Més expressions acolorides de l’anglès.

No us heu adonat de que els dies s’estan fent llargs rapidíssimament? Jo sí i em fa molt feliç perquè tinc la impressió que tinc més hores per fer coses i no em canso tan ràpidament. I també veig que la ciutat deixa enrere el color negre de la nit i la gent comença a posar-se roba més alegre. L’explosió de color arriba amb la primavera i encara ens queda lluny però jo ja em delejo per la seva arribada. Els marrons i negres de l’hivern ensorren els meus ànims i encara sort que aquest any s’han portat els colors teula i han estat de moda els vermells, el color de la passió i l’amor en moltes cultures.
Per als anglesos també és un color especial i tenen diverses locucions amb el vermell. Una de les meves favorites és “to paint the town red”, pintar de vermell la vila. S’utilitza quan algú vol dir que es deixarà anar per fer gresca, beurà desmesuradament i celebrarà un esdeveniment sense gaires miraments. Els estudiants tradicionalment ho fan quan es graduen. Molts d’ells surten després dels exàmens de selectivitat i són tot un perill. Per als batxillers d’altres països com Anglaterra s’ofereixen viatges organitzats a localitats com Lloret i Salou per tal que facin el boig tant com vulguin després dels esforços acadèmics. No és que a mi em faci gaire il·lusió que els adolescents ho hagin de celebrar tot amb un consum desmesurat d’alcohol, no obstant el sortir per emborratxar-se està molt arrelat a la cultura britànica i per això l’anglès té la paraula “booze” que es refereix a l’alcohol barat que es consumeix amb la finalitat de quedar com a mínim en el punt blau.
El vermell té un significat negatiu en la locució “to be a red rag to a bull” que ja us vaig explicar en un altre post en alemany. Ser un drap vermell per a algú i en alemany “für jemanden ein rotes Tuch sein” vol dir ser una persona que irrita profundament a una altra. Potser teniu la desgràcia de conèixer algú a la feina que és per vosaltres un drap vermell. En aquest cas us recomano evitar el contacte amb ella tant com us sigui possible.
L’expressió sembla que ve del món de la tauromàquia perquè als braus se’ls ensenya un drap vermell per provocar-los. Si una persona que és un “red rag” per nosaltres, la veiem i ens posem de mal humor i ens provoca fins i tot agressivitat.
Curiosament en anglès quan volem designar la burocràcia de manera col·loquial, l’anomenem “red tape”, és a dir cinta vermella, en referència a la cinta d’aquest color que feien servir els funcionaris per lligar la paperassa que havien de processar.
El vermell té però un significat positiu en la locució “a red-letter day”. Un dia de lletra vermella és una data assenyalada com per exemple el dia de la signatura de la compra de la casa o el de la boda o el naixement d’un fill.
I com que el tema avui són els colors, us he de parlar del rosa i d’una locució que és calcada a una nostra: “to look through rose-coloured espectacles”, veure el món a través d’unes ulleres color de rosa. No cal que us expliqui què vol dir oi?
Quan una persona no està al cent per cent com jo en aquests moments perquè estic mig engripada, llavors diem que està “off colour”, fora de color o sense color. I quan algú navega sota colors falsos, “sail under fals colours” vol dir que una persona es fa passar per una altra o que fingeix la seva identitat per tal d’amagar les seves intencions.
Això ho conec del món de la docència. De vegades, algunes escoles, per esbrinar que fan les altres, envien professors propis a les jornades de portes obertes d’altres escoles per estar al cas de què fa la competència. Molt brut però cert.
Jo en tot cas us desitjo que no estigueu tan “off colour” com jo i que per tant ja feu plans pel cap de setmana que ja tenim ben prop.
Una abraçada a tots.

Més expressions alemanyes per després del Nadal.

