Un post sobre les vacances i la feina.

I ja tornem a ser a sant Joan. Ara fa un any jo el vaig celebrar per primera vegada amb els meus dos gats, el Safrà i el Sugus, i al darrer tot just l’havia adoptat de gats de Gràcia. Sembla mentida que hagin passat altre cop 365 dies i que ja estiguem a punt de celebrar el solstici d’estiu. Com a professora que soc arribo a aquestes èpoques sempre esgotada. El curs finalitza i els alumnes que tomben per l’escola són els que han d’anar a extraordinari on esperen aprovar miraculosament d’un cop el que no han assolit amb l’avaluació contínua.
I per molts pares ara comença també aquell moment en què han de tenir els fills ocupats perquè ja no són a l’escola i ells han de treballar encara. Se’ls fa tot més portable pensant en les vacances, com a tothom. Jo tampoc puc negar que aquest any en tinc més ganes que el darrer i és perquè seran quelcom diferent ja que he encetat una nova vida a un barri nou i això fa que les meves rutines hagin canviat. Si més no un pèl. Però no us equivoqueu que no soc de les que planeja les vacances amb un any d’antelació. De fet aquest any estic oberta a fer quelcom de manera espontània.
Això de tenir temps de lleure pagat és un privilegi que sovint no sabem apreciar i que no fa tants anys que tenim a Europa. Sabeu quan es va introduir la primera setmana de vacances pagades pels treballadors industrials a Anglaterra? Doncs va ser el 1938. I el visionari que va fer la primera pela inventant els “holiday camps”, els campaments de vacances va ser Billy Butlin. A aquest curiós senyor més aviat baixet i rodonet li interessaven el poder, els diners i les dones. Va començar els negocis amb una paradeta modesta de firaire i aviat es va pagar la llicència europea per als autos de xoc. I aquesta atracció li devia portar força diners perquè va poder edificar a Skegness, a Linconshire, un campament de vacances per a satisfer les necessitats dels treballadors industrials d’esbargir-se durant uns dies per recarregar les piles.
Va construir petits xalets que semblaven petites cases a l’estil tudor i va fer construir menjadors, teatres i piscines per entretenir els visitants.
Desconec com en va fer propaganda però va ser altament efectiva perquè la primera clienta del campament va ser Freda Monk, que va arribar abans que estigués acabat del tot. I la mateixa nit que va arribar Freda va nevar. Els treballadors del campament se la van trobar mig congelada l’endemà però la dona estava altament satisfeta de poder passar una setmana fora de la seva rutina habitual. I això va ser la clau de l’èxit de Butling. Es va donar diners als treballadors per gastar-los en lleure i la majoria va ser suficientment intel·ligent per invertir-los en el seu propi benestar tot fent vacances. Treballar és bo, dignifica i és necessari per fer-nos sentir bé. Però fruir del temps lliure és un imperatiu perquè es guanya salut.
Però com ja sabeu “work is a necessari evil” un mal necessari. El que passa és que de vegades ens cal fer coses complicades i les acabem aconseguint però posant-hi esforç. Això és el que els anglesos anomenen “to have one’s work cut out”. Jo per exemple puc dir que “I had my work cut out to introduce all the marks in the Alexia program”. I el contrari d’això és “to make light work of something”. La única cosa que se m’acut que va ser fàcil aquest any va ser fer la declaració de la renta. M’encallo cada any en algun pas i aquest va anar tot tan rodat que encara penso que ho he fet malament.
En el moment en què necessitem descarregar nervis els anglesos diuen, com ja vaig comentar en una ocasió, “work off steam”. Jo per exemple vaig a la piscina per descarregar el “vapor” que se m’ha acumulat dintre amb els nervis.
Algú que agraeix treballar dur durant moltes hores és un “glutton for work” un golafre de treball. Que consti que jo no ho soc. Necessito un bon equilibri entre fer quelcom pels altres i fer-ho per mi.
I ara ve una locució que espero que no hagueu de fer servir mai vosaltres “to make the best of a bad job” que no vol dir res més que aconseguir treure avantatges d’una situació que és en un principi desfavoridora. Jo per exemple estic tan esgotada aquest any per totes les circumstàncies personals adverses que he passat que potser aprofitaré per treure un benefici de la meva manca d’energia i buscaré una manera d’aprendre a fer una mica el gallòfol.
Jo espero que la nit de sant Joan la gent sàpiga no rebentar les orelles de la població amb petards espantosament sorollosos. S’ha de pensar en les nostres mascotes i com pateixen amb els sorolls. Una de les meves amigues del Poblenou per exemple no vol ni sortir per sant Joan perquè sap que les seves dues gosses i el seu gat s’ho passen malament i no els vol deixar sols. I una ex-veïna de l’edifici on vivia no fa tant marxa amb el marit i la gosseta a Narbona per escapar dels petards que tenen atemorida la seva mascota.
Pensem una mica tots que el soroll no va bé a ningú, ni a nosaltres humans ni a les nostres mascotes que són una part fonamental de la nostra família. Bona revetlla i bona benvinguda a l’estiu per a tots! Us deixo amb una imatge molt estiuenca de la nostra ciutat.

Locucions angleses amb noms III.

Tercera entrada avui, si no recordó malament, sobre els noms anglesos que han generat locucions que es fan servir en aquest idioma. I l’entrada serà curta perquè com potser ja sabeu tots el dissabte passat em vaig mudar al meu pis de Gràcia i la mudança va ser tan estressant que ara trigaré uns dies en recuperar-me. Bé, de fet el procés de preparar el trasllat ja es va endur molta energia. Però amb o sense trasllat aquí teniu el post d’avui. La primera locució de què us vull parlar és la de “smart Alec”. Un “smart Alec” és un setciències, una persona que ho sap tot i ho fa notar de manera desagradable. D’aquests jo en fujo perquè fan venir ganes de dir-los-hi clarament que es fan pesats. Si algú ha aconseguit el que volia, llavors es diu “and Bob’s your uncle” i el Bob és el teu oncle. Aquesta expressió prové d’un episodi de la història no gaire llunyà. I és que a un jove polític anomenat Balfour sembla que li van donar un càrrec ministerial gràcies a la influència del seu oncle Lord Robert Salisbury. I és clar, que un aconsegueixi quelcom mitjançant contactes no agrada en general igual que no va agradar llavors i els grups d’oposició de l’època van començar a fer servir l’expressió “Bob’s your uncle” per donar a entendre que Balfour podria aconseguir el que volgués.

Pels que no fan servir els contactes però sí en necessitarien perquè no són gaire intel·ligents tenim el “silly Billy”. El pobre Billy es refereix al William IV de qui tothom sabia que no tenia gaires llums. Si quelcom està mal fet o construït els anglesos ho anomenen “Jerry-built”, es veu que els Jerries no eren gaire polits treballant.

