De Joans, Joseps, Antonis i ases n’hi ha a totes les cases. Locucions angleses amb els noms més freqüents I.

Just el dia de sant Jordi vaig pensar que tenir un nom amb un dia de sant tan assenyalat és una autèntica garantia de que ningú s’oblida de felicitar-te. El dia dels Joseps i les Josefines, el sant Joan, el Jordi i potser la mare de Déu del 15 d’agost més el dia del Pilar són les dates que tots recordem. I aquests noms són força típics a casa nostra. Ja coneixeu el refrany “de Joseps, Joans, Antonis i ases n’hi ha a totes les cases”.Òbviament alguns d’aquests noms no són típics a altres països. A Anglaterra potser són més comuns els noms com Jack, James, John, Paul, Peter i de Toms també n’hi ha per parar un tren. I amb aquests noms que sonen amb tanta freqüència, els britànics han creat locucions molt interessants. La primera de la que us vull parlar és la de “to be a cheap Jack” “ser un Jack barat”, que vol dir que la persona en qüestió es dedica a vendre productes de mala qualitat o que fins i tot no dubta en enganyar per vendre les seves mercaderies. Jo us puc ben assegurar que les distribuïdores energètiques són totes un “cheap Jack” i estafen tot el que poden i més. Un cop et tenen com a client, el problema és teu si vols donar de baixa un servei. Això és el que m’ha passat a mi amb el servei OK Gas de manteniment amb Endesa X. Tot i haver enviat diversos correus amb els certificats de defunció dels meus pares per tal que donin de baixa el servei, segueixen enviant amenaces per impagament al meu pare i intentant cobrar els rebuts d’una compta que ja no és vigent. Fins i tot vaig anar personalment a resoldre el tema a Santa Coloma perquè des de “desatenció al client” m’havien de dir que havia de fer el tràmit personalment. Quan vaig arribar a l’oficina, l’empleada em va dir que no era a l’adreça correcta i em va tornar a donar el mateix número de telèfon al que ja havia fet diverses consultes durant mesos. Molts basars orientals no són res més que “cheap Jacks” i es venen objectes que duren com un pastís a la porta d’una escola. El concepte va néixer en un moment on encara hi havia venedors de barri que tenien botigues personalitzades. Ara però l’hem de fer servir per a les multinacionals i franquícies que estan a tot arreu.

Quan parlem d’un col·lectiu gran i volem designar el que en llenguatge col·loquial aquí anomenaríem “tot déu” els britànics el senyalitzen amb la locució “every man jack of them”. Si volem dir que tothom va sortir al carrer per sant Jordi a comprar llibres i roses ho expressem amb un “every man jack of them went to the street to buy books and roses on the 23rd of April”. I pels casos en què l’aprenent o el treballador esdevé tan o més bo que el patró en una feina diem” Jack is as good as his master”, que el Jack és tan bo com el seu mestre. Que de Jacks n’hi ha a munts ho demostra la quantitat infinita de locucions amb aquest nom. El típic “Jack of all trades” és una abreviació de la frase feta “Jack of all trades, master of none” que en castellà té una expressió homòloga “aprendiz de todo, maestro de nada”. Es refereix a aquelles persones que saben fer una mica de tot però no s’especialitzen ni acaben sent bons en res. I en el moment en què volem dir que una cosa passarà molt ràpidament llavors els britànics diuen “before one can say Jack Robinson”. En un obrir i tancar d’ulls. I en català tenim allò de que “cada olleta té la seva tapadoreta”, doncs en anglès el que es diu és que “every Jack has his Jill”, que cada Jack, té la seva Jill i vol dir que tots els homes del món poden trobar una dona adequada per ells si s’hi esforcen. De fet també és de l’altra manera, nosaltres també hem de fer un esforç per trobar la persona adequada.

Els americans, que són tan indirectes i a qui els agraden tant els eufemismes diuen quan van al bany que ells van “to the john” al Joan. Per aquests casos jo als coneguts d’Anglaterra els havia sentit a dir “to see a man about a horse” que van a veure un home pel tema d’un cavall. Una situació desagradable és quan se li pren a una persona el que li pertoca legalment per donar-li a una altra. Això és el que va passar amb la presidència dels EEUU l’any dos mil. Bush va arrencar la presidència a Al Gore d’una manera molt dubtosa. Per aquests casos podem fer servir l’expressió “to rob Peter to pay Paul”, robar al Peter per pagar al Paul. Molt clar oiI? Quan una persona no creu en absolutament res que no hagi vist amb els seus propis ulls, s’anomena “doubting Thomas”.Ara venen dues expressions amb el nom Tom. Si algú només diu bestieses diem que parla “tommy-rot” que també es pot escriure tommyrot.I encara us vull parlar d’una darrera expressió per designar el tipus de noies que de ben joves prefereixen estar amb nois i jugar al que juguen ells que al que juguen les noies. A elles se les anomena una “Tomboy”, noi Tom.

Bé, ja sabeu que ara ja som un pèl més lliures quan pensem en gènere i no veiem moltes activitats com a típicament masculines com jugar al futbol o típicament femenines com cuinar. Jo aquesta setmana espero que cap “cheap Jack” em vengui articles de dubtosa qualitat i que ningú em pispi la cartera “before I can say Jack Robinson” perquè pel que veig a les notificacions del Facebook de Poblenou i Gràcia cada cop hi ha més lladres al carrer i perfeccionen les seves tècniques…

Les relacions LAT, els ORCHIDS i altres acrònims per designar realitats actuals.

Aquesta setmana vull parlar des del punt de vista lingüístic i també del sociològic, d’aquells conceptes que han nascut per designar formes de vida o mentalitats que s’han anat estenent fins el punt que han necessitat un denominador comú. Ja sabem que els mots neixen quan han de designar un objecte o realitat i no sempre la llengua és capaç de reciclar una paraula antiga per donar-li un significat nou. Llavors és quan la comunitat de parlants ha de crear un terme per poder denotar allò del que estem parlant.

De vegades algun personatge famós anomena d’una determinada manera un concepte i es posa de moda. O senzillament parlem del concepte en general i en algun moment es tria escurçar-lo. Això és el que va passar amb els “ninis” que són els joves d’entre 18 i 34 anys que ni estudien ni treballen, o bé perquè no tenen accés a formació i feina o bé perquè els manca la motivació.

El terme nini va aparèixer per escurçar el concepte de “ni estudia ni treballa”. Va ser una solució lingüística pràctica per poder anomenar un col·lectiu que anava creixent a mida que també creixien els problemes com la manca d’una educació de qualitat pública accessible, un mercat laboral de difícil accés o un desencís vers el propi futur personal i professional que porta a molts joves a la inactivitat total.

L’anglès és un idioma que sempre ha incorporat ràpidament paraules noves a mida que s’ha necessitat crear nous conceptes i sovint ho ha fet usant acrònims o sigles.

El primer concepte del que vull parlar avui és el de les relacions LAT. LAT es forma a partir del sintagma “living apart together” que vol dir “viure separats junts”. El concepte va aparèixer quan va sorgir una nova manera d’enfocar una relació de parella que permetia als dos membres estar plegats i considerar-se parella en tots sentits però conservant cadascú el seu domicili.