IMG-20191210-WA0005

Ara sí que han passat les festes i també per a molts les vacances. La veritat és que jo he trencat el ritme habitual, no obstant, de descans pràcticament no n’he tingut. Però la majoria sí i suposo que haureu aconseguit l’equilibri entre els àpats familiars i les trobades amb els amics. Tradicionalment les nadals són unes festes nadalenques en què ens atipem amb la parentela durant molts dies. Per compensar-ho, la nit del cap d’any la majoria surt a passar-s’ho bé amb els amics. És ben sabut que la nit del 31 al 1 de gener és un moment d’excessos. Quants no hem vist gent a la una de la matinada al metro que ja no podia caminar recte? I és que el cap d’any, el carnestoltes i el sant Joan són per deixar-se anar i fer el que els alemanys anomenen “die Sau rauslassen”, deixar anar la truja.
Aquest any i degut a les meves circumstancies personals amb els meus pares força delicats no he estat pel que havia d’estar ni he fet massa cas de les festes. Tenia el cap a tres quarts de quinze i he portat un esgotament considerable. Els alemanys dirien amb la seva locució d’origen mariner que he estat “völlig durch den Wind”, completament a través del vent.
L’expressió ve de quan es vol canviar el rumb del vaixell i llavors s’ha de girar la vela de manera que aquesta quedi contra el vent el mínim de temps possible. Quan estem “durch den Wind”, és a dir “a través del vent” estem desorientats, nerviosos o senzillament no estem pel que hem d’estar. I jo certament he estat pendent de molts temes per solucionar assumptes urgents i no he tingut el cap per organitzar cap àpat nadalenc. L’any vinent ja faré els honors pertinents al solstici d’hivern.
I malgrat no haver estat per organitzar trobades familiars, no em puc queixar perquè durant les festes no m’ha mancat el veritablement essencial: la gent més important ben prop. Sí és cert que el 25 de desembre era per exemple infinitament més bonic quan podia dinar amb els meus pares alhora, però la situació ha canviat. Tinc mon pare al sociosanitari i ma mare a casa i per tant el dia de Nadal vaig haver de visitar primer a l’un i menjar després amb l’altre. I tot i així no ha estat per a mi el que els alemanys dirien “ mir hat jemanden den Boden unter den Füssen weggezogen”, és a dir, que se m’ha tret el terra de sota els peus, no. Els elements importants per celebrar els nadals hi eren i per tant jo encara tenia terra sota els peus. En alemany quan a un li treuen el terra sota dels peus vol dir que se li emporten a un una part fonamental de l’existència, que se’l danya o se li fa mal. És clar que m’hagués agradat un Nadal en família però ha estat impossible i per tant he estat més que contenta de que les persones més importants per a mi, seguissin presents a la meva vida. Amb això n’he tingut prou.
I dintre del possible, puc estar contenta perquè l’atzar ha volgut que aquesta situació personal tan delicada arribés unes setmanes abans de les meves vacances de Nadal. He tingut sort dintre de la desgràcia, o el que els alemanys diuen “ Glück im Unglück” perquè les vacances escolars m’han servit per abaixar el ritme frenètic que portava.
De fet a Alemanya vaig sentir molt sovint això de “Glück im Unglück” però hi ha un refrany molt bo que fa “lieber Glück im Unglück als Pech in der Strähne”. El podríem traduir com “més val sort en la desgràcia que una temporada de mala sort”. La mala sort en alemany és la Pechsträhne. I sí una mala “ratxa” és el pitjor que ens pot passar.
Doncs jo aquest passat Nadal m’he conformat en veure les fotos que m’enviaven els amics dels àpats nadalencs que han fet. Però com ja sabem “ Es ist nicht alles Gold, was am Englischen Hofe glänzt”, no és tot or el que llu a la cort anglesa. No us recorda aquest refrany al del castellà “no es oro todo lo que reluce”?. És una veritat com un temple. Una part significativa de la gent que conec s’ha gastat un dineral en els menjars durant la festivitat. I després encara han reconegut que tampoc han menjat tan bé com haurien volgut. Això per no parlar dels que han fet viatges per conèixer indrets que han vist a les pel·lícules i després han quedat decebuts del que han vist. Les coses no sempre són com ens les volen fer veure.
La qüestió és que cal fruir del que tenim en cada moment perquè el temps passa volant i no torna i cal emmagatzemar en la memòria aquells minuts escàpols que hem pogut robar a la vida. I és que tots volem a arribar a vells però no volem envellir. Ja ho diu la dita alemanya “alt will jeder werden, älter niemand”. El procés d’envelliment ens amoïna a tots i és un tema tabú en moltes cultures. No podem evitar envellir si volem seguir vius.
I ja sabeu que mentre vivim podem aprendre i tenir il·lusions a la vida. Ens poden sortir arrugues i podem notar que les articulacions no funcionen com abans i que el nostre cos ja no respon. No obstant la capacitat d’enamorar-nos i estimar no mor mai. Els germànics ja ho saben perquè tenen el refrany “ Alter schützt vor der Liebe nicht, aber Liebe vor dem Altern”, Envellir no protegeix de l’amor, però l’amor sí d’envellir. Això que diuen que els alemanys no són romàntics…
I bé. Suposo que ja esteu tots de tornada a la feina. Per a mi les vacances no han estat gaire relaxades però tot i així estic contenta de tornar al ritme habitual. Sé que us semblarà estrany, però m’abelleix la sensació d’anar a dormir cansada i haver-me guanyat el repòs nocturn. El valor del treball és quelcom que no passa desapercebut en cap idioma penso. Sobretot perquè el no treballar té les seves conseqüències i ja se sap: qui de jove no treballa, de vell dorm a la palla. O com diuen els alemanys “Arbeit bringt Brot, faulenzen Hungernot”, és a dir, la feina porta pa i fer el gandul fam.
Malgrat que m’agradi fer el gallòfol adesiara, no podria estar més d’acord amb la dita “wer rastet, der rostet”, és a dir, qui fa pausa es rovella. Ens cal mantenir-nos actius per viure bé.
Una vegada un amic meu va dir que el descans no existeix, només hi ha un canvi d’activitat. Té total la raó. Us heu parat a pensar en el nombre de vegades que esteu veritablement sense fer res? Poques. Probablement quan teniu la grip. El repòs va contra la nostra natura crec. Per això us desitjo molts ànims pel retorn a la rutina diària després de la pausa nadalenca. Una bona setmana a tots.

Locucions angleses molt acolorides.

Ara sí que ja tenim les festes nadalenques a sobre. Les dues primeres ja han passat però les celebracions, els llums al carrer, les decoracions amb guirlandes i coloraines encara guarneixen carrers, establiments i llars els colors alegren la vista.
Us heu fixat en com de màgic és passejar pels carrers enllumenats? Aquest any de totes les decoracions de carrer que he vist, la que més m’agrada és la del Passeig de Gràcia. Cert és que guarnir els carrers és una despesa molt gran però crec que els llums conviden a sortir al vespre en una època en què més aviat tendim a quedar-nos arraulits a casa.
La il·luminació nadalenca i els colors vius  ajuden a apujar els ànims i dissortadament també fan que els consumidors gastin més del que toca.
Precisament avui us vull fer conèixer unes quantes locucions que tenen a veure amb els colors.
Començo per la primera “with flying colours” amb “colors voladors”. Es fa servir quan quelcom ha estat un èxit total. Un exemple seria un polític en eleccions. Si aquest les guanya de manera clara i la victòria és rotunda, llavors diríem que ha guanyat les eleccions “with flying colours”.
I quan una persona es guanya a pols la seva reputació en el sentit positiu, llavors els anglesos diuen que “has won his/her colours”, que s’ha guanyat els colors. Això ve de quan a les escoles i universitats els alumnes havien de guanyar-se amb els seus mèrits un lloc destacat a l’equip.
Avui dia una persona també es pot guanyar els colors a la feina quan entra en un lloc nou i llavors ha de demostrar primer la seva vàlua.
Una expressió que també m’agrada molt és la de “to nail one’s colours to the mast”, que vol dir literalment clavar els colors d’un al pal. “mast” en anglès és el que els castellans anomenen mástil del vaixell. “Clavar els colours d’un al pal” vol dir, deixar molt clar les pròpies opinions i fer-ho sense embuts. Això que generalment la gent no sol fer per discreció i perquè donar el parer, sovint pot portar problemes.
Reconec que jo més aviat soc de les que dic de manera directa el que pensa però aquí he après que és millor no fer-ho si no sabem exactament de quin peu calça la persona amb qui estem conversant. Tanmateix, això no vol dir que jo sigui “colourless” o que no tingui personalitat, sinó que prefereixo guardar la meva opinió per la gent en qui realment confio. Com diuen els anglesos s’ha de poder “see the red light”, veure el llum vermell, que no és res més que reconèixer el perill.
I encara que no ens agradi admetre-ho, hi ha gent perillosa perquè la pròpia opinió és informació molt valuosa i es pot emprar de moltes maneres i poden acabar utilitzant-la en contra d’un mateix.
En tot cas a la feina és millor no penjar els propis colors al pal perquè si el nostre criteri difereix del de la direcció de l’empresa llavors ens pot passar que “ we are shown the red card”, que ens ensenyin la targeta vermella, que en anglès és un eufemisme per dir que se’ns acomiadi.
I ara quelcom apropiat per aquestes dates “to blue one’s money”. La nostra llengua no té la possibilitat de fer del color blau un verb com els anglesos. L’anglès agafa aquest color i el converteix en el verb “blauejar” que acompanya del substantiu “diners”. I què vol dir “blauejar diners?”, doncs senzillament gastar diners a la babalà. I curiosament nosaltres no blauegem diners però els podem blanquejar, que és tota una altra cosa.
Encara queden el cap d’any, primer d’any i reis que són una bogeria i ens fan gastar diners. Per tant procureu no blauejar-ne massa perquè altrament acabareu “in red”, en números vermells.
Un bon Sant Esteve a tots!!!!!!!!!

