Encara més dolços productius a les locucions angleses.

El tema del menjar és molt productiu i encara em queden locucions i expressions avui per comentar. La primera me l’ha explicat un amic meu d’Anglaterra i és un adjectiu que es forma amb l’arrel “jam” que com sabeu és melmelada. Doncs quan una persona té molta sort els britànics l’anomenen “jammy”. Cal recalcar però que “jammy” denota que la sort no és del tot merescuda sinó un pèl injusta. Algú a qui tot li surt rodó i que no fa gaires esforços per aconseguir el que vol se l’anomena “jammy”.
Per continuar amb coses tan dolces com la melmelada passo a la xocolata, aquell invent deliciós que a mi em reviscola tant com el cafè i que diuen que també és una droga. De fet si alguna vegada heu donat xocolata a un infant al vespre ben segur que us n’heu penedit perquè després al nen o nena li haurà costat agafar el son. Tots sabem que la xocolata és un potent estimulant i que ens fa alliberar endorfines que resulten en una sensació de benestar. Però no totes les expressions que contenen la paraula xocolata en anglès són positives com podríem esperar.
La primera és la de “useless as a chocolate kettle” és a dir inútil com una tetera de xocolata. Hem de reconèixer que l’expressió és encertada perquè si escalfem aquesta deliciosa pasta es desfà i per tant no podríem fer te amb una tetera d’aquest material.
I si una persona té una fisonomia agradable però que ens resulta impersonal, llavors els anglesos diuen que la persona té una cara de “chocolate box” de capça de xocolata. Deu venir de que antigament es devia anunciar aquest dolç amb cares molt boniques i perfectes. De fet, quan una cosa és atractiva però sembla irreal els britànics diuen que és una chocolate box.
Per expressar que la vida porta moltes sorpreses i no es previsible a Anglaterra diuen que “life is like a box of chocolates” una caixa de bombons.
I del meu dolç favorit passem a la gelatina “jelly” en anglès. Quan un ha anat amunt i avall fins a esgotar-se per acomplir una missió o acabar una tasca, llavors els anglesos diuen “to run one’s legs to jelly” córrer fins que a un se li tornen les cames de gelatina. La manera d’expressar-ho és molt pràctica i típicament germànica. Jo per exemple segur que “I’ll run my legs to jelly” per anar a veure expositors de cuines, rajoles, pintures i teixits per deixar el pis llest per entrar-hi a viure i trobar-m’hi com al meu castell. Ja sabem allò de “my home is my castle”.
Una menja que ja pràcticament ha desaparegut dels menús dels restaurants però que pot ser deliciosa és el menjar blanc, que els anglesos anomenen amb la paraula francesa blancmange. Doncs quan una tasca és difícil o bé impossible els anglesos diuen que és com “gripping blancmange” difícil com agafar el menjar blanc que ja sabem que té la consistència d’un flam i per tant no es pot tenir entre les mans. Per expressar que quelcom és complicat també diuen que una cosa és com “pulling teeth” arrancar dents o com “get blood out of a stone”, fer sagnar una pedra.
I el contrari d’una cosa complexa n’és una de fàcil que en anglès seria a “cakewalk”, una passejada pastís.
Recordeu allò de “do you want jam on it?” doncs quan ho tenim tot de cara i ens ofereixen una molt bona oportunitat i encara ens donen algun incentiu més del que podríem esperar, llavors diríem que ens han donat “icing on the cake” és a dir que ens han donat fins i tot la cobertura del pastís.
Quan hem de decidir entre dues opcions perquè no ens podem quedar amb les dues, llavors els anglesos diuen “you can’t have your cake and eat it”, és a dir que o et quedes el pastís i no el tastes o te’l menges. Jo per exemple no podia tenir un pis al Poblenou i quedar-me amb el dels pares. Comprar-ne un al meu actual barri hagués implicat automàticament vendre el de Gràcia i per tant a mi els meus amics anglesos durant tot el temps que jo vaig estar dubtant abans de prendre la decisió em podien haver dit això de “you can’t have your cake and eat it”.
I crec que ja havia comentat amb anterioritat que quan una cosa es ven molt bé pels anglesos “sells like hot cakes” es ven com pastissos calents.
Jo espero que tot i que el patró dels enamorats pel catalans és sant Jordi, les vostres parelles hagin tingut algun detallat amb vosaltres aquest dilluns. Qui sap, potser us han portat una capça de bombons que sempre és benvinguda i ens alegra la rutina. Bona setmana a tots!

Dos dolços molt productius en les locucions angleses.

Sembla que pel que em va dir una companya de feina el dimarts, ja es comença a fer publicitat per l’operació bikini. Com ella molt bé va observar, cadascú és com és i seguim entestats en entrar dintre dels cànons de bellesa que imposa l’època i l’actualitat requereix encara un cos prim i esvelt. Potser per això molts companyes i companys—dissortadament ara els homes també han caigut en la trampa—han començat a fer pseudodietes consistents per exemple en no esmorzar. Aquesta setmana he hagut de pensar en el tema del menjar altre cop en observar els hàbits alimentaris de moda ara entre alguns adult. N’hi ha que han declarat la guerra a la cafeïna i volen prescindir del cafè. Com us podeu imaginar em sembla lloable però una pèrdua de color i aroma a la vida significativa. Jo crec que com va dir Churchill l’home només ha de tenir un vici i aquest l’ha de cultivar degudament i el meu és el cafè. No n’abuso però per a mi és una droga imprescindible perquè em proporciona energia i em posa les piles quan ja estic cansada. No és un aliment, ho sé, però per a mi és tan important que ocupa una posició central en el meu dia a dia.
Però no vull parlar del cafè avui sinó altre cop de les locucions angleses que tenen com a protagonistes els aliments. Avui comencem amb la melmelada que es consumeix per tot arreu i ens ajuda a menjar fruita quan ja no n’és la temporada. A Rússia és molt comú prendre’s el te amb melmelada o confitura.
La primera locució és la de “to be in a jam”, estar a la melmelada que s’empra quan un està en una situació difícil. L’expressió deu venir de quan una mosca queda atrapada a la confitura i no en pot sortir.
Si anem a un lloc i està pleníssim els britànics diuen que està “jam-packed”. El metro un divendres a les sis de la tarda està “jam-packed” i és probablement un focus important de contagis de la Covid-19 però com que no hi ha diners per incrementar la freqüència dels trens ens hem d’aguantar.
Ara en ve una que és molt positiva: “money for jam” si fem diners per melmelada el que volen dir els anglesos és que els hem fet de manera molt fàcil. Aquí ja no uns puc posar cap exemple de la meva vida perquè a mi els diners no m’han caigut mai del cel. Les immobiliàries fan “money for jam” quan venen un pis perquè fer quatre fotos, organitzar documentació pel futur propietari i ensenyar un immoble no és una activitat gaire difícil per cobrar el percentatge elevadíssim que s’enduen per la feina.
I seguint en aquesta direcció, quan una persona té molt sort i encara vol més els amics britànics li demanen “do you want jam on it?” que literalment seria hi vols melmelada sobre? Quan a algú li ofereixen una bona feina, un cotxe d’empresa i catorze pagues i encara demana que li paguin la benzina del desplaçament fins la feina, llavors els companys li poden dir això de “do you want jam on it?”.
I anem a una expressió contrària però utilitzant un exemple de la vida laboral. Recordo el darrer dia del curs escolar 20-21 a la feina. Ens havien de comunicar una decisió que ens afectaria a tots i que no ens faria gaire gràcia. L’equip directiu va esperar fins l’últim dia per fer-nos saber que havíem de canviar d’aula virtual i plataforma per posar les notes. Vam passar de clickedu a Alèxia i d’un moodle propi a un d’integrat a Alexia. Com que en cinc anys potser ja hem canviat 5 vegades d’aules virtuals i plataformes de gestió de notes tots érem molt conscients de l’esforç que ens tornaven a demanar per adaptar-nos al nou sistema. Per tal de fer la notícia un xic menys esgarrifosa ens van fer el que els britànics anomenen “to sugar de pill” endolcir la píndola. De fet el claustre de final de curs va consistir en un joc per tal de fer-nos oblidar la notícia que ens acabaven de donar.
I d’una cosa dolça passem a una altra. Els toffees, que són aquells caramels tan típics d’Anglaterra que són senzills però saborosos. Aquests dolços també són els protagonistes de dues locucions. La primera és la de “toffee-nosed” person. Una “toffee-nosed person” és algú tibat que per als anglesos és sinònim de persona de classe alta. Es veu que els aristòcrates d’aquell país se senten superiors i per tant adopten un posat d’altivesa que es fa desagradable.
Acabo el post d’avui amb una locució que em sembla molt simpàtica, “to dole something out like toffees” és a dir, donar quelcom com si fossin toffees o caramels. Aquesta expressió no vol dir res més que repartir quelcom de manera molt generosa. Desgraciadament molts metges encara prescriuen ansiolítics com si fossin caramels és a dir que ells dole out tranquilizers as if they were toffees. Això m’ho podeu preguntar a mi que quedo esfereïda en adonar-me de quants companys i companyes tinc que necessiten ansiolítics per dormir. Potser ens hauríem de plantejar tots un canvi de vida abans d’haver d’empassar-nos drogues legals però potents com ho són els ansiolítics.
I per avui ja estic. Espero que ningú us endolceixi la píndola ni que hagueu de viatjar en transport públic quan està “jam-packed”. El que sí estaria bé seria trobar una manera de fer “money for jam” però estic seguríssima que molts de nosaltres estem buscant aquesta solució i per tant serà difícil trobar-la. Bona setmana a tots!

