El que penso en alemany a l’estiu…

platja

Des de fa dies m’ha amarat la sensació plaent que m’avisa de que per fi ha arribat l’estiu. Ho fa en part el fet que he alliberat els meus peus de les botes d’hivern en què els enclaustro d’octubre fins a maig i m’he posat les sandàlies que ja tenia ganes de portar. I els pantalons també descansaran durant uns mesos perquè les meves cames necessiten respirar i veure el sol, que aquest any s’ha anat a amagant i ens ha deixat portar jaqueta fins ben tard.
Però després d’un maig d’ara plou i ara no i de temperatures més aviat baixes, la calor ha donat un petó a la ciutat de Barcelona i la platja s’ha omplert de gent amb ganes de gaudir-la. I jo que frueixo d’un recorregut pel Passeig Marítim barceloní cada dia no puc evitar observar amb curiositat els personatges que ronden prop del mar. Els corredors s’han multiplicat miraculosament i molts d’ells fan esport amb la mínima expressió de roba, però tots amb esperit de superació. Curiosament els que veig córrer, tant si són prims com grassos, musculosos o no, em fan pensar en una locució alemanya molt castissa per designar les persones que es cuiden i fan esport i estan en forma “ fit wie ein Turnschu” que literalment vol dir “ en forma com una vamba. Si les vambes estan o no “en forma” és discutible, però en tot cas la gent que les porta sol practicar esport.
Ara bé. L’estiu té moltíssims aspectes bons però també en té de negatius. En aquesta època més que mai la publicitat ens atabala amb anuncis de teràpies d’estètica per aconseguir cossos de pel·lícula amb programes de liposucció i dietes exòtiques. Ens bombardegen desvergonyidament amb el missatge de que s’ha de exhibir una pell bronzejada per complir amb els cànons actuals. I tot això a mi em sobra i em cansa i el que sento quan m’intenten imposar unes mides “ideals” em fa pensar en una expressió alemanya que reflecteix el que sento. I és que l’afany de la societat per fer que ens adaptem als cànons “hängt mir zum Hals raus”, que literalment vindria a dir que em penja i surt del coll. Aquesta expressió tan estranya es podria explicar perquè quan quelcom ens irrita molt i el nostre pols s’accelera, podem arribar a notar-lo en les venes del coll. I no sé si n’heu tingut mai l’oportunitat però a algunes persones tenen les venes i artèries molt marcades i llavors, quan estan molt nervioses o irritades, es pot arribar a veure el seu pols a les venes del coll. En tot cas a mi les campanyes publicitàries que volen homogeneïtzar-nos i a sobre provocar-nos una inseguretat continuada per fer-nos consumidors de teràpies que prometen fer-nos propers als ideals de bellesa moderns em treuen de polleguera. Com diuen en alemany aquestes campanyes “ bringen mich auf die Palme”, em porten sobre la palmera. Aquesta frase feta la he interpretada jo sempre de la següent manera: Quan algú ja està tip de tot i es vol amagar prefereix pujar a un arbre que seguir al terra on el puguin trobar. Em recorda a la nostra “enfilar-se per les parets” que s’empra quan una cosa posa molt nerviós i un perd la calma. Els alemanys no fan res amb les parets però acaben sobre palmeres en aquestes situacions.
No obstant la pressió estètica, els estius a mi aquí em porten sempre moments molt bons moments i també em retornen persones entranyables que arriben a la ciutat durant la època de les nits xardoroses. Entre aquestes persones hi ha una parella de l’Argentina a qui coneix tot el barri. A ells els dec haver pogut escriure dos posts sobre el Lunfardo. La Susi i el Tito són uns argentins meravellosos que s’han guanyat l’estima de tots nosaltres aquí per la seva frescor i espontaneïtat. Jo crec que hi ha gent que no els ha conegut mai personalment però que pot deduir que són els “argentins” que estiuegen al Poblenou. Són “bekannt wie ein bunter Hund” com dirien els alemanys, és a dir, coneguts com un gos de colors. I és que els gossos multicolors destacarien de seguida com ells dos. Ja friso per poder-los trobar a la platja i conversar de tot en clau d’humor. Realment els procedents d’aquest país tenen unes ganes de viure i una salsa que necessitem els que som un xic més rancis.
I com que sóc optimista i espero no tenir cap contratemps aquest estiu i que tot em vagi “wie geschmiert” és a dir, com si estigués “untat”, si algú em demana en alemany com em va desitjo poder-li respondre “alles im Butter”. Això equival literalment a “tot en mantega” i nosaltres diríem que tot va sobre rodes o com la seda. I sabeu d’on ve ? Com moltes prové de l’Edat Mitja. En aquella època es transportaven els objectes de vidre en contenidors que anaven en carros des d’Itàlia fins Alemanya passant pels Alps. I en camí se’n trencaven moltíssims perquè no era un recorregut exactament planer. Doncs algú tingué la idea de posar mantega dins els contenidors per amortir els cops i impactes que rebien els objectes de vidre en el trajecte. I amb aquest invent tan simple es van salvar moltíssimes peces d’exportació. Per això avui dia quan tot va “en mantega” els alemanys el que estan dient és que tot va a la perfecció.
Jo espero que tot us vagi “en mantega” aquest primer cap de setmana de temperatures estiuenques que ja deixa albirar l’arribada de les vacances que tot esperem!
Una abraçada i molt bon cap de setmana.

La Llebre i la Setmana Santa. Més sobre Alemanya.

IMG-20190410-WA0003[4466]

