Expressions russes molt castisses.

Ara fa 5 dies es commemorava l’aniversari de l’oficial naval soviètic Vasili Alexandrovich Arkhipov, nascut el 30 de gener del 1926 i a qui tots hauríem de fer un petit homenatge cada any. Aquest home que va impedir el llançament d’un torpede nuclear i va evitar així el que podia haver estat una guerra nuclear desencadenada durant la crisis dels míssils a Cuba del 1962. A ell li devem estar vius encara i com que era rus, avui dedico el post de la setmana a la seva llengua materna.
Per trencar una mica amb la dinàmica de les dues darreres entrades sobre l’àrab, avui no tinc intenció de fer-vos cinc cèntims sobre les característiques del rus, sinó que passaré a explicar-vos unes quantes frases fetes i locucions en aquest idioma que em semblen curioses.
La primera i una de les meves favorites és la de душа в пятки ушла (dusha fpiatki ushla) que literalment vol dir que “l’anima ha anat al taló”. Es fa servir quan volem dir que quelcom ens ha espantat o que ens hem endut un ensurt tan gran que la nostra ànima ha buscat un amagatall a la part menys visible que tenim, és a dir el taló. Tradicionalment els russos també entenen que l’ànima habita en algun lloc del cos proper al pit o entre el pit i la panxa. Així doncs quan una cosa ens sobresalta, l’esperit busca refugi on no el puguin trobar. Tot i que l’expressió m’agrada moltíssim, espero no haver-la de fer servir gaire sovint per explicar com m’he sentit.
En català quan un indret o una cosa ens queda molt lluny, en un lloc desavinent o de difícil accés diem que està a la quinta forca. A l’època medieval a Barcelona hi havia quatre forques per penjar els condemnats a mort i la cinquena la van posar a la Trinitat que es considerava ja a les afores de la ciutat. D’aquí que la quinta forca sigui molt lluny. L’equivalent rus de l’expressió es у чёрта на куличках (u chorta na kulichkaj) que traduït vindria a ser “als carrerons on es troba el dimoni”. En castellà diem sovint “donde Cristo perdió la alpargata, el poncho —expressió que es fa servir a Chile,— el gorro i infinitat de coses més. El meu diccionari rus/espanyol tradueix la frase feta russa amb una castellana que no he sentit mai però de ben segur encara es fa servir en algun racó de la Península “donde Cristo dio las tres voces”, ho dic per si tampoc l’heu escoltat mai.
I si heu d’aconseguir quelcom costi el que costi en rus direu достать из-под земли (dastat is pot semli), apoderar-se d’una cosa o treure-la de sota terra.
Ara ve una de les meves expressions favorites галопом по Европам (galopam pa Efropam), que literalment vol dir a galop per Europa. Aquesta locució s’ulitlitza quan fem una cosa de manera molt superficial. Si per exemple a mi em toca preparar un article sobre l’ús de les noves tecnologies a les escoles i no tinc gaire ganes de llegir prou literatura ni de consultar gaires fonts per fer-ho com cal, llavors ho faré tot ràpidament i per sobre i escriuré l’article галопом по Европам, sense posar-hi ni gaire esforç ni tampoc tot el temps que hauria calgut.
La història d’aquesta expressió és d’allò més interessant. Com ja sabeu durant els segles XVIII i XIX era una pràctica habitual pels membres de l’aristocràcia europea continental i americana viatjar durant anys als centres culturals del vell continent per tal d’assolir uns coneixements a l’alçada de la classe social a la que pertanyien. Aquests viatges culturals eren considerats essencials i han deixat el seu rastre en la literatura. O és que mai heu llegit algun clàssic on els jove aristòcrates de diversos països coincideixen en vetllades de música o tertúlies en alguna ciutat europea de moda? En aquella època els de dalt es prenien força més d’un any sabàtic amb l’excusa de l’educació. Però és clar, també passava que alguns membres de famílies de nobles i aristòcrates ja no tenien el poder adquisitiu necessari per fer estades llargues i per tant complien amb l’itinerari cultural molt més ràpidament que els seus homòlegs més adinerats. Per això potser recorrien Europa en un any en comptes d’estar cinc anys viatjant per fer cultura. D’aquí que els russos diguin “a galop per Europa” per referir-se a aquella temporada de recorreguts per l’estranger que els menys adinerats havien de fer ràpidament i per sobre per no deixar de complir amb les expectatives de la societat.
Això d’aparentar per tal que a un el considerin d’una determinada classe social sempre ha existit. Recordem el pobre hidalgo amb qui el Lazarillo de Tormes va passar una agradable temporada encara més famolenc que amb la resta d’amos. Es moria de gana però el noble havia d’aparentar una fortuna inexistent. I avui dia seguim igual perquè molts es compren I-phones i Macs perquè són marques que la gent relaciona amb un cert nivell adquisitiu.
I en rus, a l’igual que en alemany, quan volem denotar que un fet concret és la clau o la raó d’un enigma diem вот где собака зарыта (bot guidié sabaka sarita), o en alemany “da liegt der Hund begraben”, aquí està el gos enterrat. No cal confondre aquesta expressió amb la castellana “aquí hay gato encerrado” que utilitzem quan sospitem que hi ha quelcom obscur i no gaire net. Quan diem вот где собака зарыта, vet aquí on està enterrat el gos, és quan presentem el motiu o la clau d’allò que ens semblava obscur o estrany. Si de cop i volta el vostre veí estrena cotxe, poc després canvia de mobles i de cop us diu que se’n va de viatge al Carib i uns mesos després apareix als diaris com a presumpte implicat en un cas de corrupció perquè s’embutxacava diners de manera il·lícita, llavors és quan podreu fer servir aquesta expressió.
Per acabar avui us vull parlar d’una frase feta que té traducció directa a l’anglès i al castellà. És la de в чужой монастир со своим уставом не ходят ( fchuxoi monestir sa suaim ustabom ne jodiat), que literalment vol dir que a un monestir estrany no s’hi pot anar amb el propi estatut o amb les pròpies regles. Com us podeu imaginar vol dir que quan vas a un lloc determinat t’has d’adaptar a les normes i els costums d’allí i no pots pas intentar que s’adaptin a les teves. En anglès diem “if you are in Rome, do what the Romans do”. Com que la frase feta és tan llarga, els anglesos igual que els russos l’escurcen i diuen “if you are in Rome”, de la mateixa manera a Rússia només cal començar la frase perquè tothom sàpiga a què fa referència. En castellà tenim allò de “allí donde fueres, haz lo que vieres”, una expressió útil per fer sobreviure el futur de subjuntiu que està agonitzant des de fa temps.
Per avui ja n’hi ha prou. Us desitjo una bona setmana i si us avorriu us recomano ferventment analitzar els lemes de les pancartes electorals que pengen per tot arreu. No sé quina és pitjor però potser la que menys m’agrada és la de Ciutadans amb “vota abrazo”. Em va faltar poc per no caure de la bicicleta quan la vaig veure. Què hauran pensat els de l’equip de màrqueting quan la van dissenyar? Tot un enigma per mi. I recordeu que després de setmanes de restriccions severes ara us podeu saltar el confinament sortint de municipi per anar a mítings electorals. No tinc paraules per descriure com d’estafada em sento per la classe política. Però no sóc la única oi?

L’àrab: una llengua per exercitar les neurones II.

