Categoria: Curiositats lingüístiques

La música i les locucions en anglès.

Deixa un comentari

Sens dubte un dels majors regals que el cervell humà ens ha fet a nosaltres homes i dones, és la capacitat de valorar, entendre, fruir i fer música. El llenguatge musical és inherent als humans tant com el verbal i ambdós han servit a la humanitat no només per comunicar-se sinó per establir vincles entre ells. La música, ens acompanya tota la vida, és una molt potent activadora de les nostres emocions i per tant evoca records de manera immediata i a més està demostrat que és pràcticament l’única activitat que estimula, activa i utilitza tot el cervell. La pràctica musical provoca canvis en el cervell que es mantenen tota la vida i que són capaços d’estimular i reforçar capacitats com la matemàtica, la comprensió lectora, la competència lingüística, potencia les habilitats motores i de coordinació i reforça la memòria.

Pel que fa a la competència lingüística, la música facilita molt l’adquisició dels idiomes perquè el cervell comparteix àrees comuns per processar el llenguatge verbal i el musical. Aprendre una melodia ens ajuda a desenvolupar la lectura i òbviament l’adquisició de segones i terceres llengües perquè distingir notes i distingir fonemes pel cervell no és tan diferent. Estimular amb música el cervell dels infants farà que després aprenguin més ràpidament llengües. A més, la música ens pot ajudar a predir si un nen o nena pot patir dislèxia perquè li serà més difícil trobar patrons rítmics i reproduir-los. Això pot posar en alerta als mestres que atendran les necessitats del nen amb dislèxia abans.

I per si fossin pocs els beneficis que he esmentat fins ara, l’educació musical i el processament matemàtic activen les mateixes àrees del còrtex frontal esquerre.

També s’ha pogut provar que la música té una influència molt beneficiosa sobre el sistema immunològic. Estranya doncs que els currículums l’hagin deixat tan de banda. Potser caldria plantejar-se una menor càrrega d’assignatures però incloure la música com a troncal.

Com us podeu imaginar, les capacitats motores també milloren molt amb la pràctica musical. Hem d’executar moviments precisos i diferents amb les dues mans a l’hora que anticipem els moviments a fer per seguir tocant.

Perquè la música és universalment present a les nostres vides, hi ha una infinitat de frases fetes i locucions que tenen a veure amb ella. Avui em concentraré en unes quantes en anglès.

Si una notícia és molt bona per nosaltres diem en anglès que és “music to one’s ears” música per les nostres orelles. Per a mi per exemple seria com música celestial que quan arribés el setembre a la feina em diguessin que només treballaré de matins. Però ja m’he mentalitzat que tornaré a fer matins i tardes.

Una locució no tan positiva però sí justa és la de “to face the music” que podríem traduir com “fer front a la música”. La utilitzem quan paguem les conseqüències de les nostres accions. Si jo per exemple he oblidat de renovar-me el DNI i vull comprar algun aparell i finançar-lo, el més segur és que no m’ho deixin fer perquè es necessita un carnet d’identitat vigent per tal que un banc pugui finançar una compra. Així és que hauré de “face the music” i pagar-lo trinco-trinco. Hi ha gent que per molt que faci les coses malament no haurà mai de “face the music”. El nostre rei emèrit per exemple. Els de dalt sempre surten airosos de tot.

Si ens posem moltes medalles davant la gent els anglesos diuen “to blow one’s trumpet”, és a dir, “bufar la pròpia trompeta”. I com que les trompetes s’han fet servir tradicionalment per anunciar quelcom “to trumpet something”, és a dir “trompetejear quelcom” voldria dir anunciar quelcom fent-ne prou rebombori. Els casoris dels famosos sempre s’anuncien amb trompetes com si fossin d’interès internacional. En canvi els avanços en ciència que costen moltes hores d’esforç i dedicació mai “are trumpeted” malauradament, tot i ser de vital importància per tots.

Si volem ajudar a algú parlant-ne públicament, llavors diem en anglès que el que fem és “beat the drum for someone”, és a dir, tocar el tambor o bateria per algú. I és que la bateria es fa sentir molt. Espereu que ara quan tinguem eleccions municipals tindrem una pila d’artistes i personatges coneguts “playing the drums for Ada Colau”.

I com que el tambor té un so molt potent, si volem imbuir una idea o pensament a algú diem en anglès que li fem sonar el tambor fins dintre “to drum something into someone”, com si féssim que el so d’aquest instrument de percussió entrés dintre del cos o ment de la persona que volem influenciar. Des de fa un temps que l’Ajuntament de Barcelona drums the need to get rid of the cars into the town citizens”, que vol intentar que ens desprenguem dels cotxes per reduir la contaminació. Així doncs ens van imposar ja l’impost de diòxid de carboni segons les emissions que produeixen els nostres vehicles i va intentar forçar una eliminació de la circulació dels cotxes més antics. Sense tenir en consideració que els que tenim un cotxe antic és perquè no ens en podem permetre un de més modern. Si agafes o no el cotxe cada dia i contamines més o menys això ells no ho tenen en compte. I la propaganda que fa servir l’Ajuntament està encaminada a “drum the blame about the pollution in Barcelona into its citizens” inculcar-nos la idea de que la culpa de la pol·lució aquí és tota nostra. En canvi al port hi ha uns creuers enormes llençat a l’atmosfera una pila de diòxid de carboni i als que no se’ls demana cap etiqueta mediambiental. Tot plegat molt congruent com sempre.

Potser el que s’hauria de fer quan un alcalde o alcaldessa ha fet una tan mala gestió dels recursos públics és el que els britànics anomenen “to drum out” i alguna alcaldessa potser hauria de ser “drummed out”, és a dir ser feta fora de manera desagradable. Encara recordo quan van inaugurar el monument “presó de dones” de les Corts pel que tots vam pagar més de tres-cents mil euros. I això quan a cada carrer hi ha adoquins desenganxats que fan caure a la gent. En fi, deixem el tema.

Però no vull acabar sense una locució o una associació positiva. En anglès el violí o és “violin” o “fiddle” i quan una persona està en molt bona condició física i gaudeix de molt bona salut diem que “is as fit as a fiddle”, és a dir sà o sana com un violí. Ara no em pregunteu com han arribat a aquesta associació.

Us desitjo un bon dijous. Diuen que han de baixar les temperatures i llavors tots potser dormirem un xic millor.

Més sobre el cervell i la ment i les locucions en anglès.

Deixa un comentari

Segueixo avui amb aquest tema tan fascinant del cervell i la ment i de les locucions en l’idioma anglès amb “brain” i “mind”.