Queda ja molt poc per la Setmana Santa i amb ella ens arriben uns dies de vacances que tots hem estat esperant amb candeletes. I quan penso en aquest període em venen al cap les mones, les samarretes de màniga curta que treia de l’armari i frisava per posar-me, les catifes de flors del corpus a Tossa i aquell aroma de primavera que fa venir ganes d’estiu. Això és el que em ve al cap quan penso en la Setmana Santa de meva infantesa i l’adolescència. Això i les ganes boges d’aprofitar els primers rajos de sol per perdre el color blanquinós de l’hivern.
Però tot va canviar quan vaig marxar a Alemanya perquè si bé la Pasqua aquí és inestable, allà encara ho és més perquè el sol ni llu encara ni escalfa. Però els alemanys ho compensen amb una simpàtica tradició que fa molt feliços als nens. Va de la següent manera: els pares amaguen pel jardí o en racons de la casa ous de xocolata que, curiosament segons la tradició, porta una llebre. Llavors els nens, o no tan nens, els han de cercar per trobar-los. Això em porta a recordar i parlar-vos d’una de les expressions alemanyes que més sovint vaig sentir quan vivia allí i que és “da liegt der Hase im Pfeffer”, que literalment significa “allí està la llebre en pebre”. L’expressió és molt antiga i s’empra quan una cosa és el rerefons d’una altra. Si jo per exemple em demano per quin motiu una persona ha arribat a un càrrec determinat i llavors algú em diu que resulta que és la neboda o la neta d’alguna persona influent, en alemany la persona que m’ho fa saber em diria “da liegt die Hase im Pfeffer”, que equivaldria a “aquí en tens el motiu”. No cal que pensem que allà el nepotisme no existeix pas perquè no és cert. Angela Merkel ha arribat on és perquè el seu pare, un sacerdot luterà de l’oest, va decidir anar a treballar a l’est i va portar amb ell tota la família. El sacerdot es va dedicar a predicar però també potser a mantenir els seus feligresos a ratlla i això indubtablement va ajudar a la seva filla a accedir a la política i esdevenir mà dreta de Kohl. O algú s’ha preguntat mai com una doctora en física es posà en un partit on els seus coneixements i estudis no lluirien gaire? En fi. Això ja són figues d’un altre paner…
Tornem a la Setmana Santa. Malgrat que és cert que aquí les campanyes publicitàries ens volen vendre vacances i creuers i operacions bikini, he de reconèixer que aquest període no està tan vinculat al consum com a Alemanya. Allí, per primer cop a la meva vida, vaig rebre un regal per celebrar la festa. I és que la societat de consum ens fa ballar contínuament al ritme que li convé a ella, o com diuen els alemanys ens fa “ nach der Pfeife tanzen”, ens fa ballar segons el seu xiulet. Quan podem fer servir aquesta darrera expressió? Doncs cada cop que ens toca fer quelcom a gust d’algú altre. Si a mi per exemple em fan canviar dates d’exàmens perquè als alumnes no els van bé les que tenia previstes, llavors jo ballo al so del xiulet dels alumnes. Si els avis moderns que fan de mainadera gratuïta pels seus nets han de triar anar a les sortides pels jubilats depenent de les necessitats laborals dels seus fills, llavors direm en alemany que aquests avis “tanzen nach de Pfeife” dels seus fills.
I de vegades, perquè la vida diària, la feina i les nostres obligacions no ens deixen temps, acabem posposant coses que volem fer per més endavant perquè no són prioritàries. Estic parlant de coses com poden ser anar a visitar aquell indret que sempre havíem volgut veure, o redecorar una mica casa nostra o tornar a dedicar temps a un instrument. Per aquest fenomen tan usual els alemanys també tenen una frase feta i és “ etwas auf Eis legen” que literalment es podria traduir al català com posar quelcom en gel. Curiosament els anglesos no “congelen” els seus projectes sinó més aviat al contrari perquè quan posposen quelcom diuen “ to put something in the back burner”, és a dir que ho posen al cremador posterior.
Jo, com suposo que molts de vosaltres, sovint he de congelar molts projectes per manca de temps. Per això quan arriben les vacances i encara que siguin tan curtes, em poso contenta com un gínjol perquè potser podré fer allò que mai trobo temps per fer. Aquesta sensació d’alegrar-se extremadament d’una cosa té un verb propi en alemany “frohlocken”. I jo espero que vosaltres ja estigueu pensant en les vacances i us alegreu a l’alemanya “frohlocken”. Per acabar m’agradaria recordar una dita popular de per allí: “Vorfreude ist die beste Freude” que vol dir literalment que l’alegria d’abans és la millor alegria. Prefereixo no pensar que els alemanys volen insinuar amb això que quan el moment arriba, la realitat no és tan bona com les expectatives. Senzillament crec que l’expressió ens recorda que aquells moments de felicitat que experimentem abans que passi quelcom que esperem amb il·lusió són absolutament importants i ens alegren la vida i que ens proporcionen una joia tant o més bona que la que experimentem quan arriba el moment esperat. Jo us desitjo a tots uns bons dies de vacances i evidentment bon temps perquè tradicionalment la Setmana Santa porta sorpreses!

Canvis de casa i mostassa per expressar opinions: els alemanys i les seves locucions curioses.

IMG_20190227_203621_resized_20190227_083642627[4297]

Aquesta setmana a l’edifici on visc a Poblenou hem tornat a tenir moviment. I amb això vull dir que he vist gent que no conec de res a l’escala i que suposo deuen ser veïns nous. Aquí a moltes altres cases amb habitatges de lloguer a Barcelona hi ha un gran moviment de personal perquè cada cop que s’acaben els contractes, els propietaris aprofiten per apujar els lloguers desorbitadament. Ja havia parlat una vegada del fet de que a Europa viure de lloguer és força més normal que al nostre país, senzillament perquè resulta més pràctic i flexible que el tema de les hipoteques. I si pensem bé, llogar indefinidament per un preu raonable ens dona la possibilitat de canviar de domicili ràpidament si trobem una nova feina o si la nostra situació familiar es modifica. El pis de lloguer s’adapta a nosaltres i això a Europa ho saben perfectament. Aquí evidentment els lloguers són tan cars que la millor opció és casar-se amb un banc amb una hipoteca que pesa sobre la majoria de ciutadans com una llosa. Però històricament la gent ha comprat sempre propietats? Més aviat no. Els meus pares per exemple van viure de petits sempre en pisos de lloguer. L’adquisició de l’habitatge és un fenomen més aviat recent. La veritat és que la condició humana és força nòmada perquè la vida comporta canvis i ens hem d’adaptar. Hi ha hagut immigracions del camp a la ciutat, d’una ciutat a una altra i fins i tot d’una país a un altre. Qui no ha llegit les novel·les de Noah Gordon per adonar-se que néixer, créixer i morir en un mateix indret és força estrany? Aquest anar amunt i avall i traslladar-se d’un lloc a un altre és quelcom que sempre em va admirar dels alemanys. Tots els que conec han canviat de feina i de ciutat vàries vegades a la vida sense que els hagi suposat cap mena de trasbals. Es veu que són més adaptables que nosaltres en aquest sentit i aquest tarannà es fa palès fins i tot en diverses locucions. A Alemanya quan un es trasllada amb tota la família d’un lloc a un altre es diu que un es trasllada “mit Kind und Kegel”. Literalment ho podem traduir com “amb nen i con”. Ara us demanareu d’on surt això del con i no m’estranyarà gens. “Kegel” és la figura geomètrica del con, però en aquesta expressió “Kegel” designa el nen extra-matrimonial. Així doncs els alemanys quan es traslladen ho fan amb els nens nascut dins i fora del matrimoni.
A Alemanya no és gens poc comú que tota la família canvi de domicili quan el cap de família troba una feina a una altra ciutat. Quan vaig viure a la Louisenstrasse a Dresden vaig tenir la sort de que els meus veïns del pis de sota fossin un simpàtica família jove, els Voβ. Quan vaig entrar a viure al pis eren tres, la Susanne que estava d’excedència maternal per tercer any, el Till que era un cantant d’òpera que mantenia la família i l’Adrian, un nen molt dolç i xerraire que em va robar el cor. En el meu any i mig al pis, la Susanne i el Till van tenir un segon fill a qui van anomenar Serafin i la Susanne va començar la seva segona excedència maternal. El Till mantenia com podia la família de quatre i anava i venia a Dresden perquè els contractes com a cantant d’òpera no són una meravella es veu. Però quan per fi li van oferir una feina per dos anys— i dos anys no són res— el Till es va traslladar com diuen a Alemanya “mit Kind und Kegel” cap a una altra ciutat amb tota la seva família. I em consta per la nostra darrera conversa que la Susanne tornava a estar embarassada de bessonada quan van arribar a la nova ciutat. Les bessones van ser nenes. Els Voβ sí que són un exemple típic del que és traslladar-se “mit Kind und Kegel” i també d’anar amb “Sack und Pack” d’un lloc a un altre. Aquesta darrera locució vol dir literalment “amb sac i paquet” i es refereix més a les pertinences personals que un porta d’un lloc a un altre quan canvia de domicili.
Jo he hagut de traslladar-me “mit Sack und Pack” diverses vegades a la meva vida i tinc força clar que com menys coses tinguem, molt més flexibles som i més fàcil és fer els inevitables i pesadíssims trasllats.
Els Voβ són una família entranyable que ha lluitat molt per mantenir-se unida i el Till i la Susanne una parella encantadora que s’ho han passat prou prim per tirar quatre fills endavant. No els va ser fàcil canviar de pis i traslladar-se a una nova ciutat sobre tot quan el Till només tenia un contracte de duració determinada. La subsistència de la família depenia de la feina del pare i amb cinc boques per alimentar, per molt que a Alemanya a les dones amb permís maternal els paguin un sou, la situació de la família estava penjada d’un fil, o com diuen els Alemanys “hing am seidenem Faden” estava penjada d’un fil de seda. Com podeu reconèixer aquesta expressió alemanya és molt similar a la nostra, amb la notable diferència és que pels alemanys el fil és de seda i per nosaltres no.
Sovint em demano si no hi hauria més dones que decidirien treballar a temps parcial per ocupar-se dels fills si la legislació a la península Ibèrica fos una altra. A països com a França o Alemanya les dones tenen la possibilitat de quedar-se a casa amb els infants més temps i d’optar a jornades a temps parcial per assegurar-se que els menuts de la família estan ben atesos. Aquí en canvi la legislació ens desprotegeix. Si volem fills les dones tenim una baixa per maternitat escarransida que amb prou feines ens deixa recuperar-nos del part. La incorporació a la feina es fa als pocs mesos del naixement i per tant les dones amb nadons a casa van a treballar la seva jornada completa cansadíssimes per atendre els petits com cal. I encara que els marits ajudin el desgast és enorme. Probablement hi hauria més dones treballant a jornada parcial si les lleis i les empreses ho permetessin i potser els nens estarien més equilibrats si tinguessin més atenció maternal i més quietud durant els primers anys de la seva vida. Sóc conscient que molts companys i companyes afirmen que els nadons s’espavilen molt a les llars d’infants però sempre he pensat que el cervell d’un infant o hauria d’estar exposat a cap mena d’estrès per poder desenvolupar-se adequadament. A més, crec que durant els primers anys de la vida d’un nen, aquest necessita establir un vincle que li permeti descobrir les emocions. Que un nadó hagi de canviar d’ambient, d’entorn i de cuidadors és quelcom que em preocupa. Òbviament de la manera que estan fetes les lleis aquí cap dona pot estar més de cinc mesos amb el nadó, però, i si la llei i el finançament els permetés estar amb els fills més temps? Un any o dos com mínim? Segur que les mares anirien menys cansades i que tindríem uns nens un pèl més tranquils. Sé que no hauria de donar la meva opinió perquè és perillós. Expressar les conviccions està mal vist i ho entenc. A mi ja m’ho va advertir el meu primer patró a la primera empresa on vaig treballar de secretària: «Mariona, no donis mai la teva opinió. I si te la demanen primer pregunta per quin motiu la volen!». Doncs bé, jo acabo d’expressar una opinió incòmoda. Però si més no, intento no anar opinant sempre sobre qualsevol tema, i encara menys si no m’han demanat el parer. Com dirien els alemanys no sóc una persona que hagi de donar la pròpia mostassa.
Aquesta locució alemanya ve de l’època en que la mostassa era un producte molt poc comú. En aquells moments els propietaris de restaurants i fondes posaven una mica de mostassa a tots els seu plats per fer-los especials i exclusius fins i tot quan no s’esqueia. D’aquí que quan algú es posa en una conversa inoportunament o vol expressar la seva opinió sense que li demanin es diu en alemany “den eigenen Senf dazugeben”, donar la va pròpia mostassa.
Doncs bé. Ara ja sabeu que expressions noves en alemany que espero que tingueu l’oportunitat de fer servir alguna vegada. Us desitjo bona setmana. Jo fins la setmana vinent practicaré mètodes per evitar donar l’opinió fins i tot quan me la demanen. Ben segur que m’estalviarà una pila de problemes…

