recomanació: No us llenceu al carrer ara que s’han relaxat una mica el confinament que ens hi juguem molt. Ja tindrem temps de recuperar el temps perdut quan sigui segur.

Una bona setmana a tots!

Frases fetes alemanyes tan genuïnes com els cogombres en vinagre i la Fanta.

confinement

Ja fa un temps que em venen al cap un seguit d’expressions que es fan servir força en alemany i contenen elements escatològics. No obstant, quan em poso a escriure el blog sempre prefereixo totes les que deixen de banda les secrecions humanes i em començo a qüestionar si realment cal i per quin motiu ho faig. En Català no dubto mai a dir que quelcom és “una merda”, que “em donen una gla i em fan cagar un roure” i que vaig “cagant llets” a un determinat lloc. I com aquestes suposo que faig servir altres expressions sense ni adonar-me que són purament escatològiques però no em molesten. Així és que avui em toca treure’m de sobre el sentit desmesurat del bon gust i escriure sobre unes quantes frases fetes molt gràfiques que fa temps que estic reprimint.

La primera expressió és “ jemandem ins Nest kacken” que vol dir literalment “cagar-se-li a algú al niu”. Es fa servir quan el comportament d’una persona ens incomoda o quan senzillament la seva presència sobra i percebem que ens prenen l’espai personal. De vegades a la feina quan arriba un company o companya nova a qui se li ha d’explicar tot en detall i que ens fa perdre temps i ocupa lloc al despatx  podem fer sentir al nouvingut com si “s’estigués cagant al nostre niu”.  O també passa adesiara quan un fill únic té un germà o germana i de cop deixa de rebre tota l’atenció de la família i a més ha d’aprendre a compartir la llar amb ell o ella.  Llavors el menut o menuda pot fer sentir als pares que el segon fill de la parella “kackt ihm ins Nest”. Li és una nosa, si més no al principi.

Quan ens hem equivocat rotundament fent o comprant una cosa o fins i tot amb una persona diem en alemany que la compra ha estat “ein Griff ins Klo” que vol dir literalment “ficar – la mà se suposa–  al lavabo”, la qual cosa equival a que n’hem tret només una merda. I quan tenim “la merda al coll” en alemany diem que tenim “die Kacke am dampfen”, la merda fumejant. I per avui ja en tenim prou del tema escatològic i passo a altres expressions més agradables.

No sé si uns passa a vosaltres que quan miro enrere i procuro recordar com era la vida diària fa només tres mesos, m’adono que em sorprenia que Barcelona no perdés la capacitat de fer aparèixer restaurants i bars per la ciutat.  A Poblenou n’hi havia uns quants però a Gràcia per exemple sempre m’he demanat com podien sobreviure tots. Quan feia un temps que no passava per un determinat carrer i m’hi tornava a arribar en veia un de nou. Tenia la impressió que sortien com a bolets. Doncs els alemanys quan d’una determinada cosa n’hi ha molta també diuen que això “schiesst auf dem Boden wie Pilze”, que surt del terra com bolets.

De fet fins la restauració era un negoci molt corrent i tot i ser molt esclau permetia a gran quantitat de gent guanyar-se la vida dignament. Els alemanys però em sembla que pensen que per portar un restaurant no cal tenir gaire talent i ho demostren amb la dita “wer nichts wird, wird Wirt”, que com podeu veure sense saber ni un borrall de la llengua, és un joc de paraules. Podríem traduir la dita com “el que no pot esdevenir res, es fa amo de restaurant”. Bé, que els hi ho diguin ara als que tenen els restaurants tancats si cal tenir o no talent per mantenir el negoci obert. Ja és prou dur guanyar-se la clientela que havia d’arribar un Covid-19! Per cert, els veïns ibèrics el que diuen i recorda a la dita alemanya però canviant de professió és allò de “el que vale, vale y el que no para político”.

