Categoria: Curiositats lingüístiques

El vestuari en les locucions alemanyes.

Deixa un comentari

Com tots sabreu el tema del vestuari i el calçat ha estat principal per la humanitat des de temps immemorials. Sobre això ja vaig escriure un article de blog en el seu dia. Vestir-nos no només ens serveix per evitar passar fred i no agafar infeccions sinó que també ens serveix per dir quelcom de nosaltres mateixos a través de la roba que ens posem. En altres èpoques determinats colors com el lila només els podien portar els reis i nobles i així la roba es va convertir en un instrument de disgregació social. Res de nou fins aquí. Fins fa relativament poc, vestir-se era una despesa cara però els darrers quinze anys el món occidental ha inventat el que s’anomena “fast fashion” per convertir la roba en un objecte de consum que es produeix en països en vies de desenvolupament per un preu baixíssim. D’aquesta manera nosaltres els rics occidentals podem permetre’ns tenir més roba a l’armari a costa d’una explotació dels treballadors de les fàbriques tèxtils d’altres indrets del món on la majoria de la gent viu amb menys del que li cal.
Sortosament i per contrarestar la “fast fashion” ha sorgit un moviment de gent que prefereix no seguir nodrint l’afany dels diners dels gegants del món de la moda i ha preferit adquirir les peces de roba de segona mà en mercats, per Wallapop, Vinted o a través d’un d’intercanvi. Tot indica que la roba és quelcom que ens interessa als humans de manera encara exagerada i per això mateix tots els idiomes tenen multitud de locucions en les que apareixen peces de roba i calçat. Avui us en vull portar unes quantes d’alemanyes.
Començo per una que té un equivalent en anglès que ja vaig comentar la setmana passada. Recordeu allò de “to have one’s heart in one’s boots”? doncs l’equivalent en alemany per denotar que una persona està desmoralitzada seria que a algú “fällt/rutscht das Herz in die Hose”, li cau o li rellisca el cor als pantalons. A mi em va passar això quan la directora de l’escola on treballo va decidir que els docents vivim massa bé i ens ha encasquetat unes quantes sessions de treball el divendres tarda per tal de veure si arribem finalment a fer les hores màximes legals.
N’hi ha que no entenen que els treballadors ben tractats són més feliços i obtenen millors resultats.
Dels pantalons passem a la camisa. Si en alemany diem “für jemanden das letzte Hemd hergeben”, entregar-li a algú la darrera camisa que tenim, el que volem dir com us podeu imaginar és que estem disposats a fer de tot per una persona determinada. I si en canvi diem que “das Hemd is mir näher als die Hose” que literalment és que tinc la camisa més prop que no pas els pantalons, el que volem expressar és que defensarem els nostres interessos per sobre dels interessos dels altres. Quan volem indicar que una acció determinada no anirà bé i no tindrà el resultat que havíem esperat, llavors diem “ daraus wird so kein Schuh”, que d’això ( i no s’especifica el què) no en sortirà cap sabata. I si designem a algú de “Pantoffelheld” és a dir heroi de la sabatilla, llavors el que estem dient és que aquest home en concret es deixa manipular i dominar per la seva parella. Coneixeu algun Pantoffelheld? Jo no.
Quan ens cal molta diplomàcia i mà esquerra amb algú en alemany diem que toquem o agafem a algú amb guants de vellut “jemand mit Samthandschuhe anfassen”. D’això sí que en tinc pràctica amb els meus alumnes. Avui dia s’ha d’anar molt en compte per no ferir la susceptibilitat de ningú. Si un home és un Don Juan i li interessen moltes dones alhora és un “Schürzenjäger” un caça davantals. I si pel contrari algú és molt innocent i no ha trencat mai un plat llavors diem que té una armilla neta “hat eine saubere Weste”.
En el cas de responsabilitzar a algú d’una cosa només cal que li dieu que aquesta cosa va a la seva gorra “das geht auf deine Kappe” o si us en feu vosaltres mateixos responsables llavors ho expressem amb un “ich nehme das auf meine Kappe”.
I per avui ja en tenim prou. Espero que hagueu pogut gaudir del dimecres festiu com cal encara que a mi que anomenin el dia del Pilar, “dia de la Hispanidad” em toca molt els nassos. Molt pitjor era allò de “el orgullo de la raza” que crec que s’hauria d’enterrar definitivament.
Bon dijous post-festa nacional.

Més locucions sobre calçat i vestuari.