Expressions alemanyes que m’enamoren.

 

IMG-20181218-WA0002

I aquest dijous previ a un divendres que serà d’allò més calentet però no pas degut a la meteorologia vull variar una mica el tema del meu post per donar temps a qui segueix “La Porta” per llegir totes les parts però també per reprendre el fil dels posts lingüístics, que em manquen. Avui escriuré només sobre tres expressions alemanyes que em semblen molt curioses, una de les quals em portarà a parlar del Nadal. No podia faltar una referència a aquestes festes tan entranyables amb un origen tan pagà just cinc dies abans de la diada.
Començaré avui amb una expressió que tant es pot fer servir en sentit positiu com negatiu. Si jo vull dir en alemany que he hagut d’esperar molt de temps, per exemple a la cua d’un supermercat per pagar i marxar a casa, llavors sentireu que dura “ewig und drei Tage”, que literalment vol dir una eternitat i tres dies. Sempre m’ha semblat curiós que si quelcom es fa llarg i la espera li sembla a un una eternitat que a més s’hagin d’afegir tres dies. Doncs bé, resulta que aquesta locució té el seu origen en el llenguatge del dret mercantil i es referia durant l’Edat mitjana al període que s’ha d’esperar per considerar una transacció com una compra-venda o una herència com a indisputable. En aquella època per donar una transacció com a vàlida s’havia d’esperar “ewig”, literalment una eternitat, però que en realitat era un període d’un any i sis setmanes i “drei Tage” que eren els tres dies que durava la reunió de la institució legal que representava el districte en què es duia a terme la transacció. El concepte de “tres dies i una eternitat” ens pot suggerir una espera llarga i feixuga però la locució també es pot emprar de manera positiva com quan en una parella un dels dos membres li diu a l’altre que se l’estimarà “auf ewig und drei Tage”, per sempre i tres dies. Els anglesos tenen una locució sospitosament propera a l’alemanya que diu “forever and a day”, literalment per sempre i un dia. Hagués pogut posar la mà al foc que les dues expressions provenen de la germànica però sembla ser que l’expressió la va posar de moda el mateix Shakespeare. Bé, i tot i que sembla que l’escriptor anglès només tenia coneixements de llatí i grec i no pas del germànic continental, potser en aquella època la llei mercantil contemplava el període per fer-se enrere d’una transacció com a “un any, sis setmanes i un dia”. O potser només és una estranya coincidència que aquestes llengües tan properes mantinguin locucions tan similars. En tot cas m’agradaria assenyalar el fet que els pobles germànics tenien el seu propi codi de lleis i que la llei germànica diferia de la romana.
Però no vull entrar avui en temes de dret romà o germànic. Seria prou difícil esbrinar els codis mercantils vigents a l’època de Shakespeare.
Vull passar ara a una frase feta que em va semblar molt gràfica i curiosa la primera vegada que la vaig sentir no fa gaire. És la de “auf etwas schielen”, que es fa un pèl difícil de traduir. En primer lloc perquè no he sentit gaire sovint el verb “guerxejar” en català tot i que el podem trobar dintre dels de la llista del famós “Els verbs catalans conjugats” del Xuriguera. Tanmateix sembla ser que els alemanys poden “guerxejar per quelcom” que vol dir, tenir quelcom com a objectiu en ment. Jo per exemple puc “guerxejar” per una cosa que fa temps que vaig veure a la botiga però encara no em puc permetre i mentre vaig fent caixa passo per l’establiment per veure-la. Podem “guerxejar” per una posició a la feina que ens agradaria, o per fer realitat un dels nostres somnis. En tot cas em sembla una frase feta molt gràfica perquè ens podem imaginar una persona mirant de cua d’ull una cosa que li abelleix i que cobeja.
La darrera frase feta de la que us vull parlar té un sentit més negatiu que positiu però prové d’una tradició pagana molt interessant i per això us la vull donar a conèixer. Quan a Alemanya una persona no té sort o èxit a la vida o no acaba d’arribar allà on voldria, els alemanys diuen que aquesta persona “kommt auf  keinen grünen Zweig” és a dir que no arriba —a aconseguir— cap branca verda. Com es pot entendre aquesta frase feta? Haurem de situar-nos a l’època pre-cristiana quan les tribus germàniques i escandinaves adoraven a les forces de la natura i consideraven alguns arbres com a sagrats. Cal pensar que en latituds on hi fa molt fred i l’hivern és llarg i dur l’home devia contemplar les arbres que no perdien la fulla i els devia considerar sobrenaturals. Per això els escandinaus i els nòrdics adoraven al déu de la fertilitat tot talant un arbre i cremant-ne el tronc i oferint-li sacrificis per tal que continués donant fruits. Alguns dels arbres que no perdien la fulla en l’època més dura de l’any eren considerats “màgics”. Les creences populars pensaven que la llar dels esperits benèvols vivien als arbres del bosc. I ara tornem a les arrels comunes angleses i germàniques. La tradició de l’arbre de Nadal és d’origen germànic i el “green man”, l’home verd, que es considera un esperit del bosc a Anglaterra, és un dels esperits que els germànics creien que habitaven els arbres dels boscos. Eren éssers protectors i portaven bona sort. D’aquí el costum pagà germànic de que el venedor d’un terreny o casa regalés al comprador una branca de boix, teix o pi — arbres que romanen verds a l’hivern— per desitjar bona sort al que havia adquirit la propietat. Es considerava que amb la branca regalada també els esperits bons del bosc entraven a la casa o a la propietat del comprador. Òbviament el llenguatge deixa novament clar que només els que ja tenen diners o poder d’adquisició tenen sort. Els que no podien permetre’s cap terreny ni casa no arribaven mai tenir cap “branca verda”.
Així que avui dia encara podem recordar les tradicions germàniques paganes quan utilitzem frases d’ús quotidià.
Jo espero que vosaltres no hagueu d’esperar una eternitat i un dia per tal que us facin arribar una branca verda. Qui sap? potser enguany si us toca una picossada de la loteria si l’heu comprada.
En tot cas us desitjo un divendres tranquil i un bon Nadal i Sant Esteve. I si no sou religiosos sempre podeu celebrar el solstici d’hivern i el retorn de la llum. Happy Yuletide!