I passem a dues locucins amb noms femenins. Curiosament al vehicle que fa servir la policia per portar sospitosos a comissaria els anglesos l’anomenen “Black Maria”. Desconec si és una locució que temps enrere feien servir només els criminals.Una expressió equivalent al nostre “i un be negre amb potes rosses” és l’anglès és el “not on your Nelly” i amb això indiquen que no faran una cosa determinada per res del món.

Si no tenim ni la més remota idea de qui és una persona determinada llavors diem “not to know someone from Adam”. A mi alguna vegada m’ha passat que m’ha saludat i no aconseguia saber qui em reconeixia. Calculo que dintre d’uns anys em trobaré sovint amb ex-alumnat que em saludarà pel carrer i que no ubicaré. Si sabeu d’algun conductor temerari ja el podeu anomenar Jehu. I “to drive like Jehu” vol dir conduir de manera perillosa. Es veu que aquest tal Jehu era un conductor de carruatges que anava notablement ràpid.Pels que acaben la paciència tenim el “to try the patience of Job”. Els meus alumnes en aquests moments “are trying the patience of Job” amb mi. No posen cap esforç i a classe es comporten com nens. És el que tenen els finals de curs.Pels homes que tenen la necessitat de sentir-se contínuament atractius i cuiden molt el seu aspecte els anglesos diuen que tenen complex d’Adonis. I la darrera locució per desgràcia potser l’haurem de fer servir massa sovint si parlem en anglès perquè serveix per designar els hipòcrites i és que quan un té dues cares els britànics l’anomenen “a Janus”.Acabo aquest post avui que serà el primer del mes de juny. Un mes de juny que per a mi estarà caracteritzat per una adaptació al meu nou antic barri i un toc de color que m’aportarà estar mig a Gràcia i mig al Poblenou. Ja us aniré explicant les novetats dels dos barris.
Fins dijous vinent us desitjo una bona setmana.

Locucions angleses amb els noms mes freqüents II.

Segueixo avui amb un post que vaig començar fa un parell de setmanes i que tenia a veure amb les locucions i noms anglesos habituals. I és que el tema dels noms dona per a vàries entrades en anglès. Un dels noms populars en aquelles terres és el de Jack i fa unes setmanes ja uns vaig fer un post sobre diverses frases idiomàtiques amb aquest nom. Però el que no vaig comentar és que per a les persones que tenen un càrrec i abusen del poder que els hi proporciona aquest càrrec els anglesos en diuen “a Jack in the office”. I de maner més positiva, quan quelcom incrementa de manera significativa el phrasal verb que es fa servir és “jack up” que potser podríem traduir com apujar el Jack. Per exemple, el sistema de classes online en lloc de presencials ha “jacked up” els guanys dels que imparteixen les classes. Imagineu-vos que abans una classe en grup es cobrés entre uns sis i deu euros l’hora per cada estudiant però al guany de la classe s’hagués de restar el que costava el lloguer del local on es feia, i de cop amb la Covid-19 les classes van deixar de ser presencials però es cobraven al mateix preu. I això va passar també pels professors que es desplaçaven d’un lloc a l’altre per fer-les i estaven subcontractats. De cop no perdien temps en el desplaçament i ells mateixos podien organitzar-les millor i fer-les des de casa i van incrementar els seus guanys.
I canviant de tema encara que no s’escaigui ara que fa tanta calor. Sabeu que als països nòrdics com alemanya els homes porten uns calçotets llargs que els cobreixen totes les cames? Doncs els anglesos els anomenen long-johns, és a dir, Joans llargs.
I recordeu que el nom de Paul, tan típic, sortia a algunes expressions de fa unes setmanes? Doncs encara n’hi ha més amb aquest nom. Pels anglesos qui és un Paul Pry és una persona que es posa molt en la vida i les intimats d’altres. Un xafarder de nassos. El verb “pry” en anglès ja vol dir intentar esbrinar qüestions privades dels altres.
Una altra manera de dir “every man Jack of them” és això de “Tom, Dick or Harry”. Aquest cap de setmana passat al Poblenou va haver-hi les famoses festes de maig, que aquest any no han estat pas passades per aigua perquè ens ha fet temps d’estiu i als concerts vespertins hi havia al carrer “Tom, Dick and Harry”. D’igual manera a les Rambles del Poblenou s’hi notava un ambient molt animat perquè les parades que hi van posar en motiu de les festes convidaven la gent a quedar-se embadalida contemplant els diversos productes artesanals que s’hi venien. Ara bé, sempre s’ha d’anar molt en compte amb què et venen a les fires perquè els firaires generalment no tenen botigues pròpies i si el producte surt defectuós la feina és teva per trobar-los i reclamar. A mi ja em va passar un cop amb una bossa de pell que vaig comprar a una fira ambulant a Mataró. I a més si un és el que els anglesos anomenen un “simple Simon” i es deixa enredar fàcilment, doncs en aquests llocs és fàcil que a un li prenguin un xic el pèl perquè després és difícil reclamar
I no us ho perdeu: una altra manera de designar algú amb poca intel·ligència és dient-li un “proper Charlie” és a dir un autèntic Charly o Carles. Es veu que aquesta locució prové de l’època del rei Charles I que tenia per costum agafar gent al seu servei amb molt poca llum. Ja sabeu que Charles I va ser el rei anglès que va regnar tant malament que durant el seu regnat va haver-hi una guerra civil que va acabar amb la seva execució.
Si algú es riu de vosaltres en anglès el que direu és que aquesta persona “takes the micky out of you” que et pren el Micky que portes dintre.
Jo espero per aquesta setmana en què ben segur que cap membre de la vostra família necessitarà uns “long-johns”, que ningú us prengui per un “simple Simon” i no acabin “taking the micky out of you”.
El que ja us avanço és que a la platja hi trobareu “Tom, Dick and Harry” perquè tots anem a apagar la calor amb un bany refrescant.
Bona setmana a tots.

Els noms i cognoms en les expressions alemanyes.

La setmana passada l’entrada va ser sobre locucions i frases fetes amb noms propis en anglès i aquest dijous us vull demostrar que els alemanys no es queden enrere i fan servir també noms o cognoms per designar un tipus de persona determinada. La primera expressió és la de “Hans Dampf in allen Gassen”, que podríem traduir com Hans Dampf a tots els carrers. Quan algú és un Hans Dampf, és una persona enormement dinàmica, que està posada en molts assumptes i fa coses molt diferents. En anglès recordeu que podria ser un “Jack of all trades”. No obstant, els anglesos el que acaben dient amb això del “Jack of all tardes” que la persona no és experta en res. També poden dir que “has his fingers in a lot of pies” que té els dits en molts pastissos. En alemany el Hans Dampf té una connotació només positiva. A mi m’agradaria molt ser una Hans Dampf però de moment no m’arriba l’energia per a tot. Potser quan ja m’hagi estabilitzat una mica recuperaré un xic la meva empenta i podré moure’m per diversos escenaris i fer activitats diverses.