Deixa un comentari

Segueixo avui amb el tema del calçat i la roba i les locucions en anglès. En un altre post ja comentaré les que hi ha en alemany sobre el vestuari. La setmana passada ens vàrem quedar en les botes i per les botes continuo avui. La primera locució és la de “to have one’s heart in one’s boots”, és a dir tenir el cor a les botes. Com potser podeu deduir això passa quan ens ha caigut e cor als peus i estem ensorrats o desmoralitzats. Així em vaig sentir dijous passat quan tenia cita a cementiris de Barcelona per fer una retrocessió d’un nínxol que ja havia d’haver fet fa un any. Només és que en aquella ocasió no vaig poder fer el tràmit per un error administratiu d’una empleada de cementiris i aquest cop no l’he pogut fer perquè el pressupost per les retrocessions es va acabar el 23 de setembre i jo tenia cita per fer el tràmit el 29. Dijous passat em van dir que em tocava esperar fins el dia 1 de juliol per agafar hora per principis de setembre per tal que no em torni a passar el mateix. I mentre hauria de seguir pagant el manteniment que no és gens barat. Sabeu que va fer que el meu cor estigues a les botes? Doncs que els funcionaris que no s’hi maten gaire cometin errors que després hem d’assumir els ciutadans. Vaig arribar a les Corts a dos quarts de nou, a l’oficina d’atenció al ciutadà no hi havia ni cua. Dues empleades molt ben pentinades i vestides em van comunicar que no podia fer la retrocessió i els vaig explicar que ja no l’havia poguda fer l’any passat per un error seu. Em van dir que escrivís una queixa i es van quedar tan contentes. Quan ja arribava a la sortida més decebuda que enrabiada se’m va acudir una pregunta i vaig recular. Una de les empleades tornava de la cafeteria amb un cafè amb llet i a l’altra la vaig enxampar amb el mòbil a la mà. Sort que aquest cop s’ho han rumiat i han comentat el meu cas i han resolt tirar endavant la retrocessió fora de termini. També vaig sentir que el cor em queia a les botes un set de gener després de fer 4 hores de cua davant l’oficina de serveis socials i família. En aquella ocasió feia més fred del normal i jo havia aguantat estoicament la temperatura i el vent per poder entrar a fer una reclamació. Just quan jo era la següent per entrar i a vint minuts de que s’acabés l’horari d’atenció al ciutadà, em van tancar la porta als nassos. A qualsevol altre lloc l’horari s’ha de complir religiosament i no es pot marxar en grup vint minuts abans d’acabar la jornada. Em vaig endur la frustració a casa i me la vaig fer passar com vaig poder Els funcionaris no saben la sort que tenen de gaudir d’una feina fixa i ben retribuïda!
La següent expressió es fa servir només per a aquelles persones que són extremadament fortes i aguanten tot tipus de condicions sense caure malalts ni fer figa, és la de “to be as tough as old boots”, ser tan dur com botes velles. La veritat és que a les pel·lícules de Holliwood com la del Bruce Willis de “die hard” sembla que el món estigui farcit d’aquests tipus però a la realitat la majoria dels humans no som tan forts. Recordem que Hitler tenia gran part de la població alemanya ben drogada amb Pervitín que feia que els soldats aguantessin el dolor físic i el cansament gràcies a l’eufòria que els hi provocava la droga. Però sense ella potser la guerra s’hagués acabat abans. Els pobres immigrants que sobreviuen un viatge en pastera de ben segur que són “as tough as boots”.
I si algú es retira i deixa de treballar llavors es diu que “hang one’s boots” penja les botes com els futbolistes. Ara ja fa un temps que no se sent a parlar de les jubilacions anticipades. Serà que l’economia no està prou bé per oferir-les. De tota manera de cara a un futur s’hauran de replantejar voler prolongar l’edat activa de la gent d’aquest país. De feina no n’hi ha per tots, altrament no s’hagués aprovat mai la renda mínima que ha de fer que la gent que ja no té res pugui seguir consumint si més no una mica en un país on l’habitatge s’ha convertit en un luxe total. Algun dirigent d’empresa que ja fa catúfols s’ho hauria de plantejar i penjar les botes, però a ells els agrada massa sentir que tenen el control per fer-ho. En canvi, com també diem aquí, quan un s’ha mort mentre treballava es diu que s’ha mort “with the boots on” amb les botes posades. No deixa de ser una locució que ve dels militars.
La següent locució només la farem servir per a gent cruel, és la de “to put the boot in”, posar-hi la bota. Es refereix a atacar a algú en el moment en que aquesta persona està en desavantatge.
Com a exemple se m’acut el que va passar durant les festes de la Mercè de Barcelona. Com ja sabeu es van produir aldarulls i actes vandàlics al voltant de la Plaça Espanya. Una companya de feina que viu a Sants em va comentar que com cada any per la Mercè, uns brètols sense nom i a qui no es va agafar, van destruir l’aparador d’una botiga del seu barri. A la botiga s’hi ven roba de marca per a gent una mica gran i la persona que porta l’establiment no és la primera vegada que pateix la destrucció de la seva botiga. Aquest botiguer en concret no és pas ric, ni està explotant a ningú, ni té enemics. El negoci sobreviu gràcies a la gent del barri que hi va a comprar peces de roba d’una determinada qualitat per a gent gran i ancians. Per això podríem dir que els animals que van destrossar la botiga “put the boot in” perquè fan mal a una persona que ja ha patit atacs diverses vegades i que necessita el negoci per sobreviure. No és un explotador capitalista ni un gran terratinent a qui han destrossat la botiga sinó un ciutadà honrat que es guanya la vida com millor sap.
Només en queden dues de locucions per avui. La primera és la de “to pull one’s socks”, apujar-se els mitjons que en certa manera equivaldria a la nostra “arremangar-se” perquè és el que fem quan ens hem de posar a treballar de valent. En anglès es fa servir aquesta expressió quan es vol revertir una situació desfavorable. Per exemple, els alumnes que no portin bé el curs fins Nadal i que hagin suspès vàries UFs, és a dir, unitats formatives, hauran d’apujar-se els mitjons per tirar endavant.
La darrera locució d’avui és una que jo m’hauria d’aplicar més sovint “to put a sock in it”, posar-hi un mitjó literalment i aquest “in it” se suposa que és la boca per tal de no parlar. La nostra expressió seria la de mossegar-se la llengua per no dir quelcom que no toca. Jo ho hauria de fer més sovint per no tenir problemes a l’escola. Com molt bé diuen els castellans “en boca cerrada no entran moscas”.
Bona primera setmana d’octubre. Fins ara han baixat les temperatures però el darrer diumenge encara va fer prou bo per tornar a donar-me un remullada al mar. A veure si aquesta setmana seguim amb una temperatura agradable i si en algun moment ens torna a ploure que encara en necessitem!

El calçat a les locucions angleses.