“Idioms” que van de menjar II.

brot

Fa dues setmanes vaig escriure un post sobre expressions angleses que tenen en comú que parlen d’algun aliment. Aquesta setmana, per tal de fer-vos venir la gana que us caldrà durant els Nadals, he decidit tornar a dedicar el post a més locucions sobre aliments.
Tornant al formatge que ja vaig esmentar fa dues setmanes, m’han vingut al cap unes quantes expressions més. Recordem que quan una persona és influent l’anomenem o bé “big fish” o “big cheese” en anglès. Doncs bé. Quan una situació és desafortunada i implica mala sort es diu que “it’s hard cheese”, és formatge dur. Què és “hard cheese”? doncs per exemple quan volem sortir de vacances el dos d’agost en cotxe i just uns dies abans ens arranquen la matrícula del cotxe i tots els plans se’n van en orris. O quan un competidor o competidora es lesiona abans d’un campionat també podríem dir que és “hard cheese”.
I ara imaginem que estem tips d’una cosa, per exemple de que els trens de rodalies portin retard, llavors en anglès diem que estem “fed up” o bé “cheesed off”. Jo quan estic “cheesed off” és quan em trobo pel mati mig Barcelona amb les carrils bicicleta bloquejats perquè els vehicles especials poden aparcar en el nostre terreny. I llavors m’he d’arriscar a sortir del meu espai i posar-me entre els cotxes. I de vegades em plantejo si els carris bici no han estan dissenyats per deixar-hi aparcar camions de tot tipus perquè en dies com avui he estat circulant més entre els cotxes, que no pas per on jo volia circular.
I tornant als ous que ja vaig esmentar fa dues setmanes. Una altra expressió castissa és la de “bad egg”. Un mal ou en anglès és una persona amb mal caràcter o difícil. Per desgràcia en conec uns quants…
Una altra locució curiosa és la de “to butter up” que vol dir ser llagoter amb algú, fer-li la pilota, ensabonar a algú dient-li compliments que li agradaran però no són sincers. I ara bé la variant anglesa d’una expressió sobre la que ja vaig escriure quatre línies en un altre post. És la de “to spread the butter too thick”, que literalment vol dir untar la mantega massa gruixuda i és parenta de l’alemanya “zu dick auftragen”. Es fa servir quan exagerem cantant les excel·lències de quelcom o alguna cosa.
Com que ve Nadal suposo que la majoria de vosaltres s’entaularà durant hores per ingerir els àpats familiars.
Ja sabeu que de famílies n’hi ha de tota mena i n’hi ha de molt postisses. La veritat és que jo conec a molta gent que fugiria de la seva si pogués i per tant els Nadals els produeixen un estrès considerable. Personalment sé que algun dels meus amics només sobreviu els àpats nadalencs a base de begudes alcohòliques per tal de no sentir comentaris ofensius que poden fer que “the fat will be in the fire”, que la grassa sigui al foc, és a dir, que es produeixi una explosió d’enuig.
Això passa sovint quan a la taula hi ha persones d’una família que han tingut la vida molt fàcil, o com es diu en anglès “have their bread buttered on both sides”, tenen el pa untat a dues cares, i d’altres que han de fer molts números per arribar a finals de mes, que equival en anglès a “have to make ends meet”. La tragèdia està llavors servida.
Però la variant “light” de l’àpat nadalenc de compromís és quan s’han d’escoltar converses soporíferes sobre temes que l’importen a un un rave, o com diuen els anglesos “don’t care a fig”, no importen una figa. Entre aquests temes està el futbol. És recurrent perquè desperta passions però no agrada a tothom i alguns l’avorrim completament.
Tinc un conegut que s’ha inventat un parell d’expressions que pot aplicar a cada partit— dels que no mira mai—per fingir un interès que no té però que el pot ajudar a sentir-se menys desplaçat. I és que tothom té la seva tàctica per sobreviure assegut a la taula durant tantes hores…
A mi particularment m’agrada escoltar les històries sobre les fites nadalenques dels meus amics i amigues que més que viure, sobreviuen aquesta època de l’any.
Per a mi el Nadal sempre ha estat una època de nervis. Els pares tenien un negoci que només rutllava a l’hivern i els diners de tot l’any s’havien de guanyar en tres o quatre mesos. Per això la mare dormia molt poc a l’hivern i anava al llit tardíssim per acabar la feina durant els Nadals. I com que la tradició s’havia de mantenir per sobre de tot i també passava per sobre de la seva salut a casa es convidava a tota la família a un dinar durant les festes. La nit anterior a la celebració la mare no dormia i la veia feinejar a la cuina ullerosa per acabar uns plats que a mi em semblaven gloriosos però que algú sempre gosava criticar. Recordo perfectament l’esforç de ma mare i he de dir que sempre he admirat la seva capacitat de treball i sacrifici. Però també la seva capacitat de ser sincera i dir que els Nadals no li porten bons records perquè li tocava patir molt durant aquella època. No val mentir per quedar bé amb les convencions! Potser de vegades és millor trencar-les si un té el valor.
Una salutació i forta abraçada a tots aquells i aquelles que fan l’esforç de posar-se a la cuina treballant una jornada completa!
I als que els posen nerviosos els Nadals i les sobredosis d`àpats copiosos els record que el Nadal ens porta el gran recapte i la marató de TV3 que emociona cada any. Com també abelleix el fet que tindrem un parell dies de descans de més que estic segura que no ens aniran gens malament. Per a mi seran glòria perquè durant la setmana dormo sis hores però darrerament no arribo a les cinc i no m’aguanto dreta. Benvingudes siguin les beneïdes vacances.
Una bona setmana a tots!

Expressions angleses que van d’aliments.