Tenim la gran sort avui dia que a partir dels anys setanta la neurociència va començar a prendre forma com a disciplina científica. De fet la primera trobada per a neurocientífics va tenir lloc el 1974 i des de llavors les descobertes en aquest camp han revolucionat la manera com podem entendre l’ésser humà i sobre tot com podem reconduir l’educació per a obtenir-ne un major benefici per a l’estudiant. Gràcies als estudis en neurociència de la darrera dècada, avui dia entenem millor com funciona el cervell i la ment i coneixem quins factors influeixen positivament per aconseguir tenir allò que podríem anomenar una ment sana. Sabeu quins són segons els estudis de Richard J. Davidson i altres els quatre factors del benestar mental? Doncs ara us en faig cinc cèntims. El primer és la resiliència, és a dir la nostra capacitat de fer front a adversitats i superar-les el més ràpidament possible. En neurologia la resiliència quantifica el temps que triguem en recuperar-nos de l’adversitat, a més ràpidament ho fem, major és la nostra resiliència i més possibilitats tenim de que la nostra ment se senti sana. Resulta que la capacitat i rapidesa de superació a l’adversitat és quelcom mesurable i prediu el grau en que una ment pot ser més saludable que una altra. La podem adquirir a través de l’experiència i també l’entrenament. El segon factor per a una ment sana és el pensament positiu. La gent que tendeix a veure en altres persones la seva amabilitat i bondat, són molt més sanes que les que només veuen aspectes negatius. Sembla que el nostre cervell i la ment estan construïts per cercar la felicitat i per tant veure el més positiu ens fa més susceptibles de ser equilibrats. El tercer factor és l’atenció. Sí, ho heu llegit bé, l’atenció. Algú va dir “ a wandering mind is an unhappy mind” una ment que divaga és una ment infeliç. S’ha estudiat que la gent que tendeix a distreure’s i no ser capaç de concentrar-se percep un menor benestar que les persones que poden fixar la seva atenció. El quart factor de benestar mental és la generositat. Pel que s’ha vist en els estudis neurocientífics la generositat activa circuits al cervell que ens fan estar bé. Aquí generositat s’entén com el contrari d’egoisme, es tracta de pensar en els altres i fer coses pels altres. Tots aquests factors estan instaurats en circuits del nostre cervell que són plàstics, és a dir que es poden canviar. Una de les troballes més significatives de la neurociència és el fet que el nostre cervell es manté flexible durant tota la nostra vida i per això  tal i com va dir Ramon y Cajal “Tothom pot ser, si s’ho proposa, escultor del seu propi cervell”.

I vistes les sorprenents i enormement positives troballes de la neurociència podeu demanar-vos si com a espècie hem millorat o no. Doncs sí. Resulta que si mesurem la violència i el seu impacte avui dia amb el de l’edat mitja el que veurem és que el món i l’ésser humà ha millorat. El que passa és que hi ha un esforç continuat per part dels medis de comunicació de vendre només el que és més negatiu. I jo afegiria que els medis van molt a favor de grans empreses que es beneficien de la nostra por venent-nos una seguretat aparent. Però ara divago i no vull. Ja escriuré sobre això en un altre post.

Passo ara a l’aspecte purament lingüístic i vull recalcar un parell de locucions sobre el cervell i la ment en anglès.

Comencem per les que contenen la paraula “brain”, cervell per nosaltres. Si diem en anglès que “we have something on the brain” vol dir que estem obsessionats o preocupats amb alguna cosa. Jo de moment estic amoïnada pels horaris de l’any vinent i també per la pila de fracassos sentimentals de la meva vida. Són qüestions a les que el meu cervell li dóna voltes sense que jo pugui fer-hi res de moment. He d’aprendre a controlar els pensaments i això implica molta disciplina.

Però ara mateix entre les coses que em caldria fer està la de “pick someone’s brain”, collir el cervell d’algú per tal d’aprofitar-me dels coneixements d’expert en aplicacions de mòbil i poder resoldre totes les tasques del curset online al que m’he apuntat. Diem “pick someone’s brain” quan busquem l’ajut d’algú més intel·ligent o amb un coneixement més d’expert en una matèria determinada que nosaltres.

I com que el curset sobre les apps no està gaire ben organitzat, les explicacions són massa breus i la meitat de les coses queden explicades a mitges, doncs jo el que he de fer és el que els anglesos anomenen “rack one’s brain”, és a dir, esprémer el meu cervell per resoldre totes les tasques. I amb tot això el curset el que està fent és “to turn my brain”, és a dir que m’està tornant boja.

De tot se n’aprèn i l’any vinent ja sabré amb quina institució vull fer la meva formació d’estiu.

Una locució molt positiva és la de “to have presence of mind”, tenir presència de ment, que significa tenir una bona reacció en cas d’emergència. Més val no haver-la de demostrar perquè les emergències són sempre situacions de perill.

Si estem sorpresos llavors en anglès diem que quelcom fa que la nostra ment “boggles” per exemple en la frase “ my mind  boggles at the increase in the price of petrol and gas”. I és que ara omplir el dipòsit costa un 35% més que l’any passat i la factura del gas també ha estat astronòmica tot i que el meu consum segueix sent el mínim.

La locució més positiva de totes la he deixada pel final. És la de “to have a mind like a steel trap” és a dir, tenir una ment com una trampa d’acer. La ment de la persona que la té com una trampa d’acer és capaç de retenir una gran quantitat d’informació i és per tant prodigiosa.

Per avui ja en tenim prou. El nostre cervell no és capaç d’assimilar molt informació si la llegim. La hem d’aplicar en diversos contextos  per memoritzar-la i això ja no ho puc fer per vosaltres. Us desitjo una bona setmana i que sigueu capaços de guardar-vos de la calor.

Locucions i dites sobre la ment i el cervell en anglès i alemany.

Deixa un comentari

Amb un juliol tan càlid que ens fa desaparèixer les idees perquè s’evaporen, a partir d’una certa hora del dia no és gens convenient anar pel món. Jo a l’estiu de quarts de dues fins ben bé les sis de la tarda procuro estar a casa en racons ombrívols i al costat del ventilador per evitar els cops de calor. Però com que de quarts de dues o les dues fins les sis tinc quatre hores a casa, doncs les ocupo llegint, escrivint o fent cursets. Aquest estiu en faig dos, un de programació de apps i un de neuroeducació. La neuroeducació no és res més que una disciplina que intenta aprofitar els coneixements científics que tenim en neurologia i psicologia per aplicar-los a l’educació i obtenir un rendiment òptim en el procés d’aprenentatge. Aquest segon curs m’està resultant molt interessant sobre tot per aprendre coses sobre el nostre cervell que no sabia fins ara i que poden tenir una conseqüència directa sobre com faig les classes. Per exemple, sabíeu que el fet de ser capaços de retardar la gratificació o recompensa per un esforç és un funció del cervell que pot no arribar a estar del tot establerta fins els 34 anys? Per a que us en feu una idea, crec que com a mínim la meitat de la població mundial té fills abans de ser capaç de retardar la gratificació.  El cervell d’un infant i adolescent i d’un adult fins el 34 anys viu en la immediatesa. Per tant, això de dir a un estudiant de batxillerat que si fa totes les tasques i estudia adequadament dintre de dos anys potser obtindrà la nota suficient per entrar a la carrera que vulgui és picar ferro fred. Molts pocs nois i noies de 15 anys tindran l’àrea del cervell prou madura per retardar la seva gratificació. Jugar a videojocs o quedar amb els amics els representa una recompensa molt més immediata que sí entenen.