A molta gent aquesta relació encara els resulta estranya però jo en soc una gran defensora perquè per a mi amb el meu caràcter és la forma de relació estable i duradora més sana possible. La relació LAT permet a la parella mantenir un espai propi i individual que no pressuposa un etern estira i arronsa en la convivència diària.

Jo puc parlar per experiència perquè he viscut en relacions de parella tradicionals i convencionals en què he conviscut amb el meu xicot i el resultat ha estat sempre que m’ha falta el meu espai personal i finalment he acabat sentint que la relació m’impedia el meu desenvolupament ple com a persona. Cada cop que he conviscut en parella he acabat pensant que perdia el meu propi jo.

Òbviament no tots els que assumeixen una relació LAT ho fan perquè se senten millor. Hi ha parelles que viuen com a LAT perquè els dos tenen fills d’altres relacions i no volen crear conflictes entre els propis fills i els de l’actual parella.

Altres han d’optar per aquesta opció perquè no viuen en la mateixa ciutat i a dia d’avui deixar-ho tot enrere i cercar una feina a un altre indret no és bufar i fer ampolles. Suposo que també hi haurà gent que prefereix aquest tipus de relació a la convencional perquè la rutina pot acabar matant la passió i perquè no veure la parella a diari potser fa que veure-la sigui quelcom més especial.

Sigui com sigui aquest tipus de relació és igual de digna i es mereix el mateix tracte que la convencional però una gran majoria de la societat encara és massa carrincle i no les accepta. D’una manera molt similar una parella encara que visqui plegada encara es veu sovint com a “incompleta” si no té fills. Un altre gran error perquè no tothom està fet per tenir criatures ni li agraden i tenir-les no hauria de ser imposat per la societat.

Molt relacionat amb el fenomen de les parelles sense fills tenim el terme anglès DINK que vol dir “double income, no kids” o bé “dual income, no kids” és a dir “amb doble sou i sense fills”. Els DINK en anglès són els que viuen en parella, treballen els dos i no han tingut nens encara. Són un segment de mercat molt interessant per a les empreses perquè tenen un alt nivell adquisitiu i molta llibertat per gastar els diners en allò que volen.

Però com en el cas dels que estan en relacions LAT, no sempre són ben vistos. Tots hem escoltat més d’una vegada que tal parella és estranya i s’ha justificat dient que no tenen fills. És com si no voler seguir les convencions socials portés sempre un estigma que a aquestes alçades ja hauríem d’haver deixat enrere. Hem assumit conceptes com els del col·lectiu de gènere fluid però encara no sabem acceptar que no tothom vol posar fills al món.

Un altre concepte sociològic modern en anglès és el dels ORCHID “one recent child, heavily in debt”, o sigui, els que tot just fa poc han tingut un fill i estan molt endeutats. Aquí a la Península Ibèrica passa quan es té un fill i es posa un en una hipoteca. Si a més es demana un préstec per un cotxe ja la persona entra al cent per cent dins de la categoria. Realment s’ha de ser jove per endeutar-se tant perquè amb l’edat cada cop ens fan més por endeutar-nos i no poder pagar.

D’entre els conceptes més usats en anglès tenim també el de NIMBY que vol dir “not in my backyard”, “no al meu pati del darrere”. Aquest ja el vaig comentar en un post no fa gaire. Designa a totes aquelles persones que de portes enfora estan a favor de determinats avenços sempre i quan no tinguin lloc en el seu entorn immediat. Per exemple, si s’ha de crear una infraestructura com una depuradora, del tot necessària, els NIMBIES s’hi oposaran si és prop de casa seva. Si es vol construir un centre de desintoxicació de drogoaddictes, ells ho trobaran bé fins que s’informi que serà al seu barri i llavors sortiran al carrer a protestar amb pancartes.

Aquí al Poblenou finalment s’ha aprovat el projecte d’ampliació del CEM Can Felipa. Doncs no m’estranyaria que dintre de poc sortissin els veïns de la zona al voltant de Can Felipa per intentar aturar un projecte que potser els suposarà prescindir del parc de davant de casa o els taparà la vista que tenien fins ara des del balcó. Aquests seran NIMBIES. I per si no ho sabíeu, els castellans els anomenen SPAN que vol dir “sí, pero aquí no”. Menys conegut però molt útil és el de BANANA que no vol dir res més que “build absolutely nothing anywhere near me” “no construeixis res en absolut prop meu”. És un terme despectiu per designar aquelles persones totalment oposades al progrés i és similar al de NIMBIE. Els BANANA no volen que es construeixi cap tipus d’edifici o infraestructura moderna prop de casa seva.

El concepte de YUPPY ja el coneixeu: “Young urban professional” però el que potser no coneixeu encara és el de WOMBAT. Els wombats en sí són uns animalets molt rodons i simpàtics que viuen a Austràlia. Però l’acrònim vol dir “ waste of money, brains and time”, pèrdua de diners, cervells i temps. El concepte es va posar de moda  els primers anys del segle vint-i-un al Regne Unit i Amèrica per tal de denotar el poc sentir que tenien alguns projectes del govern d’algun dels dos països.

Per acabar el post d’avui us vull donar a conèixer un acrònim que es fa servir al món del treball en correus electrònics. És el de NSFW “not safe for work” que és el que s’ha de posar quan un missatge conté quelcom que no és apte per la feina. Així us evitareu la situació desagradable que va viure la meva parella fa temps quan estava en plena videoconferència i de cop va obrir un correu d’un company amb algun vídeo fora de lloc. Suposo que ell va aconseguir silenciar el vídeo abans que es notés massa. Res, que com podeu veure els anglesos han trobat una manera de senyalitzar que un contingut no és apropiat per la feina per evitar alguna escena desagradable.

Us deixo per aquest dijous amb totes aquestes creacions lingüístiques tan encertades que faciliten la comunicació d’idees de manera efectiva.

Ciutat carrers i un parell de locucions més.