 

Les parts del cos en algunes expressions angleses.

IMG_20181031_205230_resized_20181031_085311803

Ja fa temps que vaig escriure una entrada de blog sobre expressions angleses molt properes a les nostres. Aquesta setmana us en vull fer arribar unes quantes que tenen en comú el fet que totes fan servir parts del cos com a metàfora. Algunes d’aquestes ens recordaran algunes de les que utilitzem en català però no totes.
Comencem per les que podem memoritzar fàcilment perquè són potser un calc semàntic. La primera és la que fem servir quan volem fer saber a algú que mantindrem un secret que ens ha dit o que no escamparem quelcom que ens han fet saber de manera confidencial. En aquest cas els anglesos diuen: “my lips are sealed” que equival a l’expressió castellana “mis labios están sellados”. La següent locució s’empra quan sentim una emoció molt forta que ens pot fer plorar volem reprimir-nos. Llavors notem una pressió estranya a la gola i d’aquí el fet que en català diguem que se’ns fa un nus a la gola. Els anglesos no diuen però que se’ls fa un nus sinó un grumoll, “to have a lump in one’s throat”. Per a la meva tranquil·litat aquesta expressió demostra que encara que no els agradi gaire demostrar els sentiments la veritat és que sí els tenen. Jo ja no recordo quan vaig tenir un “lump in my throat” per darrera vegada però suposo que si veiés més pel·lícules al cinema o anés al teatre més sovint llavors tornaria a experimentar la sensació. O potser senzillament és que hauria de deixar de controlar-me tantíssim.
Com nosaltres als anglesos si els balla pel cap un nom o una paraula que no els surt immediatament diuen que allò que cerca el seu cervell “is on the tip of one’s tongue”, està a la punta de la seva llengua. Desgraciadament aquesta expressió la fem servir cada cop més, com més grans ens fem perquè anem oblidant noms quan ja fa temps que no els utilitzem. Per això cal mantenir la memòria desperta intentant sempre aprendre coses noves.
Bé. Fins aquí les expressions d’aquest dijous que s’assemblen a les nostres. Ara ja venen les que no s’hi assemblen i són més difícils d’aprendre però immensament útils.
N’hi ha una que m’agrada especialment. És la de “to get cold feed” que vol dir literalment que se li refreden a un o una els peus. S’utilitza per aquelles ocasions en que una persona agafa por o es posa neguitosa abans de portar a terme quelcom que havia planejat i que és agosarat. El típic exemple és el matrimoni. Quanta gent no s’acolloneix unes hores abans de la boda i es faria enrere? Doncs bé, els anglesos diuen que se’ls refreden els peus. O bé quan per exemple algú decideix deixar-ho tot enrere i anar-se’n a viure fora i de cop, poc abans del viatge, pensa que potser s’ha equivocat. També poden ser situacions menys dramàtiques com quan per exemple algú ha rebut una oferta de feina i ha d’entregar la carta de comiat i el dia abans de fer-ho li venen tots els dubtes de si el que fa és el correcte o no.
I el tema de la feina em va de perles per explicar la següent expressió anglesa perquè avui dia la precarietat laboral és tan gran que molts es viuen obligats a viure “hand to mouth”, literalment de la mà a la boca. Aquesta metàfora la podem visualitzar com si a una persona tot el que li caigués de menjar a la mà s’ho posés a la boca immediatament. Les persones que viuen “hand to mouth” gasten tot el que guanyen en productes bàsics com el menjar i el lloguer i no poden estalviar. No cal que ens enganyem, desgraciadament encara molts es veuen forçats a viure d’aquesta manera perquè no tenen prou recursos per aconseguir fer guardiola. La situació és desagradable i provoca molt angoixa i lamentablement el nostre govern encara no està per arreglar temes com el nivell de vida dels que estan més avall. Òbviament un dels principals motius pels quals moltíssims han de subsistir tant sí com no “hand to mouth” són els lloguers abusius o les hipoteques desorbitades. L’habitatge s’emporta més d’un quaranta per cent dels sous de la majoria. I aquest seria potser un àmbit en que els governs podrien posar mà…
I quan algú està desesperat llavors necessita alguna altra persona que l’escolti per poder-se desfogar. Aquesta altra persona és en anglès “a shoulder to cry on”, és a dir una espatlla on poder plorar.
Malauradament sovint acabem aguantant el que no es pot aguantar que és el que els anglesos anomenen “stomach” perquè ells ho aguanten amb aquest òrgan i llavors cerquem algú per petar la xerrada i deixar anar tot el que portem dintre i ens molesta. A aquest activitat tan sana de parlar les coses amb els amics o confidents els anglesos l’anomenen “get it off one’s chest”, és a dir buidar el pap. Evidentment en el moment en què es posen les coses malament els passa que han de tenir “guts”” o “bolloks” o si es vol ser més fi “the balls” per fer quelcom, és a dir tenir els intestins, els collons o les pilotes per fer quelcom. En aquest sentit són com nosaltres.
I com podeu comprovar en aquestes expressions, tot i que els britànics tenen molt mala fama de freds no ho són tant perquè també necessiten algú per parlar de les coses i un bon amic per buscar consol quan estan malament.
Jo realment espero que a vosaltres no us calgui per a res buidar el pap aquesta setmana però potser sí que de tant en tant val la pena tenir un “lump in the throat” perquè al cap i a la fi sense les emocions la vida seria molt descafeïnada.
Bona setmana a tots!

