Reprenc avui el tema dels números que vaig començar el quatre de desembre. M’ha tornat a venir al cap perquè ara que s’apropa el final de curs els professors anem comptant les classes que ens queden per poder acabar el temari. I d’altres ho fan perquè estan ja pensant en les vacances. Fa anys vaig tenir un company que quan començaven les vacances ens deia els dies que ens quedaven fins a tornar a la feina. I un altre, a la mateixa empresa per cert, que marcava amb una creueta tots els dies que passaven fins al proper descans. A mi més aviat em va basarda comptar els dies per ser sincera. Diuen que per tenir la sensació que el temps no passa tan ràpidament hem de fer coses noves i donar reptes al nostre cervell. Jo m’ho he proposat. I de fet el meu viatge de dos dies a València amb un company alemany i un de bielorús va ser la cosa més refrescant que he fet pel meu cervell des de fa temps. En tornar em vaig dir de seguida que havia de repetir una experiència així. Tres persones diferents, de nacionalitats diferents i amb vides diferents compartint un viatge curt ens va omplir a tots d’experiències personals i riures sans de manera que els dos dies es van traduir en la sensació que el temps es va multiplicar. Per tant el secret és intentar fer coses noves. Així els dies no són només números sinó que esdevenen experiències i això ens enriqueix.
Però seguim amb els post sobre els números i avui torno a l’anglès. Parlant de feina i de deixar de treballar és especialment adient la locució “a back number”. Aquesta designa a una persona que ja no és activa en una feina. El company que he mencionat abans que ens deia els dies que ens quedaven per tornar de vacances en començar-les és un “back number” perquè es va prejubiliar. Quina sort que va tenir! Ja veurem si els de la meva jubilació ho podem fer algun dia de la manera que van les coses. I si en anglès diem “to take care of number one” això vol dir que una persona s’ocupa de si mateixa i pensa en els seus propis interessos abans que en els dels altres. D’aquests en trobem força sovint. I precisament quan una situació es repeteix molt freqüentment diem “time out number”. Les vegades que a l’escola fem sortides pels alumnes són “time out number”. Seguint amb el número 1, quan una persona passa la mà per la cara a una altra en un tema determinat diem que aquesta persona és “one too many for someone” una de massa per una altra. Amb el dos també tenim un parell d’expressions força interessants. Sabeu allò de “blanco y en botella” dels veïns ibèrics? Doncs pels anglesos és “to put two and two together”. Una de molt positiva és la de “to have two strings to one bow” tenir dues cordes de l’arc que vol dir tenir dues opcions per aconseguir un determinat objectiu. Però per aconseguir-ho primer s’ha de tenir un objectiu i ja és molt. I si aquesta locució és molt positiva la següent es pot fer servir molt i equival a importar un rave. És el de “not to care two hoots”, el que no tinc clar és a què es refereix el “hoots”. En sí podrien ser el so que et fan amb el clàxon del cotxe. I si no donaríem cinc cèntims per algú en anglès diem “not to give two pints for someone”. Recordeu que una “pint” és una mesura que equival a 568 mil·lilitres i que generalment s’aplica a les cerveses. Jo per exemple quan vaig veure a Trump i vaig escoltar-lo per primera vegada “I wouldn’t have given two pints for him” i ara ja veieu, president dels EEUU i procurant molt mal estar a nivell internacional. I d’una cervesa a una altra. Quan els anglesos diuen que farien una cosa “for two pints” el que volen dir és que no s’ho pensarien dues vegades per molt rocambolesc que semblés el que intenten fer. Jo per exemple viatjaria a Florència “for two pints” tot i que el moment en què estem més aviat convida a reduir els costos per si les mosques. Però si em sortís l’oportunitat no m’ho pensaria dues vegades perquè en tinc moltes ganes.
La setmana vinent si tot va bé, per sant Jordi us duré més números. I per cert, quan el meu intercanvi lingüístic de Bielorússia va venir aquí i li vaig explicar la llegenda de Sant Jordi em va sortir del cor dir-li que reflectia una societat classista. Si us hi fixeu a la història el poble va donant noies per sadollar les necessitats del drac i sant Jordi no apareix fins que és la filla del rei a qui li toca fer d’àpat a la bestiola. Què ens volien ensenyar amb aquesta llegenda? Que els de classes socials baixes no podem esperar que ens salvin? Hi haurem de donar un parell de voltes perquè la llegenda fa anys que tomba i quan va néixer ningú pensava en la igualtat social.
Bona setmana calorosa!
