Una de les maneres més originals i productives de crear paraules noves quan una llengua les necessita és el mètode de composició. Pica-plets, poca-solta, cara-xuclat o panxa-content en són exemples. No sempre, però, les escrivim amb guionet. Picabaralla l’ha perdut fa temps i en invencions més modernes combinem el mètode de la composició amb el de la derivació i així vam formar el “mileurista” que tan sovint utilitzem.

Les llengües anglesa i l’alemanya són extremadament propenses a crear noves paraules mitjançant la composició. Paraules curioses que es fan servir de manera habitual en l’anglès i que estan formades amb composició i derivació alhora són penny-pincher, bad-tempered o open-mided és a dir garrepa, malhumorat i obert de caràcter respectivament. D’aquestes la més original i metafòrica potser és penny-pincher, el pessiga pennys, perquè ens podem imaginar algú agafant la moneda tan fort que no la vol deixar anar.

Fa poc vaig sentir una d’aquestes paraules, una que encara no coneixia, de boca d’un anglès. El mot era bunny-boiler, literalment “bull-conills”. La vaig entendre pel context perquè s’utilitza per designar al tipus de dona, o noia, que es converteix en una assetjadora de la ex parella quan l’home la deixa.

Es veu que la paraula es va començar a estendre a partir de la pel·lícula “atracció fatal”, perquè el personatge representat per la Glenn Close bull, literalment, el conill que era la mascota del seu ex. La crueltat va quedar gravada en la ment dels espectadors de les illes britàniques de tal manera que van començar a emprar “bull-conills” per designar el tipus de dona que no accepta que la relació s’ha acabat i vol venjança.

Jo de fet espero no conèixer mai cap dona que es comporti així i tampoc, evidentment, cap home. Triar per triar prefereixo els penny-pinchers als que ja estic ben acostumada i que són inofensius.