Suposo que a hores d’ara ja deveu estar ben tips d’aquest temps nefast que ens ha tocat aquest Nadal. Ho he parlat amb força gent i la veritat és que ningú recorda unes festes tan passades per aigua com les que hem tingut enguany. No sé vosaltres però jo em llevava amb il·lusió per poder anar en bicicleta o a patinar i resulta que de tot això no podia fer res perquè el cel gris amenaçava aigua que tard o d’hora queia amb més o menys intensitat. El mal temps va començar el dimarts 16 i només hem tingut un parell de matins de treva amb sol. A mi m’ha començat a envair aquella sensació d’hivern que conec d’Alemanya amb dies que no convidaven a estar gaire pel carrer. No hi estem acostumats. Però ells sí i tenen les seves armes per combatre una mica l’aïllament que porten aquests dies com els que hem tingut. I fa poc em va venir al cap que trobo a faltar les “Laberpartys” que organitzàvem allí amb la meva parella. Ara no us penseu que aquest és un terme estès sinó que és una creació pròpia del meu ex company per designar una activitat que es du a terme sovint a Alemanya. El verb “labern” vol dir xerrar i parlar de foteses. Té un sentit prou pejoratiu. Pels alemanys es veu que xerrar hauria de ser de coses sempre rellevants per això distingeixen el “sprechen” parlar, el “sich unterhalten” que és conversar i entretenir-se alhora, el “quatschen” que vol dir també parlar de tonteries i el “labern” que és xerrar també de foteses. Amb el “labern” els alemanys també tenen el substantiu “Laberkopf” el cap que xerra sense sentit que es refereix a les persones que parlen i parlen i no diuen absolutament res. Tot un art que ens fa perdre temps. I Doncs que és una “Laberparty”? Doncs és senzillament una reunió on es convida diverses persones per xerrar i passar l’estona plegats però per la tarda fins al vespre. Aquest tipus de reunions i festes estan molt bé pels diumenges tarda plujosos per exemple. Què és el que necessitem per fer-les? Doncs generalment nosaltres aportàvem pastís que podia o no ser del fet casolà i cafè o te. De fet els que venien també solien portar quelcom per picar i el cafè de la tarda es convertia en un berenar-sopar. Al contrari de les festes vespertines, les “Laberpartys” són trobades on els convidats estan asseguts i no drets voltant pel pis amb un got de vi o cervesa a la mà. Es xerra de tot una mica i si la colla ho admet, llavors es proposa jugar a jocs de taula. El meu favorit era “Tabú” perquè s’havien d’aclarir diversos mots sense emprar unes paraules determinades de la llista. Em servia molt per aprendre i passar-m’ho bé.
Quan dic “colla” no em refereixo a un grup de gent que es troba generalment i que forma una agrupació fixa, el que anomenem “colla” aquí pràcticament no existeix a Alemanya i el propòsit de les “Laberpartys” és més aviat ajuntar gent que pertany a esferes diferents per fer-les més interessants. Això és quelcom que trobo a faltar aquí. En aquest país sembla que tots ens movem en uns circuits tancats i no barregem unes persones amb les altres. Jo ho intento i per tant sempre presento la gent que conec als amics i amigues però ells segueixen mantenint les seves amistats per si. Em sembla trist i elitista però així som o així ens veig.
La veritat és que jo trobo a faltar aquest tipus de festa però sé que no funcionarien aquí. Estem acostumats a sortir i haver d’anar a bars i cafès a fer consumicions. I és clar que si plou molt no anirem a fer un cafè i passarem hores amb una beguda que ens ha costat 1,75 amb la qual cosa finalment no sortim. Seria fàcil i agradable reunir a la gent per passar una estona xerrant i intercanviant idees però aquí no funcionaria. Cada país té la seva manera de fer i la nostra és d’anar-se a fer veure pel carrer i quan no podem estar al carrer tombem per casa com rates emmetzinades. A Bielorússia per exemple els amics es reuneixen a la sauna per socialitzar-se i una sessió de sauna pot durar de tres a cinc hores. I les consumicions que s’hi fan són generalment allò que et portes de casa que pot ser te per exemple. Això ho sé gràcies al meu intercanvi de rus que és un noi de Bielorússia que ha viscut a Rússia i Polònia i gràcies al que ara estic descobrint moltes coses dels països de l’est. Cada país s’organitza segons el temps i segons les possibilitats econòmiques però deixeu-me que us digui quelcom: Aquí ens agrada molt gastar i potser jo hauré de començar-me a plantejar ampliar el meu cercle d’amistats estrangeres per poder viure una mica més en consonància amb la meva frugalitat innata.
Bon cap d’any a tots i que tingueu un feliç 2026!