Tant que ens havíem entusiasmat amb la setmana santa i ja ha passat amb uns primers dies de pluja i uns festius amb un temps aprofitable. Molta gent s’ha escapat i jo he fet dues sortides curtes, una al meu bocí de paradís´, que com tots sabeu és Tossa i una a Gelida a visitar una part de la família que feia potser quatre dècades que no veia. Entre una cosa i l’altra havia perdut el contacte amb uns parents per a mi llunyans però que viuen relativament prop i la setmana santa m’ha donat l’oportunitat de redescobrir-los a ells i anar a fer el nas a les seves vides. I va resultat que la família del meu avi matern és d’allò més eixerida, pintoresca, animada i xerraire. Ja hi podria haver anat abans! No només em vaig sentir molt a gust amb ells sinó que vaig tastar un indret preciós a tocar de Barcelona on em puc escapar sovint per fer un parell de passejades envoltada d’una natura realment relaxant.ñ
Per unes hores vaig oblidar-me una mica de les meves preocupacions: el trasllat, el canvi de vida i la guerra entre Rússia i Ucraïna per la que no veig un final immediat. I si ara certs països comencen a fer-se els herois sense el permís de tota la comunitat de la poderosa OTAN, llavors es podrà dir que la relació entre per exemple Polònia i Alemanya “is rather strained”, és més aviat tensa. I la d’Alemanya amb Ucraïna ara tampoc és una meravella després que el president del país atacat rebutgés el president alemany com a mediador en el conflicte. I certament els vincles entre Rússia i el bloc occidental a partir d’ara s’aniran dissolent a no ser que la guerra acabi aviat i Putin demostri que pot ser de fiar.
Si més no en el terreny personal he aconseguit superar el que els britànics anomenen “cracks in the relationship”, és a dir tots aquells elements negatius que poden acabar trencant el vincle amb l’amant o en el meu cas amb la parella. I quan algú es baralla amb la seva mitja taronja però es fan les paus i la parella segueix unida com sempre, llavors podem dir que els ex-barallats “are an item” són un sol únic producte.
I parlant de parelles, sabeu que en anglès quan el marit d’una persona està fora durant un temps, és a dir que la dona està “de Rodríguez”, llavors aquesta s’anomena “grass widow”, “vidua de gespa”. La locució designava antigament les dones no casades que havien conviscut amb un o més homes. I “a lady of the town”, una senyora de la ciutat o poble és un eufemisme per designar una dona de moral lleugera. I els “city stickers”, una locució molt divertida, són les etiquetes de ciutat i és una manera molt irònica de designar aquella gent de ciutat que es creu millor que la del poble només per viure en un municipi més gran. Avui día ja no es deu fer servir suposo perquè des de fa anys que a Anglaterra qui s’ho pot permetre treballa potser a ciutat però viu al poble. I com vaig poder comprovar a Gelida la setmana passada, la gent de poble no té res per envejar a la de les ciutats.
Durant una de les converses del dilluns de Pasqua amb la família algú va dir de manera molt encertada que de vegades la gent viu a les ciutats per la pila de possibilitats que hi ha però al cap i a la fi, acaba concentrant la seva vida en només un barri o uns quants carrers. I la veritat és que sovint passa que depèn de com, fins i tot amb un parell de carrers ja ho tenim tot. Potser per això els britànics quan diuen que quelcom està “streets ahead of something” carrers més endavant de quelcom, volen dir que està moltíssim més avançat. Per exemple els de Finlàndia estan “streets ahead of us” en tema igualtat dels drets de la dona i l’home. I els danesos en temes de sostenibilitats i polítiques socials.
Quan coneixen un tema molt bé i en som gairebé experts en anglès diem que és “right up my street” que està just al meu carrer. I si algú és de la teva mateixa zona recordeu que és de la mateixa “neck of the woods” del mateix coll del bosc.
I parlant de carrers, “to go back to Civvy street” és tornar a la vida de civil després d’haver estat servint com a soldat. És a dir el que esperem que puguin fer aviat els russos i els ucraïnesos quan per fi s’aconsegueixi la pau. Desitjo de tot cor que sigui en un futur ben proper perquè ja estem tots molt desanimats amb el tema. Passen els dies i les setmanes i no hi ha diàleg, només bombes i destrucció.
Em vull quedar però amb un pensament positiu i en aquest cas és el sant Jordi que aquest any ens cau en dissabte i ens permetrà gaudir-lo com cal. Us desitjo una bona passejada i que us caigui un bon llibre a les mans que ja sabeu que llegir és una manera molt efectiva de viure diverses vides alhora.
La foto d’aquesta setmana és d’un drac que fa una senyora del barri a mà. No vaig poder vèncer la temptació de comprar-ne un per celebrar una diada tan especial per a mi.
Feliç Sant Jordi per endavant!

Pluja, neu, nuvols i boira a les locucions angleses.

Per fi la tenim aquí, la semana santa que tradicionalment porta pluja i sovint desllueix unes vacances al sol que tots em esperat amb ànsia. I encara sort que també acostuma a dur algun dia assolellat que és la promesa de l’estiu per venir.
Personalment les primaveres fredes i plujoses sempre m’han desestabilitzat molt. Potser pateixo de SAD, seasonal affective disorder, que és un trastorn que sol aparèixer a l’hivern però que pot presentar-se amb el canvi d’estació. Es caracteritza per un baix estat d’ànim i un sentiment de melangia. No necessito cap metge per saber per quin motiu jo el pateixo per primavera i és que per mi els hiverns són durs i em costa aguantar-los, acuso molt la manca de sol i se’m posa malament el fred, i quan arriben els primers rajos de sol la meva ànima s’engresca però l’humor decau quan torna el mal temps perquè em costa animar-me i tirar endavant amb el paisatge gris. No m’estranya que la gent dels països escandinaus tinguin tantes depressions. Ni per tots els diners del món jo voldria anar a treballar allà.
Estem tots pendents de l’home del temps per fer plans i ara més que mai ens adonem com de condicionats estem per la meteorologia i imagineu si fóssim pagesos! Fa poc em va dir una cosina de la mare de les Borges que les últimes gelades han fet malbé la propera collita de fruita, una autèntica catàstrofe comparat amb fer les excursions amb paraigües.
Doncs bé, com que tots estem pendents del temps, jo us porto més locucions angleses que tenen per tema fenòmens meteorològics.
Comencem per la pluja, el “to be right as rain” és la locució que fan servir els anglesos quan una persona es torna a trobar bé després d’una malaltia ni que sigui un refredat. El que porta les obres del meu pis per exemple ha estat una setmana completament fora de joc per una grip tardana i ara ja recuperat “he is as right as rain” i probablement posarà una mica de pressió als treballadors que fan la feina al pis. En aquesta locució la pluja sembla tenir molt bona fama però no en totes les locucions és així. Quan els britànics diuen que han de “put something by for a rainy day”, apartar quelcom per un dia plujós, llavors es refereixen als diners que cal tenir estalviats per quan un no és jove i no pot treballar com abans o quan un està malalt. Cert és que no ens hauríem d’amoïnar en excés per l’avenir, però tenir un coixí financer és molt necessari si no volem acabar com diu el nostre refrany “dormint a la palla”.
I de la pluja a la neu que fa no gaire va tornar a caure a les cotes altes dels Pirineus. Fantàstic pels esquiadors però el fred se’ns ha fet notar aquí a ciutat també. La primera locució anglesa que té per protagonista la neu i que se m’acut és la de “to be snowed under” que podríem traduir com està colgat de neu. Com us podeu imaginar si algú està colgat de neu la situació és difícil i la persona està desbordada. I això és exactament el que denota la locució. Jo per exemple en aquests moments estic “snowed under with things to do for my new flat”, estic colgada de neu amb coses per fer pel pis. Només de pensar en les sessions de neteja que hauré de fer, les hores que hi passaré per col·locar a lloc el que tenien els pares, el que em costarà el trasllat i el que encara queda per enllestir en menys d’un mes i mig, ja tremolo.
De manera molt similar a nosaltres quan una cosa s’agreuja i diem que la bola de neu es fa gran i els britànics han creat el verb “to snowball”, que vol dir que les queixes augmenten. Aquí a Barcelona per exemple el que s’està convertint en una bola de neu són les queixes contra l’Ajuntament i la seva alcaldessa que semblen estar només pendents de tocar els nassos als ciutadans que paguem els impostos. I l’ocell de neu en anglès, “the snowbird” no és res més que una persona gran que fuig del clima fred. Mallorca i Benidorm estan plens de “snowbirds” alemanys que busquen aquí l’escalfor que l’hivern de la pàtria no els dona.
Quan hem de posposar els projectes en anglès diem que els posem en gel com ja vaig comentar en el seu dia. Jo per exemple fa anys que posposo anar a visitar el Marroc que és una de les meves il·lusions. Potser algun dia trobaré un company o companya de viatge a qui li interessi tant el país que puguem fer una escapada plegats.
Si en anglès estem “cool, calm and collected” vol dir que tenim ple control de les nosaltres mateixos i no ens deixem arrossegar per les emocions. Jo he d’aprendre a estar “cool, calm and collected”, és a dir, fresca, calmada i recollida perquè els disgustos a mi em desestabilitzen massa.
I no us ho creureu però el dimarts vaig parlar amb una amiga de Tossa i per allí hi feia boira! Boira als voltants de setmana santa! Ja veurem si la meva escapada no serà un xic passada per aigua! La boira no representa res bo en molts idiomes. Quan els anglesos “are all in fog” estan tot en boira, vol dir que estan completament confusos. L’àrab també té una expressió que vol dir que un no hi és tot i que juga amb el mot boira. Quan no toquem de peus a terra els anglesos diuen que tenen el cap als núvols “to have one’s head in clouds”. Curiosament els americans tenen una locució “on Cloud Nine” que vol dir joiós i extremadament content o contenta. Si jo estic “on Cloud Nine” al núvol nou, estic més contenta que un gínjol. Jo podria estar-ho amb el meu projecte de pis si no fos que un tema personal que en principi no puc controlar m’emboira força la felicitat que podria sentir. Però com ja va dir Jordi Cussà Balaguer en una cita al començament d’un dels capítols de la seva novel·la “El Primer Emperador i la Reina Lluna” “la felicitat és allò que se’ns esmuny del cor quan ens omplim la testa de tempestes”. Cal allunyar doncs les tempestes fent el que calgui. Per a mi és escriure, estudiar i pensar en com decorar i endreçar la meva futura llar. I vosaltres com feu fugir les tempestes?