Avui volia seguir amb la meva introducció a la llengua àrab per a aquells que encara no estudien aquest idioma i he pensat que el millor serà començar per un dels punts que vaig deixar en l’aire la setmana passada: les 14 paraules diferents per descriure l’amor en àrab. La primera que s’aprèn és الحُبّ que es llegeix com (aljub) amb una j molt suau. En aquesta paraula ja està inclòs l’article. لحُبّ designa l’amor en general i el verb el podríem fer servir pel que sentim pels nostres pares o per la nostra parella indistintament. L’arrel d’aquesta paraula és حَبّ (jab) que són les llavors. Així doncs la paraula amor per als àrabs té a veure amb una llavor que creix i ens fa sentir quelcom cap a aquells amb qui ja tenim un vincle.
Si pel contrari volem descriure l’atracció inicial que podem sentir per algú, llavors la paraula amb que es descriu en àrab és الهَوى (alhaua) aquest cop amb una h aspirada.
Quan ja s’ha passat de l’atracció inicial i estem bojament enamorats d’algú, llavors el que sentim és الشَّغَف (shagaf) la passió, الكَلَف, (alkalf), العِشق (alguishk) que equivaldria a l’amor sense límits, i d’aquest substantiu prové la paraula derivada عاشق (gashik) que vol dir l’amant. Sembla doncs que els amants en llengua àrab són aquells que s’estimen sense límits. Val a dir que per a ells aquesta paraula també denota a les persones que tenen una relació il·lícita fora del seu vincle matrimonial. النَّجوى (alnajua) és un substantiu molt especial per designar l’amor. Resulta que també hi ha un nom que s’empra per persones ho és. La traducció de النَّجوى és un xiuxiueig o secret. الوُد (aluud) designa un amor pur i net i الغَرام (algaram) és un amor del que no pots desfer-te ni alliberar-te, i encara pitjor és الهُيام (alhuiam) que és aquell amor que et fa embogir i perdre completament el nord i la raó. És a dir que més que un amor seria una maledicció. I per un grau menor encara tenim els substantius الخُلّة (aljula), الشَّوق (shauak) que seria l’enyorança que sentim quan no estem amb una persona i volem estar prop seu i encara tenim الصَّبوة (alsabua), que no sé ni com traduir. O sigui que aprendre a dir què sentim exactament no es redueix en àrab a estar encaterinat, enamorat, estimar algú i enyorar la persona.
Ja veieu que el món de la llengua àrab és molt màgic. Un dels altres aspectes que m’enamora d’aquesta llengua és la seva capacitat de designar objectes nous a partir de metàfores. M’explico: una moto en àrab és la دراجة نارية (dareja naharia) que literalment seria la bicicleta de foc, i l’aspiradora és مكنسة كهربائية (miknasatu karabahia) l’escombra elèctrica. Molt ben trobat oi?
Una de les coses que més m’ha fascinat sempre de la llengua àrab són els noms propis i ja m’abellien abans de saber que molts d’ells són en realitat adjectius. Exemples d’aquests tipus de nom serien امين (Amin) que vol dir fidel i també té la seva variant femenina aquest nom, o نظير (Nadir) que vol dir rar o únic. També molt màgic és el nom جمال (Jamal), del que també tenim una forma femenina جميله (Jamila) que prové de bellesa. Curiosament aquest nom té com arrel la mateixa paraula que camell. Recordo que el meu professor d’àrab ens va explicar que l’arrel és la mateixa perquè els camells a les zones desèrtiques són animals precisos. També un nom molt afortunat és el de جالد (Khalid) que significa etern o el de كريم (Karim), el generós.
Si us fixeu en tots aquests noms, la majoria conté el fonema i. És típic construir adjectius a partir de substantius i aquests derivats adjectius portaran una i. Per exemple de جمال (Jamala) la bellesa, tenim la جميله (Jamila) la noia bonica.
Afortunadament, la construcció d’adjectius és relativament simple si la comparem amb la construcció dels plurals en àrab que és un altre mal de cap.
L’àrab té tres tipus de plurals, els regulars per grups de persones que solen acabar en ون (un) pel cas nominatiu, és a dir en funció de subjecte o atribut. A aquest tipus de plural se l’anomena plural masculí sa. I com ja us podeu imaginar, si hi ha un plural masculí sa, també hi ha un femení sa. Aquest s’utilitza per a referir-se a grups de persones on només hi ha persones de gènere femení i per algunes paraules tan siguin masculines o femenines en plural. Entenc que pot ser complicat i per tant us ho explico amb un exemple.
Posem que tenim la paraula bany (entès com el lloc on ens netegem). Aquesta paraula en àrab és el حمام , el Jamam. Doncs el plural de Jamam té la mateixa terminació que els plurals que designen grups de persones de gènere femení com poden ser les infermeres. I si infermera és ممرضه (mumarreda), el plural dels grups de gènere femení es forma amb el morfema de plural ات (at) igual que per bany (hamam). El plural d’infermera és ممرضات (mumarredat) i el plural de bany és (jamamat) حمامات Potser us sembli estrany que els objectes que poden tenir gènere masculí, formin un plural amb un morfema que és de femení. No obstant, en la llengua alemanya, l’article determinat pel nominatiu i l’acusatiu en plural és “die”, que és també l’article determinat en nominatiu i acusatiu pel femení singular. És a dir, que fins aquí els plurals no semblen cap cosa de l’altre món. Però sí ho són quan arribem als plurals no sans, és a dir irregulars perquè aquí ja comença l’envitricoll.
Tots sabem que hi ha llengües que tenen uns plurals irregulars. En anglès sabem que el plural de child és children i fins aquí bé. En rus hi ha plurals que no tenen cap similitud amb el singular. Aquest seria el cas de la paraula persona i persones. Persona és человек (chelobek) i el plural gent o persones és люди (liudi). Doncs en àrab hi ha nou patrons diferents per a construir els plurals irregulars. Un altre dia dedicaré un altre post a explicar-vos-ho però per ara, només us avanço que són les vocals el que va canviant del singular al plural. Això implica però que de vegades apareixen vocals llargues com la ا, و o la ي. A més, òbviament molt sovint canvien els sons vocàlics curts i hem de reconèixer el plural de la paraula a partir de les consonants que tenim visibles.
Us poso dos exemples de dos dels patrons de construcció del plural no sa per acabar el post d’avui. Posem la paraula habitació غرفة (gurfa) doncs el plural és غرف (guraf). O la paraula forn فرن (furn) amb el seu plural no sa افران pronunciat (afran). S’ha de reconèixer que de furn a afran hi ha una gran diferència oi?
Doncs bé, m’ensumo que per avui ja n’heu tingut prou del tastet de la llengua àrab. Us desitjo un bon dijous i un excel·lent cap de setmana que amb el nivell de restriccions que tenim, de ben segur que no serà consumista.

L’àrab, una llengua per exercitar les neurones.


Ja fa molts dies que em balla pel cap que hauria de reprendre l’estudi de l’àrab que m’he vist obligada a deixar temporalment per manca de temps i diners. Estudiar llengües em relaxa però requereix tenir un lleure que et permeti seure amb els teus llibres i un cap prou lliure de preocupacions per posar-hi la concentració necessària per aprendre.
Potser us demanareu per quin motiu vaig decidir-me a estudiar àrab? Doncs perquè en primer lloc és una llengua de les més parlades a la Mediterrània, perquè obre portes i perquè és una bona gimnàstica mental ja que és molt diferent a totes les que havia estudiat fins que la vaig començar.