I dos cognoms relativament comuns en alemany són el de Hinz i Kunz i per això quan volem designar a una gran majoria de la gent normal, llavors l’anomenem “Hinz und Kunz”. Per exemple jo podria dir que no només perquè Hinz und Kunst es comprin un patinet elèctric ho faré jo. O no perquè ara s’ha posat de moda el vegetarienarisme o el veganisme i “Hinz und Kunz” són vegetarians, em faré jo vegetariana. He de dir però que darrerament la pressió per deixar de menjar proteïna animal arriba per tots els canals. Ara senzillament ens avisen que no és sostenible. Per a compensar la meva ingesta no gens excessiva de proteïna animal he de dir que no he posat fills al món que ben mirat, si hem de ser tan ecològics, no és gens sostenible. Ja ho diu l’etòloga Jane Goodall, que si volem de veritat fer un favor al planeta, hem de deixar de reproduir-nos. Recordo que a la terra ara hi ha més gent viva de la que ha viscut i mort mai des de que va aparèixer l’home. Ser ecològic també pot voler dir no malbaratar l’aigua, no viatjar contínuament, no comprar roba cada dos per tres i etc. Jo, com molts, intentem viure de manera sostenible sense avorrir-nos del tot.I per expressar sorpresa i quan nosaltres exclamaríem “renoi!” o deixaríem anar un “,mare meva!” els alemanys tenen el seu “Mensch Meier” que traduït seria “persona Meier!”. Meier també és un cognom d’allò més usual en aquest idioma. Quan us arriba una factura de la llum desorbitada és quan podeu dir “Mensch Meier”, o de manera més positiva quan la ciutat ofereix un espectacle gratuït com el de la setmana passada a la façana de Casa Batlló, el meu edifici favorit de Barcelona.

Quan una persona és una rata sabia és un “Schlaumeier”. Ja sabeu que aquesta gent que sempre ho sap tot millor que les altres acaba sent molt repel·lent. I quan el que volem dir és que algú té molts diners llavors els alemanys no sempre l’anomenen “Rockerfeller” sinó Krösus, el darrer rei de la regió de Lídia. En màrqueting per designar la persona corrent amb gustos comuns i una butxaca plena només com la de la majoria diríem “Otto Normalverbraucher”, és a dir L’Otto el consumidor normal. Les pizzeries i els restaurants italians que hi ha per tot arreu estan destinats a satisfer la necessitat d’anar al restaurant dels Ottos Normalverbraucher. A qui no li agrada una pizza o un plat de pasta? Doncs aquesta gent que encaixa amb el que va bé a la majoria són els Ottos en alemany. És curiós oi que tinguin fins i tot una manera de designar el comprador i consumidor mitjà?I si un diu avui dia que coneix els seus “Pappenheimer” el que ens està expressant que sap de quin peu calcen els seus empleats, el seu equip o els seus estudiants. Aquesta setmana per exemple m’ha tocat explicar-li a una persona externa a l’escola però que treballa fent tallers que no cal que esperi que l’alumnat recordi fer els deures d’una setmana per una altra. En alemany per dir-li que conec el meu alumnat molt bé jo diria “Ich kenne meine Pappenheimer”, conec els meus Pappenheimers. Però d’on prové l’expressió? Resulta que no sempre va tenir un sentit negatiu. Pappenheim va ser un compte que apareix en el Drama de Schiller “ Wallensteins Tod”, “ La mort de Wallenstein. I a l’obra hi surt el compte de Pappenheim i els seus soldats el defensen amb valentia i fidelment en tot moment. Per tant en un principi conèixer els seus Pappenheimer connotava quelcom molt positiu fins que es va canviar radicalment la locució per arribar a voler dir “conèixer els trucs, enganys i les males arts” d’un grup determinat de persones.

I per últim avui us parlaré del nom “Oskar” que té connotacions no gaire positives en alemany. Primer de tot perquè a l’Òscar alemany se l’associa amb algú fresc i fins i tot malcarat. No se sap si el nom propi ha adquirit aquest significat gràcies al que va ser un famós crític berlinès que va viure del 1852 al 1917 i que es deia Oskar Blumenthal. De fet els berlinesos tenen fama de no tenir pèls a la llengua i tot Alemanya parla de la “Berline Schnauze” el musell o morro berlinès.Però l’expressió també podria venir del jiddisch, l’alemany que parlaven els jueus de l’Europa central i oriental perquè en aquesta llengua “Ossoker” vol dir persona fresca i poc respectuosa. O potser senzillament “Oskar” designa una persona fresca gràcies a l’Òscar del barri Sèsam. En tot cas, l’Oskar alemany no es talla ni un pèl.


Per aquest dijous ja hem acabat. Fins el proper que promet ja ser ben càlid!

De Joans, Joseps, Antonis i ases n’hi ha a totes les cases. Locucions angleses amb els noms més freqüents I.

Just el dia de sant Jordi vaig pensar que tenir un nom amb un dia de sant tan assenyalat és una autèntica garantia de que ningú s’oblida de felicitar-te. El dia dels Joseps i les Josefines, el sant Joan, el Jordi i potser la mare de Déu del 15 d’agost més el dia del Pilar són les dates que tots recordem. I aquests noms són força típics a casa nostra. Ja coneixeu el refrany “de Joseps, Joans, Antonis i ases n’hi ha a totes les cases”.Òbviament alguns d’aquests noms no són típics a altres països. A Anglaterra potser són més comuns els noms com Jack, James, John, Paul, Peter i de Toms també n’hi ha per parar un tren. I amb aquests noms que sonen amb tanta freqüència, els britànics han creat locucions molt interessants. La primera de la que us vull parlar és la de “to be a cheap Jack” “ser un Jack barat”, que vol dir que la persona en qüestió es dedica a vendre productes de mala qualitat o que fins i tot no dubta en enganyar per vendre les seves mercaderies. Jo us puc ben assegurar que les distribuïdores energètiques són totes un “cheap Jack” i estafen tot el que poden i més. Un cop et tenen com a client, el problema és teu si vols donar de baixa un servei. Això és el que m’ha passat a mi amb el servei OK Gas de manteniment amb Endesa X. Tot i haver enviat diversos correus amb els certificats de defunció dels meus pares per tal que donin de baixa el servei, segueixen enviant amenaces per impagament al meu pare i intentant cobrar els rebuts d’una compta que ja no és vigent. Fins i tot vaig anar personalment a resoldre el tema a Santa Coloma perquè des de “desatenció al client” m’havien de dir que havia de fer el tràmit personalment. Quan vaig arribar a l’oficina, l’empleada em va dir que no era a l’adreça correcta i em va tornar a donar el mateix número de telèfon al que ja havia fet diverses consultes durant mesos. Molts basars orientals no són res més que “cheap Jacks” i es venen objectes que duren com un pastís a la porta d’una escola. El concepte va néixer en un moment on encara hi havia venedors de barri que tenien botigues personalitzades. Ara però l’hem de fer servir per a les multinacionals i franquícies que estan a tot arreu.