Locucions angleses molt animals.

Finalment tenim la setmana santa trucant a la porta de casa nostra. Esperem de debò que ens faci millor temps que fins ara, no només sol, sinó també unes temperatures més agradables perquè el primer cap de setmana d’aquest abril ha estat glaçat. Diumenge vaig sortir d’un concert de Mozart a la Sagrada Família i el vent gèlid em va fer arribar a casa tremolant. I el diumenge la temperatura va ser també prou baixa. Jo recordo haver-me tirat a l’aigua de Cala Llevadó a Tossa una setmana santa de no fa gaire. Aquesta segur que l’aigua del mar com a molt em mullarà els peus. Però el mal temps també té alguna avantatge perquè convida a fer activitats culturals a l’interior. I aquest cap de setmana ha estat un concert i una exposició. Se’m va fer estrany que l’arquebisbe de Barcelona, que va fer un discurs de setmana santa recordant que els que creuen en Jesús no cal que temin a la mort, va agrair dues vegades a Samsung la tecnologia que feia possible retransmetre el concert tan bé. Com va dir la meva parella, si l’església deixa de rebre ajuts estatals, s’hauran de buscar patrocinadors i llavors potser a mitja missa harem de sentir un nom com “Repsol”, ”Mercadona” o qui sap què. Tot i així vaig sortir del concert immensament relaxada i contenta d’haver pogut estar de nou dins de la Sagrada Família.
El diumenge va ser dia d’exposició al Centre d’Arts Digitals Ideal al Poblenou. L’exposició a què vaig anar no és un seguit de panells i quadres sinó que s’hi recreen imatges i animacions que et submergeixen en la vida de l’artista i el que va voler expressar a la seva obra. La vida de Frida Kahlo no podia ser més dura, amb una infantesa marcada per una poliomielitis, una joventut destrossada amb un terrible accident i una passió de per vida que no tinc clar si la va fer viure bé o malament: el seu marit Diego de Rivera. Potser el que més mal li va fer va ser no poder tenir fills i per això es va omplir la vida amb animals. Ella i Diego tenien gats, gossos, lloros i mones. I a la pintora se la veu en alguns retrats amb les seves mascotes. Li servien per abocar l’amor que no podia ofegar oferint-lo a un fill. La parella va arribar a tenir un cérvol al jardí de casa seva. La companyia dels animals calmava l’ànima d’aquesta artista lluitadora que va demostrar una fortalesa i ganes de viure sobrehumanes.
I a qui ens agraden els animals podem entendre que sortissin a les seves pintures. Pensant en aquests animals de companyia de Frida i Diego us vull portar un parell de frases idiomàtiques angleses on ells en són els protagonistes. De dites i locucions amb els gossos i els gats ja en tenim unes quantes en posts anteriors. Avui però us en porto unes quantes de noves. La primera és la de “sell someone a pup” que literalment és vendre un cadell a algú i es fa servir quan ens han enredat i venut quelcom descrivint el producte o servei de manera falsa. Això passa sovint amb l’allotjament durant els viatges ja siguin hotels o càmpings. A les fotos es veuen les piscines gegantines però després resulta que amb prou feines arriba l’aigua al genoll.
Ara fa dos estius, la meva parella i jo vam decidir anar de càmping a la zona de Tolosa i vaig cercar un càmping econòmic per aquell departament. El que portava les reserves em va posar la mel a la boca prometent-me una parcel·la al costat de la piscina però quan vàrem arribar al càmping resulta que la piscina no estava ni feta. I el pitjor és que en el moment en què vam fer la reserva els del càmping ja devien tenir clar que no estaria acabada. La broma de la piscina no va ser el pitjor. Els serveis eren un desastre i les parcel·les feien pena. Vam perdre els diners de la reserva i vam guillar a tota pastilla a 70 km a un altre càmping on hi quedaven places. És més que obvi que el director del càmping ens va ensarronar i “sold the pup”.
I parlant de cadells, quan els britànics diuen “a young puppy” un cadell jove, volen dir un noi presumptuós i arrogant. No sé, a mi els cadells de gos per exemple no em semblen gens arrogants, més aviat tan dolços que me’ls enduria tots a casa. Però un gos ja implica moltíssima més feina que un gat perquè se’ls ha de treure a passejar i fer les necessitats mínim tres cops al dia. A més no compraria mai un gos sinó que l’adoptaria d’una protectora perquè fer negoci amb éssers vius em sembla poc ètic.
“Puppy-love” en anglès denota l’amor d’una persona jove i immadura. Mireu que n’arriben a ser d’exactes els anglesos!
Em sembla també molt curiós que els anglesos tinguin una locució per designar la grassa i l’aspecte arrodonit que tenen una gran part dels adolescents fins que perden aquesta capa de lípids. És el que s’anomena “puppy-fat” grassa de cadell.
I seguint amb el tema dels gossos. Quan una mare protegeix excessivament al seu fill i el malcria, el que en surt és el que els britànics anomenen “lap-dog”, un gosset falder.
Pels clergues i eclesiàstics que gasten un llatí poc acurat perquè no l’han après bé els anglesos tenen el “dog-Latin”. I pels qui no la recorden, m’agradaria tornar a esmentar la locució “to let sleeping dogs lie” per ser tan útil. Deixar estar estirats els gossos que dormen vol dir no tocar un tema que porta problemes o no remenar la porqueria.
I dels gossos als gats o als cadells de gat, els kitten. Si algú està amoïnat o nerviós els britànics diuen que té cadells de gat, “have kittens”. Jo per exemple will have kittens quan hagi d’anar a fer l’examen del C2 que vull tenir per si em convé algun dia tornar a entrar a la borsa perquè no se sap mai. Penso que l’expressió ve del grau de fragilitat dels cadells de gat. D’expressions amb “cat” ja us en vaig fer arribar unes quantes a un post anterior. Moltes d’elles deixen veure que els gats no tenen gaire bona fama a les Gran Bretanya però la veritat és que no encaixa amb el número de visualitzacions de vídeos de gats en aquell país. Als animals de companyia se’ls aprecia molt per allí i la mascota número 1 per excel·lència és el gat.
Les mones tampoc queden gaire ben parades en les locucions angleses. Quan dic que jo “monkey with something” faig la mona amb quelcom, vol dir que potinejo alguna cosa i el resultat no sol ser bo. I si treus algú de polleguera, llavors en anglès dius “to get one’s monkeys up” fer enfilar la mona. A mi el que em fa enfilar la mona és la necessitat imperant de l’equip directiu de fer-me fer hores extra quan hi ha gent que no té l’horari complet al centre. I en anglès qui té la mona penjada a l’esquena és que és addicte a alguna substància. Jo claríssimament soc addicta al cafè i prou feina tinc en arribar viva al CAP el dia que m’he de fer una analítica i em fan sortir de casa sense aquesta beguda.
I encara que a l’exposició de Frida Kahlo no hagi vist que el matrimoni tingues ni oques ni ànecs, un amic anglès que sobreviu allí em va parlar de dues expressions que encara no coneixia i que estan caient en desús però em semblen molt eixerides. La primera és la de “to have one’s goose cooked” que traduït seria que a un li cuinen l’oca, el que vol dir és que un està arruïnat i acabat. També es pot fer servir quan una persona ha fet quelcom malament i se li imposa un càstig. Jo és com espero que estigui Eloi Badia, regidor de Barcelona que amb la crema de les escombraries va provocar una expulsió de gasos tòxics superior a la permesa. I si alguna cosa no té moltes probabilitats d’èxit diem que és “dead duck”.
Jo confio per exemple que degut al mal temps els meus plans de setmana santa no siguin “dead duck”.
Us deixo amb unes imatges dels meus dos peludets, que em van la vida més dolça i entretinguda.
Fins dijous vinent molt bona setmana a tots!