 

El món laboral en expressions angleses.

 

IMG_20180830_181750_resized_20180830_061854337

Nois, no sé vosaltres però jo, inevitablement, ja porto una setmana fent tots els esforços haguts i per haver per no pensar en la tornada a la feina. I és que per a molts el dia tres representarà un llevar-se a una hora que el cos encara no sap treballar sense una dosis extra de cafeïna i tornar a habituar-se a la vida cronometrada de dilluns a divendres i de vegades fins i tot dissabtes i diumenges.
I com el que meu subconscient em traeix contínuament totes les expressions de les que us parlaré avui tenen a veure amb el món laboral o amb alguna professió. Es veu que la paraula work pul·lula pel meu cervell i va llençant missatges tot el dia. No dec ser la única que està així. Un gran consol.
Doncs bé, ara al setembre qui més qui menys començarà amb energies renovades i una dosis extra de bon humor, però a mida que passin les setmanes anirem acaramullant tensions i nervis i en algun moment haurem de cercar una manera de calmar-nos i baixar revolucions. Per designar el fet de descarregar tensió els anglesos diuen “to work off steam” o bé “to let off steam”, deixar anar vapor. I és cert que de vegades he sentit com si el meu cos fos una autèntica olla a pressió que va acumulant un vapor dintre que la pot fer petar, i per això la frase feta anglesa em sembla molt adequada. Cadascú té una manera diferent de lluitar contra els nervis i la pressió. A mi em va bé l’esport i sobre tot les trobades amb els amics de debò, amb aquells amb qui puc ser sincera i parlar de tot.
La següent locució que conté aquesta paraula maleïda “work” és “nasty piece of work” que voldria dir un “treball brut” i la veritat és que no es refereix a cap feina en concret sinó que s’aplica a les persones que tenen un mal caràcter o són cruels i falses. De “nasty pieces of work” en tomben forces pel món però l’avantatge és que se les reconeix de seguida.
I ara bé una expressió molt útil que designa una pràctica habitual a tot arreu, “jobs for the boys”—treballs pels nois— l’equivalent al castelà “enchufismo” i l’alemany “Vitamin B”, en què B és “Beziehungen”, és a dir relacions. El “job for the boys” és el nepotisme infinit que fa que la gent més qualificada no sempre aconsegueixi els millors càrrecs. Cal caure bé a algú per escalar posicions i això és tan veritat a la Península Ibèrica com a Anglaterra es veu.
I si no li donen a un “jobs for the boys” potser acabi un treballant per quatre xavos i com diuen els anglesos tan pobre com un ratolí d’esglèsia, “as poor as a church mouse”. Hem d’agrair que s’expressin com nosaltres en aquest cas. Recordem que els castellans diuen “ más pobre que una rata”.
I en el món laboral ja sabem que els que tenen millors cartes són els que no es desvien ni un pèl de les normes i regulacions establertes, és a dir els que “go by the book” van segons el llibre. I encara tenen més bones cartes aquells que mai, però mai, ni en el pitjor dels casos diuen absolutament res dolent del seu lloc de treball perquè fan el que els anglesos anomenen “pay the lip service” és a dir que compleixen el servei dels llavis. S’ha d’interpretar com que fan veure que van a favor de quelcom que no sempre els agrada o els sembla ètic.
I de vegades en una societat corrupta, quan es fan servir les influències per aconseguir una feina, el que passa és que el que els britànics designen com “the poacher turned gamekeeper” que literalment significa el caçador furtiu convertit en guarda forestal. S’utilitza quan algú amb antecedents sospitosos aconsegueix un lloc de responsabilitat. Aquí el cas més clar seria el de la conegudíssima Cristina Cifuentes amb el seu màster en dret autonòmic… crec que us ha quedat clara la locució oi?
La següent és la de “hungry as a hunter” que literalment en català és afamat com un caçador. Es veu que per aquelles terres es considera que el caçador ha de fer recorreguts molt llargs i passar moltes hores al bosc per aconseguir la seva presa i per tant sovint passa gana. Cal recalcar en aquest cas que els nostres veïns ibèrics diuen “pasar más hambre que un maestro de escuela” que ja diu molt de la poca consideració que ha gaudit el nostre ofici en aquest país anomenat Espanya. No obstant, per trobar-li una gran avantatge a la maltractada professió m’agradaria esmentar de passada que és l’únic en què mai es va fer una distinció salarial entre homes i dones.
I per acabar us vull donar ànims a tots i totes per la tornada a la rutina del món laboral. Pels que comenceu dilluns us desitjo uns bons dies de descans encara, ja sabeu allò que es diu de que el treball dignifica a l’home i la locució anglesa “work is a necessari evil”, la feina és un mal necessari.
Ànims, que els necessitem!

Expressions alemanyes pel dia a dia.