IMG_20180730_162325_resized_20180730_045001752

Hola a tots. Aquest dijous vull escriure quatre línies sobre un seguit d’expressions angleses que tenen en comú que van de menjar. Serà perquè com que des de dijous passat que vaig amunt i avall perquè mon pare està malalt i jo vull estar per ell i per ma mare alhora, estic menjant la meitat del que és habitual i per la nit somnio en àpats suculents. I sí. La gana no la perdo però no trobo el temps d’entaular-me. Els ensurts no venen mai sols i la veritat és que el nostre sistema social ens hauria de fer pensar. És el que els anglesos diuen “food for thought”. Els ajuts a les persones com els meus pares que han treballat tota la vida triguen tantíssim que s’arriba de vegades a situacions límit. Però això ja són “figues d’un altre paner”. Doncs ves per on, mentre anava amb la bici de Sant Pau al carrer Bonavista i d’allí a Sant Pau i de camí a la feina amb l’estómac mig buit, m’han vingut al cap unes quantes locucions angleses que tenen en comú que parlen d’aliments.
La primera va ser el verb “to milk”, del substantiu llet. El verb es va servir quan una persona enreda a una altra. Un exemple d’això seria el que passa amb els turistes quan pugen a un taxi i el conductor del vehicle fa més voltes que una rentadora per arribar al destí i cobrar més. A mi m’ha passat un parell de vegades. Una a Budapest, quan viatjava amb la meva parella i els meus pares i volíem anar a l’hostal. Vam agafar un taxi a l’estació de tren per arribar a l’alberg i resulta que ens van fer una visita turística important perquè l’hostal estava només a uns cinc-cents metres en línia recta i tanmateix ens van fer anar a dreta i esquerra per diversos carrers i carrerons per tal que penséssim que l’hostal era lluny. Vull defensar l’honor de la nostra família dient que llavors no existia el google maps. Aquell dia “we were milked by the taxi driver” per dir-ho clarament.
Però bé, quan una cosa ja està feta, no cal pensar-hi més perquè ja no la podem canviar. Els nostres veïns ibèrics diuen sempre “a lo hecho, pecho” i els anglesos diuen “there’s no use crying over spilt milk” que literalment vol dir que no val la pena plorar per la llet vessada.
La llet es veu que dona per molt a Anglaterra perquè quan quelcom es converteix en vital, s’anomena a aquesta “mother’s milk”, llet materna. Per exemple jo podria dir que la pobresa és “mother’s milk” de la revolució. La necessitat fa moure molta gent a la revolta.
De l’alemany conec una expressió similar “etwas mit der Muttermilch aufsaugen” que es refereix a quan una habilitat li ve donada a un per hàbits o talents familiars. Si per exemple una persona creix en una família de músics i esdevé també músic, llavors diríem el que diuen els alemanys, que ho ha mamat amb la llet materna.
En anglès en canvi, la “mother’s milk” és la llavor de quelcom.
I un producte derivat de la llet és el formatge. Sempre m’ha fet molta gràcia l’expressió anglesa de “not to know chalk from cheese”, no saber distingir el guix del formatge. S’empra quan una persona és incapaç de reconèixer quelcom. Si a algú no té gens de paladar per exemple podríem dir que no cal oferir-li un gran vi perquè ell o ella “doesn’t know chalk from cheese”, no sabrà valorar-ho.
I per seguir amb el deliciós formatge, quan una persona és molt important i té poder i influència en anglès diuen que ell o ella és “a big cheese”, un gran formatge.
I del formatge a un altre aliment: els ous. Comencem per una expressió molt fàcil de recordar perquè ens evoca una imatge clara: “to have an egg on one’s face”, tenir un ou a la cara. I és que en realitat la gent llença ous a la cara d’algú quan vol expressar el desacord amb algú o humiliar i degradar una persona. I quan un té un ou a la cara, és que se l’ha humiliat. Si un jugador professional és derrotat per un principiant per exemple, llavors diríem que el professional té un ou a la cara “has an egg on his face” o “on her face” perquè una dona també pot ser una jugadora professional, evidentment.
Del que estic segura és que deu ser molt desagradable que et llencin ous. Però tampoc m’agradaria haver de llençar-los. D’això n’estic completament convençuda, tant com de que “eggs are eggs”, els ous són ous.
I com que a mi m’agrada ser positiva tot i que les circumstàncies siguin força negatives, us he de dir que “ I am as keen as mustard”, sóc tan entusiasta com la mostassa, d’aprendre llengües mirant pel·lícules i sèries. I això que a mi la tele no em diu res. Però quan no tinc temps d’asseure’m a fer àrab o rus de manera activa, mirar algun capítol d’una sèrie en aquests idiomes em serveix per mantenir el cervell alerta. I si us he de ser sincera, amb el pare a l’hospital, jo anant amunt i avall per cuidar també de ma mare, els envitricolls de la feina i milers de coses més, si no fos per la sèrie àrab “Al Hayba” i la companyia i suport dels meus amics, ja m’hagués tornat boja, és a dir, “I’ll be going nuts”.
De vegades les coses no acaben d’anar com ens hagués agradat perquè quelcom dolent ha passat. Llavors els anglesos expressen resignació amb la locució “that’s the way the cookie crumbles”, que voldria dir “així s’esmicola la galeta.
Però com tots sabem, la vida no és sempre tan simple com fer una llesca de pa, o com diuen els anglesos “as easy as slicing bred”. I potser si fos massa fàcil els humans ens avorriríem massa i ens tornaríem tots uns neuròtics.
Sempre hi ha períodes un xic més tranquils i d’altres més moguts a la vida. La qüestió és intentar sempre mantenir les ganes, l’humor i la gana. Jo espero que us en hagi agafat una mica amb aquestes expressions sobre la llet, el formatge, la mostassa, les galetes i el pa. Jo en tot cas ja en tinc! Fins la setmana vinent.

 

Quan a un li cau una pedra de l’ànima: més expressions anglo-germàniques.