El menjar i les locucions angleses V.

Ha arribat la primavera tot i que no ho sembli gaire encara. Fa dues setmanes que tenim un temps molt berlinès amb cels grisos i ennuvolats i ruixats que xopen la terra i als desprevinguts que surten sense paraigües.
Als forns ja hi veiem els bunyols de quaresma i les mones de setmana santa. I dintre de poc els belgues celebraran menjant creps l’arribada de la primavera. I sabeu per quin motiu en mengen? Perquè fent-les es distribueix la massa al foc en forma rodona i això recorda el sol, que surt més per primavera que no pas a l’hivern.
I parlant de creps, els anglesos tenen dues expressions amb la paraula “pancake” que és la versió nòrdica de la crepe francesa. La primera és la de “ to fall flat as a pancake” caure tan pla com una crep. Es fa servir quan es vol expressar que quelcom no ha tingut cap efecte. Si jo per exemple renyo els meus alumnes per utilitzar el mòbil a les meves classes però no em fan ni cas, llavors puc dir que el meu discurs “has fallen as flat as a pancake”. Curiosament, quan una dona no té gaire pit també diuen que “one’s chest is as flat as a pancake”. Altre cop aquí podríem parlar de la pila d’expectatives que es generen sobre el cos d’una dona i que certament acomplexen a una bona part de la població femenina fins que no s’arriba a deixar de fer cas i d’intentar complir amb els cànons de bellesa. I és que una part molt elevada de dones se sotmet a cirurgies estètiques que les duen a terme metges subcontractats que de vegades volen a una clínica privada determinada només per fer una operació, cobrar i marxar. No es requereix encara, en la majoria de casos, un títol de medicina i una especialitat en estètica. I és clar, més sovint del que ens pensem les operacions d’estètica acaben en autèntics desastres que no només desfiguren i deformen sinó que posen en risc la salut de les dones. La jove influencer Liliam Amorim va morir per complicacions després d’un tractament d’estètica i va evidenciar un problema que ara s’està estenent a la societat. La gent vol millorar el seu aspecte físic però no té prou diners per fer-ho i es posen en mans de clíniques poc serioses que prometen per pocs cèntims uns resultats espectaculars. Sembla que la societat actual i l’obsessió pel físic són dues coses que no es poden desvincular, o com diuen els anglesos “go together like bacon and eggs” van juntes com els ous i la cansalada. Altres coses que van naturalment lligades per a mi per exemple són la ciutat i l’oferta cultural. No em puc imaginar l’una sense l’altra. El que té la vida a un municipi gran és que s’avorreix només qui vol. Altres coses que van plegades per a mi són l’estiu i la platja, perquè principalment per a mi el juny, el juliol i l’agost és temps d’estirar-me a la sorra per agafar les vitamines del sol i prou calor per gaudir dels banys refrescants al mar. Per a d’altres afortunats que tenen jardins o terrasses l’estiu i els sopars a la intempèrie serà el que va junt com els ous i la cansalada.
I de la cansalada passem al pernil. Quan una persona és maldestre i graponera els anglesos diuen que la persona té mans de pernil o punys de pernil “ham-handed” o “ham-fisted”. Si estem en dificultats en anglès podem dir que som “in the soup” a la sopa. Una expressió molt similar és la de “to be in a stew”, estar en un guisat. Seguint amb el guisat, quan hem comès un error i en paguem les conseqüències els anglesos diuen “to stew in one’s juice” és a dir, guisar-se en la pròpia salsa.
Curiosament quan estan tips de la mala educació o impertinència d’algú li exclamen “don’t give me any of your sauce”, no em donis més de la teva salsa!
I la sal, tan indispensable per a l’ésser humà, també és la protagonista d’algunes locucions angleses però no tantes com seria lògic. La primera és la de “salt away” que vol dir amagar diners que s’han guanyat de manera il·lícita o no gaire neta. El rei emèrit per exemple ha sabut “salt away” una pila de diners cap a paradisos fiscals que ha fet gràcies als seus negocis bruts i la influència que exercia amb el seu càrrec. I quan va haver de fugir del país per no ser jutjat com tocava es va refugiar amb els seus amics dels països àrabs i va ser el convidat d’algun d’ells amb qui segur havia fet negocis. Com a convidat haurà “eat salt with” haurà menjat sal amb els seus amfitrions. Menjar sal amb algú vol dir fruir de l’hospitalitat oferta per una persona. Recordem que temps enrere la sal era una espècie cara i molt cotitzada i que t’oferissin menjar condimentat amb sal era signe d’una generositat extrema.
Quan els anglesos volen expressar el que els castellans anomenen “poner el dedo en la llaga” ells ho fan dient “to rub salt in the wound”, fregar sal a la ferida. Com podeu imaginar és quelcom que pot arribar a coure.
I per aquest primer dijous de la primavera del 2022 que fins ara ha estat passada per aigua ja en tenim prou. Bona setmana a tots!