L’àrab és una llengua semítica que només representa els sons consonàntics en l’escriptura. Per tant, quan s’aprèn a llegir i escriure l’àrab no s’estudia un alfabet —que és la transcripció dels fonemes vocàlics i consonàntics alhora— sinó que s’estudia un abjad, és a dir un alfabet que només transcriu fonemes consonàntics i no vocàlics. Val a dir que l’abjad de l’àrab sí transcriu els sons semiconsonàntics (i) que és el ي i el fonema (u) و i també el fonema (a) ا. Per tant la primera dificultat que tenim en aquesta llengua és que hi ha paraules que s’escriuen amb les mateixes consonants però segons les vocals que tingui i que no es transcriuen són mots diferents. Això comporta que en llegir s’ha de conèixer el context per saber quina paraula és la correcta. Que consti que per als nens i principiants d’àrab es senyalitzen les vocals amb una mena d’apòstrofs sobre de les consonants per saber si el fonema posterior és una (a) una (i) o una (u). L’Àrab no té gaires vocals. De fet la e és una barreja entre la “e” i la “i” i la “o” tampoc existeix i és una “u”. Cal acostumar-se a que la coca-cola sigui cuca-cula. Un altre fonema inexistent per a ells és el que correspon a la nostra lletra “p”. Per a ells la pizza serà una *bizza i el piano sona com *bianu.
Reconeixereu aviat un àrab que no porta gaires anys aquí si en lloc de porta o puerta us diu *borta o *buerta. A ells el fonema els costa tantíssim com a nosaltres algun dels sons impossibles d’articular de la seva llengua.
La següent dificultat de l’àrab resideix en el seu sistema verbal i degut a tres motius. El primer és que l’àrab té 12 persones a la seva conjugació. Us sorprèn oi? Doncs sí. Repassem d’on surten aquestes dotze persones.
Per la primera del singular hi ha una única persona tant si la persona que parla és una dona o un home. El pronom és أَنَا‎ i es pronuncia com (aná). Per mostrar-vos de manera aproximada com sonen les paraules, no faig servir en aquest post els claudàtors perquè tampoc faig servir el sistema de transcripció fonètica. No parteixo de la base que tothom l’hagi de saber.
La segona persona ja es complica un pèl perquè tenim dos pronoms i dues persones de la conjugació diferents segons si estem parlant a un home أَنْتَ (anta) , o a una dona أَنْتِ‎ (anti). Òbviament el verb es conjuga de diferent manera però d’això ja us en parlaré més tard.
Com en la nostra llengua hi ha una tercera persona pel masculí هُوَ‎ (hua) que es pronuncia amb una h aspirada i la tercera del femení que és هِيَ‎ (hia) també pronunciat com si portés una h aspirada.
La primera persona del plural és نَحْنُ‎ (najnu) pronunciat amb una j que seria molt suau. En aquesta persona de la conjugació no es distingeix pas si els que parlen, el nosaltres, són dones només, homes només o homes i dones plegades i tampoc no se sap si el nosaltres es refereix a tan sols dues persones o més de dues. Això ho comento perquè en àrab el nombre no només consisteix en singular o plural sinó que també hi ha el nombre dual que s’empra per referir-nos a dues unitats siguin persones o coses.
Seguim. La segona persona el plural ja es complica. Per a una segona persona del plural masculina tenim el pronom أَنْتُمْ‎ (antum) corresponent al castellà “vosotros”. Per a un vosaltres femení tenim el أَنْتُنَّ‎ (antuna) que en castellà seria el “vosotras”. I ara la segona persona per al dual (quan ens referim a un vosaltres que són només dues persones) és أَنْتُمَا‎ (antuma). En aquesta forma no es distingeix si les dues persones a que ens referim són només femenines o masculines, senzillament val per tot, per només femení, per només masculí o per ‎masculí i femení barrejat.
La tercera persona del plural pel masculí és هُمْ (hum) es correspon al castellà ellos i la tercera del plural pel femení és هُنَّ‎ (huna), que seria elles. També tenim un dual per la forma ells o elles i aquest és هُمَا‎ (huma).
Ara bé, si parlem de conjugació com a flexió del verb diferent per a cada persona, llavors resulta que tenim 13 maneres diferents de flexionar un verb en present, com si hi haguessin 13 persones de la conjugació que es corresponen als 12 pronoms que us he escrit fins ara.


Per acabar-ho s’adobar, els verbs en àrab en present es conjugen no només amb sufixes, és a dir flexionant la part final del verb, sinó també amb prefixes, és a dir canviant la part del principi. Un s’hi ha d’acostumar i és la segona dificultat que presenta el sistema verbal àrab.
Posem ara un exemple per entendre la conjugació d’aquesta gernació de persones gramaticals. Si agafem el verb escriure que trobariem al diccionari a partir del passat tríliter كتب (kataba), conjugant totes les seves persones tindríem el següent.
انا كتب (ana aktubu) jo escric.
انت تكتب (anta taktubu) tu masculí, escrius.
انت تكتبين (anti taktubina) tu femení, escrius.
هؤ يكتب ( hua iaktubu) ell escriu.
هي تكتب (hia taktubina) ella escriu.
نحن نكتب (najnu naktubu) nosaltres (independentment de si dos o més o del gènere, escrivim).
انتما تكتبان (antuma tuktabaani) la a és més llarga en aquest cas. Vosaltres dos escriviu. Aquest dual no distingeix si parlem de dues unitats femenines, masculines o barrejades.
انتم تكتبون (antum taktubun) vosaltres dos (per dos unitats masculines) escriviu.
انتن تكتبن (antuna taktubna) vosaltres dues (per dues unitats femenines) escriviu.
انتما تكتبان (antuma taktubaani) amb la a llarga. Vosaltres dos o dues escriviu.
هم يكتبون (hum iuktabuna) ells, per masculí només, escriuen.
هن يكتبن (huna iuktabna) elles, més de dues, escriuen.
هما يكتبان (huma iuktabaani) ells dos per masculí només, escriuen.
هما تكتبان (humà tuktabaani) elles dues pel femení només, escriuen.
Si feu el recompte surten 14 flexions diferents pel present d’indicatiu.
Ara bé, sense ànim de voler desanimar a qualsevol futur lingüista amateur, us he de dir que si ja és prou difícil dominar el present d’indicatiu, l’àrab té un indicatiu, un imperatiu i dintre el mode no indicatiu, a més del subjuntiu, ells també tenen el iussiu. Com us podeu imaginar, el subjuntiu que nosaltres també tenim en català i castellà suposa un autèntic malson per a qualsevol anglès, alemany o rus que aprengui els nostres idiomes romànics. A nosaltres mateixos en resultaria força difícil explicar quan i per quin motiu emprem el subjuntiu en frases com “no vull que vinguis”. I si ja en tenim prou de petits aprenent els verbs en subjuntiu, imagineu els àrabs que també tenen un iussiu amb totes les corresponents persones de la conjugació per aprendre.
Es diu que llengua àrab té uns dotze milions de paraules mentre que l’anglès potser només en té un de milió. L’àrab té vuit paraules diferents per designar el lleó i catorze paraules diferents per distingir els diversos tipus i intensitat de l’amor. Oi que comenceu a entendre per quin motiu només els àrabs nadius amb titulació universitària aconsegueixen ser realment competents en el seu idioma?
L’àrab és un idioma extremadament complex i dominar-ne els matisos és una tasca faraònica. No obstant és una llengua immensament rica i que amaga un món d’associacions i una manera de veure el món molt màgica.
Per no centrar-me sempre en l’alemany i l’anglès, de tant en tant escriuré algun post sobre aquest idioma per si arriba a despertar la vostra curiositat i interès i us venen ganes boges de saber-ne més com jo.
Per avui crec que probablement ja us surt prou fum del cap.
Esperem que poc a poc el nivell de contagis vaig baixant i la pressió que pateix el personal sanitari també disminueixi perquè per molt que els polítics vulguin evitar-ho, si seguim com aquestes dues darreres setmanes al final ens caldrà un segon confinament. Porteu-vos bé doncs!