Quan parlem d’un col·lectiu gran i volem designar el que en llenguatge col·loquial aquí anomenaríem “tot déu” els britànics el senyalitzen amb la locució “every man jack of them”. Si volem dir que tothom va sortir al carrer per sant Jordi a comprar llibres i roses ho expressem amb un “every man jack of them went to the street to buy books and roses on the 23rd of April”. I pels casos en què l’aprenent o el treballador esdevé tan o més bo que el patró en una feina diem” Jack is as good as his master”, que el Jack és tan bo com el seu mestre. Que de Jacks n’hi ha a munts ho demostra la quantitat infinita de locucions amb aquest nom. El típic “Jack of all trades” és una abreviació de la frase feta “Jack of all trades, master of none” que en castellà té una expressió homòloga “aprendiz de todo, maestro de nada”. Es refereix a aquelles persones que saben fer una mica de tot però no s’especialitzen ni acaben sent bons en res. I en el moment en què volem dir que una cosa passarà molt ràpidament llavors els britànics diuen “before one can say Jack Robinson”. En un obrir i tancar d’ulls. I en català tenim allò de que “cada olleta té la seva tapadoreta”, doncs en anglès el que es diu és que “every Jack has his Jill”, que cada Jack, té la seva Jill i vol dir que tots els homes del món poden trobar una dona adequada per ells si s’hi esforcen. De fet també és de l’altra manera, nosaltres també hem de fer un esforç per trobar la persona adequada.

Els americans, que són tan indirectes i a qui els agraden tant els eufemismes diuen quan van al bany que ells van “to the john” al Joan. Per aquests casos jo als coneguts d’Anglaterra els havia sentit a dir “to see a man about a horse” que van a veure un home pel tema d’un cavall. Una situació desagradable és quan se li pren a una persona el que li pertoca legalment per donar-li a una altra. Això és el que va passar amb la presidència dels EEUU l’any dos mil. Bush va arrencar la presidència a Al Gore d’una manera molt dubtosa. Per aquests casos podem fer servir l’expressió “to rob Peter to pay Paul”, robar al Peter per pagar al Paul. Molt clar oiI? Quan una persona no creu en absolutament res que no hagi vist amb els seus propis ulls, s’anomena “doubting Thomas”.Ara venen dues expressions amb el nom Tom. Si algú només diu bestieses diem que parla “tommy-rot” que també es pot escriure tommyrot.I encara us vull parlar d’una darrera expressió per designar el tipus de noies que de ben joves prefereixen estar amb nois i jugar al que juguen ells que al que juguen les noies. A elles se les anomena una “Tomboy”, noi Tom.

Bé, ja sabeu que ara ja som un pèl més lliures quan pensem en gènere i no veiem moltes activitats com a típicament masculines com jugar al futbol o típicament femenines com cuinar. Jo aquesta setmana espero que cap “cheap Jack” em vengui articles de dubtosa qualitat i que ningú em pispi la cartera “before I can say Jack Robinson” perquè pel que veig a les notificacions del Facebook de Poblenou i Gràcia cada cop hi ha més lladres al carrer i perfeccionen les seves tècniques…

Les relacions LAT, els ORCHIDS i altres acrònims per designar realitats actuals.

Aquesta setmana vull parlar des del punt de vista lingüístic i també del sociològic, d’aquells conceptes que han nascut per designar formes de vida o mentalitats que s’han anat estenent fins el punt que han necessitat un denominador comú. Ja sabem que els mots neixen quan han de designar un objecte o realitat i no sempre la llengua és capaç de reciclar una paraula antiga per donar-li un significat nou. Llavors és quan la comunitat de parlants ha de crear un terme per poder denotar allò del que estem parlant.

De vegades algun personatge famós anomena d’una determinada manera un concepte i es posa de moda. O senzillament parlem del concepte en general i en algun moment es tria escurçar-lo. Això és el que va passar amb els “ninis” que són els joves d’entre 18 i 34 anys que ni estudien ni treballen, o bé perquè no tenen accés a formació i feina o bé perquè els manca la motivació.

El terme nini va aparèixer per escurçar el concepte de “ni estudia ni treballa”. Va ser una solució lingüística pràctica per poder anomenar un col·lectiu que anava creixent a mida que també creixien els problemes com la manca d’una educació de qualitat pública accessible, un mercat laboral de difícil accés o un desencís vers el propi futur personal i professional que porta a molts joves a la inactivitat total.

L’anglès és un idioma que sempre ha incorporat ràpidament paraules noves a mida que s’ha necessitat crear nous conceptes i sovint ho ha fet usant acrònims o sigles.

El primer concepte del que vull parlar avui és el de les relacions LAT. LAT es forma a partir del sintagma “living apart together” que vol dir “viure separats junts”. El concepte va aparèixer quan va sorgir una nova manera d’enfocar una relació de parella que permetia als dos membres estar plegats i considerar-se parella en tots sentits però conservant cadascú el seu domicili.

A molta gent aquesta relació encara els resulta estranya però jo en soc una gran defensora perquè per a mi amb el meu caràcter és la forma de relació estable i duradora més sana possible. La relació LAT permet a la parella mantenir un espai propi i individual que no pressuposa un etern estira i arronsa en la convivència diària.

Jo puc parlar per experiència perquè he viscut en relacions de parella tradicionals i convencionals en què he conviscut amb el meu xicot i el resultat ha estat sempre que m’ha falta el meu espai personal i finalment he acabat sentint que la relació m’impedia el meu desenvolupament ple com a persona. Cada cop que he conviscut en parella he acabat pensant que perdia el meu propi jo.

Òbviament no tots els que assumeixen una relació LAT ho fan perquè se senten millor. Hi ha parelles que viuen com a LAT perquè els dos tenen fills d’altres relacions i no volen crear conflictes entre els propis fills i els de l’actual parella.

Altres han d’optar per aquesta opció perquè no viuen en la mateixa ciutat i a dia d’avui deixar-ho tot enrere i cercar una feina a un altre indret no és bufar i fer ampolles. Suposo que també hi haurà gent que prefereix aquest tipus de relació a la convencional perquè la rutina pot acabar matant la passió i perquè no veure la parella a diari potser fa que veure-la sigui quelcom més especial.

Sigui com sigui aquest tipus de relació és igual de digna i es mereix el mateix tracte que la convencional però una gran majoria de la societat encara és massa carrincle i no les accepta. D’una manera molt similar una parella encara que visqui plegada encara es veu sovint com a “incompleta” si no té fills. Un altre gran error perquè no tothom està fet per tenir criatures ni li agraden i tenir-les no hauria de ser imposat per la societat.