La mantega, grassa, pa i mel en les locucions angleses.

S’han acabat ja les festes de Nadal per aquest any i alguns potser s’hauran d’apuntar al gimnàs per rebaixar el pes de més que han posta durant aquestes dates. Tot i que potser la situació no ha permès fer gaires àpats multitudinaris, si és cert que la majoria haurà fet extres culinaris que es poden deixar notar.
El post d’avui va de les locucions i expressions que tenen a veure amb el menjar en anglès i en altres idiomes. Entre els aliments més productius hi trobem el formatge que per a mi és una perdició perquè no me’n canso mai. El problema és el colesterol, altrament encara en menjaria més. Per si no ho sabíeu, la ingesta d’aquest làctic provoca l’alliberament de casomorfines que proporcionen un efecte de benestar. Potser per això a mi em sembla addictiu.
El cas és que el formatge resulta que és un producte molt prolífer lingüísticament parlant perquè es fa servir en diversos països per expressar coses diferents que no sempre indiquen que el que a mi m’agrada tantíssim sigui una menja preuada a tot arreu.
Comencem per Argentina. Allà quan diem que algú “es un queso” el que significa és que aquesta persona és inútil o malapte fent quelcom. En canvi a la nostra península l’expressió castissa “estar como un queso” equival a estar en molt bona forma i ser atractiu o atractiva.
Els alemanys no li donen aquest significat tan positiu perquè quan afirmen que alguna cosa és “Käse” vol dir que és una ximpleria. Aquest locució prové d’una època en què la llet i els productes làctics eren de fàcil adquirir i per tant no s’apreciaven com ara. Avui dia el formatge no és barat i segons a quins països com als EEUU pot arribar a ser privatiu.
Dintre dels països que menystenen el formatge hi tenim Anglaterra. Quan parlem d’objectes sense valor els anglesos els anomenen “cheese-parings”. Un “paring” en anglès és un tros molt fi i petit de quelcom. Quan pelem la poma per exemple, els bocins de pell que tenen encara una mica de la fruita enganxada serien “parings”. Doncs les fines làmines de formatge són per als anglesos quelcom sense cap mena de valor.
Curiosament quan algú actua de manera “cheese-paring” el que volen dir els anglesos és que aquest persona és extremadament garrepa. No t’ofereix formatge sinó només les engrunes o encenalls.
En anglès el formatge també proporciona molt de joc lingüísticament parlant. Si dues coses són molt diferents diem que són “as different as chalk and cheese” tan diferents com el guix i el formatge. I si no sabem distingir entre dues coses perquè som ignorants llavors els anglesos dirien “not to know chalk from cheese” no saber distingir el guix del formatge.
Seguint amb la mala fama d’aquest producte làctic en anglès, quan un n’està tip o tipa de quelcom els anglesos diuen o bé “to be fed up” (que literalment és estar tip o fart en el sentit de ple de menjar) o bé “to be cheesed off”. En aquest cas és molt difícil traduir literalment la locució perquè no tenim cap verb per formatge ni una preposició off que indiqui “més enllà dels límits” o “fins a estar apagat”. La preposició aquí es fa servir igual que en el cas del participi “turned off” en sentit literal d’apagat i en el metafòric de destrempat. I si sentim l’expressió “hard cheese” el que vol dir és mala sort.
Però sortosament no tot el que té a veure amb el formatge és negatiu perquè un “big cheese” com un “fat cat” en anglès són persones importants i influents amb poder.
I si el formatge sembla productiu lingüísticament parlant què he de dir de la llet! Ja sabeu que els nostres veïns de península quan una cosa és molt bona diuen que és “la Leche”. Doncs resulta que els britànics quan volen dir que quelcom és insípid o fluix diuen que és “milk and water”, llet i aigua. Aquesta locució però es fa servir metafòricament quan el que volem afirmar és que una acció o activitat no és prou contundent. Per exemple podríem dir que les multes per no complir amb la normativa Covid-19 als centres de treball aquí són “milk and water”. I és que d’inspeccions no n’hi ha i si passen tinc la impressió que intenten no veure determinades realitats per no posar els empresaris en problemes. La política sanitària de prevenció de la Covid-19 a les escoles també és “milk and water” perquè ara no hi haurà grups confinats si en una classe hi ha menys de cinc positius. Ja veurem com anirem dintre d’unes setmanes amb les mesures suaus que tenim i poques restriccions.
Sabeu allò que en castellà vol dir “atar los perros con chorizos”? es fa servir quan volem dir que en un determinat lloc es viu sense cap mena de privació perquè hi ha de tot en abundància. Els britànics tenen una locució similar “a land of milk and honey” una terra de llet i mel, és a dir un lloc on els va econòmicament molt bé. En aquests moments no se m’acut en absolut cap lloc “of milk and honey”, més aviat tot el contrari. El Kazakhstan ben segur que no i a Turquia està la població empobrint-se ràpidament a causa de la inflació greu que pateix el país. Els preus ens pugen a tot arreu i per tant, tot i que aquí no ens podem queixar, no podem dir que el nostre sigui un país “de llet i mel”. Les coses més bàsiques aquí tenen un preu desorbitat i la majoria de nosaltres viu amb la por de perdre la feina i no poder pagar les factures.
La empatia en anglès s’anomena metafòricament “the milk of human kindness”, la llet de la bondat humana.
Però si el que han fet amb vosaltres és estafar-vos especialment en el sentit financer el que diuen els anglesos és “to milk”, és a dir munyir. Per nadal per exemple alguns restaurants han munyit els clients amb menús extremadament senzills per preus elevats. Per un pica-pica amb un parell d’olives, una mica d’embotit i alguna cosa més, la sopa de galets i un segon plat amb només dues possibilitat d’elecció s’han arribat a demanar cinquanta euros per cap. Això és el que els anglesos anomenarien “milk the customers”, és a dir munyir els clients.
Un altre exemple del que seria “munyir” la clientela són les empreses de reformes. Sobre aquestes jo en podria escriure tot un post perquè no s’acontenten en actualitzar pisos i deixar-los nets, pràctics i nous sinó que s’entesten en canviar l’estructura d’aquests, incloure-hi detalls irrellevants a preus astronòmics i a sobre et cobren el plus per la creativitat que no els has demanat.
Jo estic intentant reformar el pis dels pares i he vist tot tipus d’interioristes, des dels que em volen posar un jardí japonès a l’entrada per omplir la casa de bones vibracions, fins els que em volen posar un vidre al dormitori per fer-me sentir com un peix en un aquari quan dormo. Tot molt de fotografia d’instagram però gens pràctic per viure. Al final acabaré contractant els obrers per separat, pintor, lampista, paleta, fuster i etc per tal d’estalviar-me que em vulguin “milk” amb les obres a casa.
Per aquesta setmana ja hem acabat. Us desitjo que ningú intenti exprimir-vos les butxaques i que no us trobeu havent de substituir massa companys a la feina perquè hi ha confinats per donar i per vendre.
Ànims que el gener es fa difícil per tots. Hem de pensar que els dies s’allarguen i això ens donarà una injecció de positivisme.