Els estereotips sobre nacionalitats a la llengua anglesa.


Hola a tots en aquest darrer dia del 2020. Un any que portarà a molts records desagradables per tots els mals moments que ens ha fet patir. Però també hem de recordar que el 2020 ens haurà ensenyat coses valuoses que ens calia aprendre com el fet que la nostra vida estava plena de superficialitats que no consideràvem un luxe però que ho eren, com l’anar a restaurants. Ens ha mostrat que la música i la literatura són clau per a fer-nos passar el malestar i que per això no s’hauria de menysprear la seva funció dintre la societat. També hem vist com en un tres i no res ens podem organitzar per treballar des de casa, com som capaços de canviar les nostres rutines i adaptar-les a les circumstàncies i com a més hem fet de la tecnologia una aliada per mantenir-nos en contacte amb els éssers més propers quan hi havia distància física. També hem après que per molt intel·ligents que ens pensem, els homes continuem estan a mercè de la natura. I amb una mica de sort potser alguns polítics s’hauran adonat de la importància d’invertir en ciència i en sanitat.
Ho comentava el diumenge amb la meva parella. El 2020 ha estat com un any en què he caigut en un somni profund per despertar-ne i adonar-me que han passat 365 dies però sense haver-me’n adonat. Potser ho ha fet que hem sortit poc, hem anat poc al restaurant o a espectacles i en general ens hem replegat en un cercle més petit del habitual perquè de fet, aquest ha estat un any que he deixat enrere sense adonar-me’n. I això que per a mi ha estat especialment difícil durant els quatre primers mesos. No obstant, no l’esborraria perquè m’ha canviat la manera de veure les coses i les persones.
Així és que en aquest darrer post del 2020 vull tornar a portar-vos un parell de locucions angleses sobre altres nacionalitats.
Començaré pel que els anglesos anomenen Prussian efficiency, que no només designa eficàcia, energia, disciplina i paciència sinó també meticulositat. Es veu que les figures destacades de l’antic imperi eren un pou d’aquestes virtuts perquè els britànics encara els recorden així.
Però no només els de Prússia tenien bona fama, als Teutons també els consideraven molt acurats d’aquí allò de la Teutonic thoroughness. Encara que el regne dels Teutons no coincideix amb el territori de l’actual alemanya, sovint ens trobem que s’emprà teutó com a sinònim d’alemany perquè els Teutons eren una tribu germànica i van sortir de la zona de l’Alt Rin, que sí està clarament ubicada a Alemanya.
Passem ara als nostres veïns francesos a qui ja vaig esmentar fa dues setmanes per la locució take French leave, acomiadar-se a la francesa. Doncs es veu que els anglesos els tenen una certa enveja que demostren amb l’expressió the French enigma, que es refereix al misteri que els planteja que els francesos tinguin la capacitat d’omplir-se de menjars grassos però no tinguin gaires problemes de colesterol. La veritat és que no tinc cap estudi sobre els nivells dels lípids en sang dels nostres veïns però és cert que no són gent amb fama de mala salut cardiovascular, cosa que sorprèn amb la de formatge, mantega, i paté que arriben a consumir. I si un anglès vol parlar de mitjans contraceptius amb un eufemisme, heu de saber que allà en diran French letter. Potser hauríem d’estudiar si d’entre els primers països en comercialitzar els condons s’hi pot comptar França perquè curiosament als preservatius a alemanya també se’ls anomena Pariser, és a dir, de París.
Per a les joventuts revolucionàries que volen canviar l’ordre de les coses els anglesos els reserven el terme de Young Turks, com si només els turcs poguessin ser revolucionaris, oi?
Els que sí tenien mala fama pels anglesos eren els Tàrtars. Devien ser d’allò més incivilitzat perquè quan en anglès es designa a algú com a Tàrtar és perquè la persona té molt mal caràcter i porta molts problemes. De fet devien ser tan poc controlables els Tàrtars, que en anglès hi ha una locució to catch a Tartar, capturar un Tàrtar que equival a dir fer un presoner tan summament difícil que el que l’ha capturat desitja no haver-ho fet mai.
I si alguna vegada us fan un regal que porta problemes, en anglès el podeu anomenar a Greek gift. Recordeu que la setmana passada us vaig parlar de la locució it’s all Greek to me, que fan servir els anglesos quan no entenen ni un borrall de quelcom.
Per acabar avui en vull una de positiva, la de work like a Trojan que vol dir treballar dur.
I per aquesta setmana ja hem fet prou feina perquè avui és cap d’any, demà festiu i després ve el dissabte i diumenge que molts poden gaudir. Són quatre dies lliures que es poden aprofitar molt bé.
Acomiadeu bé el 2020 que ens ha ensenyat moltes coses i rebeu el 2021 amb els braços oberts que la vacuna ja ha arribat i ja se n’estan administrant les primeres dosis. Espero que no oblidem el 2020 que hem deixat enrere i el que hem pogut aprendre d’ell si hem volgut. Em temo però que com diu mon cosí Joan, l’home té molt bona mala memòria i només alguns interioritzarem la lliçó que n’hem rebut.
La foto d’avui és d’aquest estiu a França en un bonic poblet prop de Tolosa. La caixeta és un orfenat de llibres on la gent pot deixar els que ja ha llegit per reciclar-los o endur-se els que hi ha. Aquí ho podem fer al punt verd però amb molt menys glamur que la variant francesa. En algunes coses els nostres veïns encara ens passen la mà per la cara…
Bona setmana i bon 2021!

Els estereotips en les locucions angleses.