Deixa un comentari

Ens trobem en aquell moment en què hem de tenir a mà peces de roba d’estiu i alguna de tardor o hivern. A mi com cada any em passa que acabo la temporada amb poques peces en bon estat i començaré la temporada d’hivern vestint com pugui fins que tingui l’oportunitat d’anar trobant ofertes de rebaixes. Realment és una llàstima que la qualitat de la roba hagi disminuït tant, que poques vegades duri més de quatre o cinc temporades. Jo estaria disposada a pagar més per no haver d’estar sempre amb l’ai al cor i amb la roba justa a l’armari.
Per no parlar de les sabates. Això sí que és tot un problema i més encara en el meu cas amb un peu del número trenta-quatre.
I com que el tema que em balla pel cap és la roba i el calçat, avui us escric el post sobre locucions angleses que tenen a veure amb les sabates i les botes.
La primera locució d’aquest dijous és la de “where the shoe pinches”, on la sabata pessiga i equival a l’origen del malestar. Si jo per exemple sé què vol dir haver de fer molts números per no arribar a final de mes sense diners i haver de fer un racó per poder anar de vacances cinc dies a l’estiu de càmping, jo que no soc cap potentada puc dir que quan veig que altres també van justos sé on pessiga la sabata perquè ho he sentit també abans. I parlant de diners a qui li toca portar un negoci amb molt poc capital pot dir en anglès que “works on a shoe-string” és a dir que treballa en un cordill de sabata. No conec cap persona que ho faci però en principi hi ha hagut infinitat de negocis en els darrers anys que van començar sense pràcticament capital com el de Wallapop. El que passa és que de seguida va créixer i va donar fruits i per tant els fundadors no van treballar durant gaire temps en un cordill de sabata.
Si una persona substitueix a una altra en un càrrec els anglesos diuen “to step into another person’s shoes” és a dir que fas un pas dintre de las sabates d’un altre. Aquest any a l’escola un dels professors nous ha entrat a substituir un company que ha marxat a la pública perquè s’ha tret les oposicions i “has stepped into Joan Carles’ shoes” i ho ha fet de ple perquè a més de totes les assignatures del meu ex-company de feina, ha agafat també la funció de tutor. Més trist és quan l’expressió esdevé “to step into a dead man’s shoes” és a dir fer un pas dintre de les sabates d’un mort. S’utilitza quan algú hereta o es beneficia del càrrec que ha deixat una persona que ha mort. Aquesta expressió la podríem aplicar al rei Charles III d’Anglaterra que als seus 73 anys finalment és el rei del Regne Unit. Per als docents interins i interines hi ha hagut un mem molt divertit sobre el seu cas. S’hi veia una foto actual del rei i hi posava una cosa així com interines, aquí teniu un exemple de perseverança i paciència: plaça als setanta-tres anys. No n’hi ha per menys. La reina mare no ha deixat el ceptre fins que se n’ha anat del tot.
Quan una persona tremola de por llavors els anglesos diuen “to shake in one’s shoes” és a dir tremolar a les sabates. I una locució d’allò més curiosa per designar la gent que sempre es comporta be i mai no fa res que pot incomodar ningú. A ells o elles se’ls anomena un o una “goodie-two shoes” un o una bon o bona dues sabates. Aquesta locució prové d’un llibre per a nens que portava com a títol “The History of Goody Two-shoes”. I de les sabates passem a les botes, el meu calçat favorit a l’hivern. Si diem que algú “licks someone’s boots”, llepa les botes d’una altra persona el que estem dient és que l’afalaga de manera exagerada i servil.
Una que potser haurem de fer servir en més d’una ocasió i que equivaldria a “pujar-li a un els fums al cap” és al de ser “too big for one’s boots”. D’aquí en tinc un exemple també del meu entorn laboral. Fa uns anys va entrar un xicot estranger a treballar amb nosaltres que va agradar molt a l’equip directiu per les seves idees innovadores i pel seu caràcter d’anar de bon rotllo amb els alumnes i de fer-los jugar més que treballar. Doncs com que de seguida va escalar posicions, el company va començar a no venir quan tenia permanència i no classe i a permetre’s moltes coses que molts a la feina no gosaríem fer perquè no ens acomiadessin. Doncs d’ell podríem dir que és “too big for his boots”, massa gran per les seves botes. El que li pot passar a ell, com a molts d’altres en diverses feines és que quan els de dalt se’n cansin li donaran la bota, “he’ll be given the boot” és a dir que l’acomiadaran.
I parlant de caràcters de persones un “bossy boots” és una persona a qui li agrada molt manar i tiranitzar els altres i l’”smarty-boots” és el setciències tot i que no té una connotació tan negativa com la de l’”smart Alec” del que ja us vaig parlar en el post sobre els noms.
Per avui ja n’hi ha prou. Us desitjo un bon dijous i un bon cap de setmana imminent que potser ja serà un dels darrers en què es pugui gaudir de la platja…

La història de les monedes i més locucions sobre diners en anglès.

Deixa un comentari

Precisament enguany aquest primer dijous de mes coincideix amb la fi de les meves vacances, un moment traumàtic per a molts, no només per a mi que durant dos mesos no he aconseguit avorrir-me ni cinc minuts del meu temps de lleure. Això sí, les vacances han comportat per a mi i per a molts un forat a la butxaca i alguns les pagaran durant mesos. El dispendi per mi ha estat controlat perquè ni he anat lluny, ni he pagat hotels però sí que en tenir més temps he gaudit de les meves amistats i he aprofitat per fer el que no faig quan ja ha començat el curs: fruir d’algun àpat a algun restaurant exòtic com un tibetà o coreà, fer sortides i visites culturals i aprofitar un xic més del temps lliure i conseqüentment gastar més diners.
El tema en moltes llars seran aquesta setmana o el retorn a la feina i a síndrome post-vacacional o els diners. Jo em concentraré en el segon per fer-vos arribar un parell d’anècdotes i locucions que potser no coneixeu. Ja fa unes setmanes vaig escriure un post sobre noms propis alemanys en locucions d’ús corrent. I entre elles estava la de “kein Krösus sein”, no ser cap Cresos. Com ja us vaig explicar en el seu dia, Cresos era el rei de Lídia, una regió ubicada a una part de l’actual Turquia. En el moment en què aquest rei era ric i poderós, els conqueridors i imperi emergent eren els Perses. De Cresos es diu que nedava en or i no era del tot desencertat perquè el que el va fer ric va ser que pel seu territori passava un corrent molt abundant en or i plata i els súbdits de Cresos van aprendre a refinar aquests metalls i produir monedes d’altíssima qualitat. Però la seva gran riquesa va ser també la seva perdició perquè el 547 abans de Crist, Cir el Gran de Pèrsia va atacar Lídia i va empresonar Cresos. Segons explica Heròdot, Cir va condemnar a la foguera a Cresos però quan ja havien pres foc als troncs i la palla que havien de fer cremar el rei de Lídia, aquest va invocar el déu Apol·lo i en aquell moment va començar a ploure i la foguera es va cremar de de manera que Cir va repensar si cremava o no a Cresos i finalment en lloc de fer-ho, el convertir en el seu conseller. És una bonica història però és clar, se sap que a Heròdot li agradava escriure bones històries i potser no eren del tot verídiques. El que sí està clar és que Cresos és conegut a Alemanya per la seva fortuna i d’aquí el “Krösus sein” i també a Anglaterra, on si un està carregat de diners es diu que és “as rich as Croesos”. Curiosament a Cir, del que sabem que va atacar nuclis de població senceres despietadament, se li atribueix una cosa similar a la primera declaració dels drets humans perquè el cilindre de Cir és una inscripció en la què es relata la vida d’aquest rei que va decidir donar llibertat religiosa i de llengua als que havia empresonat.
I ara que ja sabem d’on venen les primeres monedes més pures de la història, concentrem-nos en la lingüística. Ja sabeu que els diners tenen només valor si ens poden permetre allò que és necessari per nosaltres. I això de les necessitats depèn de cadascú. Per recordar el valor dels diners els anglesos diuen “money is no object” que significa que la quantitat de diners que invertim en quelcom no té cap importància si la comparem amb l’objecte dels nostres desitjos. Sortosament jo no tinc gustos cars. Quan finalment decidim ajudar amb diners a una causa que hem estat defenent només de paraules o de fets els anglesos diuen “to put one’s money where the mouth is” és a dir, posar els diners al lloc de la boca. Si estem sent injustos i explotant gent que no es pot defensar recordeu que en anglès diem “to take money from blind beggars”, robar els diners de pidolaires cecs.
I parlant de tot tipus de diners el “cash-in-hand” són els diners en negre que no es declaren i que són moltíssims en aquest país on se’ns demana contínuament si volem la factura amb o sense I.V.A. Quan ens manquen els diners recordeu que diem que “money is tight” o bé que estem “cashstrapped”.
I pels babaus que ens guanyem honradament els diners amb la nostra feina direm que “we make an honest penny” que fem un penic honest.
Una de les expressions més simpàtiques d’avui és la de “to turn up like a bad penny” que traduïda seria com “tornar a aparèixer com un penic dolent”, és com si volessim fer córrer una moneda que no està bé i tornés sempre a la nostra mà o butxaca. Es fa servir quan un personatge que desitgem que desaparegui de la nostra vida no ho fa i apareix de nou.
La darrera expressió d’avui la farem servir molt, és la de “to go/be two a penny” anar o ser a dos el penic. Això vol dir que n’hi ha tants d’un determinat ofici que al final als professionals se’ls pot acabar per oferir pocs diners per la seva feina.
I això és tot per aquest primer dijous que per a molts haurà estat de retorn a la feina. I que no ens en falti!