El tema dels aliments i les locucions ja us vaig dir que donava molt de joc. I és que menjar és una necessitat bàsica per als essers humans i per això tot el que ens alimenta té un paper fonamental i es veu reflectit en la llengua. La setmana passada vaig escriure sobre algunes expressions que tenen com a protagonista la llet i el formatge. Avui començo amb quatre locucions en les que el protagonista és la mantega, un derivat també de la llet.
La primera és el verb “to butter up” que vindria a dir untar a algú amb mantega. En català ho traduiríem amb un “ensabonar”, que és el que succeeix quan fem compliments a algú que no són sincers. Jo no soc gens llagotera i per tant si ja em costa anar tirant floretes quan els compliments serien francs, imagineu-vos com ho puc fer si a sobre no em surt de l’ànima.
I si el que fem és exagerar quelcom, llavors els anglesos diuen “to spread the butter to thick”, és a dir untar la mantega deixant una capa massa gruixuda. Si no recordo malament en el seu dia ja us vaig escriure la locució alemanya “zu dick aufgetragen”, que probablement ve de la mateixa expressió primera d’untar el pa amb massa mantega.
Però d’entre les locucions amb mantega la que em sembla més original és la de “to look as if butter wouldn’t melt in one’s mouth” que literalment significa donar l’aparença que a un no se li fon la mantega a la boca. Es fa servir quan algú sembla innocent a pesar de no ser-ho en absolut. Aquí els que saben fer això molt bé són els meus dos gats, el Safrà i el Sugus que poden fer de les seves, trencar quelcom i després posar cara d’innocència pura com si les cortines haguessin caigut soles per exemple.
Si els anglesos pronostiquen que en algun moment hi haurà una explosió de descontentament o ràbia en diuen “the fat will be in the fire”, la grassa serà al foc. No em demaneu per quin motiu. Segur que ara a Sèrbia hi haurà “grassa al foc” perquè Austràlia ha expulsat Djokovic per no estar vacunat. Sense voler entrar molt en la polèmica em sembla absolutament correcte que si els governs demanen dels seus ciutadans responsabilitat i sentit de comunitat alhora de posar-se la vacuna, després siguin coherents i no deixin que esportistes com ell, cantants o artistes quedin lliures de la seva obligació només per ser famosos. Suposo que a Sèrbia també hi haurà persones a favor de les vacunes i persones en contra però certament des del meu punt de vista per ser un heroi nacional caldria ser un exemple de responsabilitat primer.
Segur que ell fa el que els britànics anomenen “to live on the fat of the land”, viure de la grassa de la terra, és a dir portar una existència plena de luxes.
I el contrari de viure de la grassa de la terra és estar “on the bread-line” a la cua del pa. Això ve de l’època en que per motius de racionament s’havia de fer cua amb la cartilla per anar a buscar la porció de pa corresponent.
Seguint amb el pa i el que se’n fa, una “Sandwich generation” és aquella que queda atrapada en dues situacions completament diferents, com quan per exemple una mateixa persona té a càrrec fills petits i pares grans que necessiten ajut. La generació dels que avui dia tenen entre quaranta i cinquanta anys s’hi poden trobar. Els que estem entre els quaranta i els cinquanta hem tingut els fills suficientment tard per haver-nos d’enfrontar amb els problemes de salut dels pares ja grans quan els menuts encara no són independents.
I ara una locució d’allò més simpàtica “warm as a toast”, calent com una torrada que es fa servir quan la sensació d’escalfor és agradable. Jo per exemple quan em poso a llegir a l’hivern al sofà sota la manta i amb els meus peludets al costat meu i davant de l’estufa estic “as warm as a toast”. El contrari del que puc dir jo quan vaig a nedar a piscina, on passo un fred que fa posar a prova les meves defenses. Fa fred als vestuaris perquè està obert per ventilar, fred al recinte de la piscina amb les portes també obertes i de la dutxa darrerament no en surt aigua calenta. Com a molt està tèbia.
I del pa en surten molles que en anglès són “crum”. Quan els anglesos parlen d’una “crum of comfort”, una molla o engruna de confort, es refereixen a un petit consol, gairebé insignificant que un pot trobar quan la situació és dramàtica. Se m’acut ara pensar en les víctimes de la inundació de Ahrtal. Vaig veure un reportatge fa poc i una família que ho havia perdut pràcticament tot, va trobar consol en el fet de poder tornar a les quatre parets buides de la seva casa i poder fer-hi un àpat de Nadal amb ajut del que els van portar els veïns. Tampoc no vull pensar com deuen estar els que han perdut la seva llar a causa del volcà de la Palma. Alguns potser han trobat “a crum of comfort” salvant alguns objectes de casa seva. Crec que hem d’agrair una mica més la sort que tenim de no haver de passar per situacions tan extremes com aquestes.
I per acabar amb positivisme us parlaré de la “honey-pot town”, la ciutat o poble “pot de mel” que és aquell municipi que ofereix totes les infraestructures necessàries per viure-hi còmodament: escoles, hospitals, parcs, centres comercials, i possibilitats d’oci. Sens dubte per a mi Barcelona és una “honey-pot town” tot i que hi trobi moltíssim a faltar el verd i que enyori d’Alemanya tenir un bosc prop. Però tenim el verd prop si volem anar a airejar-nos a la muntanya. Només cal anar a Collserola. Si em demaneu què li manca a Barcelona us diria més neteja i menys pol·lució. Més espais verds i civisme. Per la resta tenim de tot. Museus per donar i vendre, cinemes i teatres, tot tipus de botigues i una oferta gastronòmica que no ens pot deixar indiferents.
Barcelona és una “honey-pot town” i per les zones boniques fora de la ciutat els anglesos tenen la locució “honey-pot area”. Si em coneixeu ja sabreu que us diré que la Costa Brava és una honey-pot area, oi?
Avui per acabar us vull comentar que l’expressió “soothing syrup”, xarop per calmar, es refereix també al discurs que podem fer servir quan volem animar a algú tot i que no diguem del tot la veritat. De vegades cal donar xarop calmant i ser diplomàtic quan la veritat no seria del tot adequada.
Us desitjo una bona setmana a tots i bona sort per no enganxar la Covid-19 perquè la necessitem.