Se m’ha acudit aquest tema dels restaurants perquè el que em temo és que amb tot el que està passant molts negocis hauran de tancar definitivament. No tots es podran permetre obrir i oferir una carta variada podent rebre només la meitat dels clients. A més, per molt que ens intentin tranquil·litzar, no cal ser un Einstein de l’economia per saber que ve una època en què ens haurem d’estrènyer el cinturó. Serà període de vaques magres o com diuen els alemanys “Saure-Gurken Zeit” període de cogombres àcids. L’expressió ve de que els alemanys conserven en vinagre les verdures per l’hivern o per temps d’escassedat. El temps dels cogombres en vinagre són les èpoques de restriccions i fins i tot de patiment.

Es podria dir que nosaltres ja estem passant per una “Saure-Gurken Zeit” perquè les condicions en què vivim ens fan patir si més no una mica. No tenim llibertat per passejar, entrar, sortir i anar a comprar quan volem. El que passa és que ho fem perquè entenem que és el que cal. Ara haurem de veure com ens en sortim i per on els de dalt voldran estalviar recursos.

I abans he escrit sobre l’expressió “wie die Pilze auf dem Boden schiessen” que és molt similar a la nostra “sortir com bolets” i ara us en vull escriure una altra que també s’assembla molt a una catalana. Sabeu allò de que “una flor no fa estiu”? doncs en alemany el que no fa estiu són les orenetes perquè ells diuen “eine Schwalbe macht noch keinen Sommer”.

Particularment a mi no m’ha agradat mai la dita. La he sentida molt sovint dir a professors quan han vist que algun alumne un gallòfol de cop feia un esforç i presentava una bona feina. Llavors sortien amb allò de “una flor no fa estiu” i ensorraven probablement l’alumne que ben segur s’havia hagut d’automotivar per presentar la feina com cal per una vegada. No m’han agradat mai els esgarriacries a mi, els que com ja sabeu s’anomenen “party poopers” en anglès.

Per acabar el post d’avui us deixo amb un mot provinent del món de les armes i que en el seu temps designava un model molt usual de metralladora durant la Primera Guerra Mundial: la 0/8-15. En alemany resulta que quan trobem una cosa extremadament ordinària i normal, quan opinem que quelcom no té absolutament res d’especial diem que és 0/8-15. Un terme molt bèl·lic però que sentireu sovint. I parlant de guerres mundials l i per acabar de fugir de tema us vull preguntar: recordeu que la famosíssima Fanta va ser un invent alemany? Durant la Segona Guerra Mundial era difícil subministrar la Coca-Cola a Alemanya i trobar els productes necessaris per produir-la al país era impossible. Llavors, el director de l’empresa Coca-Cola a Alemanya va decidir fabricar un altre tipus de refresc amb ingredients que sí es trobessin allí fàcilment. La beguda afruitada va sorgir en aquella època però el gust no tenia res a veure. No se sap del cert si el nom de Fanta és una abreviació de Fantastisch “fantàstica” o si segons s’explica es va treure del principi de la reunió en què el director alemany Max Keith de l’empresa  va demanar en una sessió de pluja d’idees que els empleats hi posessin imaginació, en alemany “Fantasie” i d’allì va venir el nom del refresc.

Un dels grups alemanys que més èxit tingué durant els noranta a Alemanya es diu die Fantastischen Vier, abreviat Fanta 4, potser per recordar que la beguda de la Coca-Cola va sortir d’Alemanya.

Bé. Ja n’hi ha prou per aquest dijous ennuvolat d’avui. Es veu que el clima s’ha tornat ben boig perquè la setmana passada jo vaig celebrar el meu aniversari amb faldilla curta i tirants i avui m’he hagut de tornar a posar la màniga llarga. Potser el temps ens vol posar fàcil no poder gaudir de la platja a causa del confinament.

Què tingueu una bona setmana!

 

 

Pedres i totxanes lingüísticament productives.