La música i les locucions angleses II.

Deixa un comentari

Aquest és el segon dijous d’estiu que vull parlar de la música i també del ball en les locucions angleses. Comencem amb un instrument poc vist per les cases: l’arpa. En anglès l’arpa és “harp” però gràcies al mètode de derivació zero els anglesos tenen un verb “to harp” que han especialitzat per significar repetir de manera molesta un mateix argument o queixa. Així doncs “to harp on the same string” voldria dir tocar sempre la mateixa corda de l’arpa que no seria res més que incidir sempre en el mateix. Si per exemple la teva parella et retreu una vegada i una altra que beus massa cafè i que no és saludable, llavors podríem dir que aquesta persona “harps on the same string”. La locució es pot escurçar i dir “harp on something”. A l’escola on treballo l’equip directiu “harps on the need to get involved in extra curricular activities with our students”, és a dir que ens recorden i repeteixen la necessitat de que fem activitats extra curriculars amb els alumnes. Avui dia no n’hi ha prou en donar el temari sinó que s’ha de crear un clima de distracció i joc per tal que els alumnes se sentin bé.
Per si mai no hi heu parat atenció, un dels instruments que nosaltres els humans sempre portem sobre són els llavis. I amb ells podem fer música xiulant. Els xiulets també són protagonistes d’un parell de locucions que em semblen interessants. La primera és la de “to whistle in the dark”, xiular a les fosques. S’utilitza en un context molt concret. Quan una persona es va repetint un argument per donar-se coratge i persuadir-se a si mateix de quelcom llavors faríem servir el “whistle in the dark”. Si algú us parla contínuament de la seva inversió en el pis propi per vendre’l més tard i no sabeu si aquesta persona està plenament convençuda del que diu, llavors li podeu preguntar si el que està fent és “whistle in the dark”.
Si ens costa trobar el comportament o les paraules adequades en certes ocasions llavors direm que se’ns fa difícil “strike the right note”, tocar la nota correcta. També podem fer servir l’expressió pels casos contraris i dir per exemple que alguns tutors sempre aconsegueixen “strike the right note” amb els discursos de la cerimònia de graduació.
Quan quelcom ens sona direm en anglès que “strikes a chord” que toca un acord o que “rings a bell” fa sonar una campana. Com podeu veure, tant en català com en anglès els records que ens venen al cap sembla que tenen una representació acústica en el nostre ideari mental.
I dels acords passem a les tonades enteses com a melodies. Si desafinem en anglès diem “sing out of tune” o sigui, cantar fora de la tonada. En el moment en que ens entenem de meravella amb algú en anglès ho expressem amb el “to be in tune with someone” que seria com un estar en melodia, tonada o sintonia amb algú. Aquesta locució té un sentit molt positiu. Al contrari de la de “call the tune” que seria una cosa així com cridar la tonada i vol dir imposar la pròpia voluntat sobre algú.
I de les tonades al cantar. Si un convidat porta massa temps a casa nostra sense contribuir econòmicament a les despeses llavors el que hauríem de fer és fer-lo “sing for one’s supper” cantar pel sopar. I quan venem una cosa molt per sota del preu que val ho expressem en anglès dient “to go for a song”. El primer propietari del cotxe que tinc ara podria dir que el meu Peugeot “went for a song”, és a dir que va marxar per una cançó, perquè jo el vaig adquirir per molts pocs diners al concessionari i ells segur que encara en devien treure uns guanys. Per tant el senyor que va vendre el vehicle que vaig comprar jo ja fa uns anys se’n va despendre “for a song”. Qui hi va guanyar vaig ser jo perquè a mi tenir cotxe m’ha canviat la vida.
Coneixeu aquelles situacions en què una persona fa un drama d’una fotesa? El fet de fer una muntanya d’un gra de sorra els anglesos ho expressen amb la locució “to make a song and dance about something” fer una cançó i un ball de quelcom. És molt similar a la locució anglesa “to make a mountain out of a molehill” fer una muntanya de la muntanyeta que fa el talp.
La diferència rau en què en l’expressió “to make a song and dance about” ens referim més aviat a parlar i fer enrenou d’un tema que no té importància i en la de “to make a mountain out of a molehill” ja ens referim a exagerar la dificultat d’un problema.
Si causem una pila de problemes a algú abans d’estar d’acord en fer el que aquesta persona vol, llavors en anglès diem “to lead someone a dance”, fer ballar a algú, o marcar el pas del ball. També fem servir la locució quan forcem a la gent a fer coses innecessàries per nosaltres.
Per avui ja ho tenim. Us desitjo una bona primera setmana d’agost en què molts estareu de vacances. Gaudiu-ne!

La música i les locucions en anglès.

Deixa un comentari

Sens dubte un dels majors regals que el cervell humà ens ha fet a nosaltres homes i dones, és la capacitat de valorar, entendre, fruir i fer música. El llenguatge musical és inherent als humans tant com el verbal i ambdós han servit a la humanitat no només per comunicar-se sinó per establir vincles entre ells. La música, ens acompanya tota la vida, és una molt potent activadora de les nostres emocions i per tant evoca records de manera immediata i a més està demostrat que és pràcticament l’única activitat que estimula, activa i utilitza tot el cervell. La pràctica musical provoca canvis en el cervell que es mantenen tota la vida i que són capaços d’estimular i reforçar capacitats com la matemàtica, la comprensió lectora, la competència lingüística, potencia les habilitats motores i de coordinació i reforça la memòria.