El formatge i la llet en les locucions.

S’han acabat ja les festes de Nadal per aquest any i alguns potser s’hauran d’apuntar al gimnàs per rebaixar el pes de més que han posta durant aquestes dates. Tot i que potser la situació no ha permès fer gaires àpats multitudinaris, si és cert que la majoria haurà fet extres culinaris que es poden deixar notar.
El post d’avui va de les locucions i expressions que tenen a veure amb el menjar en anglès i en altres idiomes. Entre els aliments més productius hi trobem el formatge que per a mi és una perdició perquè no me’n canso mai. El problema és el colesterol, altrament encara en menjaria més. Per si no ho sabíeu, la ingesta d’aquest làctic provoca l’alliberament de casomorfines que proporcionen un efecte de benestar. Potser per això a mi em sembla addictiu.
El cas és que el formatge resulta que és un producte molt prolífer lingüísticament parlant perquè es fa servir en diversos països per expressar coses diferents que no sempre indiquen que el que a mi m’agrada tantíssim sigui una menja preuada a tot arreu.
Comencem per Argentina. Allà quan diem que algú “es un queso” el que significa és que aquesta persona és inútil o malapte fent quelcom. En canvi a la nostra península l’expressió castissa “estar como un queso” equival a estar en molt bona forma i ser atractiu o atractiva.
Els alemanys no li donen aquest significat tan positiu perquè quan afirmen que alguna cosa és “Käse” vol dir que és una ximpleria. Aquest locució prové d’una època en què la llet i els productes làctics eren de fàcil adquirir i per tant no s’apreciaven com ara. Avui dia el formatge no és barat i segons a quins països com als EEUU pot arribar a ser privatiu.
Dintre dels països que menystenen el formatge hi tenim Anglaterra. Quan parlem d’objectes sense valor els anglesos els anomenen “cheese-parings”. Un “paring” en anglès és un tros molt fi i petit de quelcom. Quan pelem la poma per exemple, els bocins de pell que tenen encara una mica de la fruita enganxada serien “parings”. Doncs les fines làmines de formatge són per als anglesos quelcom sense cap mena de valor.
Curiosament quan algú actua de manera “cheese-paring” el que volen dir els anglesos és que aquest persona és extremadament garrepa. No t’ofereix formatge sinó només les engrunes o encenalls.
En anglès el formatge també proporciona molt de joc lingüísticament parlant. Si dues coses són molt diferents diem que són “as different as chalk and cheese” tan diferents com el guix i el formatge. I si no sabem distingir entre dues coses perquè som ignorants llavors els anglesos dirien “not to know chalk from cheese” no saber distingir el guix del formatge.
Seguint amb la mala fama d’aquest producte làctic en anglès, quan un n’està tip o tipa de quelcom els anglesos diuen o bé “to be fed up” (que literalment és estar tip o fart en el sentit de ple de menjar) o bé “to be cheesed off”. En aquest cas és molt difícil traduir literalment la locució perquè no tenim cap verb per formatge ni una preposició off que indiqui “més enllà dels límits” o “fins a estar apagat”. La preposició aquí es fa servir igual que en el cas del participi “turned off” en sentit literal d’apagat i en el metafòric de destrempat. I si sentim l’expressió “hard cheese” el que vol dir és mala sort.
Però sortosament no tot el que té a veure amb el formatge és negatiu perquè un “big cheese” com un “fat cat” en anglès són persones importants i influents amb poder.
I si el formatge sembla productiu lingüísticament parlant què he de dir de la llet! Ja sabeu que els nostres veïns de península quan una cosa és molt bona diuen que és “la Leche”. Doncs resulta que els britànics quan volen dir que quelcom és insípid o fluix diuen que és “milk and water”, llet i aigua. Aquesta locució però es fa servir metafòricament quan el que volem afirmar és que una acció o activitat no és prou contundent. Per exemple podríem dir que les multes per no complir amb la normativa Covid-19 als centres de treball aquí són “milk and water”. I és que d’inspeccions no n’hi ha i si passen tinc la impressió que intenten no veure determinades realitats per no posar els empresaris en problemes. La política sanitària de prevenció de la Covid-19 a les escoles també és “milk and water” perquè ara no hi haurà grups confinats si en una classe hi ha menys de cinc positius. Ja veurem com anirem dintre d’unes setmanes amb les mesures suaus que tenim i poques restriccions.
Sabeu allò que en castellà vol dir “atar los perros con chorizos”? es fa servir quan volem dir que en un determinat lloc es viu sense cap mena de privació perquè hi ha de tot en abundància. Els britànics tenen una locució similar “a land of milk and honey” una terra de llet i mel, és a dir un lloc on els va econòmicament molt bé. En aquests moments no se m’acut en absolut cap lloc “of milk and honey”, més aviat tot el contrari. El Kazakhstan ben segur que no i a Turquia està la població empobrint-se ràpidament a causa de la inflació greu que pateix el país. Els preus ens pugen a tot arreu i per tant, tot i que aquí no ens podem queixar, no podem dir que el nostre sigui un país “de llet i mel”. Les coses més bàsiques aquí tenen un preu desorbitat i la majoria de nosaltres viu amb la por de perdre la feina i no poder pagar les factures.
La empatia en anglès s’anomena metafòricament “the milk of human kindness”, la llet de la bondat humana.
Però si el que han fet amb vosaltres és estafar-vos especialment en el sentit financer el que diuen els anglesos és “to milk”, és a dir munyir. Per nadal per exemple alguns restaurants han munyit els clients amb menús extremadament senzills per preus elevats. Per un pica-pica amb un parell d’olives, una mica d’embotit i alguna cosa més, la sopa de galets i un segon plat amb només dues possibilitat d’elecció s’han arribat a demanar cinquanta euros per cap. Això és el que els anglesos anomenarien “milk the customers”, és a dir munyir els clients.
Un altre exemple del que seria “munyir” la clientela són les empreses de reformes. Sobre aquestes jo en podria escriure tot un post perquè no s’acontenten en actualitzar pisos i deixar-los nets, pràctics i nous sinó que s’entesten en canviar l’estructura d’aquests, incloure-hi detalls irrellevants a preus astronòmics i a sobre et cobren el plus per la creativitat que no els has demanat.
Jo estic intentant reformar el pis dels pares i he vist tot tipus d’interioristes, des dels que em volen posar un jardí japonès a l’entrada per omplir la casa de bones vibracions, fins els que em volen posar un vidre al dormitori per fer-me sentir com un peix en un aquari quan dormo. Tot molt de fotografia d’instagram però gens pràctic per viure. Al final acabaré contractant els obrers per separat, pintor, lampista, paleta, fuster i etc per tal d’estalviar-me que em vulguin “milk” amb les obres a casa.
Per aquesta setmana ja hem acabat. Us desitjo que ningú intenti exprimir-vos les butxaques i que no us trobeu havent de substituir massa companys a la feina perquè hi ha confinats per donar i per vendre.
Ànims que el gener es fa difícil per tots. Hem de pensar que els dies s’allarguen i això ens donarà una injecció de positivisme.

