Precisament enguany aquest primer dijous de mes coincideix amb la fi de les meves vacances, un moment traumàtic per a molts, no només per a mi que durant dos mesos no he aconseguit avorrir-me ni cinc minuts del meu temps de lleure. Això sí, les vacances han comportat per a mi i per a molts un forat a la butxaca i alguns les pagaran durant mesos. El dispendi per mi ha estat controlat perquè ni he anat lluny, ni he pagat hotels però sí que en tenir més temps he gaudit de les meves amistats i he aprofitat per fer el que no faig quan ja ha començat el curs: fruir d’algun àpat a algun restaurant exòtic com un tibetà o coreà, fer sortides i visites culturals i aprofitar un xic més del temps lliure i conseqüentment gastar més diners.
El tema en moltes llars seran aquesta setmana o el retorn a la feina i a síndrome post-vacacional o els diners. Jo em concentraré en el segon per fer-vos arribar un parell d’anècdotes i locucions que potser no coneixeu. Ja fa unes setmanes vaig escriure un post sobre noms propis alemanys en locucions d’ús corrent. I entre elles estava la de “kein Krösus sein”, no ser cap Cresos. Com ja us vaig explicar en el seu dia, Cresos era el rei de Lídia, una regió ubicada a una part de l’actual Turquia. En el moment en què aquest rei era ric i poderós, els conqueridors i imperi emergent eren els Perses. De Cresos es diu que nedava en or i no era del tot desencertat perquè el que el va fer ric va ser que pel seu territori passava un corrent molt abundant en or i plata i els súbdits de Cresos van aprendre a refinar aquests metalls i produir monedes d’altíssima qualitat. Però la seva gran riquesa va ser també la seva perdició perquè el 547 abans de Crist, Cir el Gran de Pèrsia va atacar Lídia i va empresonar Cresos. Segons explica Heròdot, Cir va condemnar a la foguera a Cresos però quan ja havien pres foc als troncs i la palla que havien de fer cremar el rei de Lídia, aquest va invocar el déu Apol·lo i en aquell moment va començar a ploure i la foguera es va cremar de de manera que Cir va repensar si cremava o no a Cresos i finalment en lloc de fer-ho, el convertir en el seu conseller. És una bonica història però és clar, se sap que a Heròdot li agradava escriure bones històries i potser no eren del tot verídiques. El que sí està clar és que Cresos és conegut a Alemanya per la seva fortuna i d’aquí el “Krösus sein” i també a Anglaterra, on si un està carregat de diners es diu que és “as rich as Croesos”. Curiosament a Cir, del que sabem que va atacar nuclis de població senceres despietadament, se li atribueix una cosa similar a la primera declaració dels drets humans perquè el cilindre de Cir és una inscripció en la què es relata la vida d’aquest rei que va decidir donar llibertat religiosa i de llengua als que havia empresonat.
I ara que ja sabem d’on venen les primeres monedes més pures de la història, concentrem-nos en la lingüística. Ja sabeu que els diners tenen només valor si ens poden permetre allò que és necessari per nosaltres. I això de les necessitats depèn de cadascú. Per recordar el valor dels diners els anglesos diuen “money is no object” que significa que la quantitat de diners que invertim en quelcom no té cap importància si la comparem amb l’objecte dels nostres desitjos. Sortosament jo no tinc gustos cars. Quan finalment decidim ajudar amb diners a una causa que hem estat defenent només de paraules o de fets els anglesos diuen “to put one’s money where the mouth is” és a dir, posar els diners al lloc de la boca. Si estem sent injustos i explotant gent que no es pot defensar recordeu que en anglès diem “to take money from blind beggars”, robar els diners de pidolaires cecs.
I parlant de tot tipus de diners el “cash-in-hand” són els diners en negre que no es declaren i que són moltíssims en aquest país on se’ns demana contínuament si volem la factura amb o sense I.V.A. Quan ens manquen els diners recordeu que diem que “money is tight” o bé que estem “cashstrapped”.
I pels babaus que ens guanyem honradament els diners amb la nostra feina direm que “we make an honest penny” que fem un penic honest.
Una de les expressions més simpàtiques d’avui és la de “to turn up like a bad penny” que traduïda seria com “tornar a aparèixer com un penic dolent”, és com si volessim fer córrer una moneda que no està bé i tornés sempre a la nostra mà o butxaca. Es fa servir quan un personatge que desitgem que desaparegui de la nostra vida no ho fa i apareix de nou.
La darrera expressió d’avui la farem servir molt, és la de “to go/be two a penny” anar o ser a dos el penic. Això vol dir que n’hi ha tants d’un determinat ofici que al final als professionals se’ls pot acabar per oferir pocs diners per la seva feina.
I això és tot per aquest primer dijous que per a molts haurà estat de retorn a la feina. I que no ens en falti!