El menjar i les locucions angleses IV.

Hem començat ja el març, un mes que a mi sempre m’ha resultat difícil perquè em sento inestable. Per una banda el meu cos està cansat de l’hivern i el fred i per altra no arriba encara la primavera amb els seus dies lluminosos i càlids. El meu humor s’enterboleix i sovint ho veig tot negre. En aquests moments però potser en tinc motius amb un crèdit hipotecari que no arriba perquè el banc ha deixat d’enviar documents que jo havia portat i un compte bancari tan magre que hauria de començar a estrènyer el cinturó fins i tot amb les compres més bàsiques com són el menjar. Veig les notícies i el panorama no és per alegrar-se gaire. S’ha permès que Putin ataqui a Ucraïna i destrueixi infraestructures bàsiques i destaroti la vida de tota la població i el món s’ho mira fent càlculs sobre les conseqüències que podrien tenir mesures dràstiques contra Putin. Ens hem d’empassar sembla que un tirà oprimeixi a un poble i encara hem de donar gràcies que els míssils no hagin caigut de ple sobre un reactor d’una de les centrals nuclears del país atacat. Vosaltres podeu dormir tranquils? Jo no. Amb un boig així al món jo no puc. I encara bo que es veuen imatges dels polonesos i romanesos ajudant els habitants d’Ucraïna que fugen del perill. No fan escarafalls pe acollir-los perquè tenen prou empatia per fer-ho.
Tenim la sort de poder anar omplint-nos la panxa però no puc evitar en aquests moments pensar en els relats de mon pare sobre el temps de guerra i la gana que va passar. Recordo que una vegada em va dir que passejant pel carrer va trobar una llauna de carn russa que va portar a casa d’immediat i que li va semblar glòria en uns moments en què la seva família s’ho passava ben prim. Amb una crisi energètica imminent perquè s’ha apujat el petroli i s’apujarà el gas amb la guerra de Putin, el proper hivern potser serà més dur del que imaginem.
No sé si sabeu que aquest any l’energia elèctrica ha estat tan cara a Alemanya que moltes famílies no han pogut posar la calefacció tot el que és necessari en aquelles terres. El govern de coalició, el “Ampelregierung”, anomenant govern semàfor pels color dels partits que l’integren, ha aprovat unes ajudes per les famílies més vulnerables per tal que puguin posar un parell més d’hores la calefacció. Ja veurem què passa aquí. De moment notarem un encariment del pa perquè Rússia és un gran exportador de blat i de diversos cereals i si ara ens volen fer la punyeta a saber a quin preu acabarem pagant pel pa. I si només fos això perquè el pinso dels animals també està parcialment fabricat amb gra, així és que la carn també apujarà de preu.
Els pastissos els haurem de deixar pel diumenge i les magdalenes també perquè sortiran cares. Dues necessitats bàsiques per l’ésser humà són tenir un sostre i una llar on poder descansar i aliments. Avui torno al tema del menjar i us porto unes quantes expressions més en anglès.
Comencem amb els aliments dolços com els pastissos o millor dit el que els castellans anomenen “tartas”. “A pie in the sky” un pastís al cel, designa en anglès un somni que no es pot fer realitat com el meu de tenir una segona residència a Tossa. No me la podré permetre mai. També és per mi “a pie in the sky” que a la meva feina em deixin escollir una formació que em sigui útil i m’interessi. Mentre treballi on treballo em tocarà fer cursos de coses que no m’entusiasmen i no em serviran de res en el meu dia a dia com a docent. Però passem a un altre tema, quan ens equivoquem hem de demanar disculpes i això és el que els britànics anomenen “to eat the humble pie” mejar-se el pastís humil. I si una persona necessita un favor podem dir que és “as sweet as pie” perquè com que li cal el nostre ajut farà servir els seus modals més exquisits fins que aconsegueixi el que vol. Normalment fem servir aquesta expressió de manera irònica i quan la persona que ens demana el favor només és amable quan li cal.
En el moment en què ens trobem en una situació difícil els britànics diuen que és com nedar en farinetes de civada, “to swimm through porridge”. Recordeu que fa unes setmanes us vaig parlar de la locució “like gripping blancmange?” doncs aquesta expressió és similar. Jo estic passant per una fase que és com nedar en farinetes de civada perquè m’he quedat molt justa de diners i ja he començat a patir per les coses més bàsiques. I a més a la feina sovint em toca fer coses que em semblen anti-pedagògiques però com que les mana l’equip directiu he de posar-les en pràctica a pesar del poc sentit que tinguin. I la veritat és que se’m fa difícil que no se’m noti el grau d’incomoditat. Dissimular sí que serà difícil quan no porti mascareta, serà “swimming through porridge”.
I parlant d’allò que em fa sentir no gaire bé a la feina us he de parlar de l’aprenentatge basat en projectes. L’ABP pot ser molt útil si s’implementa bé i si s’aplica conjuntament amb classes més tradicionals on s’imparteixin els continguts que necessiten els alumenes. Com que l’ABP és una innovació i aquí tot el que és nou s’ha d’implementar fins a atipar-nos-en, ara es demana que els centres treballin molt amb projectes. Però el problema d’aquests és que si se’n fan dos bé, però si comencem a fer ABPs a tort i dret l’alumnat també es cansa i llavors són contraproduents. Però és clar, les coses s’han de provar primer per veure si funcionen o no. Això seria el que els britànics anomenen “the proof of the pudding is in the eating”, el test del pudding és el menjar-lo, és a dir que no sabem si quelcom funciona o no fins que ho haguem implementat. Algun dia escriure un post sobre les noves tendències metodològiques aquí que des del meu punt de vista serveixen només per fer passar alumnes de curs en curs amb coneixements mínims. I aquí ve la següent locució perquè amb tema del nostre sistema educatiu “there’s a lot of meat in it” és a dir que hi ha molta carn o que hi ha molt per pensar o reflexionar.
Suposo que algun dia tindré una mica de temps per concentrar-me en el meu objectiu de canviar la manera com em veig obligada a treballar. Estic convençuda que hi ha d’haver escoles on les coses es fan de manera molt més calmada i les decisions no es prenen a la babalà. A més tampoc crec que tots els centres busquin ser innovadores peti qui peti ni la implementin de cop i volta en totes les matèries. Però no puc complir totes els objectius de cop i volta i per tant em cal anar assolint-los poc a poc. Això és el que els britànics anomenen “salami tàctics”, avançar lentament però de manera segura en els propis plans. Per cert aquesta locució també l’he sentida a Alemanya. Els germànics també són molt amants de fer les coses pausadament i amb molta cura i reflexió.
I entre reflexió i reflexió avui us he deixat set locucions més. Esperem que la setmana ens dugui finalment la pluja que tantíssim necessitem per no patir restriccions més endavant. Bona setmana a tots.