Pel que fa a la competència lingüística, la música facilita molt l’adquisició dels idiomes perquè el cervell comparteix àrees comuns per processar el llenguatge verbal i el musical. Aprendre una melodia ens ajuda a desenvolupar la lectura i òbviament l’adquisició de segones i terceres llengües perquè distingir notes i distingir fonemes pel cervell no és tan diferent. Estimular amb música el cervell dels infants farà que després aprenguin més ràpidament llengües. A més, la música ens pot ajudar a predir si un nen o nena pot patir dislèxia perquè li serà més difícil trobar patrons rítmics i reproduir-los. Això pot posar en alerta als mestres que atendran les necessitats del nen amb dislèxia abans.

I per si fossin pocs els beneficis que he esmentat fins ara, l’educació musical i el processament matemàtic activen les mateixes àrees del còrtex frontal esquerre.

També s’ha pogut provar que la música té una influència molt beneficiosa sobre el sistema immunològic. Estranya doncs que els currículums l’hagin deixat tan de banda. Potser caldria plantejar-se una menor càrrega d’assignatures però incloure la música com a troncal.

Com us podeu imaginar, les capacitats motores també milloren molt amb la pràctica musical. Hem d’executar moviments precisos i diferents amb les dues mans a l’hora que anticipem els moviments a fer per seguir tocant.

Perquè la música és universalment present a les nostres vides, hi ha una infinitat de frases fetes i locucions que tenen a veure amb ella. Avui em concentraré en unes quantes en anglès.

Si una notícia és molt bona per nosaltres diem en anglès que és “music to one’s ears” música per les nostres orelles. Per a mi per exemple seria com música celestial que quan arribés el setembre a la feina em diguessin que només treballaré de matins. Però ja m’he mentalitzat que tornaré a fer matins i tardes.

Una locució no tan positiva però sí justa és la de “to face the music” que podríem traduir com “fer front a la música”. La utilitzem quan paguem les conseqüències de les nostres accions. Si jo per exemple he oblidat de renovar-me el DNI i vull comprar algun aparell i finançar-lo, el més segur és que no m’ho deixin fer perquè es necessita un carnet d’identitat vigent per tal que un banc pugui finançar una compra. Així és que hauré de “face the music” i pagar-lo trinco-trinco. Hi ha gent que per molt que faci les coses malament no haurà mai de “face the music”. El nostre rei emèrit per exemple. Els de dalt sempre surten airosos de tot.

Si ens posem moltes medalles davant la gent els anglesos diuen “to blow one’s trumpet”, és a dir, “bufar la pròpia trompeta”. I com que les trompetes s’han fet servir tradicionalment per anunciar quelcom “to trumpet something”, és a dir “trompetejear quelcom” voldria dir anunciar quelcom fent-ne prou rebombori. Els casoris dels famosos sempre s’anuncien amb trompetes com si fossin d’interès internacional. En canvi els avanços en ciència que costen moltes hores d’esforç i dedicació mai “are trumpeted” malauradament, tot i ser de vital importància per tots.

Si volem ajudar a algú parlant-ne públicament, llavors diem en anglès que el que fem és “beat the drum for someone”, és a dir, tocar el tambor o bateria per algú. I és que la bateria es fa sentir molt. Espereu que ara quan tinguem eleccions municipals tindrem una pila d’artistes i personatges coneguts “playing the drums for Ada Colau”.

I com que el tambor té un so molt potent, si volem imbuir una idea o pensament a algú diem en anglès que li fem sonar el tambor fins dintre “to drum something into someone”, com si féssim que el so d’aquest instrument de percussió entrés dintre del cos o ment de la persona que volem influenciar. Des de fa un temps que l’Ajuntament de Barcelona drums the need to get rid of the cars into the town citizens”, que vol intentar que ens desprenguem dels cotxes per reduir la contaminació. Així doncs ens van imposar ja l’impost de diòxid de carboni segons les emissions que produeixen els nostres vehicles i va intentar forçar una eliminació de la circulació dels cotxes més antics. Sense tenir en consideració que els que tenim un cotxe antic és perquè no ens en podem permetre un de més modern. Si agafes o no el cotxe cada dia i contamines més o menys això ells no ho tenen en compte. I la propaganda que fa servir l’Ajuntament està encaminada a “drum the blame about the pollution in Barcelona into its citizens” inculcar-nos la idea de que la culpa de la pol·lució aquí és tota nostra. En canvi al port hi ha uns creuers enormes llençat a l’atmosfera una pila de diòxid de carboni i als que no se’ls demana cap etiqueta mediambiental. Tot plegat molt congruent com sempre.

Potser el que s’hauria de fer quan un alcalde o alcaldessa ha fet una tan mala gestió dels recursos públics és el que els britànics anomenen “to drum out” i alguna alcaldessa potser hauria de ser “drummed out”, és a dir ser feta fora de manera desagradable. Encara recordo quan van inaugurar el monument “presó de dones” de les Corts pel que tots vam pagar més de tres-cents mil euros. I això quan a cada carrer hi ha adoquins desenganxats que fan caure a la gent. En fi, deixem el tema.

Però no vull acabar sense una locució o una associació positiva. En anglès el violí o és “violin” o “fiddle” i quan una persona està en molt bona condició física i gaudeix de molt bona salut diem que “is as fit as a fiddle”, és a dir sà o sana com un violí. Ara no em pregunteu com han arribat a aquesta associació.

Us desitjo un bon dijous. Diuen que han de baixar les temperatures i llavors tots potser dormirem un xic millor.

Més sobre el cervell i la ment i les locucions en anglès.

Deixa un comentari

Segueixo avui amb aquest tema tan fascinant del cervell i la ment i de les locucions en l’idioma anglès amb “brain” i “mind”.