 

stone

Torno avui al tema de les pedres i d’aquestes passo a les totxanes amb un parell de locucions que està força bé conèixer en anglès. Com que no soc geòloga he de dir que les pedres semblen fredes i inanimades. Sé que si s’analitzen poden dir molt de la zona i el clima i els canvis en el relleu però en sí, mirades a través d’un prisma no científic, les pedres són fredes. És per això que quan una persona ens llença una mirada freda i sense sentiments en anglès l’anomenen “stony stare”, una mirada de pedra. No sé vosaltres però a mi les mirades de pedra em posen la pell de gallina perquè no hi ha res que m’agradi menys que la gent freda i sense sentiments.
Per seguir en l’univers dels sentits ara passarem al de l’oïda. Quan una persona és sorda com una tàpia, en anglès es diu que es “stone-deaf”. Pobres pedres, quina poca estima els té la humanitat! Quan se’ns fa impossible que una persona sigui capaç de fer quelcom o donar-nos una cosa que necessitem com pot ser informació els anglesos diuen “ it is like getting blood out of a stone” que ve a ser treure sang d’una pedra, cosa no factible. Per donar-vos un exemple. Quan anava a la universitat a Alemanya, treballava per tal de pagar-me els estudis, l’apartament i les despeses diàries com el gas, el llum, l’aigua, el telèfon i etc. Com que per pagar-ho tot anava extremadament cansada, quan s’organitzava alguna festa universitària i em preguntaven si hi aniria, jo no volia mullar-me massa dient si sí o si no. Era qüestió de supervivència perquè entre setmana el meu ritme era trepidant i el cap de setmana més que anar de festa el que em calia era baixar revolucions. Per això no volia mai dir un sí o un no rotund. Una vegada, un company meu d’Anglaterra que em va avisar que hi tornava a haver una festa em va demanar si hi aniria i jo, com sempre, li vaig respondre vagament. Llavors ell digué «getting a “yes” from you is like getting blood out of a stone». I tenia raó.
També molt productives en anglès són les totxanes. Si algú és una persona de bon cor i altruista llavors en anglès se la denomina “ a regular brick”. Mai m’he pogut imaginar per quin motiu. “A regular brick” em sona com una cosa ordinària o vulgar i la gent amb bon cor no és quelcom ordinari sinó extraordinari.
Quan com els espanyols diuen “meto la pata” els anglesos el que fan és “put one’s foot in it”, posar el peu dins o bé deixar caure una totxana, “ to drop a brick”. Us explico l’expressió amb una situació. Una dona entra a un establiment en el que no compra durant molt de temps i la botiguera la observa entusiasmada i llavors la felicita pel seu nou embaràs però la dona no està embarassada sinó grassa. Llavors diríem que la dependenta ha deixat caure una totxana. Espero que vosaltres no en deixeu caure gaires perquè si no sou completament insensibles us sabrà molt greu haver-ho fet.
I quan una persona fa quelcom que no és correcta i us enfadeu i la voleu castigar, llavors els anglesos diuen “ to come down on someone like a tone of bricks”, caure-li a un a sobre com una tona de totxanes. Si algú us ha enganyat o decebut i no teniu intenció de tornar-hi a parlar, llavors vosaltres heu caigut a algú com una tona de totxanes.
Malauradament he de dir que jo sí que conegut diverses persones a la meva vida a qui he caigut sobre com una tona de totxanes. O millor dit, no ho he fet ni ho faré perquè la millor manera de demostrar que no han estat correctes amb mi és distanciar-me’n del tot. Per posar un altre exemple. Si un fill agafa diners dels moneders dels pares per anar de festa i els pares ho noten llavors poden castigar el fill sense anar de vacances amb els amics. En aquest cas els pares “have come down on the son/daughter like a tone of bricks”.
I per últim avui voldria recordar l’expressió “ to talk to a brick wall”, parlar amb una paret de totxanes que vol dir parlar sense que t’escoltin en absolut. En català diríem “parlar amb una paret” pràcticament el mateix. I seguint el tema de les totxanes, quan una persona esta malgastant temps i energia per aconseguir un impossible llavors diríem en anglès que està “knocking one’s head against a brick wall”, donar-se cops de cap contra una paret de totxana.
A mi això desgraciadament m’ha passat quan he volgut veure un fons bo en una persona que potser no ho era del tot. I llavors m’he adonat que estava intentant rehabilitar algú que ja no tenia remei. Però com ja sabeu, tot és una lliçó en aquesta vida i les persones som aptes per aprendre tot i que el nostre refrany ens recordi que l’home és l’únic animal que ensopega dues vegades amb la mateixa pedra. Dues però no tres!
I per aquesta dijous ja n’hi ha prou. Us desitjo una bona setmana i un bon vuit de març!