Molt relacionat amb el fenomen de les parelles sense fills tenim el terme anglès DINK que vol dir “double income, no kids” o bé “dual income, no kids” és a dir “amb doble sou i sense fills”. Els DINK en anglès són els que viuen en parella, treballen els dos i no han tingut nens encara. Són un segment de mercat molt interessant per a les empreses perquè tenen un alt nivell adquisitiu i molta llibertat per gastar els diners en allò que volen.

Però com en el cas dels que estan en relacions LAT, no sempre són ben vistos. Tots hem escoltat més d’una vegada que tal parella és estranya i s’ha justificat dient que no tenen fills. És com si no voler seguir les convencions socials portés sempre un estigma que a aquestes alçades ja hauríem d’haver deixat enrere. Hem assumit conceptes com els del col·lectiu de gènere fluid però encara no sabem acceptar que no tothom vol posar fills al món.

Un altre concepte sociològic modern en anglès és el dels ORCHID “one recent child, heavily in debt”, o sigui, els que tot just fa poc han tingut un fill i estan molt endeutats. Aquí a la Península Ibèrica passa quan es té un fill i es posa un en una hipoteca. Si a més es demana un préstec per un cotxe ja la persona entra al cent per cent dins de la categoria. Realment s’ha de ser jove per endeutar-se tant perquè amb l’edat cada cop ens fan més por endeutar-nos i no poder pagar.

D’entre els conceptes més usats en anglès tenim també el de NIMBY que vol dir “not in my backyard”, “no al meu pati del darrere”. Aquest ja el vaig comentar en un post no fa gaire. Designa a totes aquelles persones que de portes enfora estan a favor de determinats avenços sempre i quan no tinguin lloc en el seu entorn immediat. Per exemple, si s’ha de crear una infraestructura com una depuradora, del tot necessària, els NIMBIES s’hi oposaran si és prop de casa seva. Si es vol construir un centre de desintoxicació de drogoaddictes, ells ho trobaran bé fins que s’informi que serà al seu barri i llavors sortiran al carrer a protestar amb pancartes.

Aquí al Poblenou finalment s’ha aprovat el projecte d’ampliació del CEM Can Felipa. Doncs no m’estranyaria que dintre de poc sortissin els veïns de la zona al voltant de Can Felipa per intentar aturar un projecte que potser els suposarà prescindir del parc de davant de casa o els taparà la vista que tenien fins ara des del balcó. Aquests seran NIMBIES. I per si no ho sabíeu, els castellans els anomenen SPAN que vol dir “sí, pero aquí no”. Menys conegut però molt útil és el de BANANA que no vol dir res més que “build absolutely nothing anywhere near me” “no construeixis res en absolut prop meu”. És un terme despectiu per designar aquelles persones totalment oposades al progrés i és similar al de NIMBIE. Els BANANA no volen que es construeixi cap tipus d’edifici o infraestructura moderna prop de casa seva.

El concepte de YUPPY ja el coneixeu: “Young urban professional” però el que potser no coneixeu encara és el de WOMBAT. Els wombats en sí són uns animalets molt rodons i simpàtics que viuen a Austràlia. Però l’acrònim vol dir “ waste of money, brains and time”, pèrdua de diners, cervells i temps. El concepte es va posar de moda  els primers anys del segle vint-i-un al Regne Unit i Amèrica per tal de denotar el poc sentir que tenien alguns projectes del govern d’algun dels dos països.

Per acabar el post d’avui us vull donar a conèixer un acrònim que es fa servir al món del treball en correus electrònics. És el de NSFW “not safe for work” que és el que s’ha de posar quan un missatge conté quelcom que no és apte per la feina. Així us evitareu la situació desagradable que va viure la meva parella fa temps quan estava en plena videoconferència i de cop va obrir un correu d’un company amb algun vídeo fora de lloc. Suposo que ell va aconseguir silenciar el vídeo abans que es notés massa. Res, que com podeu veure els anglesos han trobat una manera de senyalitzar que un contingut no és apropiat per la feina per evitar alguna escena desagradable.

Us deixo per aquest dijous amb totes aquestes creacions lingüístiques tan encertades que faciliten la comunicació d’idees de manera efectiva.

Ciutat carrers i un parell de locucions més.

Tant que ens havíem entusiasmat amb la setmana santa i ja ha passat amb uns primers dies de pluja i uns festius amb un temps aprofitable. Molta gent s’ha escapat i jo he fet dues sortides curtes, una al meu bocí de paradís´, que com tots sabeu és Tossa i una a Gelida a visitar una part de la família que feia potser quatre dècades que no veia. Entre una cosa i l’altra havia perdut el contacte amb uns parents per a mi llunyans però que viuen relativament prop i la setmana santa m’ha donat l’oportunitat de redescobrir-los a ells i anar a fer el nas a les seves vides. I va resultat que la família del meu avi matern és d’allò més eixerida, pintoresca, animada i xerraire. Ja hi podria haver anat abans! No només em vaig sentir molt a gust amb ells sinó que vaig tastar un indret preciós a tocar de Barcelona on em puc escapar sovint per fer un parell de passejades envoltada d’una natura realment relaxant.ñ
Per unes hores vaig oblidar-me una mica de les meves preocupacions: el trasllat, el canvi de vida i la guerra entre Rússia i Ucraïna per la que no veig un final immediat. I si ara certs països comencen a fer-se els herois sense el permís de tota la comunitat de la poderosa OTAN, llavors es podrà dir que la relació entre per exemple Polònia i Alemanya “is rather strained”, és més aviat tensa. I la d’Alemanya amb Ucraïna ara tampoc és una meravella després que el president del país atacat rebutgés el president alemany com a mediador en el conflicte. I certament els vincles entre Rússia i el bloc occidental a partir d’ara s’aniran dissolent a no ser que la guerra acabi aviat i Putin demostri que pot ser de fiar.
Si més no en el terreny personal he aconseguit superar el que els britànics anomenen “cracks in the relationship”, és a dir tots aquells elements negatius que poden acabar trencant el vincle amb l’amant o en el meu cas amb la parella. I quan algú es baralla amb la seva mitja taronja però es fan les paus i la parella segueix unida com sempre, llavors podem dir que els ex-barallats “are an item” són un sol únic producte.
I parlant de parelles, sabeu que en anglès quan el marit d’una persona està fora durant un temps, és a dir que la dona està “de Rodríguez”, llavors aquesta s’anomena “grass widow”, “vidua de gespa”. La locució designava antigament les dones no casades que havien conviscut amb un o més homes. I “a lady of the town”, una senyora de la ciutat o poble és un eufemisme per designar una dona de moral lleugera. I els “city stickers”, una locució molt divertida, són les etiquetes de ciutat i és una manera molt irònica de designar aquella gent de ciutat que es creu millor que la del poble només per viure en un municipi més gran. Avui día ja no es deu fer servir suposo perquè des de fa anys que a Anglaterra qui s’ho pot permetre treballa potser a ciutat però viu al poble. I com vaig poder comprovar a Gelida la setmana passada, la gent de poble no té res per envejar a la de les ciutats.
Durant una de les converses del dilluns de Pasqua amb la família algú va dir de manera molt encertada que de vegades la gent viu a les ciutats per la pila de possibilitats que hi ha però al cap i a la fi, acaba concentrant la seva vida en només un barri o uns quants carrers. I la veritat és que sovint passa que depèn de com, fins i tot amb un parell de carrers ja ho tenim tot. Potser per això els britànics quan diuen que quelcom està “streets ahead of something” carrers més endavant de quelcom, volen dir que està moltíssim més avançat. Per exemple els de Finlàndia estan “streets ahead of us” en tema igualtat dels drets de la dona i l’home. I els danesos en temes de sostenibilitats i polítiques socials.
Quan coneixen un tema molt bé i en som gairebé experts en anglès diem que és “right up my street” que està just al meu carrer. I si algú és de la teva mateixa zona recordeu que és de la mateixa “neck of the woods” del mateix coll del bosc.
I parlant de carrers, “to go back to Civvy street” és tornar a la vida de civil després d’haver estat servint com a soldat. És a dir el que esperem que puguin fer aviat els russos i els ucraïnesos quan per fi s’aconsegueixi la pau. Desitjo de tot cor que sigui en un futur ben proper perquè ja estem tots molt desanimats amb el tema. Passen els dies i les setmanes i no hi ha diàleg, només bombes i destrucció.
Em vull quedar però amb un pensament positiu i en aquest cas és el sant Jordi que aquest any ens cau en dissabte i ens permetrà gaudir-lo com cal. Us desitjo una bona passejada i que us caigui un bon llibre a les mans que ja sabeu que llegir és una manera molt efectiva de viure diverses vides alhora.
La foto d’aquesta setmana és d’un drac que fa una senyora del barri a mà. No vaig poder vèncer la temptació de comprar-ne un per celebrar una diada tan especial per a mi.
Feliç Sant Jordi per endavant!