La llengua anglesa i els diners.

L’altre dia em va comentar la meva parella que la presidenta del banc central europeu havia anunciat la intenció d’aquest de dissenyar els bitllets que hem fet servir fins ara i des del 2000. Els nostres estimats diners de paper tenen ara dibuixos d’edificis i elements arquitectònics inexistents però de cara a un futur se’ls hi vol donar més personalitat i escollir personatges importants de la història europea per estampar-los als bitllets. I si bé potser llavors els euros ens recordaran les antigues monedes amb cares de reis i dictadors, la meva parella pensa que seran menys neutres. A més, quin criteri se seguirà per tal d’escollir personatges europeus significatius? Portarà cua em penso. Com tot el que té a veure amb els diners, que ja sabem que són un mal necessari i que no en tenim mai prou. Ens calen per assegurar-nos que podem adquirir allò que necessitem i allò que desitgem.
A mi en aquests moments no me’n sobren pas perquè en els darrers cinc mesos he tingut una pila de despeses i imprevistos i he vist com el meu compte bancari ha anat minvant fins el punt que ja començo a tenir malsons. Per això quan diumenge al matí vaig veure que el meu ordinador no s’encenia ni donava senyals de vida m’hagués posat a plorar. El que menys necessito ara són més despeses perquè ja penjo d’un fil.
El tema dels diners és molt prolífic en molts idiomes perquè és fonamental per a tots des de que es va inventar. Els anglesos tenen moltes locucions en què hi apareix i avui us en vull fer arribar unes quantes. La primera és la de “money down the drain” que literalment és diners eixidiu avall i que es fa servir quan volem dir que hem malgastat els diners. Jo per exemple fa unes tres setmanes em vaig comprar un teclat pel mòbil que només m’ha funcionat una vegada. Això sí que són diners llençats!
I quan una persona no s’ha d’amoïnar per res perquè té prou diners per viure còmodament llavors es diu que aquesta persona “is rolling in money” o “is made of money” és a dir que roda en diners o està fet d’ells.
Ara ve una locució que m’agrada perquè en tenim una de similar. És la de “to have money burn a hole in one’s pocket”, tenir els diners que li cremen a un un forat a la butxaca que vindria a ser el nostre tenir la butxaca foradada. Els anglesos fan servir aquesta expressió principalment quan algú que no acostumava a tenir gaires diners, de cop en té i llavors no sap estar-se de gastar-los. I si no necessàriament anavem justos i ara no tenim control amb el que gastem, sinó que senzillament els dilapidem perquè en tenim a munts, llavors els britànics dirien que “we spend money like water” gastem els diners com l’aigua. I cal anar ara amb compte perquè l’aigua és un bé escàs a molts indrets i per tant l’expressió s’hauria d’adaptar als nostres temps.
El contrari d’això és anar just que els anglesos ho anomenen “money is tight”. I per cert hi ha una fantàstica cançó del grup britànic Simply red que es diu “money is too tight to mention”. Si algun dia teniu temps i us agrada la música us recomano escoltar els hits de simply red perquè n’hi ha de molt bons.
Si els diners s’han guanyat d’una manera legalment dubtosa els anomenen “funny money” i el “hush money” és el que es paga a algú pel seu silenci sobre algun crim.
I no sé jo vosaltres però hi ha una expressió anglesa que m’enamora perquè vol dir que un ha gaudit molt d’haver invertit els diners en quelcom determinat. És la de “to have a good run for one’s money”. Si heu posat els vostres estalvis en un viatge i l’heu gaudit de valent és quan podeu fer servir aquesta expressió.
Tanmateix no sempre ens abelleix haver de desembutxacar les virolles i quan ho fem amb desgana és quan diem “to fork out money”. A mi per exemple em tocarà ara pagar per un curs per treure’m el C2 de català que ara és una exigència però no ens la subvencionen.
La darrera expressió idiomàtica d’avui és per a persones roïnes “like taking money from blind beggars” com treure els diners de pidolaires cecs. Com ja podeu intuir s’empra quan s’està explotant a gent indefensa i vulnerable. Jo m’he sentit un parell de vegades així d’explotada quan un conegut em va demanar que li avancés els diners de les colònies del seu fill perquè s’havia equivocat introduint el pin de la tarjeta i s’havia quedat bloquejada. Em va demanar que fes jo la transferència però després no em va tornar els diners de seguida sinó que encara els hi vaig haver de demanar jo. I mai no he anat gaire sobrada de diners i en aquells moments tampoc hi anava. Sembla que no aconseguiré mai sortir de la meva situació precària a no ser que em toqui la loteria. I malauradament no hi crec i per això no en compro.
A vosaltres us desitjo una molt bona setmana!

Encara més dolços productius a les locucions angleses.

El tema del menjar és molt productiu i encara em queden locucions i expressions avui per comentar. La primera me l’ha explicat un amic meu d’Anglaterra i és un adjectiu que es forma amb l’arrel “jam” que com sabeu és melmelada. Doncs quan una persona té molta sort els britànics l’anomenen “jammy”. Cal recalcar però que “jammy” denota que la sort no és del tot merescuda sinó un pèl injusta. Algú a qui tot li surt rodó i que no fa gaires esforços per aconseguir el que vol se l’anomena “jammy”.
Per continuar amb coses tan dolces com la melmelada passo a la xocolata, aquell invent deliciós que a mi em reviscola tant com el cafè i que diuen que també és una droga. De fet si alguna vegada heu donat xocolata a un infant al vespre ben segur que us n’heu penedit perquè després al nen o nena li haurà costat agafar el son. Tots sabem que la xocolata és un potent estimulant i que ens fa alliberar endorfines que resulten en una sensació de benestar. Però no totes les expressions que contenen la paraula xocolata en anglès són positives com podríem esperar.
La primera és la de “useless as a chocolate kettle” és a dir inútil com una tetera de xocolata. Hem de reconèixer que l’expressió és encertada perquè si escalfem aquesta deliciosa pasta es desfà i per tant no podríem fer te amb una tetera d’aquest material.
I si una persona té una fisonomia agradable però que ens resulta impersonal, llavors els anglesos diuen que la persona té una cara de “chocolate box” de capça de xocolata. Deu venir de que antigament es devia anunciar aquest dolç amb cares molt boniques i perfectes. De fet, quan una cosa és atractiva però sembla irreal els britànics diuen que és una chocolate box.
Per expressar que la vida porta moltes sorpreses i no es previsible a Anglaterra diuen que “life is like a box of chocolates” una caixa de bombons.
I del meu dolç favorit passem a la gelatina “jelly” en anglès. Quan un ha anat amunt i avall fins a esgotar-se per acomplir una missió o acabar una tasca, llavors els anglesos diuen “to run one’s legs to jelly” córrer fins que a un se li tornen les cames de gelatina. La manera d’expressar-ho és molt pràctica i típicament germànica. Jo per exemple segur que “I’ll run my legs to jelly” per anar a veure expositors de cuines, rajoles, pintures i teixits per deixar el pis llest per entrar-hi a viure i trobar-m’hi com al meu castell. Ja sabem allò de “my home is my castle”.
Una menja que ja pràcticament ha desaparegut dels menús dels restaurants però que pot ser deliciosa és el menjar blanc, que els anglesos anomenen amb la paraula francesa blancmange. Doncs quan una tasca és difícil o bé impossible els anglesos diuen que és com “gripping blancmange” difícil com agafar el menjar blanc que ja sabem que té la consistència d’un flam i per tant no es pot tenir entre les mans. Per expressar que quelcom és complicat també diuen que una cosa és com “pulling teeth” arrancar dents o com “get blood out of a stone”, fer sagnar una pedra.
I el contrari d’una cosa complexa n’és una de fàcil que en anglès seria a “cakewalk”, una passejada pastís.
Recordeu allò de “do you want jam on it?” doncs quan ho tenim tot de cara i ens ofereixen una molt bona oportunitat i encara ens donen algun incentiu més del que podríem esperar, llavors diríem que ens han donat “icing on the cake” és a dir que ens han donat fins i tot la cobertura del pastís.
Quan hem de decidir entre dues opcions perquè no ens podem quedar amb les dues, llavors els anglesos diuen “you can’t have your cake and eat it”, és a dir que o et quedes el pastís i no el tastes o te’l menges. Jo per exemple no podia tenir un pis al Poblenou i quedar-me amb el dels pares. Comprar-ne un al meu actual barri hagués implicat automàticament vendre el de Gràcia i per tant a mi els meus amics anglesos durant tot el temps que jo vaig estar dubtant abans de prendre la decisió em podien haver dit això de “you can’t have your cake and eat it”.
I crec que ja havia comentat amb anterioritat que quan una cosa es ven molt bé pels anglesos “sells like hot cakes” es ven com pastissos calents.
Jo espero que tot i que el patró dels enamorats pel catalans és sant Jordi, les vostres parelles hagin tingut algun detallat amb vosaltres aquest dilluns. Qui sap, potser us han portat una capça de bombons que sempre és benvinguda i ens alegra la rutina. Bona setmana a tots!