Aquesta setmana ens hem assabentat per les notícies que a Alemanya hi haurà un confinament total fins el 10 de gener i a Holanda fins el 18. Quan el març d’aquest malaurat 2020 els meus amics europeus van llegir sobre el nostre confinament a les notícies, la reacció dels alemanys va ser d’incredulitat. Tenen fama de molt disciplinats però la majoria va reconèixer que no serien capaços de tancar-se com nosaltres ho vam fer perquè això atemptaria contra la seva llibertat individual. Però les xifres canten i la Covid-19 s’està emportant tantes vides per davant que a aquests dos països no els ha quedat una altra solució que imposar mesures dràstiques que priven l’autonomia personal.
Quan el març passat un dels meus amics alemanys em va dir que no es podia imaginar un país com el seu sotmès a un confinament total, jo vaig quedar-me de pedra. Els alemanys tenen fama de disciplinats però els anys que vaig viure allà em van permetre veure que era més un estereotip que una realitat. Aquest dilluns, parlant amb els companys de feina dels confinaments europeus, un ha comentat que si s’ha de confinar un país amb habitants tan disciplinats com Alemanya, què no ens passarà a nosaltres després del Nadal. No hi vull ni pensar!
Però en el que sí vull pensar és en els estereotips que tenim d’altres països i que se’ns dubte tenen una arrel històrica. L’anglès reflexa molt bé la seva manera de veure altres nacionalitats en locucions de la vida diària que a mi sempre m’han fet molta gràcia. Per exemple, els holandesos tenen fama de pràctics i de força garrepes. Per això si cadascú paga el seu compte en un restaurant o en un bar es diu allà to go dutch. Cert és que els amics holandesos que tinc rarament m’han convidat a res. Si aneu a una dutch party, festa holandesa, llavors és que s’espera que porteu quelcom, ja sigui beguda o menjar. No hi podeu anar doncs de gorra perquè no quedareu bé. Cert és que a Alemanya, quan jo organitzava una festa, els convidats sempre portaven com a mínim beguda.
Les festes particulars a Alemanya no solen ser gaire multitudinàries però apleguen gent diferent a les cases que xerren animadament tot prenent un vi o una cervesa i menjant quelcom que l’amfitrió o amfitriona hagi pogut preparar sense trencar-se gaire la closca. Amanida de patata per exemple. La veritat és que enyoro les festes que organitzava per aquelles contrades perquè les converses eren d’allò més instructiu.
Com ja sabeu, l’holandès o el neerlandès és una llengua germànica i qui sap alemany o anglès pot enganxar perfectament el fil d’una conversa en holandès posant una mica d’atenció. Tanmateix, per als anglesos l’holandès els sona tan estrany que quan no entenen ni una paraula diuen que per a ells és double dutch doble holandès. Òbviament aquesta locució em sembla més estranya que la de it’s all greek to me to és grec per a mi, que sí entenc, perquè el grec no s’assembla per a res a l’anglès o a les llengües romàniques amb les que els anglesos han tingut si més no un pèl de contacte històricament.
Els anglesos pensen que els holandesos són d’allò més seriós – no entenc el motiu perquè jo els trobo d’allò més poc cerimoniós– i per això quan els alliçonen diuen que els han parlat like a dutch uncle, com un oncle holandès.
Quan estem segurs que una cosa no és de la manera que ens la pinten diem I am a dutch man if , “soc holandès si”. Jo per exemple podria dir I am a dutchman if the last week bevor Christmas students are productive in the class. Vaja, que soc holandesa si la darrera setmana abans de Nadal els estudiants són productius a classe. Que no m’ho crec per experiència. Ells estan cansats i nosaltres professors també necessitem unes vacances per carregar piles i tornar a agafar les regnes de la classe.
Per últim, quan una subhasta comença amb un preu elevat i els que ofereixen diners van abaixant el preu en comptes d’apujar-lo, en anglès direm que és una dutch auction.
Bé, la setmana vinent us explicaré un parell més de locucions que tenen a veure amb nacionalitats i estereotips. Avui us deixo amb aquestes perquè recordeu el concepte que tenen els anglesos dels holandesos.
I com que no em vull acomiadar a la francesa, o com diuen els anglesos no vull take French leave, és a dir, acomiadar-me a la francesa i us diré encara que els francesos, quan s’acomiaden sense gaires preàmbuls, diuen filer à l’anglaise. Ja veieu quin concepte tenim els uns dels altres. Fa falta molt de contacte entre els països i vincles forts amb aquests per arribar a discernir què és veritat i què no i d’on venen aquests costums i estereotips.
Jo us desitjo un bon solstici d’hivern perquè comença el 21. Hem de pensar que els dies s’allarguen, que la vacuna arriba i que dintre de poc tornarem a tenir més llibertat per viatjar i comprovar si tots aquests estereotips són realitat o no.
Bona setmana a tots!

Més locucions alemanyes.

Com ja vaig comentar la setmana passada, aquest Nadal serà diferent per tots en molts sentits perquè la pandèmia que estem vivint no ens deixarà celebrar-ho de la manera que ho fèiem sempre. Però potser igual que ara moltes empreses s’han adonat que el teletreball és molt efectiu per tothom, bé podria ser que ara ens adonéssim que els sopars i dinars d’empresa de Nadal són una despesa totalment prescindible. Moltes companyies celebren els Nadals amb els empleats perquè és una tradició. Però potser seria hora de fer el que els alemanys anomenen alte Zöpfe abschneiden, literalment tallar trenes velles, modernitzar-nos i prescindir d’aquelles tradicions i costums que ja estan passades de moda.
Entre elles hi podríem trobar els sopars i dinars d’empresa. Són una despesa i sovint els empleats hi van més per obligació que per cap altre motiu. I ara que us he presentat la primera locució la de “tallar trenes antigues”, m’agradaria explicar d’on ve i quan es fa servir.
Es veu que a partir del segle XVI va estar força de moda que els homes portessin ornaments al cap. El pentinat també es considerava un element decoratiu i per això al segle XVIII la trena es va convertir fins i tot en reglamentària per als soldats alemanys. Aquesta moda va ser instituïda per Friedrich Wilhem I de Prússia però va ser abolida pel seu successor Friedrich II. O sigui que quan es va passar d’un sistema polític a un altre i d’unes costums a unes altres, es van tallar trenes. I d’aquí ha quedat que quan canviem d’època, de política o s’adopten noves convencions o tradicions i es deixen enrere les antigues, a Alemanya es digui que es tallen trenen velles.
Aquest any tallarem tots trenes velles amb un Nadal menys de compromís amb els de la feina perquè de tota manera no el podem celebrar a l’antiga.
A més, l’excusa per no deixar que els treballadors treballessin des de casa ha estat sempre la manca de productivitat d’aquests però el confinament va deixar clar que molts poden treballar perfectament des de les seves llars.
Per tant és hora de alte Zöpfen zu schneiden i començar una era amb més flexibilitat laboral per qui vulgui i pugui treballar sense desplaçar-se a l’oficina.
I ara ve una expressió que té a veure amb el Nadal jemand ausnehmen wie eine Weihnachtsgans. Aquí primer cal explicar que el verb ausnehmen es fa servir en la gastronomia alemanya per tal de designar que es buida l’interior d’un animal per tal de poder-lo farcir amb aliments com grana, fruita o verdures. Es podria traduir l’expressió sencera com “buidar algú com una oca de Nadal”. Avui dia es fa servir aquesta expressió per designar quan s’explota a una persona de mala manera, sense cap mena d’escrúpols i se li treu tot el suc que es pot. Espero no tenir la impressió que això em passa a mi mai.
Del món de l’agricultura en alemany tenim la locució wie Kraut und Rüben, com col i naps literalment, que es fa servir quan volem dir que alguna cosa està veritablement desendreçada.
Es veu que qualsevol altre cultiu es feia de manera ordenada en fileres separades menys el cultiu dels naps i les cols. També podria ser que s’emprés aquesta expressió perquè quan es cuina Eintopf un guisat de verdures i carns, sovint s’hi posa col i naps barrejats. Sembla ser que l’expressió data del segle XVII.
Les habitacions de mots adolescents són wie Kraut und Rüben i les cuines de moltes cases després del àpats nadalencs també.
Si alguna vegada voleu senyalitzar en alemany que qui ha arribat primer té preferència, en aquest idioma heu de dir wer zurerst kommt, mahlt zuerts és a dir, que qui arriba primer, mol primer. Com uns podeu imaginar l’expressió ens arriba de quan els pagesos anaven a moldre el seu gra al molí i certament havien de fer cua per fer-ho. Els primers en arribar, eren els primers en moldre. En català encara tenim aquella locució “arribar i moldre”.
En el cas en què quelcom us sigui enterament indiferent en alemany direu Jacke wie Hose que allò és jaqueta com pantaló. A mi per exemple si em demanen a quin restaurant vull anar, si a un libanès o a un indi, com que els dos m’agraden d’igual manera, jo diré Jacke wie Hose. Quan es van començar a confegir jaquetes i pantalons, no sempre la gent els comprava fets del mateix teixit. Quan va començar a esdevenir normal que els sastres els fessin amb la mateixa roba pels clients, aquells conjunts van ser designat amb Jacke wie Hose, jaqueta com pantaló i d’allí que hagi quedat la locució que podem traduir com un m’és igual.
I amb aquestes cinc expressions us deixo aquest dijous en què molts professors estan enfeinats corregint exàmens i posant notes de la primera avaluació.
Abrigueu-vos bé que ens ha arribat el fred de cop!

Més expressions amb el temps en anglès.