Tenim la gran sort avui dia que a partir dels anys setanta la neurociència va començar a prendre forma com a disciplina científica. De fet la primera trobada per a neurocientífics va tenir lloc el 1974 i des de llavors les descobertes en aquest camp han revolucionat la manera com podem entendre l’ésser humà i sobre tot com podem reconduir l’educació per a obtenir-ne un major benefici per a l’estudiant. Gràcies als estudis en neurociència de la darrera dècada, avui dia entenem millor com funciona el cervell i la ment i coneixem quins factors influeixen positivament per aconseguir tenir allò que podríem anomenar una ment sana. Sabeu quins són segons els estudis de Richard J. Davidson i altres els quatre factors del benestar mental? Doncs ara us en faig cinc cèntims. El primer és la resiliència, és a dir la nostra capacitat de fer front a adversitats i superar-les el més ràpidament possible. En neurologia la resiliència quantifica el temps que triguem en recuperar-nos de l’adversitat, a més ràpidament ho fem, major és la nostra resiliència i més possibilitats tenim de que la nostra ment se senti sana. Resulta que la capacitat i rapidesa de superació a l’adversitat és quelcom mesurable i prediu el grau en que una ment pot ser més saludable que una altra. La podem adquirir a través de l’experiència i també l’entrenament. El segon factor per a una ment sana és el pensament positiu. La gent que tendeix a veure en altres persones la seva amabilitat i bondat, són molt més sanes que les que només veuen aspectes negatius. Sembla que el nostre cervell i la ment estan construïts per cercar la felicitat i per tant veure el més positiu ens fa més susceptibles de ser equilibrats. El tercer factor és l’atenció. Sí, ho heu llegit bé, l’atenció. Algú va dir “ a wandering mind is an unhappy mind” una ment que divaga és una ment infeliç. S’ha estudiat que la gent que tendeix a distreure’s i no ser capaç de concentrar-se percep un menor benestar que les persones que poden fixar la seva atenció. El quart factor de benestar mental és la generositat. Pel que s’ha vist en els estudis neurocientífics la generositat activa circuits al cervell que ens fan estar bé. Aquí generositat s’entén com el contrari d’egoisme, es tracta de pensar en els altres i fer coses pels altres. Tots aquests factors estan instaurats en circuits del nostre cervell que són plàstics, és a dir que es poden canviar. Una de les troballes més significatives de la neurociència és el fet que el nostre cervell es manté flexible durant tota la nostra vida i per això  tal i com va dir Ramon y Cajal “Tothom pot ser, si s’ho proposa, escultor del seu propi cervell”.

I vistes les sorprenents i enormement positives troballes de la neurociència podeu demanar-vos si com a espècie hem millorat o no. Doncs sí. Resulta que si mesurem la violència i el seu impacte avui dia amb el de l’edat mitja el que veurem és que el món i l’ésser humà ha millorat. El que passa és que hi ha un esforç continuat per part dels medis de comunicació de vendre només el que és més negatiu. I jo afegiria que els medis van molt a favor de grans empreses que es beneficien de la nostra por venent-nos una seguretat aparent. Però ara divago i no vull. Ja escriuré sobre això en un altre post.

Passo ara a l’aspecte purament lingüístic i vull recalcar un parell de locucions sobre el cervell i la ment en anglès.

Comencem per les que contenen la paraula “brain”, cervell per nosaltres. Si diem en anglès que “we have something on the brain” vol dir que estem obsessionats o preocupats amb alguna cosa. Jo de moment estic amoïnada pels horaris de l’any vinent i també per la pila de fracassos sentimentals de la meva vida. Són qüestions a les que el meu cervell li dóna voltes sense que jo pugui fer-hi res de moment. He d’aprendre a controlar els pensaments i això implica molta disciplina.

Però ara mateix entre les coses que em caldria fer està la de “pick someone’s brain”, collir el cervell d’algú per tal d’aprofitar-me dels coneixements d’expert en aplicacions de mòbil i poder resoldre totes les tasques del curset online al que m’he apuntat. Diem “pick someone’s brain” quan busquem l’ajut d’algú més intel·ligent o amb un coneixement més d’expert en una matèria determinada que nosaltres.

I com que el curset sobre les apps no està gaire ben organitzat, les explicacions són massa breus i la meitat de les coses queden explicades a mitges, doncs jo el que he de fer és el que els anglesos anomenen “rack one’s brain”, és a dir, esprémer el meu cervell per resoldre totes les tasques. I amb tot això el curset el que està fent és “to turn my brain”, és a dir que m’està tornant boja.

De tot se n’aprèn i l’any vinent ja sabré amb quina institució vull fer la meva formació d’estiu.

Una locució molt positiva és la de “to have presence of mind”, tenir presència de ment, que significa tenir una bona reacció en cas d’emergència. Més val no haver-la de demostrar perquè les emergències són sempre situacions de perill.

Si estem sorpresos llavors en anglès diem que quelcom fa que la nostra ment “boggles” per exemple en la frase “ my mind  boggles at the increase in the price of petrol and gas”. I és que ara omplir el dipòsit costa un 35% més que l’any passat i la factura del gas també ha estat astronòmica tot i que el meu consum segueix sent el mínim.

La locució més positiva de totes la he deixada pel final. És la de “to have a mind like a steel trap” és a dir, tenir una ment com una trampa d’acer. La ment de la persona que la té com una trampa d’acer és capaç de retenir una gran quantitat d’informació i és per tant prodigiosa.

Per avui ja en tenim prou. El nostre cervell no és capaç d’assimilar molt informació si la llegim. La hem d’aplicar en diversos contextos  per memoritzar-la i això ja no ho puc fer per vosaltres. Us desitjo una bona setmana i que sigueu capaços de guardar-vos de la calor.

Locucions i dites sobre la ment i el cervell en anglès i alemany.

Deixa un comentari

Amb un juliol tan càlid que ens fa desaparèixer les idees perquè s’evaporen, a partir d’una certa hora del dia no és gens convenient anar pel món. Jo a l’estiu de quarts de dues fins ben bé les sis de la tarda procuro estar a casa en racons ombrívols i al costat del ventilador per evitar els cops de calor. Però com que de quarts de dues o les dues fins les sis tinc quatre hores a casa, doncs les ocupo llegint, escrivint o fent cursets. Aquest estiu en faig dos, un de programació de apps i un de neuroeducació. La neuroeducació no és res més que una disciplina que intenta aprofitar els coneixements científics que tenim en neurologia i psicologia per aplicar-los a l’educació i obtenir un rendiment òptim en el procés d’aprenentatge. Aquest segon curs m’està resultant molt interessant sobre tot per aprendre coses sobre el nostre cervell que no sabia fins ara i que poden tenir una conseqüència directa sobre com faig les classes. Per exemple, sabíeu que el fet de ser capaços de retardar la gratificació o recompensa per un esforç és un funció del cervell que pot no arribar a estar del tot establerta fins els 34 anys? Per a que us en feu una idea, crec que com a mínim la meitat de la població mundial té fills abans de ser capaç de retardar la gratificació.  El cervell d’un infant i adolescent i d’un adult fins el 34 anys viu en la immediatesa. Per tant, això de dir a un estudiant de batxillerat que si fa totes les tasques i estudia adequadament dintre de dos anys potser obtindrà la nota suficient per entrar a la carrera que vulgui és picar ferro fred. Molts pocs nois i noies de 15 anys tindran l’àrea del cervell prou madura per retardar la seva gratificació. Jugar a videojocs o quedar amb els amics els representa una recompensa molt més immediata que sí entenen.