IMG_20180731_155734_resized_20180731_040241845

I segueixo entestada en demostrar com d’acolorida és la llengua alemanya amb totes les seves frases fetes i locucions. Avui en tinc set de noves per vosaltres, totes elles de temàtica diferent.
Començaré amb les que tenen un sentit negatiu perquè m’agrada donar un toc d’optimisme als meus posts i si ho fes al revés l’efecte no seria bo.
La primera és una expressió que fem servir quan una persona ha aconseguit fer una cosa després de molts esforços i el resultat ha estat suficient però no excel·lent. És la típica locució emprada per les notes dels exàmens perquè quan en alemany diem que una persona ha aprovat “Mit Ach und Krach”, literalment amb “ah i soroll”, vol dir que li ha costat moltíssim treure’s una matèria i que li ha anat dels pèls aprovar-la. Aquells per exemple que han de repetir l’examen pràctic de conducció diverses vegades i al final el passen, aprovem amb “Ach und Krach”, que és exactament el contrari a passar l’examen “mit links”, és a dir, amb l’esquerra. En aquest cas hem d’entendre que vol dir fer les coses amb la mà que no ens és habitual— el món està pensat per la majoria i aquesta és dretana— i si algú fa les coses “amb l’esquerra” vol dir que té tantíssim talent que fins i tot en males condicions les fa sense problemes.
La següent locució té una traducció al català i castellà que fem servir moltíssim avui dia. Quan quelcom ens resulta poc creïble i molt sorprenent, en català diem automàticament “què fort!”. Doncs per expressar el mateix nivell d’estupefacció els alemanys diuen “das ist der Hammer!”, que literalment vol dir “és el martell”, a saber si pensen en el martell del déu Thor, que tenia una força destructiva total.
Quan per exemple una persona està en una mala situació però troba una sortida a aquesta, els germànics diuen “Glück im Unglück” que vol dir “sort en la desgràcia”. Per exemple, un no porta paraigües perquè quan ha sortit de casa feia un sol espectacular i de cop l’enxampa una tempesta d’estiu. Però, “sort en la desgràcia,” dos carrers més avall hi ha un mercat cobert on poder-se aixoplugar.
I com que ja us he fet pensar en la imatge de l’aigua ara ja us puc explicar la següent expressió que és “vom Regen in die Traufen kommen”, és a dir anar de la pluja al ràfec. Crec que és prou clara perquè si sortim de la pluja que ens mulla i ens posem sota el ràfec encara ens mullem més. En castellà he sentit allò de “salir de Guatemala para meterse en Guatepeor” i el seu equivalent en anglès encara el trobo més original “out of the frying pan into the fire”, que vol dir sortir de la paella per posar-se al foc.
En aquelles maleïdes ocasions en què algú ens fa una mala passada i a sobre hem de fer bona cara, els alemanys no són gaire originals i dieun: “gute Miene zum bösen Spiel machen”, és a dir posar bona cara a un mal joc. És el que els anglesos anomenen “grin and bear it”, somriu i aguanta. Els nostres veïns peninsulars queden molt bé amb allò del “ajo i agua” que no és més que un eufemisme per escurçar el “a joderse y aguantarse” o també “ a joderse y bailar” que és el que volen dir les equivalents que us he escrit en alemany i anglès. I aquest estiu si els turistes arriben carregats amb maletots immensament pesats i pensaven agafar un taxi, si el col·lectiu de conductors emprenyats segueix de vaga hauran de posar al mal temps bona cara, com diríem nosaltres de manera molt neutral.
I per anar acabant vull esmentar una expressió similar a la nostra per tal que la recordem fàcilment. Quan escapem d’una cosa o ens salvem pels pèls, els alemanys ho formulen d’una manera similar a la nostra dient que els ha anat “um ein Haar”. Sembla clara la metàfora doncs. L’equivalent anglès em sembla força difícil d’entendre perquè quan als anglesos els va d’un pèl diuen: “by the skin of one’s teeth”, per la pell de les dents. Curiós no m’ho negareu perquè les dents no tenen pell a no ser que es refereixin a les genives.
Com ja sabeu m’agrada sempre acabar amb algun pensament positiu tot i que de vegades si les coses no em van gens de cara potser no ho aconsegueixo. Però com que no és el cas no podia deixar escapar l’oportunitat d’explicar-vos la darrera expressió que vaig sentir unes cent vegades mentre vivia a Alemanya. S’empra quan una persona vol dir que n’estima a una altra amb cos i ànima. En aquest cas els alemanys diran que se l’estimen “mit Haut und Haar” amb pell i cabell.
I jo us deixo per aquesta setmana i me’n vaig a gaudir de les poques vacances que em queden perquè en un tres i no res el meu període de lleure s’haurà acabat i passaré, com gairebé tots, a tenir el cul llogat. I ja sabeu el que diu la dita oi? “qui té el cul llogat no seu quan vol”.

Expressions angleses molt animals II

20180609_122659

I com que el post de dijous passat anava d’animals i em vaig quedar amb les ganes de donar-vos a conèixer un parell d’expressions més, doncs segueixo aquesta setmana per no perdre el fil.
Ja vaig comentar fa set dies que les expressions en les que apareix el gos solen tenir una connotació lleugerament negativa. Per confirmar la regla començo amb una locució que té un sentit molt positiu “to be top dog”, ser el gos de dalt, que vol dir ser un dels millors i dominar un tema. Equivaldria a l’expressió moderna de ser un “crack”. Pel contrari, ser un “under-dog”, un gos de sota, vol dir senzillament ser el perdedor d’una lluita o inferior en força. També s’utilitza per a parlar de jerarquies dintre d’una companyia o de la societat, els “under-dogs” són els que fan la feina menys qualificada i menys ben pagada. Passem ara a una expressió molt i molt adequada per l’època de l’any en què ens trobem “dog-days”, literalment els dies “gos” que designa els dies més càlids de l’estiu, els de la canícula. És una traducció literal del llatí “caniculares dies” perquè segons la teoria romana, les setmanes més xardoroses venien determinades per l’estrella gos Sírius, que ells pensaven que contribuïa a l’escalfament del sol.
O sigui que la canícula són els dies més gos de tots els del calendari.
I com que ja sabem que els quissos quan s’enfaden borden i poden arribar a fer molt mal si mosseguen, quan dormen no convé molestar-los. I d’aquí la locució “let sleeping dogs lie”, permetre que els gossos que dormin, jeguin. S’utilitza quan és millor deixar un tema aparcat perquè pot portar problemes i equivaldria al nostre “no destapar la caixa de Pandora”. Deixar que els gossos que dormen jaguin vol dir no posar-se en problemes amb quelcom inoportú. És el que molt probablement en aquests moments la família reial espanyola desitjaria que fessin els mitjans de comunicació després de l’enrenou amb una de les amants de l’ex-monarca espanyol.
Si heu llegit el post anterior recordareu que vaig escriure diverses expressions sobre els gats. Avui seguiré amb algunes d’aquestes. La primera és una que de petita no m’agradava gens perquè me la deia el tipus de gent que sempre feia preguntes repetitives i avorrides que se suposa que jo havia de respondre amb entusiasme fervent. Com tots els infants aviat vaig desenvolupar el do de la “no parla” que és correctament interpretada pels adults com a senyal que un no té gana de conversa. Però com que els nanos de la meva generació érem força obedients, resulta que ens deixaven anar aquella tonteria suprema de “que se t’ha menjat la llengua el gat?”, que els anglesos també tenen “ has the cat eaten your tongue?”. «Des de quan els gats mengen llengües de cap mena?», em vaig demanar sovint de menuda…
Ben curiós és que quan una persona està contenta de si mateixa i ufanosa,de manera exagerada, els britànics diuen que aquesta persona és “like the cat that swallowed the cream”, com el gat que es va empassar la crema. O sigui, tip i immensament satisfet.
I per acabar les expressions entorn dels gats i els gossos vull esmentar-ne una que els esmenta a tots dos “to rain cats and dogs”, literalment ploure gats i gossos, que s’utilitza teòricament quan plou a bots i barrals. I dic literalment perquè és la típica locució que et fan aprendre a les classes d’anglès i després quan he demanat als mateixos britànics si de debò la empren, m’han respost tots que no i me n’han mencionat altres com “rain in buckets” que seria un ploure a galledes, molt proper al castellà “llover a cántaros” o simplement “it’s bucketing” com si caiguessin galledes d’aigua del cel.
No trobaria el post d’aquest dijous prou rodó sinó mencionés un dels meus animals favorits: el cavall. I com que durant segles ha estat un ajut magnífic per l’ésser humà, el refranyer anglès li dedica forces locucions. Una d’elles és la de “straight from the horse’s mouth”, directe de la boca del cavall, que utilitzem quan tenim informació de fonts fidedignes i la coneixem a través d’algú que té experiència directa del tema de que està parlant.
Una altra tradició molt arrelada a Anglaterra i que ha quedat reflectida en la llengua en la següent expressió és la de les curses de cavalls o de gossos. Doncs bé, resulta que quan un home s’ha de disculpar per anar un moment al bany diu “I have to see a man about a horse” o també “about a dog”, he d’anar a veure un home pel tema del cavall/gos. És curiós que els nostres veïns de la Península només em sona l’eufemisme femení “voy a empolvarme la nariz”, Tanmateix no en conec cap que diguin els homes en aquestes ocasions.
Doncs bé, ara ja sabeu que els cavallers més educats quan van al bany van a parlar amb algú d’un cavall o un gos per apostar per ell.
I quan un home és indiscret i va parlant de manera que provoca a la gent es diu que “he frightens the horses”, és a dir que espanta cavalls. Òbviament això tan ho pot fer una dona com un home.
Un altre animal molt apreciat al refranyer anglès però present a totes les llengües europees és el porc. A Anglaterra la gent amb calés però sense gaire educació, els nostres nou rics o polls ressuscitats com els anomenava la meva àvia són els “pigs in clove”, literalment “porcs en clau o all, perquè “clove” fa referència o bé a un gra d’all o a l’espècie clau que posem a alguns guisats per donar gust. Em decanto per pensar que la locució original volia fer pensar a la gent en el clau, una espècie aromàtica més difícil d’aconseguir que l’all probablement.
I la darrera expressió de la que us vull parlar avui té un equivalent en francès del que ja vaig escriure en un post. És el “pig in a poke”, el porc en un sac, que s’utilitza quan per exemple comprem quelcom sense examinar-ho prèviament i ens acabem emportant una decepció amb el producte. Recordeu la francesa equivalent? Era allò de “achter le chiat dans le poche” i fixeu-vos que probablement l’anglès “poke” vingui del “poche” francès. Això sí, els anglesos ho fan tot a l’engròs perquè no compren un gat sinó un porc, mireu la diferència!
Per avui jo crec que ja teniu unes quantes expressions per digerir. Us desitjo que no us ploguin “cats and dogs” quan estigueu just al carrer i l’estiu us hagi agafat desprevinguts sense paraigües i que ningú uns enredi i acabeu comprant un porc en un sac. El que sí us desitjo fins la setmana vinent és un tot cas són unes bones tardes i vesprades en algun lloc on passi una mica d’aire. Bona setmana!