stone

Sembla que ens ha arribat ja l’hivern i que ho ha fet sense esperar a que li doni pas la tardor. Hem passat d’anar amb màniga curta a portar anoracs, bufandes i mitjons de llana i jo em sento una mica estafada perquè no he tingut temps de preparar-me psicològicament pel fred. Ha arribat amb el canvi d’hora. I amb els dies curts i la temperatura gèlida que s’emporta bona part de la meva energia, tinc son més d’hora i em costa anar a dormir tard. Serà que el meu cos està preparat per estar en actiu només mentre hi ha llum natural. El cas és que cap a quarts de dotze caic rendida al llit, o com dirien els alemanys “ ich falle wie ein Stein ins Bett” és a dir que caic com una pedra al llit. I per seguir amb el tema, a l’hivern dormo com un liró que pels alemanys és “wie ein Stein schlafen”, dormir com una pedra. Està clar per quin motiu nosaltres comparem el nostre son al del liró. Aquests simpàtics rosegadors poden hivernar fins a vuit mesos dels dotze de l’any. Ara bé, també és coherent que els alemanys comparin el son humà amb el de les pedres. En això s’aproximen als britànics i als ibèrics perquè trien objectes inanimats. En anglès dormir com un liró seria “ to sleep like a log” és a dir, dormir com un tió. Aquesta locució és molt propera a la dels nostres veïns ibèrics que diuen “dormir como un tronco”. I és que les pedres o els troncs resten completament immòbils i per això, quan una persona dorm tan profundament que ni es mou, és molt més lògic pensar en objectes inanimats que no pas en animals que respiren o es mouen mínimament.
En tot cas em sembla que soc una de les poques a la feina que nota tantíssim la manca de llum. Els meus companys no se senten tan cansats com jo per aquestes èpoques i jo ja començava a estar un xic amoïnada pel meu cansament prematur. Tanmateix, he parlat amb un parell de persones darrerament que m’han comentat que els passa el mateix que a mi. Durant l’època de l’any que hi ha menys hores de llum dormen més hores que quan el dia és llarg. Em van treure un pes de sobre quan m’ho van dir, o com dirien els alemanys, “ mir ist ein Stein aus der Seele gefallen”, m’ha caigut una pedra de l’ànima. L’expressió és prou clara i en té una de sinònima “ein Stein vom Herzen fallen”, caure una pedra del cor. Així d’alleujats ens sentim en certes ocasions.
En tot cas em va agradar saber que no soc la única que necessita dormir més quan el cos troba a faltar la llum natural. Francament no em puc imaginar viure a països on a l’hivern només hi ha un parell d’hores de sol…
No tothom està fet per la vida nocturna i jo em considero una persona diürna. Per això quan els meus companys de feina van proposar d’anar a fer una copa en sortir del teatre amb els alumnes vaig quedar pàl·lida i només vaig saber recordar-los que l’endemà havíem de matinar. Estic convençuda que vaig passar per una esgarriacries o una aixafaguitarres tot i que només volia donar una explicació del motiu pel qual jo no m’apuntava a la copa de després. Em vaig convertir en el que els anglesos i els alemanys anomenen “party pooper”. A Anglaterra deu haver-n’hi molts d’esgarriacries perquè tenen diverses expressions per designar-los “stick-in-the-mud”, que és un pal al fang, o “wet blanket”, manta mullada. En fi, jo el que volia era que ells fruïssin molt de la copa però jo poder fruir del meu descans sagrat perquè sense les meves sis o set hores de son, senzillament no rendeixo.
Suposo que en aquestes situacions un ha de callar i aguantar el que caigui. Perquè si no ho fem llavors ens posem en problemes que poden acabar sent seriosos. Ja sabeu que avui dia hem d’actuar no pel que creiem i pensem sinó per acumular “likes” de tothom a les xarxes socials. Per això determinats comportaments no estan ben vistos. Així doncs, dir que un està cansat i no vol anar a fer una copa pot arribar a portar-li a un problemes de debò, o com dirien els alemanys un o una pot fer tenir ràpidament “die Kake am dampfen” que es tradueix com “la caca en vapor, o fumejant”. Òbviament això vol dir estar en una situació molt desagradable i incòmoda.
I és que encara que a mi em sembli una tonteria suprema, o com l’anomenen els alemanys una “Pipifax” impressionant això d’haver d’estar contínuament fent el que se suposa que és “guai”, resulta que sí importa perquè avui dia el 60% del que fem va valorat a través de les xarxes socials. I si només acaba sent una copa després del teatre bé, es pot sobreviure. De vegades un comentari innocent pot desencadenar una reacció en cadena que no ens esperàvem. Un exemple d’això seria quan algú a l’empresa té la genial idea de fer un cap de setmana corporatiu en algun indret perdut de la muntanya i aquesta persona ho diu de broma però l’equip directiu s’ho pren seriosament. Llavors diríem que aquella determinada broma “hat das Stein ins rollen gebracht”, ha fet rodar la pedra, és a dir que ha estat el detonant de quelcom.
Jo en tot cas ja estic mentalitzada de que com que necessito dormir força no soc adequada per la vida social i per tant no acaramullaré gaires “likes” a les xarxes socials. Però dormiré com una pedra, o com un tió i això em donarà forces per estar de millor humor quan comenci el dia. Soc més de matinar que d’anar a dormir tard. I potser no està malament perquè tal i com diu el refrany alemany “ der frühe Vogel fängt den Wurm”, que es pot traduir com a “l’ocell matiner s’emporta el cuc” i que ve de l’anglès “the early bird catches the worm”. En ambdues llengües el refrany vol dir que si comences les coses aviat i no les aplaces, tens més possibilitats d’èxit. Per tant em repeteixo allò de que “ a quien madruga Dios le ayuda” perquè vull pensar que no hi ha res de dolent en voler anar a dormir d’hora per aixecar-se amb energia per fer coses…
Bé. Esperem que la setmana vinent les temperatures ja s’hagin normalitzat i que vosaltres també dormiu com pedres i que si teniu alguna preocupació us arribeu a treure una pedra de l’anima tan grossa com la que intento moure jo a la foto.
Bona setmana a tots!

Tot “pel gat” com diuen els alemanys. Més expressions castisses.

IMG_20190907_194419_resized_20190907_103314608(2)