Cal distingir entre cervell, que és l’òrgan a gràcies al qual els éssers humans desenvolupem les nostres habilitats i la ment, que és el conjunt d’habilitats i processos cognitius, percepcions, idees i pensaments que tenim gràcies al cervell.

El cervell consumeix un 20 % de la glucosa que ingerim diàriament i pel seu bon funcionament ens calen entre 8 i 12 gots d’aigua al dia. Si algun dia patiu deshidratació us adonareu que el cervell de cop i volta no regeix bé.

En el nostre idioma, com en anglès hi ha una distinció entre cervell i ment. La diferència ja l’he explicada abans. Tanmateix, en alemany el cervell és “Gehirn” o “Hirn” però curiosament la ment es relaciona amb el concepte “Verstand” que equival al nostre enteniment. I l’enteniment tal i com l’entenem sovint nosaltres deixa arraconades les emocions i sentiments que ens permet sentir la ment. Tradicionalment s’ha pensat que la raó és sovint contrària al sentiment.

Amb la paraula “ment” els anglesos tenen diverses locucions. Si estan “driven out of mind” el que volen dir és que estan destarotats a causa de preocupacions, pors, sospites o ansietat. Per exemple, si teniu la sospita que la vostra parella us posa les banyes, molt probablement estareu “driven out of your mind” o sigui que la vostra ment no estarà a lloc perquè estareu fent cabòries que no us deixaran pensar clarament.

Si ens quedem en blanc en anglès diem que “one’s mind goes blank”. Això passa quan de cop som incapaços de pensar sovint per nervis o alguna situació angoixant. A la persona que és el cervell d’una operació l’anomenem “mastermind” i no “masterbrain” en anglès.

Tenir la capacitat de prendre les decisions que l’afecten sense que ens importin les opinions dels altres en anglès és “to have a mind of one’s own”, és a dir tenir una ment pròpia. Amb això suposo que els britànics el que donen a entendre és que a la ment se la pot manipular i una part de la ment ens permet tenir una voluntat. Hi ha persones però que saben canviar la voluntat dels altres amb maquinacions i manipulacions. Però qui es manté ferm en les seves decisions en anglès “té una ment pròpia”.

Us heu trobat mai en una situació en què no podeu decidir? Jo per exemple aquest any no tinc clar si em ve de gust anar a França de vacances o si preferiria quedar-me per la Península i veure coses noves més prop de casa, a la zona de Castelló per exemple. He tingut un any força estressant i fer molts kilòmetres no em fa gràcia. Em convé més relaxar-me. Doncs com que no ho tinc clar els anglesos dirien que “I am in two minds over my holidays”.

Aquell estat d’ànim en que ens sentim en calma i no tenim res que ens pertorbi és en anglès “to be easy in mind”. Costa realment tenir períodes en que no tinguem preocupacions oi? En aquests moments les meves principals són si seré capaç d’acabar els cursos que m’he proposat fer. Jo volia també tornar a dedicar temps a la guitarra però amb les 70 hores dels cursos als que m’he matriculat aquest juliol, hauré de fer el que els anglesos anomenen “to put playing the guitarr again to the back of my mind”, és a dir posar darrera de la meva ment la idea de tocar la guitarra de nou. No hi ha temps per tot.

I per acabar m’agradaria comentar unes dites alemanyes sobre “l’enteniment”. Els alemanays diuen sempre que “Reden kommt von Natur, Schweigen vom Verstande” que traduït seria que el parlar ve de naturalesa i el callar ve de l’enteiment. Aquí ja es veu que per als alemanys és millor tenir un caràcter reservat. Sens dubte porta menys problemes perquè com ja sabeu, el coneixement és poder i de vegades potser millor que no ens coneguin gaire.

La dita que també m’agrada força és la de “Verstand lässt sich nicht einprügeln”, l’enteniment no es fa entrar a cops. O sigui, que el tenim o no el tenim i som raonables o no però no podem influenciar que ho siguin els altres amb càstigs. També diuen que “je weniger Verstand einer hat, um so weniger merkt er den Mangel”. Com a menys enteniment té un, menys ho nota.

I com que una capacitat molt lligada a la ment és la memòria els alemanys tenen una simpàtica locució per designar que algú té memòria de peix “ein Gedächtnis wie ein Sieb haben” tenir la memòria de colador, vaja que se t’escapa tot.

Fins aquí per avui. Espero que tingueu les vostres estratègies per no passar calor i que us hidrateu bé. I recordeu, el nostre cervell necessita de 8 a 12 gots d’aigua per funcionar bé.

Un post sobre les vacances i la feina.