I aquest dijous segueixo amb la meva obsessió pel temps i les estacions. Jo, com molts d’altres, he après a pensar en les setmanes i les quinzenes com a possibles trams que em permeten fer certes activitats. Per una banda no vull que el temps passi gaire ràpidament perquè no tinc ganes d’envellir abans d’haver fruit de la vida. Però em cal arribar al punt en què puc tornar a sortir de la ciutat per desemboirar-me una mica, i sobre tot, per veure els amics i les amigues de fora.
No obstant no em vull queixar. La pandèmia ha deixat força gent en una situació econòmica ben delicada perquè les empreses van haver de tancar i la gent no ha cobrat el cent per cent del seu sou. D’això els anglesos n’anomenarien to fall on hard times. Aquesta expressió es fa servir quan una situació determinada es deteriora ja sigui en l’àmbit financer, laboral, de salut, etc.
Afortunadament no totes les expressions que em venen al cap amb la paraula time són negatives. Si ens modernitzem i estem a la última amb les darreres tendències podem dir que nosaltres march-move o keep up with the times. És a dir, que ens movem amb el temps. Als negocis els toca fer-ho per no perdre vendes. Quan va aparèixer Facebook, qui no volia quedar-se antiquat va obrir un compte per anunciar la seva botiga, forn o empresa del tipus que fos. Després va venir Pinterest i s’havien de penjar fotos a aquesta plataforma i avui dia, la majoria d’empreses tenen Instagram.
Modernitzar-se no només és per empreses. A les persones també ens cal si no volem quedar-nos enrere amb tot. O és que coneixeu gaire gent que no tingui un mòbil amb internet? Per molt passada de moda que estigui una persona, és gairebé obligatori que tingui accés a la xarxa i que sàpiga com funciona. Si fins i tot per demanar avui dia hora al metge ho fem per internet! Per tant la majoria keeps up with the times, a no ser que siguin dels reticents que pensin que tot el que teníem abans era molt millor.
En anglès quan algú fa quelcom en el moment indicat i òptim diem que ho fa in the fullness of time. Per exemple, si algú juga en borsa i decideix vendre’s unes accions d’una companyia aèria per exemple perquè necessita líquid i resulta que poc després de la venda, aquesta es veu involucrada en un escàndol i de cop perden valor, llavors diríem que aquesta persona ha venut in the fullness of time.
Si per altra banda posposem fer una cosa desagradable perquè pensem que potser milloraran les condicions, llavors en anglès també diem que we play for time. Si algu per exemple s’ha de vendre un pis —cosa que és una feinada considerable i un estrès total— un pot decidir retardar la venda per estalviar-se els mals de caps i alhora esperar que els preus dels pisos pugin per treure’n més diners. Seria un exemple de play for time.
I aquells que adopten al cent per cent els principis del superiors perquè ambicionen una promoció fent-ho són en anglès els time-servers.
En anglès quan volem expressar que quelcom és una acció rutinària fem servir la locució year in, year out. Com per senyalitzar que quelcom passa any rere any i amb la regularitat d’un rellotge. Jo per exemple prenc sempre el meu cafè pel matí abans d’anar a la dutxa year in, year out. I és que sense el cafè no seria capaç ni de vestir-me correctament pel matí i ben segur que sortiria al carrer amb un mitjó de cada color. De tots els meus hàbits inamovibles el de fer un cafè pel matí abans d’entrar a la dutxa, és el que fa més temps que m’acompanya. Si no ho recordo malament vaig començar a fer el cafè matiner als disset anys i encara el segueixo prenent, davant de l’ordinador per ordenar una mica els meus pensaments i planificar coses abans d’arreglar-me per sortir a treballar i fer tot allò que he de fer.
Quan ningú sap la data del començament de quelcom de tan antiga com és en anglès diem from the year dot. Podríem dir que l’home ha estat cercant la manera de viure bé sense treballar gaire from the year dot. O que s’ha estat plantejant el sentit de la seva vida from the year dot, és a dir des de temps immemorials.
De vegades les persones no tenim molt clar cap a on ha de tirar la nostra vida, o senzillament necessitem un any de pausa de tot. Aquest any en què s’interromp el curs que tenim dibuixat pel recorregut vital s’anomena en anglès gap year.
A Anglaterra i Alemanya és molt típic que els joves facin un any buit (gap) després d’acabar amb l’escola i abans de fer estudis superiors. A molts els serveix per adquirir una mica d’experiència de la vida i no entrar a la universitat tan infantils com d’altres. Molts viatgen a un altre país i aprofiten per aprendre una altra llengua i això els ajuda posteriorment a trobar feina durant la carrera i després.
Podríem dir que quan jo vaig marxar a Alemanya també tenir intenció de fer un gap year. Les coses per aquí no em rutllaven prou bé, no acabava de veure el meu futur amb la FP que havia cursat, desitjava anar a la universitat però a casa no hi havia recursos i davant d’un panorama més aviat descoratjador, vaig decidir anar a canviar d’aires a l’Alemany i perfeccionar l’idioma.
I el meu gap year es va convertit en una fructífera estada de nou anys fora del país que va ser la millor decisió que vaig prendre a la meva vida perquè a Alemanya sí vaig poder estudiar la carrera que volia. I, al cap i a la fi, aquesta carrera m’ha proporcionat la feina que em permet mantenir-me i viure d’una manera digna.
Podríem dir que jo vaig prendre la decisió de marxar in season, que literalment vol dir en estació però que en sentit figurat indica en el moment apropiat.
Aquí ja havia vist que m’havia estancat i no acabaria de tenir el futur que desitjava i si hagués marxat més tard, hagués perdut més temps aquí amb feinetes de tota mena que ni m’omplien a mi ni a la meva butxaca.
Però poca gent va entendre la meva decisió en aquells moments, en especial els meus amics i amigues d’aquella època que, com diuen els anglesos, estaven light years away from me, a anys llum de mi.
No obstant he d’admetre que la meva vida a Alemanya va ser molt sovint força dura. El primer any vaig passar fred i gana i sovint anava a dormir amb l’estomac ben buit. Potser per això quan vaig acabar la carrera sempre m’ha amoïnat tenir suficient feina per no tornar a estar tant en precari. I ara que ja es pot dir que estic en la etapa madura de la meva vida, ara visc el que els anglosaxons anomenen an indian summer. Un estiu d’indi. L’indian summer equival al nostre estiuet de sant Martí, un període càlid que arriba després de l’estiu, per als americans a l’octubre. Diuen que una persona viu e d’estar contenta que no hagi arribat més tard perquè conec casos de gent que ha tastat la felicitat als seixanta o més enllà.
Sabeu d’on vé l’espressió? Doncs de l’oest dels Estats Units on hi havia indis que ells anomenaven “rojos”, habitants autòctons de la zona i on sovint els octubres eren càlids i agradables.
I la primavera és una estació on tots tenim més energia després del pesadíssim hivern. Per això quan un o una, en un atac de ganes de renovar i netejar la casa i donar un aire nou a la seva vida, es posa a redecorar la casa per primavera els anglesos diuen que això és un spring clean.
I ara bé una word in season de part meva, és a dir una paraula en estació, un consell: gaudiu tot el que podeu dels meravellosos matins clars d’aquesta tardor per si ens toca un hivern dur perquè amb tot el que estem vivint, les restriccions, les pors, els tocs de queda i etc, hem de carregar les piles d’energia positiva tant com puguem!
Bona setmana a tots.

El temps i les expressions angleses.

No sé si a vosaltres també us passa, però jo des del març passat soc més conscient del pas del temps que mai. Potser ho fa que la Covid-19 ens ha capgirat la vida com la coneixíem i de cop no podem fer el que estàvem acostumats a fer. Enyorem certes activitats que eren d’allò més natural per nosaltres però que ara estan prohibides per les restriccions. Això fa que m’adoni més del temps que ha passat des d’aquell minut zero en què la rutina ens va canviar.