Ara sí que puc dir que aquesta setmana ha començat tot l’enrenou més gran al centre on treballo i que pel personal docent s’ha inaugurat la “temporada alta”, i jo afegiria, d’alt estrès. I precisament aquesta setmana m’han vingut al cap tres expressions alemanyes que us vull donar a conèixer.
La primera té una traducció al català ben simpàtica. Resulta que el dilluns estava intentant avançar les programacions d’un mòdul de cicles. Per tal que us en feu una idea, un mòdul en cicles formatius és equiparable a una assignatura. I ara us preguntareu? Que no tenen els professors les assignatures programades abans d’acabar el curs? Doncs per regla general sí però resulta que els del departament d’ensenyament tenen idees brillants que comuniquen als centres docents en poc temps i llavors tots hem de córrer a entregar-ho tot com ho volen “els de dalt”. Però això ja són figues d’un altre paner. Fins ara els mòduls es dividien en unitats formatives i els docents dividien aquestes darreres en blocs temàtics que anomenàvem nuclis formatius. Però a final del curs passat algú va tenir la gran pensada que els nuclis formatius s’havien d’anomenar AEAs — activitats d’ensenyament aprenentatge— i que per tant havíem de plasmar el canvi de nomenclatura a les programacions. I a sobre, on abans teníem tres nuclis formatius equivalents a tres avaluacions ara ens demanen sis AEAs com a mínim Per això m’ha calgut refer les programacions dels mòduls que imparteixo a cicles i reprogramar-ho tot.
El dilluns, com us deia, quan ja estava a punt de cantar victòria perquè tenia una programació quadrada i pràcticament acabada, de sobte es van apagar tres dels ordinadors de la sala de professors per “problemes elèctrics”. I com que jo generalment no vaig desant tots els canvis dels darrers cinquanta minuts, aquell dia vaig perdre molta feina feta. Com diuen els alemanys la feina va ser für die Katze, és a dir pel gat. Nosaltres els catalans quan fem quelcom que no serveix per res diem que la feina ha estat pel dimoni.
I ara segur que us demanareu? Però de veritat ha d’estar fent programacions just abans de començar el curs quan de segur hi ha milers de coses a fer? Doncs és cert que les noves directrius per fer les programacions ens van arribar a finals de juny i de llavors fins a marxar de vacances haguéssim pogut tenir-ho enllestit. No obstant, a alguns companys i a mi mateixa ens ha passat que en arribar de vacances se’ns ha comunicat que ens canvien assignatures— en cicles mòduls– i hem de programar els mòduls nous. Com us podeu imaginar tornar a la feina després de l’estiu i que et diguin que et canvien substancialment els horaris sense comunicar-t’ho abans i que a més et carreguin amb noves assignatures a canvi de les que tens per mà, molesta una mica. Em faig gran i la flexibilitat minva. I per això he parlat molt sovint als meus amics dels imprevistos de darrer minut i ells ja en comencen a estar tips perquè ich kaue ihnen das Ohr ab, els mastego l’orella con diuen els alemanys, és a dir, que parlo contínuament.
Sortosament per ells ja m’he moderat perquè ja ho tinc tot coll avall. I per acabar la curta entrada del bloc d’aquesta setmana— penseu que encara estic en procés d’adaptar-me al nous horaris i conèixer la fauna de les aules— us volia parlar d’una altra expressió. Aquesta la puc relacionar amb política. Quan un candidat vol ser escollit comença a prometre i prometre i fa el que els alemanys anomenen das Blaue vom Himmel versprechen, que vol dir prometre el blau del cel. És obvi que per als alemanys prometre el blau del cel sona a cosa impossible perquè durant molts dies de l’any el cel és gris. I resulta que quan els alemanys prometen el blau del cel, els d’aquí prometem l’oro i el moro. I ja sabem que llavors tot queda en res com quan els estudiants juren que estudiaran més.
I recordant el gris del cel de tres-cents quaranta dies l’any a Alemanya m’ha vingut al cap una altra expressió que té a veure amb els gats. Nachts sind alle Katze grau que traduïda vol dir, de nit tots els gats són grisos. És el que els nostres veïns ibèrics expressen amb allò de que “ de noche todos los gatos son pardos”.
I per cert. Com que avui he escrit sobre dues expressions que van de gats, la imatge d’avui és d’un gatet molt simpàtic a qui conec personalment i que sap molt bé com fer-se notar perquè li facin magarrufes.
A tots vosaltres us desitjo bona setmana i als professors molt coratge i energia pel nou curs!

Expressions alemanyes de nassos!

platja

Estic ja a poques hores de començar les meves vacances d’estiu, que per cert, no són tan immensament llargues com la majoria de gent es pensa, perquè jo les començo sempre o bé el quatre o bé el cinc de juliol i les acabo el primer dia de setembre. I com us podeu imaginar estic eufòrica pensant en totes les estones de repòs de les que gaudiré durant l’estiu per fer allò que no puc fer relaxadament durant el curs escolar: llegir, escriure i endinsar-me en l’estudi d’idiomes. I també anar pensant en totes aquelles expressions alemanyes que estan desades a algun racó del meu cervell i només surten quan la boja del terrat hi cau.
I és cert que quan tenim més temps i estem relaxats la creativitat i les idees van sorgint espontàniament i per això ja tinc ganes d’estar de vacances per activar la meva creativitat. Malgrat que avui encara he anat a la feina castigada, aquest dijous volia dedicar el post a expressions i frases fetes que m’han anat venint al cap.
La primera la podem emprar molt en aquest país perquè tendim a l’exageració contínuament. En alemany, quan es porta una cosa a l’extrem i s’exagera diuen que quelcom és zu dick aufgetragen que literalment vol dir “està escampada massa gruixut”. L’expressió ve del món de la pintura. Si posem massa color sobre el llenç o tela llavors la capa serà massa espessa i el resultat serà poc natural. I de la mateixa manera quan els alemanys exageren diuen zu dick aufgetragen. Jo per exemple probablement he exagerat una mica la manca de temps quan treballo. Tinc les meves estones lliures, poques, i ben segur em permeten fer les activitats que m’abelleixen, això sí, cronometrada. Per posar-vos un altre exemple de com es pot utilitzar aquesta frase us puc dir que de vegades veiem una pel·lícula fantàstica i de cop i ha un detall que sembla massa apegalós o romàntic o senzillament exagerat per semblar realista. En aquests casos també diem que sembla zu dick aufgetragen. Per nosaltres és fer-ne un gra massa.
Adesiara no estem del tot lúcids i fem quelcom que engega a fer punyetes tota la nostra feina prèvia en algun sentit. Potser hem treballat per un projecte i en el darrer moment hem fet un pas en fals i ho hem espatllat. Si és així en alemany diríem que wir setzen etwas in den Sand, és a dir que “ho posem en sorra” o que “ho colguem en sorra”. Molt probablement quan fem aquestes atzagaiades que ho engeguen tot en orris no ho fem volent. Perquè altrament ens hauríem de demanar si no som el que els alemanys diuen dumm wie Brot, que literalment significa ximple com el pa.
Quan a una persona se l’enreda els alemanys diuen que se la porta pel nas, an der Nase rumführen. Curiosament el nas és una part del cos que molt utilitzada per fer locucions perquè sense rumiar gaire em venen al cap les expressions sich an selber Nase fassen, jemandem etwas unter der Nase reiben, die Nase über etwas rümpfen, die Nase hineinstecken, die Nase voll von etwas haben, auf der Nase liegen, jemandem eine Lange Nase machen i auf die Nase fallen. I si pensés un xic més, segur que encara me’n vindrien al cap un parell més.
Explico primer les que s’assemblen a les nostres locucions. La de auf der Nase liegen és molt similar a la nostra expressió tenir quelcom als nassos. La utilitzem quan tenim una cosa molt prop i no la veiem. La de die Nase hineinstecken, que vol dir literalment introduir el nostre nas a algun lloc, és una locució que també existeix en anglès, en castellà i en català. Quan ens posem en els assumptes dels altres hi posem el nas. De la mateixa manera die Nase über etwas rumpfen és una locució idèntica a la d’arrugar el nas. Els alemanys quan arruguen el nas sobre una cosa o una persona no és que no ho vegin clar, sinó que no en parlen gens bé. I la expressió unter der Nase reiben també ens és molt propera perquè nosaltres refreguem també pels nassos coses quan cal. La diferència és que els nostres veïns de l’Europa central diuen que ho refreguen sota el nas i no pels nassos.
La resta de locucions d’avui ja no s’assemblen a les nostres. La de jemandem eine lange Nase machen significa literalment “fer-li a algú un nas llarg” i s’empra en el sentit de ridiculitzar a algú.
També té un sentit negatiu la de auf die Nase fallen que seria caure de nassos però que s’utilitza en sentit figurat per dir que un ha fracassat, que s’ha equivocat.
No obstant, vull recalcar l’aspecte més positiu de l’error perquè precisament equivocant-nos és com aprenem i el fracàs pertany al procés d’aprenentatge d’una persona. Com va dir George M. Moore, i el cito textualment “a winner is just a looser who tried one more time”, és a dir “un guanyador és només un perdedor que ho va intentar un cop més”.
I per acabar avui amb les locucions que tenen per tema el nas, he de comentar la de sich selber an die Nase fassen, que s’empra quan un ha de fer una autocrítica. Vol dir literalment tocar-se un mateix el nas. Si jo per exemple parlo de veure els errors o els fracassos com a part de l’aprenentatge però no soc capaç de prendre’m gaire bé el fet que les coses no em surtin bé, llavors diria en alemany ich kann mir selber die Nase fassen, em puc tocar el nas.
Bé, i tot i que sé que per avui han estat moltes locucions noves, encara m’agradaria comentar un adjectiu que conté la paraula “nas” i és hochnässig. Una persona de “nas alt” és una persona arrogant, altiva. Òbviament no cal ni dir que l’adjectiu és molt negatiu.
I com que a mi la negativitat no m’agrada, em quedo amb els meus propòsits de l’estiu: reprendre l’estudi de l’àrab, acabar la tercera novel·la que reposa des de fa pràcticament un any, llegir un parell de llibres aquest estiu i enllestir molts temes administratius que tinc pendents. Tot, evidentment ohne Hast, ohne Rast o amb Eile mit Weile que venen a ser allò que els castellans transmeten amb sin prisa pero sin pausa. I és que les vacances estan per arribar allà on no arribem normalment però sense mirar gaire el rellotge. Em demano si aquest dissabte tindré també la meravellosa sensació que he tingut sovint quan plego de la feina de que el temps es multiplica. Ja us ho faré saber. Fins la setmana vinent uns desitjo una mica de fresca.