La llar a les locucions angleses V.

Com us vaig comentar hi ha dues coses que em ballen pel cap darrerament: el tema de la Covid-19 i com podem acabar amb la pandèmia i el tema de l’habitatge. El primer perquè ens està impedint a tots fer vida normal i veig que la gent segueix sense ser conscient de les mesures que ha de prendre i això implica risc. I el segon tema és el de la llar perquè fa anys que tinc la il·lusió de poder adquirir un pis propi per no haver de pagar lloguer i viure amb l’ai al cor per si em renovaran o no el contracte.
Per a mi ara ja queda poc per entrar a viure en un pis que serà meu si Déu vol i no passa cap imprevist greu. Així és que una petita part del meu temps de lleure me’l passo mirant pàgines de decoració i mobles per anar pensant com puc fer casa meva més acollidora.
I seguint amb el tema de la casa, aquest dijous us porto la cinquena entrega amb més locucions angleses que tenen a veure amb la casa i el que hi té relació.
La primera locució d’avui és la de “in the best houses” que literalment vol dir a les millors cases i que en sentit figurat equival a estar en la millor societat.
Si no tenim prou diners per comprar el que ens agrada llavors el que diem és que practiquem “window shopping”. Les compres d’aparador són les que fem quan anem mirant articles de botiga en botiga però al final no comprem res. Parlant també de finestres, els anglesos anomenen “the window of the soul” la finestra de l’ànima als ulls. Molt poètic, no penseu?
Si algú descarta una cosa o deixa de tenir-hi interès els anglesos ho expressen amb un “to fly out of the window”. Per exemple, jo em volia comprar un pis al Poblenou, però veien l’oferta que hi ha i com d’inflats estan els preus, el meu projecte de comprar-me quelcom al barri “has flown out of the window”.
En el moment en que no som capaços de prendre una decisió els anglesos ho expressen amb la locució “to sit on the fence” estar assegut a la tanca. També es fa servir quan algú no sap decidir-se sobre a favor de qui està en una disputa. A Europa en aquests moments s’està discutint la reducció d’emissions de diòxid de carboni que contribueixen a l’escalfament global i el canvi climàtic. Un dels objectius principals a nivell mundial és prescindir del carbó per produir energia. Alemanya per exemple encara és molt dependent d’aquesta roca sedimentària per la seva indústria però augmentar la producció d’energia renovables netes suposa una inversió forta que no es pot fer d’un dia per un altre. El president de França Macron es va reunir amb el nou canceller Olaf Scholz per discutir sobre el tema. Alemanya vol apostar per les energies renovables però França vol tornar a l’energia nuclear fins poder abastir-se amb la renovable dintre d’uns anys. A Europa la visió que es té de les centrals nuclears és molt diversa. Països com Àustria i Alemanya no hi volen tornar pel risc pel medi ambient i la salut que pot provocar un accident. Altres països com França es replantegen l’energia nuclear com alternativa real a una que produeix més emissions de diòxid de carboni. Si en algun moment s’ha de decidir a nivell Europeu quina política seguir, els que voten probablement “will sit on a fence”.Fins ara cada país pot optar per l’opció que li sembli més adient per rebaixar les emissions però si comencen a proliferar les centrals nuclears potser tornarà a haver-hi conflictes perquè no és una energia desitjable. És altament rendible però el factor de l’error humà i les conseqüències que pot tenir un accident a una central nuclear espanten.
I si algú arregla les relacions amb algú altre després d’un conflicte o una ofensa, llavors els anglesos ho anomenen “to mend one’s fences”, és a dir, arreglar la pròpia tanca.
I deixant la tanca a banda, la cuina també dona molt de joc en anglès. A les converses trivials, superficials i no educades els anglesos les anomenen “kitchen talk”. I quan una persona li vol recordar a l’altra que té l’oportunitat de deixar un càrrec i les responsabilitats que comporta si no aguanta la pressió, llavors els britànics diuen “if you can’t stand the heat, get out of the kitchen”, és a dir que si no aguantes la calor, surt de la cuina.
El “kitchen cabinet” en anglès designa a aquell grup de consellers d’un Ministre que es paguen de manera privada. Aquests consellers privats no són funcionaris sinó gent a qui se’ls passen documents confidencials per tal que valorin i aconsellin sobre una situació determinada.
Per avui ja en tenim prou. Dissabte és Nadal i jo voldria desitjar-vos a tots unes festes entranyables acompanyats d’aquells a qui més estimeu.
Bo Nadal per a tots!

La casa i les locucions angleses IV

Continuo una setmana més amb el tema recurrent de les locucions que tenen a veure amb la casa i els elements arquitectònics. La primera expressió d’avui és una de molt similar a una castellana: “to put on a pedestal”, que en castellà seria “poner en un pedestal”. Per si no ho sabeu perquè la paraula no l’he escoltada mai, “pedestal” en castellà és “escambell” en català. En alemany quan es diu que es posa a algú en un escambell el que significa és que diem que una persona determinada té unes qualitats que no té en absolut. Vaja, quan exagerem les virtuts o bé les inventem per fer quedar bé una persona o per ensabonar-la.
Les cantonades en anglès també donen molt de joc lingüísticament parlant. Quan un està en una situació perillosa, llavors es diu “in a tight corner”, és a dir que estem en una cantonada estreta. I quan estem lluitant pels nostres propis interessos llavors els britànics diuen “ to fight one’s corner” que seria lluitar-se la cantonada. Més interessant em sembla encara la locució emprada per designar una relació amorosa que es manté en secret per no provocar enrenou en l’opinió públic. D’això els anglesos en diuen “a hole-and-corner affaire” una aventura de forat i cantonada, suposo perquè els amants s’han d’anar veient per racons on no els puguin enxampar a ells.
També les portes són un element arquitectònic productiu en el llenguatge figurat però moltes expressions són similars a les nostres com la de “open the door to” obrir la porta a una oportunitat o la de “shut the door at someone’s face” que és tancar-li a algú la porta als nassos. Entre les que no s’assemblen a les que coneixem per aquí m’agraden especialment la de “let someone/something in through the back door” que seria literalment deixar passar a algú o alguna cosa per la porta de darrere. Es fa servir quan volem indicar que s’introdueix una mesura de manera que els oponents no se n’adonen. Això és el que intenten fer els polítics contínuament o de vegades els directors de les empreses quan han d’imposar mesures poc populars entre els empleats.
Quan necessitem culpar a algú per quelcom que no ha anat del tot bé llavors en anglès diem “to lay at someone’s door”, que ens estirem a la porta d’algú. La imatge és clara perquè estirats davant d’una porta farem tanta nosa com recordant a una persona el que no ha fet bé.
Si dues coses són molt similars o una porta a l’altra en anglès diem “to be next door to something”, per exemple això que fan a Àustria de no permetre que els no vacunats no surtin de casa més que per allò més essencial és “next door to discriminating them for their ideology”. No vull entrar en polèmica però realment el fet de que s’ha de protegir la integritat física dels vacunats recloent els no vacunats a casa és discriminació per ideologia encara que estigui més que justificat. I jo també estaria a favor d’imposar unes mesures Covid-19 similars al reglament alemany 2 G aquí però en aquest país no prenem prou mesures ni tenim manera de controlar que es segueixin.
Aquí el 2G és una abreviatura que inclou els “Geimpfte” vacunats i “Genesene” els curats. A Alemanya només es permet l’accés al transport públic, a restaurants, bars i oci nocturn als vacunats o aquells que ja han passat la Covid-19 i estan immunitzats.
Però deixem el tema aquí perquè pot portar cua i anem a per la darrera expressió d’avui “to be a doormat” ser una catifa de l’entrada. Es fa servir quan es vol donar a entendre que una persona ha estat utilitzada i ha aguantat un mal tracte sense queixar-se. Les nostres pobres catifes de l’entrada aguanten que les trepitgin contínuament i no ens diuen res.
Com que havíem dit això del “next door” m’agradaria comentar-vos que hi ha una aplicació que es diu així i serveix per contactar amb veïns del propi barri i demanar el que un necessita o oferir el que ja no li cal.
Amb el tema de l’economia col·laborativa cada cop han sorgit més iniciatives per ajudar-se mútuament i estalviar diners alhora. Lendi és un grup que es pot trobar al Telegram, una altra mena de whatsApp, i que serveix per regalar els objectes pels que no tenim ús o per a avisar als veïns de que al carrer hi ha objectes abandonats en bon estat que algú pot aprofitar. També uns he de dir que la gent ofereix de tot. Des d’objectes i mobles en bon estat a pots de vidre del supermercat. Funciona de manera molt similar al Freecycle però és molt més ràpid. Algun dia ja dedicaré una entrada a totes aquestes iniciatives.
Bona setmana a tots!