 
Us vaig avançar que aquest dijous seguiria amb el tema dels números en francès i aquí em teniu. Anirem per ordre, és a dir començant pel numero u. En francès quan diem que alguna cosa “il était moins une” vol dir que ens va anar pels pèls que no passés algun tipus de desastre. Aquest “une” es refereix al “une minute” en el sentit que si haguéssim esperat un minut més hauríem vist una catàstrofe. Ho podeu fer servir per exemple si us va anar d’un pèl agafar o no un vol i ja sabem que perdre el vol pot voler dir fer-se malbé les vacances. Per exemple a mi m’ha passat aquesta darrera setmana que amb el final de curs ple d’activitats i dates que cal tenir en compte i programant el següent, resultat que “il était moins une” perquè em va anar de res d’oblidar-me de preparar un examen de recuperació per a dos dels meus alumnes que van suspendre una assignatura fa dos cursos. I si estem molt prop de fer quelcom o gairebé a punt de fer-la diem “être à deux doigts” estar a dos dits. Jo per exemple ja soc “à deux doigts” de planificar les meves vacances d’aquest estiu amb tot el que vull fer. En aquests moments és però una mica complicat perquè planificar unes vacances per anar a algun lloc que impliqui agafar un avió ens pot deixar escurats i amb un pla incomplert perquè segons com vagin les coses les retallades en petroli i querosè ens portaran mal de caps molt pitjors que el de no anar enlloc de vacances.
I sabeu allò de “no hay dos sin tres”? doncs els francesos també ho expressen amb el “jamais deux sans trois”. A mi em va passar aquesta darrera setmana que vaig tenir un primer accident amb la bici diumenge. Dilluns no va arribar a ser un accident però anant en bici se’m va creuar un nen amb la seva sense mirar i amb la frenada vaig pegar una estrebada que em va deixar amb torticolis immediata. I llavors vaig pensar això mateix “jamais deux sans trois” i així va ser. Em vaig cremar cuinant. Ara si fem cas a la locució ja estic servida i no caldrà seguir amb aquesta mala ratxa.
Per a aquelles persones amb molta gana que mengen molt els francesos tenen el “manger comme 4”. Tots sabem que la sobrealimentació porta a l’obesitat i que aquesta és una de les principals causes de malalties modernes. Per això no és bo ni saludable menjar com quatre. No obstant també he de dir que tinc 3 amics que practiquen regularment uns dejunis que s’han posat molt de moda i que impliquen estar com a mínim cinc dies sense menjar absolutament res. No sé quin vídeo deuen haver vist ni quin podcast han escoltat, però hi ha una teoria de que si deixes de menjar les cèl·lules del teu cos, afamades com estan, es mengen les toxines i possibles cèl·lules dolentes. Però és clar, també en 5 dies es perden minerals al cos i el podem afeblir. El meu raonament em diu que això no pot ser sa però tampoc sé quins arguments més donar als meus amics. No cal ni menjar per quatre ni passar fam i fer aquests dejunis poc naturals. La següent expressió d’avui s’empra en aquelles situacions en què ens sentim completament inútils i fora de lloc, aquelles en les que notem que fem nosa. És la d’”être la cinquième roue du carrosse”, ser la cinquena roda de la carrossa. La trobo extremadament visual. Us heu sentit mai així? I quan ens hauríem de mossegar la llengua i no ser tan impulsius els francesos diuen que hem de “tourner la langue sept fois dans la bouche” donar set vegades la volta a la llengua dins la boca. S’empra molt per als nens que encara no han après a controlar el que diuen i no tenen filtre. Bé, de fet d’adults que no reflexionen també en tenim i d’aquí el proverbi català que ens recorda que hem de ser cautelosos “paraula i pedra solta no tenen volta”. I els nostres amics ibèrics també ho diuen amb allò de “en boca cerrada no entran moscas”.
I ara per la graduació dels nostres alumnes em tocarà fer el que els francesos anomenen “se mettre sur son 31” posar-se en els seus 31 que no vol dir res més que posar-se la millor roba, que tenim. I per què 31? Sembla ser que els “trente-et-un” eren un teixit de llana fina que s’utilitzava per fer roba elegant i cara. Una altra teoria diu que el 31 es refereix al darrer dia de l’any en què tradicionalment la gent s’empolaina i es pentina per acomiadar l’any vell i donar la benvinguda al nou. Sigui com sigui per a mi “il n’y a pas 36 solutions” no hi ha 36 solucions, és a dir que no tindré cap altre remei que enfundar-me en l’únic vestit digne que tinc i posar-me les botes d’hivern que m’he comprat per l’any vinent per anar a la festa de graduació. Una festa a la que, val a dir, ens arriben els alumnes i les seves respectives famílies i que cada cop fem més ostentosa. Però del que podeu estar segurs és de que no faré “les 100 pas” les 100 passes anant amunt i avall sense direcció del nervis i de l’expectació per la cerimònia. Senzillament hi aniré perquè toca, això sí, sense passar per la perruqueria ni la manicura i la pedicura perquè els diners no cauen del cel i al cap i a la fi es graduen els meus alumnes i no jo. I jo em vaig graduar per la TU Dresden en texans i un jersei negre i no va passar absolutament res.
Fins aquí per avui. Molt bona setmana i fins la propera.