Cal distingir entre cervell, que és l’òrgan a gràcies al qual els éssers humans desenvolupem les nostres habilitats i la ment, que és el conjunt d’habilitats i processos cognitius, percepcions, idees i pensaments que tenim gràcies al cervell.

El cervell consumeix un 20 % de la glucosa que ingerim diàriament i pel seu bon funcionament ens calen entre 8 i 12 gots d’aigua al dia. Si algun dia patiu deshidratació us adonareu que el cervell de cop i volta no regeix bé.

En el nostre idioma, com en anglès hi ha una distinció entre cervell i ment. La diferència ja l’he explicada abans. Tanmateix, en alemany el cervell és “Gehirn” o “Hirn” però curiosament la ment es relaciona amb el concepte “Verstand” que equival al nostre enteniment. I l’enteniment tal i com l’entenem sovint nosaltres deixa arraconades les emocions i sentiments que ens permet sentir la ment. Tradicionalment s’ha pensat que la raó és sovint contrària al sentiment.

Amb la paraula “ment” els anglesos tenen diverses locucions. Si estan “driven out of mind” el que volen dir és que estan destarotats a causa de preocupacions, pors, sospites o ansietat. Per exemple, si teniu la sospita que la vostra parella us posa les banyes, molt probablement estareu “driven out of your mind” o sigui que la vostra ment no estarà a lloc perquè estareu fent cabòries que no us deixaran pensar clarament.

Si ens quedem en blanc en anglès diem que “one’s mind goes blank”. Això passa quan de cop som incapaços de pensar sovint per nervis o alguna situació angoixant. A la persona que és el cervell d’una operació l’anomenem “mastermind” i no “masterbrain” en anglès.

Tenir la capacitat de prendre les decisions que l’afecten sense que ens importin les opinions dels altres en anglès és “to have a mind of one’s own”, és a dir tenir una ment pròpia. Amb això suposo que els britànics el que donen a entendre és que a la ment se la pot manipular i una part de la ment ens permet tenir una voluntat. Hi ha persones però que saben canviar la voluntat dels altres amb maquinacions i manipulacions. Però qui es manté ferm en les seves decisions en anglès “té una ment pròpia”.

Us heu trobat mai en una situació en què no podeu decidir? Jo per exemple aquest any no tinc clar si em ve de gust anar a França de vacances o si preferiria quedar-me per la Península i veure coses noves més prop de casa, a la zona de Castelló per exemple. He tingut un any força estressant i fer molts kilòmetres no em fa gràcia. Em convé més relaxar-me. Doncs com que no ho tinc clar els anglesos dirien que “I am in two minds over my holidays”.

Aquell estat d’ànim en que ens sentim en calma i no tenim res que ens pertorbi és en anglès “to be easy in mind”. Costa realment tenir períodes en que no tinguem preocupacions oi? En aquests moments les meves principals són si seré capaç d’acabar els cursos que m’he proposat fer. Jo volia també tornar a dedicar temps a la guitarra però amb les 70 hores dels cursos als que m’he matriculat aquest juliol, hauré de fer el que els anglesos anomenen “to put playing the guitarr again to the back of my mind”, és a dir posar darrera de la meva ment la idea de tocar la guitarra de nou. No hi ha temps per tot.

I per acabar m’agradaria comentar unes dites alemanyes sobre “l’enteniment”. Els alemanays diuen sempre que “Reden kommt von Natur, Schweigen vom Verstande” que traduït seria que el parlar ve de naturalesa i el callar ve de l’enteiment. Aquí ja es veu que per als alemanys és millor tenir un caràcter reservat. Sens dubte porta menys problemes perquè com ja sabeu, el coneixement és poder i de vegades potser millor que no ens coneguin gaire.

La dita que també m’agrada força és la de “Verstand lässt sich nicht einprügeln”, l’enteniment no es fa entrar a cops. O sigui, que el tenim o no el tenim i som raonables o no però no podem influenciar que ho siguin els altres amb càstigs. També diuen que “je weniger Verstand einer hat, um so weniger merkt er den Mangel”. Com a menys enteniment té un, menys ho nota.

I com que una capacitat molt lligada a la ment és la memòria els alemanys tenen una simpàtica locució per designar que algú té memòria de peix “ein Gedächtnis wie ein Sieb haben” tenir la memòria de colador, vaja que se t’escapa tot.

Fins aquí per avui. Espero que tingueu les vostres estratègies per no passar calor i que us hidrateu bé. I recordeu, el nostre cervell necessita de 8 a 12 gots d’aigua per funcionar bé.

Un post sobre les vacances i la feina.