La casa a les locucions angleses III.

Segueixo avui amb les locucions que tenen a veure amb el tema de la casa en anglès perquè inevitablement a finals de novembre em toca pagar derrames al pis dels pares i la gran factura em fa venir malsons. Per això tinc el cap posat en el tema de l’habitatge.
I és que el manteniment dels edificis és extremadament necessari però és quelcom que els que vivim de lloguer no hem d’afrontar perquè corre a càrrec dels propietaris. Alguns, com ja us podeu imaginar, el que fan és apujar els lloguers als inquilins si han de fer front a les derrames. I encara bo que després d’anys d’estira i arronses finalment es va aprovar una llei per a moderar la pujada dels lloguers. Ara els propietaris no poden augmentar el que cobren si no hi ha una millora demostrable i significativa a la superfície d’habitatge. Ja podien haver canviat la llei abans! A mi el darrer increment del lloguer em va fer deixar els cursos d’àrab perquè els cent euros al mes més que em va demanar el propietari em van fer mal de debò.
Com ja sabreu, ara els partits de dreta intentaran fer marxa enrere a aquesta llei.
Amb els problemes que comporten els lloguers a temps parcials i les barbaritats que s’arriben a demanar per pisos petits, no estranya gens que la gent d’aquí pugi pensar que el millor és hipotecar-se quan més jove millor. M’ho va dir també la filla del meu cosí de vint-i-un anys, que creu que el més segur per no llençar diners és accedir a un crèdit per comprar un pis. Em va sobtar que una noia tan jove es vulgui lligar a un indret i una ciutat quan en realitat és edat de volar. No obstant percebo una certa tendència de les generacions més joves a cercar una estabilitat ràpida que els de la meva generació no van voler de seguida. O potser és que tampoc l’haguéssim pogut aconseguir. Quan jo tenia l’edat de la filla del meu cosí em va ser pràcticament impossible tenir feines ben pagades i de fet vaig decidir anar a viure a Alemanya perquè era un missió molt difícil emancipar-se dels pares i estudiar alhora.
Però no és aquest el tema que vull tocar avui. El que m’ocupa la ment aquest dijous són més locucions que tenen a veure amb la casa i la llar.
Recordeu com es deia començar la casa per la teulada en alemany? La locució us la vaig explicar fa dues setmanes al post. Doncs bé, avui començo amb tres expressions que porten la paraula “roof” teulat. La primera és molt positiva i és “ to raise the roof” que literalment és aixecar el sostre. Diríem que aixequem el sostre quan fem quelcom que provoca aplaudiment. El discurs del “people’s budget” de Lloyd George cap al 1909 va aixecar el sostre perquè va demanar un increment brutal dels impostos dels rics per evitar la fam i les penúries econòmiques dels pobres.
I com us podeu imaginar el “people’s budget” o pressupost de la gent, va fer que els aristòcrates anglesos “hit the roof” o com també diuen “went through the roof”, que s’enfurismessin. Literalment les expressions volen dir o bé colpejar el teulat o travessar el teulat. Vindria a ser el que els nostres veïns ibèrics anomenen “subirse por las paredes”. “To hit the roof” significa emprenyar-se de valent.
En aquesta mateixa entrada i en algunes anteriors ja vaig comentar que els preus dels lloguers s’havien enfilat moltíssim. Nosaltres diríem que els lloguers estan pels núvols però de fet això ja no és notícia. Ara el que és notícia és l’apujada de preu de la llum. Doncs bé, en anglès diríem que els preus “ have gone through the roof”, que han travessat el teulat. El contrari seria el que ha passat amb les hipoteques que estan a mínims històrics. És a dir que “have fallen through the floor” han caigut al terra.
I quan un és un bala perduda i es dedica a sortir massa de nits, beure i passar-s’ho bé, llavors els anglesos diuen que aquesta persona “is out on the tiles” que és fora a les teules. De fet “tile” tant pot voler dir rajola com teula però si la locució és “on the tiles” se suposa que es refereix a les del teulat. I “to be out on the tiles “ i beure no és saludable com tampoc ho és fumar com un carreter o com ho expressen els anglesos “to smoke like a chimney” fumar com una xemeneia.
Si una persona ve d’una família pobre i no ha rebut ni gaire educació és diu que la persona és “out of the gutter” que ha sortit de la canalera i quan algú fa un esforç per aconseguir quelcom altre cop, llavors els anglesos diuen “to be determined to pull oneself out of the gutter”, que un està disposat a sortir de la canalera.
I els que generalment “are on the tiles” acaben perdent diners o llençant-los. Això s’expressaria amb la locució “go down the drain” anar eixidiu avall. O sigui que és com si quelcom anés clavegueram avall. Si un guanya la loteria i després s’ho gasta tot al casino, llavors podem dir que la fortuna que havia guanyat ha anat “down the drain”.
Els que són “out of the gutter” i venen de circumstàncies difícils i famílies pobres solen estar prims per falta de menjar. Quan una persona està com un fideu els britànics diuen que està “drainpipe thin” o prim com una canonada d’eixidiu o desguàs.
Per avui ja en tenim unes quantes. Espero que us siguin útils i si no parleu sovint en anglès, espero que si més no hagin despertat la vostra curiositat sobre aquesta llengua tan acolorida que no em cansaré mai d’escoltar. Bona setmana a tots.

Més expressions i eufemismes alemanys.