 

Expressions angleses molt animals (I)!

IMG-20171220-WA0008[1783]

 

L’estiu ha arribat  i ens ha omplert la ciutat de colors, sorolls,  gresca i piles i piles de turistes. I més que mai escoltem, entre d’altres idiomes, l’anglès per tot arreu. A la platja, als bars, a les botigues, als restaurants, etc. Aquesta llengua franca barreja de l’herència de les llengües germàniques dels saxons, angles, frisons, jutes  i dels escandinaus i els francs més tard, embolcalla la nostra vida diària i ens acosta a la resta del món. Com a filòloga he de reconèixer que a pesar de les moltes crítiques que se li pot fer, a mi em continua semblant una llengua eficaç i molt pintoresca, amb un vocabulari extens que permet molts matisos i amb un ampli repertori d’expressions populars que la fa més àgil i li dona un toc humorístic que per a mi és una de les principals característiques del caràcter britànic.

Avui em voldria concentrar en unes quantes expressions angleses que giren envers el món animal.

La primera és de caràcter obligatori ja que la sentim contínuament en una cançó que s’ha posat de moda no fa gaire i que ens forada l’orella— i la sensibilitat musical— massa sovint i tot. La cançó és del Charly Black i s’anomena “party animal”. No és que l’artista hagi volgut inventar un paraula nova per designar a una persona que li agrada anar de festa i socialitzar-se tant com pugui, “party animal” defineix a aquest tipus de persones des de fa molt temps. Un “party animal” és el contrari de  l’introvertit, que prefereix no haver d’estar amb grans grups de gent i sentir-se obligat a xerrar sempre.

De “party animals” n’hi ha molts, però com ja vaig escriure en un post anterior no tots ho som i molts dels que passen per ells són solitaris encoberts i atemorits de ser estigmatitzats per la societat.

La segona expressió de la que us vull parlar és “a dog in the manger”, és a dir, un gos a la menjadora. Els anglesos diuen que algú és un gos a la menjadora quan una persona no deixa que els altres gaudeixin de quelcom que no pot tenir ell mateix. Per exemple, si un nen no pot menjar xocolata perquè li està prohibit i per això no vol que la resta de quitxalla en mengi, aquest nen seria el “gos a la menjadora”. L’expressió prové de les fàbules d’Isop, on un quisso amargat no deixa que les vaques mengin el farratge tot estirant-se sobre la vianda de les bèsties o grunyint per espantar-les. Desgraciadament de “dogs in the manger” n’hi ha forces fora de la ficció, perquè força gent descontenta de veure que tu tens el que a ells no els està a l’abast, sovint t’ho tiren pel terra per tal de que ho frueixis menys. Lleig però habitual. El cas més clar de “gos a la menjadora” el vaig patir al darrer avió que vaig agafar, ja fa uns anys, per anar a Nova York. La senyora del costat del meu seient no podia dormir i em donava un cop o em movia el seient cada cop que veia que jo m’havia acabat abaltida. Penso que el comportament asocial d’aquella dona durant vuit llargues hores de vol m’ha fet perdre les ganes d’agafar un avió. Això de no poder triar sempre els companys de trajecte és un pensament que trobo esgarrifós.

Bé. I com ja sabeu de la nostra llengua i de l’espanyola, els quissos apareixen a moltes locucions emprades generalment de manera negativa. Què injust per aquests animals tan sociables, intel·ligents i  profitosos!

Com en castellà, quan una persona porta una vida miserable es diu que “ leads a dog’s life”, que una vida de gos. L’expressió es devia referir als gossos de carrer en èpoques molt remotes perquè des del temps de les caceres reials els quissos favorits dels nobles han gaudit d’una vida tan o més exquisida que la dels reis. I sovint estan representats en quadres de la època com a animals de companyia predilectes.

I per fer-vos veure quins prejudicis es tenen dels gossos no puc oblidar-me de la següent locució “a dog’s dinner”, és a dir “un sopar de gossos”, que fa referència a un desordre suprem o a quelcom  molt deixat. Així doncs si diem que algú “dresses up like a dog’s dinner”, que algú es “vesteix com un sopar de gossos” és perquè senzillament va completament malgirbat.

Quan algú vol dir que si se l’estima de debò s’ha de saber acceptar els seus defectes llavors els anglesos diuen “Love me, Love my dog”, que traduït equival a “estima’m, estima el meu gos”. És a dir, que la pitjor part de nosaltres està representada per aquest animal domesticat. No sé què dir! Tots els gossos tenen un caràcter particular i n’hi ha que són tan nobles— o més– que algunes persones.

Per fi ara una frase feta que ens pot resultar també familiar, és la de “dog  doesn’t eat dog”, que vol dir literalment que el “gos no menja gos”. I ja us ha vingut al cap la nostra? Doncs és allò que “llops amb llops no es mosseguen”.

Passem ara als gats que també mereixen la nostra atenció. Em va semblar sorprenent que els anglesos anomenessin les becaines curtes, aquelles que es fan a la butaca i permeten només trencar el son “a cat nap”, una capcinada de gat. Per cert, ja sabeu que segons els experts el temps ideal de la migdiada són vint minuts, podent-se prolongar fins a mitja hora. Tot el que sobrepassa aquest temps és perjudicial per la salut. De fet, trencar el son es pot fer amb el mètode de la cullera que, segons tinc entès, era el que practicava Dalí. L’artista s’asseia a una cadira després de dinar amb una cullera a la mà. Quan la cullera queia al terra i el soroll el despertava ell ja havia acabat la capcinada. Veritablement un trencar el son per seguir rendint. Doncs ja ho sabeu, una becaina de gat pels anglesos.