Deixa un comentari

I ja tornem a ser a sant Joan. Ara fa un any jo el vaig celebrar per primera vegada amb els meus dos gats, el Safrà i el Sugus, i al darrer tot just l’havia adoptat de gats de Gràcia. Sembla mentida que hagin passat altre cop 365 dies i que ja estiguem a punt de celebrar el solstici d’estiu. Com a professora que soc arribo a aquestes èpoques sempre esgotada. El curs finalitza i els alumnes que tomben per l’escola són els que han d’anar a extraordinari on esperen aprovar miraculosament d’un cop el que no han assolit amb l’avaluació contínua.
I per molts pares ara comença també aquell moment en què han de tenir els fills ocupats perquè ja no són a l’escola i ells han de treballar encara. Se’ls fa tot més portable pensant en les vacances, com a tothom. Jo tampoc puc negar que aquest any en tinc més ganes que el darrer i és perquè seran quelcom diferent ja que he encetat una nova vida a un barri nou i això fa que les meves rutines hagin canviat. Si més no un pèl. Però no us equivoqueu que no soc de les que planeja les vacances amb un any d’antelació. De fet aquest any estic oberta a fer quelcom de manera espontània.
Això de tenir temps de lleure pagat és un privilegi que sovint no sabem apreciar i que no fa tants anys que tenim a Europa. Sabeu quan es va introduir la primera setmana de vacances pagades pels treballadors industrials a Anglaterra? Doncs va ser el 1938. I el visionari que va fer la primera pela inventant els “holiday camps”, els campaments de vacances va ser Billy Butlin. A aquest curiós senyor més aviat baixet i rodonet li interessaven el poder, els diners i les dones. Va començar els negocis amb una paradeta modesta de firaire i aviat es va pagar la llicència europea per als autos de xoc. I aquesta atracció li devia portar força diners perquè va poder edificar a Skegness, a Linconshire, un campament de vacances per a satisfer les necessitats dels treballadors industrials d’esbargir-se durant uns dies per recarregar les piles.
Va construir petits xalets que semblaven petites cases a l’estil tudor i va fer construir menjadors, teatres i piscines per entretenir els visitants.
Desconec com en va fer propaganda però va ser altament efectiva perquè la primera clienta del campament va ser Freda Monk, que va arribar abans que estigués acabat del tot. I la mateixa nit que va arribar Freda va nevar. Els treballadors del campament se la van trobar mig congelada l’endemà però la dona estava altament satisfeta de poder passar una setmana fora de la seva rutina habitual. I això va ser la clau de l’èxit de Butling. Es va donar diners als treballadors per gastar-los en lleure i la majoria va ser suficientment intel·ligent per invertir-los en el seu propi benestar tot fent vacances. Treballar és bo, dignifica i és necessari per fer-nos sentir bé. Però fruir del temps lliure és un imperatiu perquè es guanya salut.
Però com ja sabeu “work is a necessari evil” un mal necessari. El que passa és que de vegades ens cal fer coses complicades i les acabem aconseguint però posant-hi esforç. Això és el que els anglesos anomenen “to have one’s work cut out”. Jo per exemple puc dir que “I had my work cut out to introduce all the marks in the Alexia program”. I el contrari d’això és “to make light work of something”. La única cosa que se m’acut que va ser fàcil aquest any va ser fer la declaració de la renta. M’encallo cada any en algun pas i aquest va anar tot tan rodat que encara penso que ho he fet malament.
En el moment en què necessitem descarregar nervis els anglesos diuen, com ja vaig comentar en una ocasió, “work off steam”. Jo per exemple vaig a la piscina per descarregar el “vapor” que se m’ha acumulat dintre amb els nervis.
Algú que agraeix treballar dur durant moltes hores és un “glutton for work” un golafre de treball. Que consti que jo no ho soc. Necessito un bon equilibri entre fer quelcom pels altres i fer-ho per mi.
I ara ve una locució que espero que no hagueu de fer servir mai vosaltres “to make the best of a bad job” que no vol dir res més que aconseguir treure avantatges d’una situació que és en un principi desfavoridora. Jo per exemple estic tan esgotada aquest any per totes les circumstàncies personals adverses que he passat que potser aprofitaré per treure un benefici de la meva manca d’energia i buscaré una manera d’aprendre a fer una mica el gallòfol.
Jo espero que la nit de sant Joan la gent sàpiga no rebentar les orelles de la població amb petards espantosament sorollosos. S’ha de pensar en les nostres mascotes i com pateixen amb els sorolls. Una de les meves amigues del Poblenou per exemple no vol ni sortir per sant Joan perquè sap que les seves dues gosses i el seu gat s’ho passen malament i no els vol deixar sols. I una ex-veïna de l’edifici on vivia no fa tant marxa amb el marit i la gosseta a Narbona per escapar dels petards que tenen atemorida la seva mascota.
Pensem una mica tots que el soroll no va bé a ningú, ni a nosaltres humans ni a les nostres mascotes que són una part fonamental de la nostra família. Bona revetlla i bona benvinguda a l’estiu per a tots! Us deixo amb una imatge molt estiuenca de la nostra ciutat.

Locucions angleses amb noms III.

Deixa un comentari

Tercera entrada avui, si no recordó malament, sobre els noms anglesos que han generat locucions que es fan servir en aquest idioma. I l’entrada serà curta perquè com potser ja sabeu tots el dissabte passat em vaig mudar al meu pis de Gràcia i la mudança va ser tan estressant que ara trigaré uns dies en recuperar-me. Bé, de fet el procés de preparar el trasllat ja es va endur molta energia. Però amb o sense trasllat aquí teniu el post d’avui. La primera locució de què us vull parlar és la de “smart Alec”. Un “smart Alec” és un setciències, una persona que ho sap tot i ho fa notar de manera desagradable. D’aquests jo en fujo perquè fan venir ganes de dir-los-hi clarament que es fan pesats. Si algú ha aconseguit el que volia, llavors es diu “and Bob’s your uncle” i el Bob és el teu oncle. Aquesta expressió prové d’un episodi de la història no gaire llunyà. I és que a un jove polític anomenat Balfour sembla que li van donar un càrrec ministerial gràcies a la influència del seu oncle Lord Robert Salisbury. I és clar, que un aconsegueixi quelcom mitjançant contactes no agrada en general igual que no va agradar llavors i els grups d’oposició de l’època van començar a fer servir l’expressió “Bob’s your uncle” per donar a entendre que Balfour podria aconseguir el que volgués.

Pels que no fan servir els contactes però sí en necessitarien perquè no són gaire intel·ligents tenim el “silly Billy”. El pobre Billy es refereix al William IV de qui tothom sabia que no tenia gaires llums. Si quelcom està mal fet o construït els anglesos ho anomenen “Jerry-built”, es veu que els Jerries no eren gaire polits treballant.

I passem a dues locucins amb noms femenins. Curiosament al vehicle que fa servir la policia per portar sospitosos a comissaria els anglesos l’anomenen “Black Maria”. Desconec si és una locució que temps enrere feien servir només els criminals.Una expressió equivalent al nostre “i un be negre amb potes rosses” és l’anglès és el “not on your Nelly” i amb això indiquen que no faran una cosa determinada per res del món.

Si no tenim ni la més remota idea de qui és una persona determinada llavors diem “not to know someone from Adam”. A mi alguna vegada m’ha passat que m’ha saludat i no aconseguia saber qui em reconeixia. Calculo que dintre d’uns anys em trobaré sovint amb ex-alumnat que em saludarà pel carrer i que no ubicaré. Si sabeu d’algun conductor temerari ja el podeu anomenar Jehu. I “to drive like Jehu” vol dir conduir de manera perillosa. Es veu que aquest tal Jehu era un conductor de carruatges que anava notablement ràpid.Pels que acaben la paciència tenim el “to try the patience of Job”. Els meus alumnes en aquests moments “are trying the patience of Job” amb mi. No posen cap esforç i a classe es comporten com nens. És el que tenen els finals de curs.Pels homes que tenen la necessitat de sentir-se contínuament atractius i cuiden molt el seu aspecte els anglesos diuen que tenen complex d’Adonis. I la darrera locució per desgràcia potser l’haurem de fer servir massa sovint si parlem en anglès perquè serveix per designar els hipòcrites i és que quan un té dues cares els britànics l’anomenen “a Janus”.Acabo aquest post avui que serà el primer del mes de juny. Un mes de juny que per a mi estarà caracteritzat per una adaptació al meu nou antic barri i un toc de color que m’aportarà estar mig a Gràcia i mig al Poblenou. Ja us aniré explicant les novetats dels dos barris.
Fins dijous vinent us desitjo una bona setmana.

Locucions angleses amb els noms mes freqüents II.