Dos dolços molt productius en les locucions angleses.

Sembla que pel que em va dir una companya de feina el dimarts, ja es comença a fer publicitat per l’operació bikini. Com ella molt bé va observar, cadascú és com és i seguim entestats en entrar dintre dels cànons de bellesa que imposa l’època i l’actualitat requereix encara un cos prim i esvelt. Potser per això molts companyes i companys—dissortadament ara els homes també han caigut en la trampa—han començat a fer pseudodietes consistents per exemple en no esmorzar. Aquesta setmana he hagut de pensar en el tema del menjar altre cop en observar els hàbits alimentaris de moda ara entre alguns adult. N’hi ha que han declarat la guerra a la cafeïna i volen prescindir del cafè. Com us podeu imaginar em sembla lloable però una pèrdua de color i aroma a la vida significativa. Jo crec que com va dir Churchill l’home només ha de tenir un vici i aquest l’ha de cultivar degudament i el meu és el cafè. No n’abuso però per a mi és una droga imprescindible perquè em proporciona energia i em posa les piles quan ja estic cansada. No és un aliment, ho sé, però per a mi és tan important que ocupa una posició central en el meu dia a dia.
Però no vull parlar del cafè avui sinó altre cop de les locucions angleses que tenen com a protagonistes els aliments. Avui comencem amb la melmelada que es consumeix per tot arreu i ens ajuda a menjar fruita quan ja no n’és la temporada. A Rússia és molt comú prendre’s el te amb melmelada o confitura.
La primera locució és la de “to be in a jam”, estar a la melmelada que s’empra quan un està en una situació difícil. L’expressió deu venir de quan una mosca queda atrapada a la confitura i no en pot sortir.
Si anem a un lloc i està pleníssim els britànics diuen que està “jam-packed”. El metro un divendres a les sis de la tarda està “jam-packed” i és probablement un focus important de contagis de la Covid-19 però com que no hi ha diners per incrementar la freqüència dels trens ens hem d’aguantar.
Ara en ve una que és molt positiva: “money for jam” si fem diners per melmelada el que volen dir els anglesos és que els hem fet de manera molt fàcil. Aquí ja no uns puc posar cap exemple de la meva vida perquè a mi els diners no m’han caigut mai del cel. Les immobiliàries fan “money for jam” quan venen un pis perquè fer quatre fotos, organitzar documentació pel futur propietari i ensenyar un immoble no és una activitat gaire difícil per cobrar el percentatge elevadíssim que s’enduen per la feina.
I seguint en aquesta direcció, quan una persona té molt sort i encara vol més els amics britànics li demanen “do you want jam on it?” que literalment seria hi vols melmelada sobre? Quan a algú li ofereixen una bona feina, un cotxe d’empresa i catorze pagues i encara demana que li paguin la benzina del desplaçament fins la feina, llavors els companys li poden dir això de “do you want jam on it?”.
I anem a una expressió contrària però utilitzant un exemple de la vida laboral. Recordo el darrer dia del curs escolar 20-21 a la feina. Ens havien de comunicar una decisió que ens afectaria a tots i que no ens faria gaire gràcia. L’equip directiu va esperar fins l’últim dia per fer-nos saber que havíem de canviar d’aula virtual i plataforma per posar les notes. Vam passar de clickedu a Alèxia i d’un moodle propi a un d’integrat a Alexia. Com que en cinc anys potser ja hem canviat 5 vegades d’aules virtuals i plataformes de gestió de notes tots érem molt conscients de l’esforç que ens tornaven a demanar per adaptar-nos al nou sistema. Per tal de fer la notícia un xic menys esgarrifosa ens van fer el que els britànics anomenen “to sugar de pill” endolcir la píndola. De fet el claustre de final de curs va consistir en un joc per tal de fer-nos oblidar la notícia que ens acabaven de donar.
I d’una cosa dolça passem a una altra. Els toffees, que són aquells caramels tan típics d’Anglaterra que són senzills però saborosos. Aquests dolços també són els protagonistes de dues locucions. La primera és la de “toffee-nosed” person. Una “toffee-nosed person” és algú tibat que per als anglesos és sinònim de persona de classe alta. Es veu que els aristòcrates d’aquell país se senten superiors i per tant adopten un posat d’altivesa que es fa desagradable.
Acabo el post d’avui amb una locució que em sembla molt simpàtica, “to dole something out like toffees” és a dir, donar quelcom com si fossin toffees o caramels. Aquesta expressió no vol dir res més que repartir quelcom de manera molt generosa. Desgraciadament molts metges encara prescriuen ansiolítics com si fossin caramels és a dir que ells dole out tranquilizers as if they were toffees. Això m’ho podeu preguntar a mi que quedo esfereïda en adonar-me de quants companys i companyes tinc que necessiten ansiolítics per dormir. Potser ens hauríem de plantejar tots un canvi de vida abans d’haver d’empassar-nos drogues legals però potents com ho són els ansiolítics.
I per avui ja estic. Espero que ningú us endolceixi la píndola ni que hagueu de viatjar en transport públic quan està “jam-packed”. El que sí estaria bé seria trobar una manera de fer “money for jam” però estic seguríssima que molts de nosaltres estem buscant aquesta solució i per tant serà difícil trobar-la. Bona setmana a tots!