I com que la noció del temps em balla pel cap, aquesta setmana el post va d’expressions angleses sobre el temps. La primera és la de time out of mind que vol dir que des d’antuvi, des de temps remots. Es podria dir per exemple que els gats i els gossos conviuen amb l’home time out of mind o que les persones hem de fer front a malalties que capgiren la falsa estabilitat  de l’home time out of mind. Hi ha hagut en la història de la humanitat la pesta negra, la bubònica, el tifus, la tuberculosi, la grip i tantíssimes d’altres conegudes a altres indrets del món que han fet palesa la fragilitat de l’ésser humà time out of mind, que ara la Covid-19 no ens hauria de venir de nou.

I com que la pandèmia ens ha obligat a prescindir de moltes coses, el transport aeri ha patit el que els anglesos anomenen an all-time low, que no vol dir res més que el número més baix que s’ha obtingut en un període molt llarg. I és que, evidentment, ni tan sols la crisi del 2008 va aturar el negoci del turisme de la manera que ho ha fet aquest virus asiàtic. Però de tot en podem extreure una part positiva perquè pel que fa a mi, ara passejo per una Barcelona sense excessiu enrenou, amb ciutadans gaudint de la seva ciutat quan poden. En els darrers deu anys jo i molts altres hem vist com la ciutat comtal esdevenia un aparador agradívol per a tantíssims turistes que es feia difícil circular pels carrers de bon matí o a la tornada de la feina sense ensopegar amb masses de turistes en bici, rickshaws o seeways. De cop han desaparegut els esbarts de bicicletes que feien visites turístiques sovint impedint el pas a aquells que anàvem a la feina. Barcelona és per uns mesos altre cop dels que hi vivim, malgrat que això estigui costant el sou i la existència a molts. Sempre hi ha dues cares d’una mateixa moneda.

La Covid-19 ens ha fet viure més lentament i d’aquí que ens adonem més del temps.

Potser és el que comentava un company de feina fa poc. Abans de la Covid-19, durant el cap de setmana feia mil activitats com entrenar els castells —ell és casteller— ajudar als nanos del que fa de monitor, contribuir a les festes majors del barri i no sé què més. I ara tot això s’ha aturat i es concentra més en unes poques coses. Jo diria que moltes persones fins fa poc han fet el que els anglesos anomenen fritter away one’s time, que no és res més que dividir el teu temps en tantes activitats que acabes perdent-lo perquè no acabes fent res realment a fons o amb els cinc sentits. Per cert, per fritter away també es pot dir energy o money en el sentit de dividir energia i diners tant que s’acaba aconseguint res.

I com que passar-s’ho bé als anglesos els sembla poc comú, quan ells diuen to have a rare time, volen dir que s’ho passen excepcionalment bé.  I és que passar-s’ho bé és una cosa, i passar-s’ho excepcionalment bé una altra oi?

Si no podem comptar la de vegades que hem dit o fet una cosa en anglès diem time without number. Jo per exemple I have promised myself not to think of work at the weekends time without number. És a dir que m’he promès no pensar en la feina al cap de setmana tantes vegades que ja no hi ha número per comptar-les.

Quan alguna vegada algú fa quelcom al darrer moment, llavors els anglesos ho anomenen in the nick of time. Jo per exemple de vegades he hagut de preparar una classe in the nick of time, al matí quan em llevo a les sis i mentre em prenc el cafè abans de la meva dutxa matinera. L’any passat entrava a l’escola també in the nick of time i tenia el temps just per penjar la jaqueta, agafar les coses i entrar a classe. Es veu que la Covid-19 m’ha canviat els hàbits. O potser ho ha fet que la coordinadora s’ha jubilat i per tant si entro abans no m’intercepta per l’escala per donar-me feina extra a les vuit del matí?

I la darrera expressió de la que vull parlar avui és la de time warp, que seria quelcom com una deformació del temps. I els anglesos tenen l’expressió to live a time warp que es refereix a la sensació de que un està vivint en una dimensió diferent del temps, o bé en el passat o bé en el futur. Soc conscient que és difícil d’entendre perquè potser a nosaltres no ens passa i hem d’assumir que si l’anglès té una expressió per això deu ser perquè ells ho viuen sovint. De fet hi ha grups de gent com els Amish que viuen en una època que no és la nostra i s’han adaptat poc al temps en què vivim. Es pot dir d’ells que estan vivint un time warp.

Jo tinc la sensació d’estar vivint un time warp quan passejo per Barcelon la veig més nostra que dels turistes. Llavors penso que hem tornat enrere a una època pre-olímpica quan nosaltres érem els amos i senyors de la ciutat.

Certament tinc l’esperança que quan la crisi Covid-19 hagi acabat, les governs s’hagin replantejat el tipus de turisme al que estava sotmesa la ciutat i potser arribin a la conclusió que els municipis han de ser principalment per aquell que hi viu i no només pels qui els visita.

Bona setmana a tots!!!!!!!!

Love me, love my… cat II

El tretze d’agost vaig escriure un post sobre expressions angleses que tenen com a protagonistes els gats. Avui, gairebé un mes després hi torno perquè els gats em fascinen i en aquests moments formen part de la meva vida, com la de moltes persones. Alguns els atribueixen la capacitat d’absorbir energies negatives, cosa que trobo exagerada, i d’altres diuen que acaronar-los i sentir-los filar abaixa la pressió arterial. La veritat és que no ho he comprovat empíricament però sí que us puc assegurar que veure’ls dormir i descansar em proporciona una sensació d’assossegament total. Això sí, quan tenen la seva mitja hora de caçadors, ja us podeu preparar!

Però els gats no sempre han tingut la bona fama que tenen ara perquè la veritat és que hi ha una pila de locucions angleses que demostren que la gent no hi confia o els considera traïdors i malèvols.

En anglès quan diem un “catty remark”, ens referim a un comentari malintencionat, un que fem per ferir. Sembla mentida però hi ha gent que frueix esgratinyant les ferides dels altres. Si ens posem en mode “catty” fem quelcom per fer mal a una altra persona. Un exemple d’això seria si sabem que el fill o filla d’una amiga va malament a l’escola o és addicte al les xarxes socials i durant un sopar amb amics preguntem directament com va amb els estudis o si ja està menys enganxat. Aquest comportament seria “catty”.

I quan una persona té una moral de gat de carrer “ to have the morals of an alley-cat” vol dir que es comporta sense cap mena de decència.  De persones sense decència n’he conegut només una a la vida però ha estat suficient. Era capaç de demanar diners per les colònies del fill però després esbroncar-te si li recordaves que els tornés a través d’un missatge de text, no fos cas que el telèfon el veiés algú que ni sabia que li havien deixar calés. La majoria de delinqüents tenen la moral “of an alley-cat”. I molts ocupes, o com ells s’anomenen “okupes” també perquè no tenen cap necessitat d’envair una propietat privada però ho fan per extorsionar al propietari, viure gratis durant un temps i a ser possible a sobre treure’n uns diners. Ara s’ha posat de moda exigir al propietari quantitats desorbitades de calés per marxar. I és que ser “okupa” s’ha tornat una professió i hi ha autèntiques màfies que es dediquen a això.