Deixa un comentari

Segueixo avui amb un post que vaig començar fa un parell de setmanes i que tenia a veure amb les locucions i noms anglesos habituals. I és que el tema dels noms dona per a vàries entrades en anglès. Un dels noms populars en aquelles terres és el de Jack i fa unes setmanes ja uns vaig fer un post sobre diverses frases idiomàtiques amb aquest nom. Però el que no vaig comentar és que per a les persones que tenen un càrrec i abusen del poder que els hi proporciona aquest càrrec els anglesos en diuen “a Jack in the office”. I de maner més positiva, quan quelcom incrementa de manera significativa el phrasal verb que es fa servir és “jack up” que potser podríem traduir com apujar el Jack. Per exemple, el sistema de classes online en lloc de presencials ha “jacked up” els guanys dels que imparteixen les classes. Imagineu-vos que abans una classe en grup es cobrés entre uns sis i deu euros l’hora per cada estudiant però al guany de la classe s’hagués de restar el que costava el lloguer del local on es feia, i de cop amb la Covid-19 les classes van deixar de ser presencials però es cobraven al mateix preu. I això va passar també pels professors que es desplaçaven d’un lloc a l’altre per fer-les i estaven subcontractats. De cop no perdien temps en el desplaçament i ells mateixos podien organitzar-les millor i fer-les des de casa i van incrementar els seus guanys.
I canviant de tema encara que no s’escaigui ara que fa tanta calor. Sabeu que als països nòrdics com alemanya els homes porten uns calçotets llargs que els cobreixen totes les cames? Doncs els anglesos els anomenen long-johns, és a dir, Joans llargs.
I recordeu que el nom de Paul, tan típic, sortia a algunes expressions de fa unes setmanes? Doncs encara n’hi ha més amb aquest nom. Pels anglesos qui és un Paul Pry és una persona que es posa molt en la vida i les intimats d’altres. Un xafarder de nassos. El verb “pry” en anglès ja vol dir intentar esbrinar qüestions privades dels altres.
Una altra manera de dir “every man Jack of them” és això de “Tom, Dick or Harry”. Aquest cap de setmana passat al Poblenou va haver-hi les famoses festes de maig, que aquest any no han estat pas passades per aigua perquè ens ha fet temps d’estiu i als concerts vespertins hi havia al carrer “Tom, Dick and Harry”. D’igual manera a les Rambles del Poblenou s’hi notava un ambient molt animat perquè les parades que hi van posar en motiu de les festes convidaven la gent a quedar-se embadalida contemplant els diversos productes artesanals que s’hi venien. Ara bé, sempre s’ha d’anar molt en compte amb què et venen a les fires perquè els firaires generalment no tenen botigues pròpies i si el producte surt defectuós la feina és teva per trobar-los i reclamar. A mi ja em va passar un cop amb una bossa de pell que vaig comprar a una fira ambulant a Mataró. I a més si un és el que els anglesos anomenen un “simple Simon” i es deixa enredar fàcilment, doncs en aquests llocs és fàcil que a un li prenguin un xic el pèl perquè després és difícil reclamar
I no us ho perdeu: una altra manera de designar algú amb poca intel·ligència és dient-li un “proper Charlie” és a dir un autèntic Charly o Carles. Es veu que aquesta locució prové de l’època del rei Charles I que tenia per costum agafar gent al seu servei amb molt poca llum. Ja sabeu que Charles I va ser el rei anglès que va regnar tant malament que durant el seu regnat va haver-hi una guerra civil que va acabar amb la seva execució.
Si algú es riu de vosaltres en anglès el que direu és que aquesta persona “takes the micky out of you” que et pren el Micky que portes dintre.
Jo espero per aquesta setmana en què ben segur que cap membre de la vostra família necessitarà uns “long-johns”, que ningú us prengui per un “simple Simon” i no acabin “taking the micky out of you”.
El que ja us avanço és que a la platja hi trobareu “Tom, Dick and Harry” perquè tots anem a apagar la calor amb un bany refrescant.
Bona setmana a tots.

Els noms i cognoms en les expressions alemanyes.

Deixa un comentari

La setmana passada l’entrada va ser sobre locucions i frases fetes amb noms propis en anglès i aquest dijous us vull demostrar que els alemanys no es queden enrere i fan servir també noms o cognoms per designar un tipus de persona determinada. La primera expressió és la de “Hans Dampf in allen Gassen”, que podríem traduir com Hans Dampf a tots els carrers. Quan algú és un Hans Dampf, és una persona enormement dinàmica, que està posada en molts assumptes i fa coses molt diferents. En anglès recordeu que podria ser un “Jack of all trades”. No obstant, els anglesos el que acaben dient amb això del “Jack of all tardes” que la persona no és experta en res. També poden dir que “has his fingers in a lot of pies” que té els dits en molts pastissos. En alemany el Hans Dampf té una connotació només positiva. A mi m’agradaria molt ser una Hans Dampf però de moment no m’arriba l’energia per a tot. Potser quan ja m’hagi estabilitzat una mica recuperaré un xic la meva empenta i podré moure’m per diversos escenaris i fer activitats diverses.

I dos cognoms relativament comuns en alemany són el de Hinz i Kunz i per això quan volem designar a una gran majoria de la gent normal, llavors l’anomenem “Hinz und Kunz”. Per exemple jo podria dir que no només perquè Hinz und Kunst es comprin un patinet elèctric ho faré jo. O no perquè ara s’ha posat de moda el vegetarienarisme o el veganisme i “Hinz und Kunz” són vegetarians, em faré jo vegetariana. He de dir però que darrerament la pressió per deixar de menjar proteïna animal arriba per tots els canals. Ara senzillament ens avisen que no és sostenible. Per a compensar la meva ingesta no gens excessiva de proteïna animal he de dir que no he posat fills al món que ben mirat, si hem de ser tan ecològics, no és gens sostenible. Ja ho diu l’etòloga Jane Goodall, que si volem de veritat fer un favor al planeta, hem de deixar de reproduir-nos. Recordo que a la terra ara hi ha més gent viva de la que ha viscut i mort mai des de que va aparèixer l’home. Ser ecològic també pot voler dir no malbaratar l’aigua, no viatjar contínuament, no comprar roba cada dos per tres i etc. Jo, com molts, intentem viure de manera sostenible sense avorrir-nos del tot.I per expressar sorpresa i quan nosaltres exclamaríem “renoi!” o deixaríem anar un “,mare meva!” els alemanys tenen el seu “Mensch Meier” que traduït seria “persona Meier!”. Meier també és un cognom d’allò més usual en aquest idioma. Quan us arriba una factura de la llum desorbitada és quan podeu dir “Mensch Meier”, o de manera més positiva quan la ciutat ofereix un espectacle gratuït com el de la setmana passada a la façana de Casa Batlló, el meu edifici favorit de Barcelona.