Ja som a un no res de la castanyada, una festa força nostàlgica en què hem de pensar en els que ens han deixat i preparem els panellets per tal que les ànimes dels que ja no hi són se’n puguin alimentar. De fet l’1 de novembre també és una festa pagana d’origen celta perquè celebra l’any nou celta que comença la nit del 31d’octubre al primer dia de novembre. La festa s’anomenava Samhain i coincidia amb el final de les collites. Recordeu que ja vaig comentar en un post anterior que el Sant Martí també se celebrava quan s’acabava l’època de la verema. D’aquí que els pares de l’església volguessin reconvertir al cristianisme el Samhain fent-lo el Tots Sants. La celebració cristiana del Tots Sants es celebrava el 13 de maig fins que el Papa Gregori III ho va canviar.
I aquest any tindrem un bonic principi d’any nou celta. Així com la primavera passada no va ser gaire lluïda i l’estiu va trigar a fer-se notar, si més no la tardor ens ha portat un parell de dies de sol preciosos que s’han pogut aprofitar bé. Aquí és clar, perquè a Holanda i a Alemanya la temperatura ja ha baixat i un amic meu m’ha enviat una foto de la seva calefacció de llenya encesa ja per primera vegada aquesta temporada. Realment hi ha dues coses del nostre país que són immillorables: el clima i el menjar. Repassava fa poc mentalment amb la meva parella quins eren els plats alemanys que més a gust em menjava i tristament n’hi havia pocs. I és que aquí podem preparar amb pocs diners àpats molt nutritius i saborosos plens de vitamines i molt sans que a altres països no es poden fer per manca de matèria prima de qualitat. Recordo que els anys que vaig passar a Alemanya, una setmana abans de venir ja se’m feia la boca aigua pensant en tot el bon menjar que trobaria aquí.
Però no voldria donar la impressió que poc del que posen els alemanys a la taula val res perquè no és així. El pa per exemple és una delícia perquè el fan de moltes maneres diferents amb cereals variats i per si sol constitueix un aliment molt ric.
I evidentment els alemanys són famosos per les seves cerveses, que per ells són pa líquid. La primera expressió de la que us vull parlar avui té a veure amb la cervesa. És la de “das schlägt dem Fass den Boden aus” que seria com això trenca el barril pel terra. Es fa de difícil traduir però potser s’entén més si es cerca quin és l’origen d’aquesta expressió. Geogràficament va sorgir a Baviera on hi havia una normativa per produir cervesa que controlava els ingredients que s’hi podia posar i els que no. I si algú s’adonava que la beguda no mantenia tota la puresa que calia, llavors es trencava el barril al terra i s’escampava el líquid per tal que no es pogués beure. I òbviament els que havien produït la cervesa s’enduien una bona decepció. Per aquest motiu quan un està molt desencisat s’expressa a través d’aquesta locució.
I si un o una beu massa cervesa patirà una sèrie d’efectes secundaris molt desagradables que poden anar des d’una visió borrosa i dificultat per pensar amb claredat fins a tenir l’estomac remogut i haver d’anar a treure el que s’ha ingerit. Curiosament els alemanys tenen diverses expressions idiomàtiques per no haver d’utilitzar el verb “kotzen” o “erbrechen”, més formal, que volen dir vomitar. Si hem tret el menjar el que ells diuen és “sich das Essen durch den Kopf gehen lassen” que literalment vol dir deixar passar el menjar pel cap. Té doble sentit perquè “sich etwas durch den Kopf gehen lassen” vol dir reflexionar sobre quelcom. El que passa és que quan ho fem servir amb el menjar, sovint indica que se’ns ha posat del tot malament. El mateix vol dir la locució “das Frühstück wieder sehen” que literalment significa tornar a veure l’esmorzar. Encara menys transparent és l’expressió “mit dem grössen weiβen Telefon sprechen”, parlar amb el gran telèfon blanc. Supsoso que el telèfon blanc es refereix al contenidor de l’inodor que sembla un enorme auricular si hi volem posar imaginació i ser d’allò més indirecte.
Òbviament per a qui estigui aprenent alemany el més adequat és començar amb els verbs que designen exactament les realitats que volem anomenar. Aprendre qualsevol de les expressions citades aquí abans de saber els verbs “kotzen” oder “erbrechen” seria començar la casa per la teulada, o com en diuen els alemanys “das Pferd von hinten umzäumen”, és a dir posar la tanca pel cavall i fer-ho començant pel darrere.
I quan una persona no s’adona en absolut del que passa al seu voltant llavors els alemanys diuen que té “Tomaten auf den Augen” tomàquets als ulls.
Si una cosa ens sembla completament increïble o una bajanada, llavors els alemanys diuen que les gallines riuen “da lachen ja die Hühner”.
Però hi ha una expressió que vaig sentir centenars de vegades quan vivia a Alemanya i que equivaldria a un “ja no ve d’aquí”. Per exemple, quan una persona té moltes despeses i n’hi cau una de més petita llavors diríem que per aquesta despesa “ja no ve d’aquí”. Ells ho expressen dient “das macht den Kohl nicht fett”.
“Koh” és la col i amb el “Kohl” de l’expressió ens referim a una menja molt típica i econòmica feta amb aquesta verdura. La locució vol dir que tal o tal cosa ja no fa la col greixosa o el plat fet amb col greixós, és a dir que no varia substancialment el plat. Per exemple, quan una persona ja es desdinera pels Nadals amb els regals i els àpats, llavors ja no ve d’una mica i no cal que es posi a comptar si en comptes de Codorniu ha de comprar un Parxet per estalviar una mica perquè amb el dispendi total trenta euros amunt o avall ja ni es noten.
Jo aquest any no crec pas que em gasti pas gaires diners pel Nadal. De regals n’he de comprar pocs i pel que fa als àpats penso que no faré res diferent del que faig normalment. Del que sí gaudiré és d’un bon caldo i una escudella que potser no tindran tots els ingredients de la tradicional però serà tot i així saborosa, nutritiva, no gens cara i relativament sana perquè no vull ni acabar amb indigestions per festes ni havent de parlar amb el gran telèfon blanc.
Bona setmana a tots.

La casa a les locucions angleses II.