Deixa un comentari

I ja tornem a ser a sant Joan. Ara fa un any jo el vaig celebrar per primera vegada amb els meus dos gats, el Safrà i el Sugus, i al darrer tot just l’havia adoptat de gats de Gràcia. Sembla mentida que hagin passat altre cop 365 dies i que ja estiguem a punt de celebrar el solstici d’estiu. Com a professora que soc arribo a aquestes èpoques sempre esgotada. El curs finalitza i els alumnes que tomben per l’escola són els que han d’anar a extraordinari on esperen aprovar miraculosament d’un cop el que no han assolit amb l’avaluació contínua.
I per molts pares ara comença també aquell moment en què han de tenir els fills ocupats perquè ja no són a l’escola i ells han de treballar encara. Se’ls fa tot més portable pensant en les vacances, com a tothom. Jo tampoc puc negar que aquest any en tinc més ganes que el darrer i és perquè seran quelcom diferent ja que he encetat una nova vida a un barri nou i això fa que les meves rutines hagin canviat. Si més no un pèl. Però no us equivoqueu que no soc de les que planeja les vacances amb un any d’antelació. De fet aquest any estic oberta a fer quelcom de manera espontània.
Això de tenir temps de lleure pagat és un privilegi que sovint no sabem apreciar i que no fa tants anys que tenim a Europa. Sabeu quan es va introduir la primera setmana de vacances pagades pels treballadors industrials a Anglaterra? Doncs va ser el 1938. I el visionari que va fer la primera pela inventant els “holiday camps”, els campaments de vacances va ser Billy Butlin. A aquest curiós senyor més aviat baixet i rodonet li interessaven el poder, els diners i les dones. Va començar els negocis amb una paradeta modesta de firaire i aviat es va pagar la llicència europea per als autos de xoc. I aquesta atracció li devia portar força diners perquè va poder edificar a Skegness, a Linconshire, un campament de vacances per a satisfer les necessitats dels treballadors industrials d’esbargir-se durant uns dies per recarregar les piles.
Va construir petits xalets que semblaven petites cases a l’estil tudor i va fer construir menjadors, teatres i piscines per entretenir els visitants.
Desconec com en va fer propaganda però va ser altament efectiva perquè la primera clienta del campament va ser Freda Monk, que va arribar abans que estigués acabat del tot. I la mateixa nit que va arribar Freda va nevar. Els treballadors del campament se la van trobar mig congelada l’endemà però la dona estava altament satisfeta de poder passar una setmana fora de la seva rutina habitual. I això va ser la clau de l’èxit de Butling. Es va donar diners als treballadors per gastar-los en lleure i la majoria va ser suficientment intel·ligent per invertir-los en el seu propi benestar tot fent vacances. Treballar és bo, dignifica i és necessari per fer-nos sentir bé. Però fruir del temps lliure és un imperatiu perquè es guanya salut.
Però com ja sabeu “work is a necessari evil” un mal necessari. El que passa és que de vegades ens cal fer coses complicades i les acabem aconseguint però posant-hi esforç. Això és el que els anglesos anomenen “to have one’s work cut out”. Jo per exemple puc dir que “I had my work cut out to introduce all the marks in the Alexia program”. I el contrari d’això és “to make light work of something”. La única cosa que se m’acut que va ser fàcil aquest any va ser fer la declaració de la renta. M’encallo cada any en algun pas i aquest va anar tot tan rodat que encara penso que ho he fet malament.
En el moment en què necessitem descarregar nervis els anglesos diuen, com ja vaig comentar en una ocasió, “work off steam”. Jo per exemple vaig a la piscina per descarregar el “vapor” que se m’ha acumulat dintre amb els nervis.
Algú que agraeix treballar dur durant moltes hores és un “glutton for work” un golafre de treball. Que consti que jo no ho soc. Necessito un bon equilibri entre fer quelcom pels altres i fer-ho per mi.
I ara ve una locució que espero que no hagueu de fer servir mai vosaltres “to make the best of a bad job” que no vol dir res més que aconseguir treure avantatges d’una situació que és en un principi desfavoridora. Jo per exemple estic tan esgotada aquest any per totes les circumstàncies personals adverses que he passat que potser aprofitaré per treure un benefici de la meva manca d’energia i buscaré una manera d’aprendre a fer una mica el gallòfol.
Jo espero que la nit de sant Joan la gent sàpiga no rebentar les orelles de la població amb petards espantosament sorollosos. S’ha de pensar en les nostres mascotes i com pateixen amb els sorolls. Una de les meves amigues del Poblenou per exemple no vol ni sortir per sant Joan perquè sap que les seves dues gosses i el seu gat s’ho passen malament i no els vol deixar sols. I una ex-veïna de l’edifici on vivia no fa tant marxa amb el marit i la gosseta a Narbona per escapar dels petards que tenen atemorida la seva mascota.
Pensem una mica tots que el soroll no va bé a ningú, ni a nosaltres humans ni a les nostres mascotes que són una part fonamental de la nostra família. Bona revetlla i bona benvinguda a l’estiu per a tots! Us deixo amb una imatge molt estiuenca de la nostra ciutat.

Locucions angleses amb noms III.

Deixa un comentari

Tercera entrada avui, si no recordó malament, sobre els noms anglesos que han generat locucions que es fan servir en aquest idioma. I l’entrada serà curta perquè com potser ja sabeu tots el dissabte passat em vaig mudar al meu pis de Gràcia i la mudança va ser tan estressant que ara trigaré uns dies en recuperar-me. Bé, de fet el procés de preparar el trasllat ja es va endur molta energia. Però amb o sense trasllat aquí teniu el post d’avui. La primera locució de què us vull parlar és la de “smart Alec”. Un “smart Alec” és un setciències, una persona que ho sap tot i ho fa notar de manera desagradable. D’aquests jo en fujo perquè fan venir ganes de dir-los-hi clarament que es fan pesats. Si algú ha aconseguit el que volia, llavors es diu “and Bob’s your uncle” i el Bob és el teu oncle. Aquesta expressió prové d’un episodi de la història no gaire llunyà. I és que a un jove polític anomenat Balfour sembla que li van donar un càrrec ministerial gràcies a la influència del seu oncle Lord Robert Salisbury. I és clar, que un aconsegueixi quelcom mitjançant contactes no agrada en general igual que no va agradar llavors i els grups d’oposició de l’època van començar a fer servir l’expressió “Bob’s your uncle” per donar a entendre que Balfour podria aconseguir el que volgués.

Pels que no fan servir els contactes però sí en necessitarien perquè no són gaire intel·ligents tenim el “silly Billy”. El pobre Billy es refereix al William IV de qui tothom sabia que no tenia gaires llums. Si quelcom està mal fet o construït els anglesos ho anomenen “Jerry-built”, es veu que els Jerries no eren gaire polits treballant.

I passem a dues locucins amb noms femenins. Curiosament al vehicle que fa servir la policia per portar sospitosos a comissaria els anglesos l’anomenen “Black Maria”. Desconec si és una locució que temps enrere feien servir només els criminals.Una expressió equivalent al nostre “i un be negre amb potes rosses” és l’anglès és el “not on your Nelly” i amb això indiquen que no faran una cosa determinada per res del món.

Si no tenim ni la més remota idea de qui és una persona determinada llavors diem “not to know someone from Adam”. A mi alguna vegada m’ha passat que m’ha saludat i no aconseguia saber qui em reconeixia. Calculo que dintre d’uns anys em trobaré sovint amb ex-alumnat que em saludarà pel carrer i que no ubicaré. Si sabeu d’algun conductor temerari ja el podeu anomenar Jehu. I “to drive like Jehu” vol dir conduir de manera perillosa. Es veu que aquest tal Jehu era un conductor de carruatges que anava notablement ràpid.Pels que acaben la paciència tenim el “to try the patience of Job”. Els meus alumnes en aquests moments “are trying the patience of Job” amb mi. No posen cap esforç i a classe es comporten com nens. És el que tenen els finals de curs.Pels homes que tenen la necessitat de sentir-se contínuament atractius i cuiden molt el seu aspecte els anglesos diuen que tenen complex d’Adonis. I la darrera locució per desgràcia potser l’haurem de fer servir massa sovint si parlem en anglès perquè serveix per designar els hipòcrites i és que quan un té dues cares els britànics l’anomenen “a Janus”.Acabo aquest post avui que serà el primer del mes de juny. Un mes de juny que per a mi estarà caracteritzat per una adaptació al meu nou antic barri i un toc de color que m’aportarà estar mig a Gràcia i mig al Poblenou. Ja us aniré explicant les novetats dels dos barris.
Fins dijous vinent us desitjo una bona setmana.