Quan una persona és una rata sabia és un “Schlaumeier”. Ja sabeu que aquesta gent que sempre ho sap tot millor que les altres acaba sent molt repel·lent. I quan el que volem dir és que algú té molts diners llavors els alemanys no sempre l’anomenen “Rockerfeller” sinó Krösus, el darrer rei de la regió de Lídia. En màrqueting per designar la persona corrent amb gustos comuns i una butxaca plena només com la de la majoria diríem “Otto Normalverbraucher”, és a dir L’Otto el consumidor normal. Les pizzeries i els restaurants italians que hi ha per tot arreu estan destinats a satisfer la necessitat d’anar al restaurant dels Ottos Normalverbraucher. A qui no li agrada una pizza o un plat de pasta? Doncs aquesta gent que encaixa amb el que va bé a la majoria són els Ottos en alemany. És curiós oi que tinguin fins i tot una manera de designar el comprador i consumidor mitjà?I si un diu avui dia que coneix els seus “Pappenheimer” el que ens està expressant que sap de quin peu calcen els seus empleats, el seu equip o els seus estudiants. Aquesta setmana per exemple m’ha tocat explicar-li a una persona externa a l’escola però que treballa fent tallers que no cal que esperi que l’alumnat recordi fer els deures d’una setmana per una altra. En alemany per dir-li que conec el meu alumnat molt bé jo diria “Ich kenne meine Pappenheimer”, conec els meus Pappenheimers. Però d’on prové l’expressió? Resulta que no sempre va tenir un sentit negatiu. Pappenheim va ser un compte que apareix en el Drama de Schiller “ Wallensteins Tod”, “ La mort de Wallenstein. I a l’obra hi surt el compte de Pappenheim i els seus soldats el defensen amb valentia i fidelment en tot moment. Per tant en un principi conèixer els seus Pappenheimer connotava quelcom molt positiu fins que es va canviar radicalment la locució per arribar a voler dir “conèixer els trucs, enganys i les males arts” d’un grup determinat de persones.

I per últim avui us parlaré del nom “Oskar” que té connotacions no gaire positives en alemany. Primer de tot perquè a l’Òscar alemany se l’associa amb algú fresc i fins i tot malcarat. No se sap si el nom propi ha adquirit aquest significat gràcies al que va ser un famós crític berlinès que va viure del 1852 al 1917 i que es deia Oskar Blumenthal. De fet els berlinesos tenen fama de no tenir pèls a la llengua i tot Alemanya parla de la “Berline Schnauze” el musell o morro berlinès.Però l’expressió també podria venir del jiddisch, l’alemany que parlaven els jueus de l’Europa central i oriental perquè en aquesta llengua “Ossoker” vol dir persona fresca i poc respectuosa. O potser senzillament “Oskar” designa una persona fresca gràcies a l’Òscar del barri Sèsam. En tot cas, l’Oskar alemany no es talla ni un pèl.


Per aquest dijous ja hem acabat. Fins el proper que promet ja ser ben càlid!

De Joans, Joseps, Antonis i ases n’hi ha a totes les cases. Locucions angleses amb els noms més freqüents I.

Deixa un comentari

Just el dia de sant Jordi vaig pensar que tenir un nom amb un dia de sant tan assenyalat és una autèntica garantia de que ningú s’oblida de felicitar-te. El dia dels Joseps i les Josefines, el sant Joan, el Jordi i potser la mare de Déu del 15 d’agost més el dia del Pilar són les dates que tots recordem. I aquests noms són força típics a casa nostra. Ja coneixeu el refrany “de Joseps, Joans, Antonis i ases n’hi ha a totes les cases”.Òbviament alguns d’aquests noms no són típics a altres països. A Anglaterra potser són més comuns els noms com Jack, James, John, Paul, Peter i de Toms també n’hi ha per parar un tren. I amb aquests noms que sonen amb tanta freqüència, els britànics han creat locucions molt interessants. La primera de la que us vull parlar és la de “to be a cheap Jack” “ser un Jack barat”, que vol dir que la persona en qüestió es dedica a vendre productes de mala qualitat o que fins i tot no dubta en enganyar per vendre les seves mercaderies. Jo us puc ben assegurar que les distribuïdores energètiques són totes un “cheap Jack” i estafen tot el que poden i més. Un cop et tenen com a client, el problema és teu si vols donar de baixa un servei. Això és el que m’ha passat a mi amb el servei OK Gas de manteniment amb Endesa X. Tot i haver enviat diversos correus amb els certificats de defunció dels meus pares per tal que donin de baixa el servei, segueixen enviant amenaces per impagament al meu pare i intentant cobrar els rebuts d’una compta que ja no és vigent. Fins i tot vaig anar personalment a resoldre el tema a Santa Coloma perquè des de “desatenció al client” m’havien de dir que havia de fer el tràmit personalment. Quan vaig arribar a l’oficina, l’empleada em va dir que no era a l’adreça correcta i em va tornar a donar el mateix número de telèfon al que ja havia fet diverses consultes durant mesos. Molts basars orientals no són res més que “cheap Jacks” i es venen objectes que duren com un pastís a la porta d’una escola. El concepte va néixer en un moment on encara hi havia venedors de barri que tenien botigues personalitzades. Ara però l’hem de fer servir per a les multinacionals i franquícies que estan a tot arreu.

Quan parlem d’un col·lectiu gran i volem designar el que en llenguatge col·loquial aquí anomenaríem “tot déu” els britànics el senyalitzen amb la locució “every man jack of them”. Si volem dir que tothom va sortir al carrer per sant Jordi a comprar llibres i roses ho expressem amb un “every man jack of them went to the street to buy books and roses on the 23rd of April”. I pels casos en què l’aprenent o el treballador esdevé tan o més bo que el patró en una feina diem” Jack is as good as his master”, que el Jack és tan bo com el seu mestre. Que de Jacks n’hi ha a munts ho demostra la quantitat infinita de locucions amb aquest nom. El típic “Jack of all trades” és una abreviació de la frase feta “Jack of all trades, master of none” que en castellà té una expressió homòloga “aprendiz de todo, maestro de nada”. Es refereix a aquelles persones que saben fer una mica de tot però no s’especialitzen ni acaben sent bons en res. I en el moment en què volem dir que una cosa passarà molt ràpidament llavors els britànics diuen “before one can say Jack Robinson”. En un obrir i tancar d’ulls. I en català tenim allò de que “cada olleta té la seva tapadoreta”, doncs en anglès el que es diu és que “every Jack has his Jill”, que cada Jack, té la seva Jill i vol dir que tots els homes del món poden trobar una dona adequada per ells si s’hi esforcen. De fet també és de l’altra manera, nosaltres també hem de fer un esforç per trobar la persona adequada.