Pluja, neu, nuvols i boira a les locucions angleses.

Per fi la tenim aquí, la semana santa que tradicionalment porta pluja i sovint desllueix unes vacances al sol que tots em esperat amb ànsia. I encara sort que també acostuma a dur algun dia assolellat que és la promesa de l’estiu per venir.
Personalment les primaveres fredes i plujoses sempre m’han desestabilitzat molt. Potser pateixo de SAD, seasonal affective disorder, que és un trastorn que sol aparèixer a l’hivern però que pot presentar-se amb el canvi d’estació. Es caracteritza per un baix estat d’ànim i un sentiment de melangia. No necessito cap metge per saber per quin motiu jo el pateixo per primavera i és que per mi els hiverns són durs i em costa aguantar-los, acuso molt la manca de sol i se’m posa malament el fred, i quan arriben els primers rajos de sol la meva ànima s’engresca però l’humor decau quan torna el mal temps perquè em costa animar-me i tirar endavant amb el paisatge gris. No m’estranya que la gent dels països escandinaus tinguin tantes depressions. Ni per tots els diners del món jo voldria anar a treballar allà.
Estem tots pendents de l’home del temps per fer plans i ara més que mai ens adonem com de condicionats estem per la meteorologia i imagineu si fóssim pagesos! Fa poc em va dir una cosina de la mare de les Borges que les últimes gelades han fet malbé la propera collita de fruita, una autèntica catàstrofe comparat amb fer les excursions amb paraigües.
Doncs bé, com que tots estem pendents del temps, jo us porto més locucions angleses que tenen per tema fenòmens meteorològics.
Comencem per la pluja, el “to be right as rain” és la locució que fan servir els anglesos quan una persona es torna a trobar bé després d’una malaltia ni que sigui un refredat. El que porta les obres del meu pis per exemple ha estat una setmana completament fora de joc per una grip tardana i ara ja recuperat “he is as right as rain” i probablement posarà una mica de pressió als treballadors que fan la feina al pis. En aquesta locució la pluja sembla tenir molt bona fama però no en totes les locucions és així. Quan els britànics diuen que han de “put something by for a rainy day”, apartar quelcom per un dia plujós, llavors es refereixen als diners que cal tenir estalviats per quan un no és jove i no pot treballar com abans o quan un està malalt. Cert és que no ens hauríem d’amoïnar en excés per l’avenir, però tenir un coixí financer és molt necessari si no volem acabar com diu el nostre refrany “dormint a la palla”.
I de la pluja a la neu que fa no gaire va tornar a caure a les cotes altes dels Pirineus. Fantàstic pels esquiadors però el fred se’ns ha fet notar aquí a ciutat també. La primera locució anglesa que té per protagonista la neu i que se m’acut és la de “to be snowed under” que podríem traduir com està colgat de neu. Com us podeu imaginar si algú està colgat de neu la situació és difícil i la persona està desbordada. I això és exactament el que denota la locució. Jo per exemple en aquests moments estic “snowed under with things to do for my new flat”, estic colgada de neu amb coses per fer pel pis. Només de pensar en les sessions de neteja que hauré de fer, les hores que hi passaré per col·locar a lloc el que tenien els pares, el que em costarà el trasllat i el que encara queda per enllestir en menys d’un mes i mig, ja tremolo.
De manera molt similar a nosaltres quan una cosa s’agreuja i diem que la bola de neu es fa gran i els britànics han creat el verb “to snowball”, que vol dir que les queixes augmenten. Aquí a Barcelona per exemple el que s’està convertint en una bola de neu són les queixes contra l’Ajuntament i la seva alcaldessa que semblen estar només pendents de tocar els nassos als ciutadans que paguem els impostos. I l’ocell de neu en anglès, “the snowbird” no és res més que una persona gran que fuig del clima fred. Mallorca i Benidorm estan plens de “snowbirds” alemanys que busquen aquí l’escalfor que l’hivern de la pàtria no els dona.
Quan hem de posposar els projectes en anglès diem que els posem en gel com ja vaig comentar en el seu dia. Jo per exemple fa anys que posposo anar a visitar el Marroc que és una de les meves il·lusions. Potser algun dia trobaré un company o companya de viatge a qui li interessi tant el país que puguem fer una escapada plegats.
Si en anglès estem “cool, calm and collected” vol dir que tenim ple control de les nosaltres mateixos i no ens deixem arrossegar per les emocions. Jo he d’aprendre a estar “cool, calm and collected”, és a dir, fresca, calmada i recollida perquè els disgustos a mi em desestabilitzen massa.
I no us ho creureu però el dimarts vaig parlar amb una amiga de Tossa i per allí hi feia boira! Boira als voltants de setmana santa! Ja veurem si la meva escapada no serà un xic passada per aigua! La boira no representa res bo en molts idiomes. Quan els anglesos “are all in fog” estan tot en boira, vol dir que estan completament confusos. L’àrab també té una expressió que vol dir que un no hi és tot i que juga amb el mot boira. Quan no toquem de peus a terra els anglesos diuen que tenen el cap als núvols “to have one’s head in clouds”. Curiosament els americans tenen una locució “on Cloud Nine” que vol dir joiós i extremadament content o contenta. Si jo estic “on Cloud Nine” al núvol nou, estic més contenta que un gínjol. Jo podria estar-ho amb el meu projecte de pis si no fos que un tema personal que en principi no puc controlar m’emboira força la felicitat que podria sentir. Però com ja va dir Jordi Cussà Balaguer en una cita al començament d’un dels capítols de la seva novel·la “El Primer Emperador i la Reina Lluna” “la felicitat és allò que se’ns esmuny del cor quan ens omplim la testa de tempestes”. Cal allunyar doncs les tempestes fent el que calgui. Per a mi és escriure, estudiar i pensar en com decorar i endreçar la meva futura llar. I vosaltres com feu fugir les tempestes?