Ara passem a les expressions més neutrals. La primera és la de “like a cat on hot bricks”, com un gat en totxos calents. Com us podeu imaginar un gat en totxos calents està molt incòmode i per tant fem servir aquesta comparació quan volem dir que algú està en una situació que se li fa immensament difícil. Jo per exemple recordo una ocasió en la que vaig estar “like cat on hot bricks”. D’això fa anys. El meu company d’aquella època va convidar-me a anar a la piscina i a mi la natació i l’aigua m’apassionen. Malauradament va oblidar esmentar que la piscina era nudista i quan vaig arribar i me’n vaig adonar no volia fer una escena però m’hagués pogut posar a plorar allà mateix. Per cortesia van deixar posar-me la part de baix i vaig empescar-me-les totes per tapar la part de dalt. Les dues hores que vaig ser a la piscina van ser un infern per a mi. Sort en vaig tenir d’un diari mig abandonat que em va servir per tapar el que no volia ensenyar la resta de la tarda fins que la meva parella va decidir marxar. El pitjor del tot va ser que vaig trobar un company de feina que òbviament no era tan pudorós com jo i em van pujar tots els colors de l’arc iris a la cara en veure’l. Ell va fer com si fos la cosa més normal del món, jo vaig aguantar el diari amb un braç i li vaig donar la mà amb l’altra mentre el mirava als ulls per no endur-me a casa un record visual no desitjat. Al cap i a la fi jo hauria de treballar amb ell tot l’any i no volia recordar-lo segons com. Coses de la RDA, allà la cultura del nudisme era molt forta i qui no l’entenia com jo, una ovella negra.

Però seguim. No vull omplir línies amb traumes juvenils. La següent expressió és la de “no room to swing a cat” que vol dir que no hi ha espai per gronxar un gat. A la sala de professors de batxillerat del meu centre podríem dir que no hi ha espai per gronxar un gat. I per això s’ha habilitar la biblioteca com a segona sala de professors per evitar aglomeracions en temps de la Covid-19. Quan una persona no té cap possibilitat d’aconseguir quelcom, els anglesos diuen “not a cat in hell’s chance”, és a dir, que no hi ha gat en l’infern de la possibilitat —un pèl recargolat, ho reconec, però és el que diuen—. Jo per exemple “have no cat in a hell’s chance of winning the lottery”. No tinc cap possibilitat de guanyar la loteria perquè no jugo mai.  Recordeu que els gats són curiosos per naturalesa i d’aquí ve que quan coneixem una persona d’aquelles que vol saber massa, per advertir-li que es pot posar en problemes, en anglès li direm això de “curiosity killed the cat”, la curiositat va matar el gat. Ara en ve una de molt positiva i optimista. Quan hi ha més d’una manera d’aconseguir l’objectiu que ens hem proposat, en anglès diríem “there is more than one way to kill/skin the cat”, és a dir que hi ha més d’una manera de matar o pelar el gat. Pobre animal! Ni que l’objectiu pogués ser mai eliminar-ne cap! Amb lo dolços i intel·ligents que són! I pels humans més intel·ligents va la següent expressió, la darrera d’aquest dijous. És la que diu “ to see which way the cat jumps” mirar cap a quina direcció salta el gat. S’empra per referir-nos a les situacions on no es pren cap decisió fins a conèixer del cert la opinió general de la gent. Això és el que practiquen molts, sobre tot els polítics.

Per aquesta setmana ja en tenim prou. Espero que us hagueu pogut reincorporar amb normalitat a la vostra feina i que no us hagi fet gaire mandra tornar a la rutina. Tot i que ben mirat, la rutina tal i com la coneixíem l’any passat, de moment només existeix per a uns pocs.

Bona setmana a tots!

Love me, love my… cat!

 

Pels que ja la coneixen o potser han llegit un dels meus posts anteriors, aquesta és una expressió anglesa que jo m’he pres la llibertat de modificar. La genuïna és “Love me, love my dog” i el que vol dir és que si m’estimes, has de ser capaç d’aguantar totes aquelles coses que no són del tot agradables de mi. Això és el que afirmen els paios anglesos quan la xicota es queixa d’algun dels seus defectes. Ja sabem que no tothom està disposat a fer esforços per no molestar la parella, així és que els més ganduls t’engeguen la dita i a aguantar.

Però jo, que m’he tornat una apassionada dels gats gràcies a l’estada del Pablo, el gat de la meva parella, durant tot el confinament i una mica més i tot, canvio el refrany i dic “love me, love my cat”. I de moment en tinc dos però un torna amb el seu amo aviat, així és que jo hauré de veure si adopto un segon animaló peludet perquè no estiguin sol quan soc a la feina.  Alguns gats es deprimeixen quan estan sols.

En definitiva, per si algun de vosaltres s’està pensant tenir mascotes però no s’atreveix per la responsabilitat que impliquen, us he de dir que després de les meves darreres vacances a França, el Pablo i el Safrà m’han endolcit la tornada a la rutina amb els seus miaus.  I com que he esdevingut una fan incondicional d’aquests felins en format portàtil, el post d’aquesta setmana va dedicat a expressions angleses sobre els gats.

La primera és molt gràfica “to lead a cat and a dog life”, portar una vida de gat i gos. Es fa servir quan ens referim a un matrimoni que es passa el dia discutint ferotgement.

Sé que tots tenim en ment que els gats i els gossos no solen ser bon companys però sovint hi ha estranyes parelles de quissos i felins que no només conviuen, sinó que estableixen amistat. Amb els animals és com amb les persones, qüestió d’afinitats.

Doncs ja ho sabeu, fent honor a l’estereotip de que gat i gos no es porten bé, quan veieu una parella desavinguda ja podeu dir que porten una vida de gat i gos.

La que ve ara ja és més dura “ to play cat and mouse”, jugar al gat i el ratolí. És molt similar a la nostra i designa el comportament d’una persona que alterna períodes de crueltat amb períodes de benevolència i blanor amb una altra.

I quan un vol sembrar la mala maror els anglesos diuen “to put/set a cat among the pigeons”. Posar un gat entre els coloms. Ja sabeu quin serà el resultat oi?

En general aquesta expressió es fa servir quan algú fa quelcom que provoca controvèrsia.

Si dues dones es barallen es diu “a cat fight”. De baralles de gats no n’he vist pas gaires en ma vida, només les dels vídeos, però òbviament m’han semblat força dures. Es veu que els anglesos tenen la impressió que les dones ens podem barallar i ser cruels les unes amb les altres si s’escau.

Quan un fa una migdiada del tipus que feia en Dalí, que s’asseia a una cadira amb una cullera a la mà i quan aquesta li queia, s’aixecava, llavors parlem de “cat nap”, una becaina de gat. I en el cas que algú xiuli en senyal de desacord, en anglès anomenem aquest xiulet “cat whistle”.

Un “cat burglar” és un lladre gat, és a dir un malefactor que entra a les cases per robar tot escalant una canonada i saltant per una finestra.

I finalment quan una persona desvela un secret, llavors en anglès diem “to let the cat out of the bag”, deixar sortir el gat del sac.

I per avui ja he parlat prou de gats. Per si algun dia algú de vosaltres vol tenir una mascota, jo us puc recomanar els periquitos, els canaris i els gats. Sé que la gent pensa que només els gossos són capaços de crear vincles forts amb els seus amos però jo us puc ben assegurar que els canaris, els periquitos i els gats són molt capaços d’establir llaços amb els seus cuidadors humans.

A més, molts animals són més aptes per percebre l’estat anímic de les persones que els mateixos humans. És clar que ells compten amb un olfacte que els permet distingir la nostra bioquímica i segur que fem una olor ben diferent quan estem contents o tristos. El cas és que jo he experimentat que les meves mascotes estaven molt més prop meu i em prestaven més atenció quan sentien que jo no estava bé.

Desgraciadament els humans sovint som massa racionals i ens oblidem de deixar-nos portar per les sensacions. Per això els animals adesiara ens superen.

A tots us desitjo un bon dijous i un bon cap de setmana amb dissabte festiu inclòs!