Segueixo amb el tema de les locucions i expressions que tenen a veure amb la casa perquè n’hi ha per parar un tren. I si estenem el tema casa i hi incloem les parts d’aquesta, llavors hi ha material per setmanes. Però anem pas per pas.
La primera expressió de la que us vull parlar avui és la de “to eat someone out of the house and home” que traduït seria menjar-se a algú fora de casa seva i la seva llar. Això no és una altra cosa que endrapar tantíssim a la casa d’un altre que el treus de la seva. Us en poso un exemple d’una situació que em va passar a mi. Jo tenia el meu primer pis de soltera als vint anys. Estava situat a la Sonnenallee de Berlin i un vespre em va trucar a casa un conegut que es va presentar sense avisar. El paio, que era alt com un sant Pau, portava fam i les butxaques buides i em va demanar si tenia quelcom per menjar. Jo per aquelles èpoques no anava gaire sobrada de diners així és que a la nevera hi havia una mica de pa i melmelada, formatge i algun plat precuinat per quan l’estomac estava massa buit. El meu conegut tenia gana i no va dubtar ien demanar-me si tenia res per menjar. Li vaig portar el pa i la melmelada pensant que se’n serviria unes llesques i me’n deixaria per mi. Però va resultar que se’m va acabar tot el pa de pagès i la melmelada i jo em vaig quedar amb un pam de nas sense saber si dir-li que pensava que el seu comportament era un pèl descortès. Aquell noi clarament va fer el que els anglesos en diuen “eat me out of the house and home” perquè literalment em va deixar amb la nevera pelada i l’estomac fent rau rau. De gent amb cara n’hi ha per tot arreu com podeu veure.
I quan un va de casa en casa afartant-se el més segur és que acabi estan gras. Si una persona és grassa els anglesos diuen que sembla un cantó d’una casa “ to look like a side of a house”. Això és un eufemisme simpàtic per no haver de dir les coses pel seu nom. Igual que quan diuen que a una persona li sobren uns quilos i ho fan designant-la com a “stocky”, és a dir, que té stock o reserves. I és que els éssers humans demostrem tacte i empatia lingüística sovint. No ens agrada anomenar les realitats crues amb el nom que els pertoca. D’això ja n’havia parlat anteriorment en un article del blog. I llavors ja us vaig fer cinc cèntims de diverses maneres que hi ha en vàries llengües de designar la mort. Doncs bé, quan una persona és morta i enterrada es diu que és a la “last home” la darrera casa, és a dir a la tomba.
Més positiva és la locució de “to be home and dry”, ser a casa i sec, que s’empra quan es vol dir que s’ha tingut èxit en quelcom. Si jo per exemple en un any aconsegueixo estar establida i haver canviat de lloc de treball podré dir que sóc “home and dry”.
I si algú li deixa clara una cosa a una altra de manera sovint dolorosa, els anglesos diuen “to bring something home to a person”, és a dir portar-li una cosa a casa a una persona. El cert és que el món està força farcit de gent que té molt bon concepte de si mateixa i que es creuen perfectes. De vegades cal deixar a aquesta gent clar que potser no són tan meravellosos o meravelloses com es pensen. A mi per exemple se m’acut una companya de feina a qui hauria de “bring it home to her how cruel she can be”, és a dir deixar-li clar com de cruel pot arribar a ser perquè es pensa que és una bellíssima persona. En aquest cas el que li dirà seria el que els anglesos anomenen una “home truth”, una veritat casolana.
I quan no hi ha res extraordinari a dir de res els anglesos ho expressen amb un “nothing to write home about” un res sobre el que escriure a casa.
Aquesta setmana però del que sí hauríem d’escriure a casa és de les destrosses ocasionades durant les festes de la Mercè. Han deixat el barri del Poblenou trinxat i han donat peu a molts “botellons” que propiciaran contagis. En època de pandèmia i amb una ciutat que és un desgavell total, de veritat calia fer les festes? No hauria estat més assenyat no fer-les aquest any?
Particularment jo preferiria carrers més ben asfaltats i empedrats, parcs més ben cuidats, transport públic més regular i un increment del personal sanitari i de seguretat. Però és clar, el que jo demano són molts diners i les festes de la Mercè s’organitzen amb quatre xavos que paguem tots dels impostos. Com també paguem de les nostres butxaques les brigades de neteja que deixen la ciutat mínimament decent per començar la setmana com si no hagués passat res.
És més fàcil donar-nos pirotècnics que no pas oferir atenció al ciutadà. És una realitat trista però certa. De vegades penso que no estem tan lluny de la política de “panem et circenses” que practicaven els romans. Cal veure-ho tal i com és. Bon dijous a tots!

La casa a les locucions angleses.

Una de les preocupacions principals de la meva vida ha estat sempre el tema de l’habitatge. Com que visc de lloguer sempre pateixo pel moment en què me l’apujaran i em veuré obligada a deixar el meu pis per buscar-me’n un altre. Per això penso que tenir una llar pròpia ha de ser un motiu de tranquil·litat absoluta o gairebé absoluta. Però l’habitatge ha esdevingut un article de primera necessitat caríssim de manera que ens veiem tots obligats a lligar-nos a una hipoteca per tal de garantir que podem residir en un lloc concret. Aquí no tenim mentalitat de viure de lloguer perquè aquest no permet estalviar així és que els que no hem pogut accedir a una hipoteca en aquest país ens sentim com a perdedors.
Si fa uns dos-cents anys la principal despesa de l’home era el menjar, ara és l’habitatge i no cal pensar en comprar cases, que només es poden pagar fora de les ciutats perquè els pisos són prou cars i segons a quin barri són impagables.
Però jo avui volia parlar-vos de cases i no de les que podem o no comprar-nos aquí sinó de les que apareixen a les expressions angleses i que són d’ús comú.
La primera locució la fem servir per designar una lluita o uns disturbis violents. Es tracta de la “rough House”. Com potser ja sabeu, “rough” en anglès és un adjectiu que es fa servir per a designar persones o situacions que semblen dures. Una “casa dura” per tant és una disputa violenta. Podríem dir que de vegades a Anglaterra els partits de futbol amb els fans d’un equip i un altre barallant-se han provocat “rough house”.
I quan un o una és molt pulcre i manté la casa en ordre i n’està orgullós o orgullosa, en anglès diem que aquesta persona és “houseproud” orgullós de casa. Sembla curiós si més no que els britànics tinguin una manera de designar aquest tipus de tarannà. A mi m’abelleix tenir el meu pis en ordre però aquest any ja tinc clar que no estarà tan net i endreçat com m’agradaria per manca de temps. Així és que no seré tan “houseproud” com normalment.
Però el que sí soc i seguiré sent és a “house-hunter”. El terme “hunter” avui dia és conegut per tothom pels anomenats “headhunters” que són literalment els caça cervells o caça talents que no són res més que persones que treballen en empreses cercant treballadors per a altres empreses. Doncs els “house-hunters” són els que busquen contínuament un lloc per viure. Jo he estat i encara soc una d’ells perquè viure de lloguer intranquil·litza ja que en qualsevol moment et poden apujar el preu del que pagues mensualment i no queda cap més remei que marxar. Per sort l’actual llei del lloguer obliga al propietari a demostrar una millora palpable de la qualitat de l’habitatge per demanar un increment del lloguer. Ja era hora que canviessin la llei!
Quan algú té una idea impracticable els anglesos l’anomenen una “house of cards”, casa de cartes. Als empleats a les empreses de vegades ens toca escoltar les “houses of cards” que ens proposen els de l’equip directiu creuant els dits que s’ho repensin abans de prendre decisions equivocades. Però qualsevol diu el que pensa davant dels “de dalt”.
Ara surto amb un tema actual. Fa poc els mossos van descobrir a un habitatge de sant Martí, més concretament a un del Poblenou, una plantació de marihuana. Aquest pis, en què segurament no hi habitava ningú, és el que els britànics anomenen “a clearing House” és a dir una que serveix per encobrir activitats delictives. I ben segur els agents que van descobrir l’habitatge i el que s’hi feia van fer el que els anglesos anomenen “bring the house down”, portar la casa avall, és a dir rebre l’aplaudiment de molts.
Quan algú fa tant de xivarri que ens impedeix concentrar-nos per exemple, llavors diem que ells “shut the house down” que tanquen la casa. Els meus actuals veïns del loft de sota ho fan sovint quan organitzen festes. I esbombant això de les festes sorolloses dels del loft el que faig jo no és res més que “shout it from the housetop” ho crido des del punt més alt de la casa, és a dir que ho esbombo.
I si algun dia aconsegueixo anar a parar a un lloc on no necessàriament he de patir perquè m’apugin el lloguer i no pugui pagar, és a dir un lloc propi, llavors finalment donaré una “house-warming party” que no és res més que una festa d’inauguració o com diuen ells “d’escalfament” de la casa, pis o llar.
La darrera locució m’abelleix especialment. En anglès resulta que quan ens entenem d’allò més bé amb algú diem “get on well like a house on fire”, és a dir que ens portem bé com una casa en flames. No entès mai d’on pot venir aquesta expressió però em sembla curiosa. A vosaltres no?
La imatge d’avui és del carrer Pujades del Poblenou prop del metro llacuna amb una de les boniques persianes pintades del barri.
Bona setmana!