L’altre dia em va comentar la meva parella que la presidenta del banc central europeu havia anunciat la intenció d’aquest de dissenyar els bitllets que hem fet servir fins ara i des del 2000. Els nostres estimats diners de paper tenen ara dibuixos d’edificis i elements arquitectònics inexistents però de cara a un futur se’ls hi vol donar més personalitat i escollir personatges importants de la història europea per estampar-los als bitllets. I si bé potser llavors els euros ens recordaran les antigues monedes amb cares de reis i dictadors, la meva parella pensa que seran menys neutres. A més, quin criteri se seguirà per tal d’escollir personatges europeus significatius? Portarà cua em penso. Com tot el que té a veure amb els diners, que ja sabem que són un mal necessari i que no en tenim mai prou. Ens calen per assegurar-nos que podem adquirir allò que necessitem i allò que desitgem.
A mi en aquests moments no me’n sobren pas perquè en els darrers cinc mesos he tingut una pila de despeses i imprevistos i he vist com el meu compte bancari ha anat minvant fins el punt que ja començo a tenir malsons. Per això quan diumenge al matí vaig veure que el meu ordinador no s’encenia ni donava senyals de vida m’hagués posat a plorar. El que menys necessito ara són més despeses perquè ja penjo d’un fil.
El tema dels diners és molt prolífic en molts idiomes perquè és fonamental per a tots des de que es va inventar. Els anglesos tenen moltes locucions en què hi apareix i avui us en vull fer arribar unes quantes. La primera és la de “money down the drain” que literalment és diners eixidiu avall i que es fa servir quan volem dir que hem malgastat els diners. Jo per exemple fa unes tres setmanes em vaig comprar un teclat pel mòbil que només m’ha funcionat una vegada. Això sí que són diners llençats!
I quan una persona no s’ha d’amoïnar per res perquè té prou diners per viure còmodament llavors es diu que aquesta persona “is rolling in money” o “is made of money” és a dir que roda en diners o està fet d’ells.
Ara ve una locució que m’agrada perquè en tenim una de similar. És la de “to have money burn a hole in one’s pocket”, tenir els diners que li cremen a un un forat a la butxaca que vindria a ser el nostre tenir la butxaca foradada. Els anglesos fan servir aquesta expressió principalment quan algú que no acostumava a tenir gaires diners, de cop en té i llavors no sap estar-se de gastar-los. I si no necessàriament anavem justos i ara no tenim control amb el que gastem, sinó que senzillament els dilapidem perquè en tenim a munts, llavors els britànics dirien que “we spend money like water” gastem els diners com l’aigua. I cal anar ara amb compte perquè l’aigua és un bé escàs a molts indrets i per tant l’expressió s’hauria d’adaptar als nostres temps.
El contrari d’això és anar just que els anglesos ho anomenen “money is tight”. I per cert hi ha una fantàstica cançó del grup britànic Simply red que es diu “money is too tight to mention”. Si algun dia teniu temps i us agrada la música us recomano escoltar els hits de simply red perquè n’hi ha de molt bons.
Si els diners s’han guanyat d’una manera legalment dubtosa els anomenen “funny money” i el “hush money” és el que es paga a algú pel seu silenci sobre algun crim.
I no sé jo vosaltres però hi ha una expressió anglesa que m’enamora perquè vol dir que un ha gaudit molt d’haver invertit els diners en quelcom determinat. És la de “to have a good run for one’s money”. Si heu posat els vostres estalvis en un viatge i l’heu gaudit de valent és quan podeu fer servir aquesta expressió.
Tanmateix no sempre ens abelleix haver de desembutxacar les virolles i quan ho fem amb desgana és quan diem “to fork out money”. A mi per exemple em tocarà ara pagar per un curs per treure’m el C2 de català que ara és una exigència però no ens la subvencionen.
La darrera expressió idiomàtica d’avui és per a persones roïnes “like taking money from blind beggars” com treure els diners de pidolaires cecs. Com ja podeu intuir s’empra quan s’està explotant a gent indefensa i vulnerable. Jo m’he sentit un parell de vegades així d’explotada quan un conegut em va demanar que li avancés els diners de les colònies del seu fill perquè s’havia equivocat introduint el pin de la tarjeta i s’havia quedat bloquejada. Em va demanar que fes jo la transferència però després no em va tornar els diners de seguida sinó que encara els hi vaig haver de demanar jo. I mai no he anat gaire sobrada de diners i en aquells moments tampoc hi anava. Sembla que no aconseguiré mai sortir de la meva situació precària a no ser que em toqui la loteria. I malauradament no hi crec i per això no en compro.
A vosaltres us desitjo una molt bona setmana!