Els americans, que són tan indirectes i a qui els agraden tant els eufemismes diuen quan van al bany que ells van “to the john” al Joan. Per aquests casos jo als coneguts d’Anglaterra els havia sentit a dir “to see a man about a horse” que van a veure un home pel tema d’un cavall. Una situació desagradable és quan se li pren a una persona el que li pertoca legalment per donar-li a una altra. Això és el que va passar amb la presidència dels EEUU l’any dos mil. Bush va arrencar la presidència a Al Gore d’una manera molt dubtosa. Per aquests casos podem fer servir l’expressió “to rob Peter to pay Paul”, robar al Peter per pagar al Paul. Molt clar oiI? Quan una persona no creu en absolutament res que no hagi vist amb els seus propis ulls, s’anomena “doubting Thomas”.Ara venen dues expressions amb el nom Tom. Si algú només diu bestieses diem que parla “tommy-rot” que també es pot escriure tommyrot.I encara us vull parlar d’una darrera expressió per designar el tipus de noies que de ben joves prefereixen estar amb nois i jugar al que juguen ells que al que juguen les noies. A elles se les anomena una “Tomboy”, noi Tom.

Bé, ja sabeu que ara ja som un pèl més lliures quan pensem en gènere i no veiem moltes activitats com a típicament masculines com jugar al futbol o típicament femenines com cuinar. Jo aquesta setmana espero que cap “cheap Jack” em vengui articles de dubtosa qualitat i que ningú em pispi la cartera “before I can say Jack Robinson” perquè pel que veig a les notificacions del Facebook de Poblenou i Gràcia cada cop hi ha més lladres al carrer i perfeccionen les seves tècniques…

Les relacions LAT, els ORCHIDS i altres acrònims per designar realitats actuals.

Deixa un comentari

Aquesta setmana vull parlar des del punt de vista lingüístic i també del sociològic, d’aquells conceptes que han nascut per designar formes de vida o mentalitats que s’han anat estenent fins el punt que han necessitat un denominador comú. Ja sabem que els mots neixen quan han de designar un objecte o realitat i no sempre la llengua és capaç de reciclar una paraula antiga per donar-li un significat nou. Llavors és quan la comunitat de parlants ha de crear un terme per poder denotar allò del que estem parlant.

De vegades algun personatge famós anomena d’una determinada manera un concepte i es posa de moda. O senzillament parlem del concepte en general i en algun moment es tria escurçar-lo. Això és el que va passar amb els “ninis” que són els joves d’entre 18 i 34 anys que ni estudien ni treballen, o bé perquè no tenen accés a formació i feina o bé perquè els manca la motivació.

El terme nini va aparèixer per escurçar el concepte de “ni estudia ni treballa”. Va ser una solució lingüística pràctica per poder anomenar un col·lectiu que anava creixent a mida que també creixien els problemes com la manca d’una educació de qualitat pública accessible, un mercat laboral de difícil accés o un desencís vers el propi futur personal i professional que porta a molts joves a la inactivitat total.

L’anglès és un idioma que sempre ha incorporat ràpidament paraules noves a mida que s’ha necessitat crear nous conceptes i sovint ho ha fet usant acrònims o sigles.

El primer concepte del que vull parlar avui és el de les relacions LAT. LAT es forma a partir del sintagma “living apart together” que vol dir “viure separats junts”. El concepte va aparèixer quan va sorgir una nova manera d’enfocar una relació de parella que permetia als dos membres estar plegats i considerar-se parella en tots sentits però conservant cadascú el seu domicili.

A molta gent aquesta relació encara els resulta estranya però jo en soc una gran defensora perquè per a mi amb el meu caràcter és la forma de relació estable i duradora més sana possible. La relació LAT permet a la parella mantenir un espai propi i individual que no pressuposa un etern estira i arronsa en la convivència diària.

Jo puc parlar per experiència perquè he viscut en relacions de parella tradicionals i convencionals en què he conviscut amb el meu xicot i el resultat ha estat sempre que m’ha falta el meu espai personal i finalment he acabat sentint que la relació m’impedia el meu desenvolupament ple com a persona. Cada cop que he conviscut en parella he acabat pensant que perdia el meu propi jo.

Òbviament no tots els que assumeixen una relació LAT ho fan perquè se senten millor. Hi ha parelles que viuen com a LAT perquè els dos tenen fills d’altres relacions i no volen crear conflictes entre els propis fills i els de l’actual parella.

Altres han d’optar per aquesta opció perquè no viuen en la mateixa ciutat i a dia d’avui deixar-ho tot enrere i cercar una feina a un altre indret no és bufar i fer ampolles. Suposo que també hi haurà gent que prefereix aquest tipus de relació a la convencional perquè la rutina pot acabar matant la passió i perquè no veure la parella a diari potser fa que veure-la sigui quelcom més especial.

Sigui com sigui aquest tipus de relació és igual de digna i es mereix el mateix tracte que la convencional però una gran majoria de la societat encara és massa carrincle i no les accepta. D’una manera molt similar una parella encara que visqui plegada encara es veu sovint com a “incompleta” si no té fills. Un altre gran error perquè no tothom està fet per tenir criatures ni li agraden i tenir-les no hauria de ser imposat per la societat.

Molt relacionat amb el fenomen de les parelles sense fills tenim el terme anglès DINK que vol dir “double income, no kids” o bé “dual income, no kids” és a dir “amb doble sou i sense fills”. Els DINK en anglès són els que viuen en parella, treballen els dos i no han tingut nens encara. Són un segment de mercat molt interessant per a les empreses perquè tenen un alt nivell adquisitiu i molta llibertat per gastar els diners en allò que volen.

Però com en el cas dels que estan en relacions LAT, no sempre són ben vistos. Tots hem escoltat més d’una vegada que tal parella és estranya i s’ha justificat dient que no tenen fills. És com si no voler seguir les convencions socials portés sempre un estigma que a aquestes alçades ja hauríem d’haver deixat enrere. Hem assumit conceptes com els del col·lectiu de gènere fluid però encara no sabem acceptar que no tothom vol posar fills al món.

Un altre concepte sociològic modern en anglès és el dels ORCHID “one recent child, heavily in debt”, o sigui, els que tot just fa poc han tingut un fill i estan molt endeutats. Aquí a la Península Ibèrica passa quan es té un fill i es posa un en una hipoteca. Si a més es demana un préstec per un cotxe ja la persona entra al cent per cent dins de la categoria. Realment s’ha de ser jove per endeutar-se tant perquè amb l’edat cada cop ens fan més por endeutar-nos i no poder pagar.

D’entre els conceptes més usats en anglès tenim també el de NIMBY que vol dir “not in my backyard”, “no al meu pati del darrere”. Aquest ja el vaig comentar en un post no fa gaire. Designa a totes aquelles persones que de portes enfora estan a favor de determinats avenços sempre i quan no tinguin lloc en el seu entorn immediat. Per exemple, si s’ha de crear una infraestructura com una depuradora, del tot necessària, els NIMBIES s’hi oposaran si és prop de casa seva. Si es vol construir un centre de desintoxicació de drogoaddictes, ells ho trobaran bé fins que s’informi que serà al seu barri i llavors sortiran al carrer a protestar amb pancartes.

