Com tots sabreu el tema del vestuari i el calçat ha estat principal per la humanitat des de temps immemorials. Sobre això ja vaig escriure un article de blog en el seu dia. Vestir-nos no només ens serveix per evitar passar fred i no agafar infeccions sinó que també ens serveix per dir quelcom de nosaltres mateixos a través de la roba que ens posem. En altres èpoques determinats colors com el lila només els podien portar els reis i nobles i així la roba es va convertir en un instrument de disgregació social. Res de nou fins aquí. Fins fa relativament poc, vestir-se era una despesa cara però els darrers quinze anys el món occidental ha inventat el que s’anomena “fast fashion” per convertir la roba en un objecte de consum que es produeix en països en vies de desenvolupament per un preu baixíssim. D’aquesta manera nosaltres els rics occidentals podem permetre’ns tenir més roba a l’armari a costa d’una explotació dels treballadors de les fàbriques tèxtils d’altres indrets del món on la majoria de la gent viu amb menys del que li cal.
Sortosament i per contrarestar la “fast fashion” ha sorgit un moviment de gent que prefereix no seguir nodrint l’afany dels diners dels gegants del món de la moda i ha preferit adquirir les peces de roba de segona mà en mercats, per Wallapop, Vinted o a través d’un d’intercanvi. Tot indica que la roba és quelcom que ens interessa als humans de manera encara exagerada i per això mateix tots els idiomes tenen multitud de locucions en les que apareixen peces de roba i calçat. Avui us en vull portar unes quantes d’alemanyes.
Començo per una que té un equivalent en anglès que ja vaig comentar la setmana passada. Recordeu allò de “to have one’s heart in one’s boots”? doncs l’equivalent en alemany per denotar que una persona està desmoralitzada seria que a algú “fällt/rutscht das Herz in die Hose”, li cau o li rellisca el cor als pantalons. A mi em va passar això quan la directora de l’escola on treballo va decidir que els docents vivim massa bé i ens ha encasquetat unes quantes sessions de treball el divendres tarda per tal de veure si arribem finalment a fer les hores màximes legals.
N’hi ha que no entenen que els treballadors ben tractats són més feliços i obtenen millors resultats.
Dels pantalons passem a la camisa. Si en alemany diem “für jemanden das letzte Hemd hergeben”, entregar-li a algú la darrera camisa que tenim, el que volem dir com us podeu imaginar és que estem disposats a fer de tot per una persona determinada. I si en canvi diem que “das Hemd is mir näher als die Hose” que literalment és que tinc la camisa més prop que no pas els pantalons, el que volem expressar és que defensarem els nostres interessos per sobre dels interessos dels altres. Quan volem indicar que una acció determinada no anirà bé i no tindrà el resultat que havíem esperat, llavors diem “ daraus wird so kein Schuh”, que d’això ( i no s’especifica el què) no en sortirà cap sabata. I si designem a algú de “Pantoffelheld” és a dir heroi de la sabatilla, llavors el que estem dient és que aquest home en concret es deixa manipular i dominar per la seva parella. Coneixeu algun Pantoffelheld? Jo no.
Quan ens cal molta diplomàcia i mà esquerra amb algú en alemany diem que toquem o agafem a algú amb guants de vellut “jemand mit Samthandschuhe anfassen”. D’això sí que en tinc pràctica amb els meus alumnes. Avui dia s’ha d’anar molt en compte per no ferir la susceptibilitat de ningú. Si un home és un Don Juan i li interessen moltes dones alhora és un “Schürzenjäger” un caça davantals. I si pel contrari algú és molt innocent i no ha trencat mai un plat llavors diem que té una armilla neta “hat eine saubere Weste”.
En el cas de responsabilitzar a algú d’una cosa només cal que li dieu que aquesta cosa va a la seva gorra “das geht auf deine Kappe” o si us en feu vosaltres mateixos responsables llavors ho expressem amb un “ich nehme das auf meine Kappe”.
I per avui ja en tenim prou. Espero que hagueu pogut gaudir del dimecres festiu com cal encara que a mi que anomenin el dia del Pilar, “dia de la Hispanidad” em toca molt els nassos. Molt pitjor era allò de “el orgullo de la raza” que crec que s’hauria d’enterrar definitivament.
Bon dijous post-festa nacional.