El que penso en alemany a l’estiu…

platja

Des de fa dies m’ha amarat la sensació plaent que m’avisa de que per fi ha arribat l’estiu. Ho fa en part el fet que he alliberat els meus peus de les botes d’hivern en què els enclaustro d’octubre fins a maig i m’he posat les sandàlies que ja tenia ganes de portar. I els pantalons també descansaran durant uns mesos perquè les meves cames necessiten respirar i veure el sol, que aquest any s’ha anat a amagant i ens ha deixat portar jaqueta fins ben tard.
Però després d’un maig d’ara plou i ara no i de temperatures més aviat baixes, la calor ha donat un petó a la ciutat de Barcelona i la platja s’ha omplert de gent amb ganes de gaudir-la. I jo que frueixo d’un recorregut pel Passeig Marítim barceloní cada dia no puc evitar observar amb curiositat els personatges que ronden prop del mar. Els corredors s’han multiplicat miraculosament i molts d’ells fan esport amb la mínima expressió de roba, però tots amb esperit de superació. Curiosament els que veig córrer, tant si són prims com grassos, musculosos o no, em fan pensar en una locució alemanya molt castissa per designar les persones que es cuiden i fan esport i estan en forma “ fit wie ein Turnschu” que literalment vol dir “ en forma com una vamba. Si les vambes estan o no “en forma” és discutible, però en tot cas la gent que les porta sol practicar esport.
Ara bé. L’estiu té moltíssims aspectes bons però també en té de negatius. En aquesta època més que mai la publicitat ens atabala amb anuncis de teràpies d’estètica per aconseguir cossos de pel·lícula amb programes de liposucció i dietes exòtiques. Ens bombardegen desvergonyidament amb el missatge de que s’ha de exhibir una pell bronzejada per complir amb els cànons actuals. I tot això a mi em sobra i em cansa i el que sento quan m’intenten imposar unes mides “ideals” em fa pensar en una expressió alemanya que reflecteix el que sento. I és que l’afany de la societat per fer que ens adaptem als cànons “hängt mir zum Hals raus”, que literalment vindria a dir que em penja i surt del coll. Aquesta expressió tan estranya es podria explicar perquè quan quelcom ens irrita molt i el nostre pols s’accelera, podem arribar a notar-lo en les venes del coll. I no sé si n’heu tingut mai l’oportunitat però a algunes persones tenen les venes i artèries molt marcades i llavors, quan estan molt nervioses o irritades, es pot arribar a veure el seu pols a les venes del coll. En tot cas a mi les campanyes publicitàries que volen homogeneïtzar-nos i a sobre provocar-nos una inseguretat continuada per fer-nos consumidors de teràpies que prometen fer-nos propers als ideals de bellesa moderns em treuen de polleguera. Com diuen en alemany aquestes campanyes “ bringen mich auf die Palme”, em porten sobre la palmera. Aquesta frase feta la he interpretada jo sempre de la següent manera: Quan algú ja està tip de tot i es vol amagar prefereix pujar a un arbre que seguir al terra on el puguin trobar. Em recorda a la nostra “enfilar-se per les parets” que s’empra quan una cosa posa molt nerviós i un perd la calma. Els alemanys no fan res amb les parets però acaben sobre palmeres en aquestes situacions.
No obstant la pressió estètica, els estius a mi aquí em porten sempre moments molt bons moments i també em retornen persones entranyables que arriben a la ciutat durant la època de les nits xardoroses. Entre aquestes persones hi ha una parella de l’Argentina a qui coneix tot el barri. A ells els dec haver pogut escriure dos posts sobre el Lunfardo. La Susi i el Tito són uns argentins meravellosos que s’han guanyat l’estima de tots nosaltres aquí per la seva frescor i espontaneïtat. Jo crec que hi ha gent que no els ha conegut mai personalment però que pot deduir que són els “argentins” que estiuegen al Poblenou. Són “bekannt wie ein bunter Hund” com dirien els alemanys, és a dir, coneguts com un gos de colors. I és que els gossos multicolors destacarien de seguida com ells dos. Ja friso per poder-los trobar a la platja i conversar de tot en clau d’humor. Realment els procedents d’aquest país tenen unes ganes de viure i una salsa que necessitem els que som un xic més rancis.
I com que sóc optimista i espero no tenir cap contratemps aquest estiu i que tot em vagi “wie geschmiert” és a dir, com si estigués “untat”, si algú em demana en alemany com em va desitjo poder-li respondre “alles im Butter”. Això equival literalment a “tot en mantega” i nosaltres diríem que tot va sobre rodes o com la seda. I sabeu d’on ve ? Com moltes prové de l’Edat Mitja. En aquella època es transportaven els objectes de vidre en contenidors que anaven en carros des d’Itàlia fins Alemanya passant pels Alps. I en camí se’n trencaven moltíssims perquè no era un recorregut exactament planer. Doncs algú tingué la idea de posar mantega dins els contenidors per amortir els cops i impactes que rebien els objectes de vidre en el trajecte. I amb aquest invent tan simple es van salvar moltíssimes peces d’exportació. Per això avui dia quan tot va “en mantega” els alemanys el que estan dient és que tot va a la perfecció.
Jo espero que tot us vagi “en mantega” aquest primer cap de setmana de temperatures estiuenques que ja deixa albirar l’arribada de les vacances que tot esperem!
Una abraçada i molt bon cap de setmana.