Locucions angleses molt animals.

Finalment tenim la setmana santa trucant a la porta de casa nostra. Esperem de debò que ens faci millor temps que fins ara, no només sol, sinó també unes temperatures més agradables perquè el primer cap de setmana d’aquest abril ha estat glaçat. Diumenge vaig sortir d’un concert de Mozart a la Sagrada Família i el vent gèlid em va fer arribar a casa tremolant. I el diumenge la temperatura va ser també prou baixa. Jo recordo haver-me tirat a l’aigua de Cala Llevadó a Tossa una setmana santa de no fa gaire. Aquesta segur que l’aigua del mar com a molt em mullarà els peus. Però el mal temps també té alguna avantatge perquè convida a fer activitats culturals a l’interior. I aquest cap de setmana ha estat un concert i una exposició. Se’m va fer estrany que l’arquebisbe de Barcelona, que va fer un discurs de setmana santa recordant que els que creuen en Jesús no cal que temin a la mort, va agrair dues vegades a Samsung la tecnologia que feia possible retransmetre el concert tan bé. Com va dir la meva parella, si l’església deixa de rebre ajuts estatals, s’hauran de buscar patrocinadors i llavors potser a mitja missa harem de sentir un nom com “Repsol”, ”Mercadona” o qui sap què. Tot i així vaig sortir del concert immensament relaxada i contenta d’haver pogut estar de nou dins de la Sagrada Família.
El diumenge va ser dia d’exposició al Centre d’Arts Digitals Ideal al Poblenou. L’exposició a què vaig anar no és un seguit de panells i quadres sinó que s’hi recreen imatges i animacions que et submergeixen en la vida de l’artista i el que va voler expressar a la seva obra. La vida de Frida Kahlo no podia ser més dura, amb una infantesa marcada per una poliomielitis, una joventut destrossada amb un terrible accident i una passió de per vida que no tinc clar si la va fer viure bé o malament: el seu marit Diego de Rivera. Potser el que més mal li va fer va ser no poder tenir fills i per això es va omplir la vida amb animals. Ella i Diego tenien gats, gossos, lloros i mones. I a la pintora se la veu en alguns retrats amb les seves mascotes. Li servien per abocar l’amor que no podia ofegar oferint-lo a un fill. La parella va arribar a tenir un cérvol al jardí de casa seva. La companyia dels animals calmava l’ànima d’aquesta artista lluitadora que va demostrar una fortalesa i ganes de viure sobrehumanes.
I a qui ens agraden els animals podem entendre que sortissin a les seves pintures. Pensant en aquests animals de companyia de Frida i Diego us vull portar un parell de frases idiomàtiques angleses on ells en són els protagonistes. De dites i locucions amb els gossos i els gats ja en tenim unes quantes en posts anteriors. Avui però us en porto unes quantes de noves. La primera és la de “sell someone a pup” que literalment és vendre un cadell a algú i es fa servir quan ens han enredat i venut quelcom descrivint el producte o servei de manera falsa. Això passa sovint amb l’allotjament durant els viatges ja siguin hotels o càmpings. A les fotos es veuen les piscines gegantines però després resulta que amb prou feines arriba l’aigua al genoll.
Ara fa dos estius, la meva parella i jo vam decidir anar de càmping a la zona de Tolosa i vaig cercar un càmping econòmic per aquell departament. El que portava les reserves em va posar la mel a la boca prometent-me una parcel·la al costat de la piscina però quan vàrem arribar al càmping resulta que la piscina no estava ni feta. I el pitjor és que en el moment en què vam fer la reserva els del càmping ja devien tenir clar que no estaria acabada. La broma de la piscina no va ser el pitjor. Els serveis eren un desastre i les parcel·les feien pena. Vam perdre els diners de la reserva i vam guillar a tota pastilla a 70 km a un altre càmping on hi quedaven places. És més que obvi que el director del càmping ens va ensarronar i “sold the pup”.
I parlant de cadells, quan els britànics diuen “a young puppy” un cadell jove, volen dir un noi presumptuós i arrogant. No sé, a mi els cadells de gos per exemple no em semblen gens arrogants, més aviat tan dolços que me’ls enduria tots a casa. Però un gos ja implica moltíssima més feina que un gat perquè se’ls ha de treure a passejar i fer les necessitats mínim tres cops al dia. A més no compraria mai un gos sinó que l’adoptaria d’una protectora perquè fer negoci amb éssers vius em sembla poc ètic.
“Puppy-love” en anglès denota l’amor d’una persona jove i immadura. Mireu que n’arriben a ser d’exactes els anglesos!
Em sembla també molt curiós que els anglesos tinguin una locució per designar la grassa i l’aspecte arrodonit que tenen una gran part dels adolescents fins que perden aquesta capa de lípids. És el que s’anomena “puppy-fat” grassa de cadell.
I seguint amb el tema dels gossos. Quan una mare protegeix excessivament al seu fill i el malcria, el que en surt és el que els britànics anomenen “lap-dog”, un gosset falder.
Pels clergues i eclesiàstics que gasten un llatí poc acurat perquè no l’han après bé els anglesos tenen el “dog-Latin”. I pels qui no la recorden, m’agradaria tornar a esmentar la locució “to let sleeping dogs lie” per ser tan útil. Deixar estar estirats els gossos que dormen vol dir no tocar un tema que porta problemes o no remenar la porqueria.
I dels gossos als gats o als cadells de gat, els kitten. Si algú està amoïnat o nerviós els britànics diuen que té cadells de gat, “have kittens”. Jo per exemple will have kittens quan hagi d’anar a fer l’examen del C2 que vull tenir per si em convé algun dia tornar a entrar a la borsa perquè no se sap mai. Penso que l’expressió ve del grau de fragilitat dels cadells de gat. D’expressions amb “cat” ja us en vaig fer arribar unes quantes a un post anterior. Moltes d’elles deixen veure que els gats no tenen gaire bona fama a les Gran Bretanya però la veritat és que no encaixa amb el número de visualitzacions de vídeos de gats en aquell país. Als animals de companyia se’ls aprecia molt per allí i la mascota número 1 per excel·lència és el gat.
Les mones tampoc queden gaire ben parades en les locucions angleses. Quan dic que jo “monkey with something” faig la mona amb quelcom, vol dir que potinejo alguna cosa i el resultat no sol ser bo. I si treus algú de polleguera, llavors en anglès dius “to get one’s monkeys up” fer enfilar la mona. A mi el que em fa enfilar la mona és la necessitat imperant de l’equip directiu de fer-me fer hores extra quan hi ha gent que no té l’horari complet al centre. I en anglès qui té la mona penjada a l’esquena és que és addicte a alguna substància. Jo claríssimament soc addicta al cafè i prou feina tinc en arribar viva al CAP el dia que m’he de fer una analítica i em fan sortir de casa sense aquesta beguda.
I encara que a l’exposició de Frida Kahlo no hagi vist que el matrimoni tingues ni oques ni ànecs, un amic anglès que sobreviu allí em va parlar de dues expressions que encara no coneixia i que estan caient en desús però em semblen molt eixerides. La primera és la de “to have one’s goose cooked” que traduït seria que a un li cuinen l’oca, el que vol dir és que un està arruïnat i acabat. També es pot fer servir quan una persona ha fet quelcom malament i se li imposa un càstig. Jo és com espero que estigui Eloi Badia, regidor de Barcelona que amb la crema de les escombraries va provocar una expulsió de gasos tòxics superior a la permesa. I si alguna cosa no té moltes probabilitats d’èxit diem que és “dead duck”.
Jo confio per exemple que degut al mal temps els meus plans de setmana santa no siguin “dead duck”.
Us deixo amb unes imatges dels meus dos peludets, que em van la vida més dolça i entretinguda.
Fins dijous vinent molt bona setmana a tots!