Aquí al Poblenou finalment s’ha aprovat el projecte d’ampliació del CEM Can Felipa. Doncs no m’estranyaria que dintre de poc sortissin els veïns de la zona al voltant de Can Felipa per intentar aturar un projecte que potser els suposarà prescindir del parc de davant de casa o els taparà la vista que tenien fins ara des del balcó. Aquests seran NIMBIES. I per si no ho sabíeu, els castellans els anomenen SPAN que vol dir “sí, pero aquí no”. Menys conegut però molt útil és el de BANANA que no vol dir res més que “build absolutely nothing anywhere near me” “no construeixis res en absolut prop meu”. És un terme despectiu per designar aquelles persones totalment oposades al progrés i és similar al de NIMBIE. Els BANANA no volen que es construeixi cap tipus d’edifici o infraestructura moderna prop de casa seva.

El concepte de YUPPY ja el coneixeu: “Young urban professional” però el que potser no coneixeu encara és el de WOMBAT. Els wombats en sí són uns animalets molt rodons i simpàtics que viuen a Austràlia. Però l’acrònim vol dir “ waste of money, brains and time”, pèrdua de diners, cervells i temps. El concepte es va posar de moda  els primers anys del segle vint-i-un al Regne Unit i Amèrica per tal de denotar el poc sentir que tenien alguns projectes del govern d’algun dels dos països.

Per acabar el post d’avui us vull donar a conèixer un acrònim que es fa servir al món del treball en correus electrònics. És el de NSFW “not safe for work” que és el que s’ha de posar quan un missatge conté quelcom que no és apte per la feina. Així us evitareu la situació desagradable que va viure la meva parella fa temps quan estava en plena videoconferència i de cop va obrir un correu d’un company amb algun vídeo fora de lloc. Suposo que ell va aconseguir silenciar el vídeo abans que es notés massa. Res, que com podeu veure els anglesos han trobat una manera de senyalitzar que un contingut no és apropiat per la feina per evitar alguna escena desagradable.

Us deixo per aquest dijous amb totes aquestes creacions lingüístiques tan encertades que faciliten la comunicació d’idees de manera efectiva.

Ciutat carrers i un parell de locucions més.

Deixa un comentari

Tant que ens havíem entusiasmat amb la setmana santa i ja ha passat amb uns primers dies de pluja i uns festius amb un temps aprofitable. Molta gent s’ha escapat i jo he fet dues sortides curtes, una al meu bocí de paradís´, que com tots sabeu és Tossa i una a Gelida a visitar una part de la família que feia potser quatre dècades que no veia. Entre una cosa i l’altra havia perdut el contacte amb uns parents per a mi llunyans però que viuen relativament prop i la setmana santa m’ha donat l’oportunitat de redescobrir-los a ells i anar a fer el nas a les seves vides. I va resultat que la família del meu avi matern és d’allò més eixerida, pintoresca, animada i xerraire. Ja hi podria haver anat abans! No només em vaig sentir molt a gust amb ells sinó que vaig tastar un indret preciós a tocar de Barcelona on em puc escapar sovint per fer un parell de passejades envoltada d’una natura realment relaxant.ñ
Per unes hores vaig oblidar-me una mica de les meves preocupacions: el trasllat, el canvi de vida i la guerra entre Rússia i Ucraïna per la que no veig un final immediat. I si ara certs països comencen a fer-se els herois sense el permís de tota la comunitat de la poderosa OTAN, llavors es podrà dir que la relació entre per exemple Polònia i Alemanya “is rather strained”, és més aviat tensa. I la d’Alemanya amb Ucraïna ara tampoc és una meravella després que el president del país atacat rebutgés el president alemany com a mediador en el conflicte. I certament els vincles entre Rússia i el bloc occidental a partir d’ara s’aniran dissolent a no ser que la guerra acabi aviat i Putin demostri que pot ser de fiar.
Si més no en el terreny personal he aconseguit superar el que els britànics anomenen “cracks in the relationship”, és a dir tots aquells elements negatius que poden acabar trencant el vincle amb l’amant o en el meu cas amb la parella. I quan algú es baralla amb la seva mitja taronja però es fan les paus i la parella segueix unida com sempre, llavors podem dir que els ex-barallats “are an item” són un sol únic producte.
I parlant de parelles, sabeu que en anglès quan el marit d’una persona està fora durant un temps, és a dir que la dona està “de Rodríguez”, llavors aquesta s’anomena “grass widow”, “vidua de gespa”. La locució designava antigament les dones no casades que havien conviscut amb un o més homes. I “a lady of the town”, una senyora de la ciutat o poble és un eufemisme per designar una dona de moral lleugera. I els “city stickers”, una locució molt divertida, són les etiquetes de ciutat i és una manera molt irònica de designar aquella gent de ciutat que es creu millor que la del poble només per viure en un municipi més gran. Avui día ja no es deu fer servir suposo perquè des de fa anys que a Anglaterra qui s’ho pot permetre treballa potser a ciutat però viu al poble. I com vaig poder comprovar a Gelida la setmana passada, la gent de poble no té res per envejar a la de les ciutats.
Durant una de les converses del dilluns de Pasqua amb la família algú va dir de manera molt encertada que de vegades la gent viu a les ciutats per la pila de possibilitats que hi ha però al cap i a la fi, acaba concentrant la seva vida en només un barri o uns quants carrers. I la veritat és que sovint passa que depèn de com, fins i tot amb un parell de carrers ja ho tenim tot. Potser per això els britànics quan diuen que quelcom està “streets ahead of something” carrers més endavant de quelcom, volen dir que està moltíssim més avançat. Per exemple els de Finlàndia estan “streets ahead of us” en tema igualtat dels drets de la dona i l’home. I els danesos en temes de sostenibilitats i polítiques socials.
Quan coneixen un tema molt bé i en som gairebé experts en anglès diem que és “right up my street” que està just al meu carrer. I si algú és de la teva mateixa zona recordeu que és de la mateixa “neck of the woods” del mateix coll del bosc.
I parlant de carrers, “to go back to Civvy street” és tornar a la vida de civil després d’haver estat servint com a soldat. És a dir el que esperem que puguin fer aviat els russos i els ucraïnesos quan per fi s’aconsegueixi la pau. Desitjo de tot cor que sigui en un futur ben proper perquè ja estem tots molt desanimats amb el tema. Passen els dies i les setmanes i no hi ha diàleg, només bombes i destrucció.
Em vull quedar però amb un pensament positiu i en aquest cas és el sant Jordi que aquest any ens cau en dissabte i ens permetrà gaudir-lo com cal. Us desitjo una bona passejada i que us caigui un bon llibre a les mans que ja sabeu que llegir és una manera molt efectiva de viure diverses vides alhora.
La foto d’aquesta setmana és d’un drac que fa una senyora del barri a mà. No vaig poder vèncer la temptació de comprar-ne un per celebrar una diada tan especial per a mi.
Feliç Sant Jordi per endavant!