Sens dubte un dels majors regals que el cervell humà ens ha fet a nosaltres homes i dones, és la capacitat de valorar, entendre, fruir i fer música. El llenguatge musical és inherent als humans tant com el verbal i ambdós han servit a la humanitat no només per comunicar-se sinó per establir vincles entre ells. La música, ens acompanya tota la vida, és una molt potent activadora de les nostres emocions i per tant evoca records de manera immediata i a més està demostrat que és pràcticament l’única activitat que estimula, activa i utilitza tot el cervell. La pràctica musical provoca canvis en el cervell que es mantenen tota la vida i que són capaços d’estimular i reforçar capacitats com la matemàtica, la comprensió lectora, la competència lingüística, potencia les habilitats motores i de coordinació i reforça la memòria.

Pel que fa a la competència lingüística, la música facilita molt l’adquisició dels idiomes perquè el cervell comparteix àrees comuns per processar el llenguatge verbal i el musical. Aprendre una melodia ens ajuda a desenvolupar la lectura i òbviament l’adquisició de segones i terceres llengües perquè distingir notes i distingir fonemes pel cervell no és tan diferent. Estimular amb música el cervell dels infants farà que després aprenguin més ràpidament llengües. A més, la música ens pot ajudar a predir si un nen o nena pot patir dislèxia perquè li serà més difícil trobar patrons rítmics i reproduir-los. Això pot posar en alerta als mestres que atendran les necessitats del nen amb dislèxia abans.

I per si fossin pocs els beneficis que he esmentat fins ara, l’educació musical i el processament matemàtic activen les mateixes àrees del còrtex frontal esquerre.

També s’ha pogut provar que la música té una influència molt beneficiosa sobre el sistema immunològic. Estranya doncs que els currículums l’hagin deixat tan de banda. Potser caldria plantejar-se una menor càrrega d’assignatures però incloure la música com a troncal.

Com us podeu imaginar, les capacitats motores també milloren molt amb la pràctica musical. Hem d’executar moviments precisos i diferents amb les dues mans a l’hora que anticipem els moviments a fer per seguir tocant.

Perquè la música és universalment present a les nostres vides, hi ha una infinitat de frases fetes i locucions que tenen a veure amb ella. Avui em concentraré en unes quantes en anglès.

Si una notícia és molt bona per nosaltres diem en anglès que és “music to one’s ears” música per les nostres orelles. Per a mi per exemple seria com música celestial que quan arribés el setembre a la feina em diguessin que només treballaré de matins. Però ja m’he mentalitzat que tornaré a fer matins i tardes.

Una locució no tan positiva però sí justa és la de “to face the music” que podríem traduir com “fer front a la música”. La utilitzem quan paguem les conseqüències de les nostres accions. Si jo per exemple he oblidat de renovar-me el DNI i vull comprar algun aparell i finançar-lo, el més segur és que no m’ho deixin fer perquè es necessita un carnet d’identitat vigent per tal que un banc pugui finançar una compra. Així és que hauré de “face the music” i pagar-lo trinco-trinco. Hi ha gent que per molt que faci les coses malament no haurà mai de “face the music”. El nostre rei emèrit per exemple. Els de dalt sempre surten airosos de tot.

Si ens posem moltes medalles davant la gent els anglesos diuen “to blow one’s trumpet”, és a dir, “bufar la pròpia trompeta”. I com que les trompetes s’han fet servir tradicionalment per anunciar quelcom “to trumpet something”, és a dir “trompetejear quelcom” voldria dir anunciar quelcom fent-ne prou rebombori. Els casoris dels famosos sempre s’anuncien amb trompetes com si fossin d’interès internacional. En canvi els avanços en ciència que costen moltes hores d’esforç i dedicació mai “are trumpeted” malauradament, tot i ser de vital importància per tots.

Si volem ajudar a algú parlant-ne públicament, llavors diem en anglès que el que fem és “beat the drum for someone”, és a dir, tocar el tambor o bateria per algú. I és que la bateria es fa sentir molt. Espereu que ara quan tinguem eleccions municipals tindrem una pila d’artistes i personatges coneguts “playing the drums for Ada Colau”.

I com que el tambor té un so molt potent, si volem imbuir una idea o pensament a algú diem en anglès que li fem sonar el tambor fins dintre “to drum something into someone”, com si féssim que el so d’aquest instrument de percussió entrés dintre del cos o ment de la persona que volem influenciar. Des de fa un temps que l’Ajuntament de Barcelona drums the need to get rid of the cars into the town citizens”, que vol intentar que ens desprenguem dels cotxes per reduir la contaminació. Així doncs ens van imposar ja l’impost de diòxid de carboni segons les emissions que produeixen els nostres vehicles i va intentar forçar una eliminació de la circulació dels cotxes més antics. Sense tenir en consideració que els que tenim un cotxe antic és perquè no ens en podem permetre un de més modern. Si agafes o no el cotxe cada dia i contamines més o menys això ells no ho tenen en compte. I la propaganda que fa servir l’Ajuntament està encaminada a “drum the blame about the pollution in Barcelona into its citizens” inculcar-nos la idea de que la culpa de la pol·lució aquí és tota nostra. En canvi al port hi ha uns creuers enormes llençat a l’atmosfera una pila de diòxid de carboni i als que no se’ls demana cap etiqueta mediambiental. Tot plegat molt congruent com sempre.

Potser el que s’hauria de fer quan un alcalde o alcaldessa ha fet una tan mala gestió dels recursos públics és el que els britànics anomenen “to drum out” i alguna alcaldessa potser hauria de ser “drummed out”, és a dir ser feta fora de manera desagradable. Encara recordo quan van inaugurar el monument “presó de dones” de les Corts pel que tots vam pagar més de tres-cents mil euros. I això quan a cada carrer hi ha adoquins desenganxats que fan caure a la gent. En fi, deixem el tema.

Però no vull acabar sense una locució o una associació positiva. En anglès el violí o és “violin” o “fiddle” i quan una persona està en molt bona condició física i gaudeix de molt bona salut diem que “is as fit as a fiddle”, és a dir sà o sana com un violí. Ara no em pregunteu com han arribat a aquesta associació.

Us desitjo un bon dijous. Diuen que han de baixar les temperatures i llavors tots potser dormirem un xic millor.