El menjar i les locucions angleses V.

Ha arribat la primavera tot i que no ho sembli gaire encara. Fa dues setmanes que tenim un temps molt berlinès amb cels grisos i ennuvolats i ruixats que xopen la terra i als desprevinguts que surten sense paraigües.
Als forns ja hi veiem els bunyols de quaresma i les mones de setmana santa. I dintre de poc els belgues celebraran menjant creps l’arribada de la primavera. I sabeu per quin motiu en mengen? Perquè fent-les es distribueix la massa al foc en forma rodona i això recorda el sol, que surt més per primavera que no pas a l’hivern.
I parlant de creps, els anglesos tenen dues expressions amb la paraula “pancake” que és la versió nòrdica de la crepe francesa. La primera és la de “ to fall flat as a pancake” caure tan pla com una crep. Es fa servir quan es vol expressar que quelcom no ha tingut cap efecte. Si jo per exemple renyo els meus alumnes per utilitzar el mòbil a les meves classes però no em fan ni cas, llavors puc dir que el meu discurs “has fallen as flat as a pancake”. Curiosament, quan una dona no té gaire pit també diuen que “one’s chest is as flat as a pancake”. Altre cop aquí podríem parlar de la pila d’expectatives que es generen sobre el cos d’una dona i que certament acomplexen a una bona part de la població femenina fins que no s’arriba a deixar de fer cas i d’intentar complir amb els cànons de bellesa. I és que una part molt elevada de dones se sotmet a cirurgies estètiques que les duen a terme metges subcontractats que de vegades volen a una clínica privada determinada només per fer una operació, cobrar i marxar. No es requereix encara, en la majoria de casos, un títol de medicina i una especialitat en estètica. I és clar, més sovint del que ens pensem les operacions d’estètica acaben en autèntics desastres que no només desfiguren i deformen sinó que posen en risc la salut de les dones. La jove influencer Liliam Amorim va morir per complicacions després d’un tractament d’estètica i va evidenciar un problema que ara s’està estenent a la societat. La gent vol millorar el seu aspecte físic però no té prou diners per fer-ho i es posen en mans de clíniques poc serioses que prometen per pocs cèntims uns resultats espectaculars. Sembla que la societat actual i l’obsessió pel físic són dues coses que no es poden desvincular, o com diuen els anglesos “go together like bacon and eggs” van juntes com els ous i la cansalada. Altres coses que van naturalment lligades per a mi per exemple són la ciutat i l’oferta cultural. No em puc imaginar l’una sense l’altra. El que té la vida a un municipi gran és que s’avorreix només qui vol. Altres coses que van plegades per a mi són l’estiu i la platja, perquè principalment per a mi el juny, el juliol i l’agost és temps d’estirar-me a la sorra per agafar les vitamines del sol i prou calor per gaudir dels banys refrescants al mar. Per a d’altres afortunats que tenen jardins o terrasses l’estiu i els sopars a la intempèrie serà el que va junt com els ous i la cansalada.
I de la cansalada passem al pernil. Quan una persona és maldestre i graponera els anglesos diuen que la persona té mans de pernil o punys de pernil “ham-handed” o “ham-fisted”. Si estem en dificultats en anglès podem dir que som “in the soup” a la sopa. Una expressió molt similar és la de “to be in a stew”, estar en un guisat. Seguint amb el guisat, quan hem comès un error i en paguem les conseqüències els anglesos diuen “to stew in one’s juice” és a dir, guisar-se en la pròpia salsa.
Curiosament quan estan tips de la mala educació o impertinència d’algú li exclamen “don’t give me any of your sauce”, no em donis més de la teva salsa!
I la sal, tan indispensable per a l’ésser humà, també és la protagonista d’algunes locucions angleses però no tantes com seria lògic. La primera és la de “salt away” que vol dir amagar diners que s’han guanyat de manera il·lícita o no gaire neta. El rei emèrit per exemple ha sabut “salt away” una pila de diners cap a paradisos fiscals que ha fet gràcies als seus negocis bruts i la influència que exercia amb el seu càrrec. I quan va haver de fugir del país per no ser jutjat com tocava es va refugiar amb els seus amics dels països àrabs i va ser el convidat d’algun d’ells amb qui segur havia fet negocis. Com a convidat haurà “eat salt with” haurà menjat sal amb els seus amfitrions. Menjar sal amb algú vol dir fruir de l’hospitalitat oferta per una persona. Recordem que temps enrere la sal era una espècie cara i molt cotitzada i que t’oferissin menjar condimentat amb sal era signe d’una generositat extrema.
Quan els anglesos volen expressar el que els castellans anomenen “poner el dedo en la llaga” ells ho fan dient “to rub salt in the wound”, fregar sal a la ferida. Com podeu imaginar és quelcom que pot arribar a coure.
I per aquest primer dijous de la primavera del 2022 que fins ara ha estat passada per aigua ja en tenim prou. Bona setmana a tots!