Segueixo avui amb el tema de les locucions angleses que tenen a veure amb la família perquè encara n’hi ha unes quantes més.
La primera que us vull comentar m’agrada especialment pel seu significat, és la de “sisters under the skin”, germanes sota la pell. S’utilitza quan es vol expressar que dues dones que venen d’entorns diferents i pertanyen fins i tot a ètnies diferents tenen els mateixos gustos, habilitats o un tarannà similar que les fa compatibles. Si tenim la sort de conèixer gent d’altres països, ens adonem que l’afinitat no és un producte cultural sinó que és qüestió de caràcter.
Quan les persones són considerades poc sofisticades i fins i tot ignorants, els anglesos diuen que són “country cousins”, és a dir cosins de poble. Evidentment aquesta expressió data d’una època en què van començar a estar de moda les ciutats i els pobles quedaven més aïllats i els darrers progressos els semblaven llunyans o ni tan sols arribaven. L’Anglaterra que va veure néixer aquesta locució ha canviat perquè ara qui té diners va a viure a les afores en pobles ja que les ciutats impliquen molt estrès i problemes socials. Vaig comentar també en un post anterior que el que en castellà designen com a “pueblerino” en anglès s’anomena “country bumpkin” carabassa de poble, i en alemany “Landei” ou de poble. La llengua encara no ha adaptat la locució al pensament modern perquè avui dia cada cop més gent vol anar a viure al poble amb les mateixes comoditats que la ciutat però sense els nivells de contaminació de les metròpolis.
I parlant de pobles i de gent del camp, un “son of the soil” o fill del sòl, és una persona que ha crescut al camp o en una granja. D’aquests ja no en deuen quedar gaires perquè la pagesia i la ramaderia requereixen molt esforç i pocs guanys. És una llàstima que els governs no sàpiguen cuidar els treballadors del camp i de la terra que són els que alimenten les ciutats. De fet estan força desprotegits per la llei com ja us explicaré en un post un altre dia. Potser fins i tot la setmana vinent.
Quan diem que les persones són “country cousins” en certa manera se’ls considera un pèl ignorants perquè el coneixement en altres èpoques no arribava als pobles. Quan algú però és ingenu per naturalesa i confia massa en altres persones i per tant és fàcil d’ensarronar els anglesos l’anomenen “a babe in arms” un bebè en braços. I com que els bebès són el més innocent del món junt amb els animals, quan els anglesos parlen dels “babes in the wood”, els bebès al bosc, estan parlant de la gent innocent, massa confiada i sense experiència.
Els bebès són un tema del que les locucions angleses en treuen molt de profit. Per exemple quan algú es troba de cop i volta fent-se càrrec de les responsabilitats d’un altre ells diuen “to be left holding the baby”, és a dir, que t’han deixat aguantant en braços al bebè.
I recordeu que volia dir allò de “to throw away the baby with the bathwater?” Llençar el bebè amb l’aigua de la banyera? Doncs vol a dir deixar perdre coses valuoses intentant desfer-se del que ens molesta.
Seguim. He comentat unes quantes expressions que tenen a veure amb la manera com designem gent ingènua i sense experiència. Ara us en explico una que és tot el contrari. Quan volem dir-li a algú en anglès que no doni lliçons a una persona amb més experiència que ell o ella, els britànics diuen “ don’t teach your grandmother to suck eggs”. No ensenyis a la teva àvia a xuclar ous. No entrem ara en quins ous perquè crec que la locució té un clar doble sentit i més coneixent els anglesos.
La que fa molta gràcia és la de tenir “grandmother’s funeral syndrome”, síndrome de funeral de l’àvia. Què és? Doncs és el que diuen al Regne unit quan algú està absent a la feina dient que està malalt i se sospita que no ho està. Prové de l’època en que l’excusa recurrent per no anar a treballar era dir que s’havia mort l’àvia.
Recordo que l’any 2007 la directora del centre on treballava a aquella època em va parlar d’una alumna que sempre li venia amb excuses de no haver pogut fer la feina perquè havia hagut d’estar per la seva tieta que estava molt malalta. A mida que avançava el curs ella pintava la tieta cada cop pitjor fins que un dia que no devia entregar algun treball de molt pes, la noia va explicar que la seva tieta havia mort. Llavors la directora, entendrida per la història, va trucar a la mare de l’alumna per donar el condol i resulta que la tieta estava la mar de sana i que la nostra alumna s’havia inventat tota aquella història per no presentar la feina a temps. Doncs bé, clarament l’alumna patia “grandmother’s funeral syndrome”.
I si a algú de vosaltres el volen fer responsable pel comportament d’algun col·lega o soci, llavors els britànics pregunten “am I my brother’s keeper”, sóc el vigilant del meu germà? Per deixar clar que el que facin els companys de feina no és la nostra responsabilitat.
Com que ja us vaig comentar la setmana passada que les mascotes són part de la família us deixo de nou amb una imatge del Safrà fent la migdiada i el Sugus intentant despertar-lo.
Bona setmana a tots.