I la comparació que ve ara m’abelleix molt perquè podria fer-la servir en nombroses ocasions desgraciadament. Quan una persona es troba en una situació incòmoda i en la que no se sent bé els anglesos diuen “ like a cat on hot bricks”, que un es troba “com gat sobre totxanes calentes”. Molt gràfic i entenedor em sembla!

Bé i la darrera expressió és la del “fat cat” el “gat gras” que per als castellans equival a “un pez gordo”.

Avui us en he fet un tastet però evidentment els gats i els gossos són protagonistes de moltes altres locions de les que ja us aniré parlant en altres posts. Però ara i fins la setmana vinent us vull desitjar sobre tot que la calor no us aclapari i que gaudiu de l’estiu com cal, passejant, anant a la platja, xerrant amb l’un o amb l’altre i, evidentment, passant les hores més xardoroses davant del ventilador tot llegint un bon llibre!

.

 

Expressions alemanyes castisses per trobar a faltar.

IMG_20180507_205053_resized_20180508_073311363

 

I aquest dijous 10 de maig, amb els meus quaranta-quatre anys acabats d’estrenar i amb l’energia que dona el sentir-se encara molt jove i amb ganes de fer coses, vull començar el post recordant que ahir dia 9 de maig va ser un dia de festa gran a Rússia. I és que el poble que ens va donar un Pushkin, un Tolstoi iun Dolstoievski celebra ni més ni menys que la fi de la segona guerra mundial i la victòria sobre els nazis. Perquè desgraciadament no hi ha cap família russa que no vagi perdre algun membre en aquella guerra que es va emportar a l’altre barri al tres per cent de la població mundial de l’època. I els que tenen les dates històriques més fresques al cap ara es demanaran: com és que els russos celebren la victòria el 9 si la capitulació de Hitler va ser el 8? Doncs molt fàcil, perquè en el moment en què el “Führer” la signava, a Rússia, amb la seva diferència horària, ja era el dia 9.
Ha plogut molt des de llavors i jo, que vaig viure a Alemanya durant nou anys, he de dir que procuro passar full i no pensar en aquest capítol tan funest de la seva història i concentrar-me sempre en la cara més emocional del nostres veïns teutons. I aquest aspecte divertit i fresc es veu reflectit en les frases fetes alemanyes a les que ja he dedicat algun post anteriorment. Avui m’agradaria fer-vos conèixer unes quantes expressions que jo trobo molt castisses.
Començaré per una que sempre em va fer molta gràcia perquè no sona per a res a alemany i em feia recordar l’entranyable personatge televisiu “Petete”. L’Expressió és “etepetete” que designa un indret, una decoració o quelcom que ens sembla molt “tocat i posat”. Jo per exemple, prefereixo no anar a hotels perquè els trobo massa de persona “etepetete”, és a dir, llepafils. “Etepetete” sovint també designa a persones primmirades i que es comporten de manera afectada. Això precisament que a mi em posa els pèls de punta…
Que consti que crec que, de vegades, llocs de molta categoria poden estar plens de gent molt planera. I aquí vull recordar que quan vaig treballar a l’hotel Adlon de Berlin, un dels cars de la ciutat, em vaig trobar clients amb molts diners i molt planers amb els que segur que m’hi hagués trobat bé parlant més enllà del que era necessari per a la meva feina. No obstant, està clar que si anem de càmping no trobarem gent “etepetete”. Ans al contrari.
La següent expressió que de què us vull parlar avui és la de “wie ein Wasserfall reden”, és a dir “parlar com un saltant d’aigua”. Sempre he volgut imaginar per quin motiu els alemanys comparen algú que parla molt amb un saltant però es veu que des de l’antiguitat el llenguatge i la parla s’ha comparat amb un torrent d’aigua que flueix o pot fluir sense aturador.
Una altra frase que vaig sentir com a mínim una cinquantena de vegades va ser la de “auf den Wecker gehen” que vol dir literalment “anar algú al despertador” i vol dir treure a algú de polleguera. Sembla que en un temps molt llunyà, el “Wecker” era un mot que designava l’enteniment i això d’anar a una persona al “despertador” volia dir tornar a algú boig. Però estaríem parlant d’una accepció tan llunyana i caiguda en desús que el diccionari Wahrig ni tan sols la recull. Per cert, ja que hi som: algú sap què és la polleguera? Doncs és la peça de pedra o ferro per la que passa el piu amb que subjectem la porta. Havia emprat aquest mot milers de vegades però no en vaig saber el significat fins que fa poc, parlant amb uns companys de feina, vaig esmentar que algú o quelcom, ara no recordo què era, em treia de polleguera. La meva companya originària d’Extremadura però que viu aquí des de fa anys em va dir que aquella expressió que acabava d’utilitzar devia ser de “iaies”. I el professor de català, present en aquell moment a la sala de professors, va defensar-me dient que ell també la feia servir molt. Llavors la meva companya va demanar què era la polleguera i el professor de català es va traure de la màniga una explicació que va resultar ser errònia. Ell mateix ho va reconèixer abans de cercar-la al diccionari. Què curiós que tots plegats no tinguem el temps de plantejar-nos d’on surten aquestes paraules que fem sortir tan sovint oi?
Bé, però això és la polleguera i avui el post va d’expressions alemanyes. La següent la deuen a la Península Ibèrica i la macabra— perdoneu el meu judici de valor— tradició dels braus i les maleïdes “corrides”. Doncs bé, resulta que quan algú ens és una persona ingrata, una d’aquelles que ens treu de “polleguera” només veure-la, diem en alemany que aquesta ens és “ein rotes Tuch”, és a dir que ens és un mantell vermell. I amb això recorden que els “toreros” ensenyen els pobres braus una capa vermella per a provocar les bèsties pacífiques i incitar-les a córrer cap a ells. Deuen haver estudiat que als braus els atrau aquests color o els encén els nervis. I per això les persones que ens posen de mal humor i ens irriten són per als alemanys “mantells vermells”.
I arribat aquest punt m’agradaria recordar com d’injusta i cruel és la tradició de la tauromàquia que no ha desaparegut del mapa del tot per la desgracia i la vergonya dels habitants de la Península. Sort que a la Camarga francesa les “corrides” se celebren sense matar els braus! Just avui estic especialment sensibilitzada pel tema perquè he vist un vídeo molt tendre, fet amb dibuixos animats, que mostra l’amistat d’una noia amb un brau i el seu patiment quan se l’enduen pel macabre espectacle. Encara bo que els dibuixos acaben amb la noieta salvant l’animal i enduent-se’l altre cop a la granja on viu amb la seva família. No entenc com ningú pot ser capaç d’experimentar cap goig veient patir cap animal o persona.
Bé. Per acabar avui us voldria parlar d’una dita que vaig sentir dir molt sovint un amic de per allà: “die Festen muss man feiern wie sie fallen”, les festes s’han de celebrar tal com caiguin. Ho trobo una dita molt positiva que ens fa ser conscients de la necessitat d’aprofitar tots i cadascun dels moments bons de la vida en què ens ho podem passar bé. I no cal deixar-ne passar ni un. I pensant en això precisament jo vaig passar-m’ho d’allò més bé amb una copa de cava en bona companyia aquest dilluns vespre per celebrar el meu aniversari. Perquè com bé saben els teutons, no se n’ha de deixar escapar cap! El brindis de la fotografia també va pels meus seguidors i lectors. Bona setmana a tots!