La Llebre i la Setmana Santa. Més sobre Alemanya.

IMG-20190410-WA0003[4466]

Queda ja molt poc per la Setmana Santa i amb ella ens arriben uns dies de vacances que tots hem estat esperant amb candeletes. I quan penso en aquest període em venen al cap les mones, les samarretes de màniga curta que treia de l’armari i frisava per posar-me, les catifes de flors del corpus a Tossa i aquell aroma de primavera que fa venir ganes d’estiu. Això és el que em ve al cap quan penso en la Setmana Santa de meva infantesa i l’adolescència. Això i les ganes boges d’aprofitar els primers rajos de sol per perdre el color blanquinós de l’hivern.
Però tot va canviar quan vaig marxar a Alemanya perquè si bé la Pasqua aquí és inestable, allà encara ho és més perquè el sol ni llu encara ni escalfa. Però els alemanys ho compensen amb una simpàtica tradició que fa molt feliços als nens. Va de la següent manera: els pares amaguen pel jardí o en racons de la casa ous de xocolata que, curiosament segons la tradició, porta una llebre. Llavors els nens, o no tan nens, els han de cercar per trobar-los. Això em porta a recordar i parlar-vos d’una de les expressions alemanyes que més sovint vaig sentir quan vivia allí i que és “da liegt der Hase im Pfeffer”, que literalment significa “allí està la llebre en pebre”. L’expressió és molt antiga i s’empra quan una cosa és el rerefons d’una altra. Si jo per exemple em demano per quin motiu una persona ha arribat a un càrrec determinat i llavors algú em diu que resulta que és la neboda o la neta d’alguna persona influent, en alemany la persona que m’ho fa saber em diria “da liegt die Hase im Pfeffer”, que equivaldria a “aquí en tens el motiu”. No cal que pensem que allà el nepotisme no existeix pas perquè no és cert. Angela Merkel ha arribat on és perquè el seu pare, un sacerdot luterà de l’oest, va decidir anar a treballar a l’est i va portar amb ell tota la família. El sacerdot es va dedicar a predicar però també potser a mantenir els seus feligresos a ratlla i això indubtablement va ajudar a la seva filla a accedir a la política i esdevenir mà dreta de Kohl. O algú s’ha preguntat mai com una doctora en física es posà en un partit on els seus coneixements i estudis no lluirien gaire? En fi. Això ja són figues d’un altre paner…
Tornem a la Setmana Santa. Malgrat que és cert que aquí les campanyes publicitàries ens volen vendre vacances i creuers i operacions bikini, he de reconèixer que aquest període no està tan vinculat al consum com a Alemanya. Allí, per primer cop a la meva vida, vaig rebre un regal per celebrar la festa. I és que la societat de consum ens fa ballar contínuament al ritme que li convé a ella, o com diuen els alemanys ens fa “ nach der Pfeife tanzen”, ens fa ballar segons el seu xiulet. Quan podem fer servir aquesta darrera expressió? Doncs cada cop que ens toca fer quelcom a gust d’algú altre. Si a mi per exemple em fan canviar dates d’exàmens perquè als alumnes no els van bé les que tenia previstes, llavors jo ballo al so del xiulet dels alumnes. Si els avis moderns que fan de mainadera gratuïta pels seus nets han de triar anar a les sortides pels jubilats depenent de les necessitats laborals dels seus fills, llavors direm en alemany que aquests avis “tanzen nach de Pfeife” dels seus fills.
I de vegades, perquè la vida diària, la feina i les nostres obligacions no ens deixen temps, acabem posposant coses que volem fer per més endavant perquè no són prioritàries. Estic parlant de coses com poden ser anar a visitar aquell indret que sempre havíem volgut veure, o redecorar una mica casa nostra o tornar a dedicar temps a un instrument. Per aquest fenomen tan usual els alemanys també tenen una frase feta i és “ etwas auf Eis legen” que literalment es podria traduir al català com posar quelcom en gel. Curiosament els anglesos no “congelen” els seus projectes sinó més aviat al contrari perquè quan posposen quelcom diuen “ to put something in the back burner”, és a dir que ho posen al cremador posterior.
Jo, com suposo que molts de vosaltres, sovint he de congelar molts projectes per manca de temps. Per això quan arriben les vacances i encara que siguin tan curtes, em poso contenta com un gínjol perquè potser podré fer allò que mai trobo temps per fer. Aquesta sensació d’alegrar-se extremadament d’una cosa té un verb propi en alemany “frohlocken”. I jo espero que vosaltres ja estigueu pensant en les vacances i us alegreu a l’alemanya “frohlocken”. Per acabar m’agradaria recordar una dita popular de per allí: “Vorfreude ist die beste Freude” que vol dir literalment que l’alegria d’abans és la millor alegria. Prefereixo no pensar que els alemanys volen insinuar amb això que quan el moment arriba, la realitat no és tan bona com les expectatives. Senzillament crec que l’expressió ens recorda que aquells moments de felicitat que experimentem abans que passi quelcom que esperem amb il·lusió són absolutament importants i ens alegren la vida i que ens proporcionen una joia tant o més bona que la que experimentem quan arriba el moment esperat. Jo us desitjo a tots uns bons dies de vacances i evidentment bon temps perquè tradicionalment la Setmana Santa porta sorpreses!