Us vull escriure avui un post sobre l’Uzbekistan. I potser us demaneu ara, on surt aquesta amb aquest país ara i d’on li ve l’interès? Doncs molt fàcil, he començat unes sessions a l’EOI en què tractarem la part asiàtica de l’antiga URSS i la República d’Uzbekistan va pertànyer en la seva època a aquest bloc. Quan parlem d’Uzbekistan el primer que ens vindrà al cap és una situació geogràfica complexa perquè limita amb molts altres països. A l’est fa frontera amb Kirguizistan, en la seva part nord de est a oest amb Kazakhstan (aquest país el nom del qual fa de mal escriure) al sud oest amb Turkmenistan, pel sud amb Afganistan i en la zona est del sud amb Tadjikistan i al nord-oest amb el mar Aral del que parlaré més tard.
La denominació Uzbekistan és encara matèria de discussió però sembla ser que és una paraula composta del sufixe “stan” present en molts territoris d’aquesta part d’Àsia i que vol dir “terra de” i l’etnònim “uzbek” que sembla ser que designava un conjunt de gent de parla, religió, professió i procedència diferent que es consideraven lliures. “Uzbek” vol dir “amo propi, amo d’un mateix”. I ja és correcte que l’etnònim “Uzbek” denoti gent de diferents procedències perquè si una cosa salta a la vista si ens fixem en la gent que pobla aquest república és que hi ha una barreja impressionant de fisonomies. Alguns uzbeks ens poden semblar àrabs d’aparença, altres ens semblen clarament asiàtics com els Kazakhs. I és que el territori Uzbek ja va ser poblat pels neandertals en època paleolítica però després va passar a pertànyer a diversos imperis alguns dels quals agrupaven territoris que anaven des de l’actual Índia fins al mar Aral. Per això avui dia hi ha unes cent ètnies diferents, hi conviu gent amb parles distintes i el país està ple de minories.
L’actual llengua que s’hi parla és L’Uzbek i és un a llengua del grup de les turques.
El territori de l’actual Uzbekistan va estar sota el domini dels corasmis, la regió de la Sogdiana i també de Bàctria. El que més ens sonarà de l’Uzbekistan és probablement el nom d’una de les seves grans ciutats de l’antiguitat: Samarcanda. El territori de l’actual Uzbekistan passà després a formar part del khaganat turc, un imperi que s’estenia de la Xina fins al mar negre. Crec que aquestes dades us seran suficients per entendre el moviment de gent que va passar per territori Uzbek i capir la barreja ètnica de pobles que conformen l’actual Uzbekistan.
Com ja sabeu, a principis del segle XX la part central d’Àsia va passar a formar part de la URSS.
Dintre de la República de l’Uzbekistán hi ha una altra república que és la de Karakapalkistan amb una població que representa una de les grans ètnies del país.
Parlant de tot, l’Uzbekistan té una superfície lleugerament inferior a la d’Espanya i una densitat de població de 77 persones per km quadrat mentre que la d’Espanya és d’uns 95.
Durant època de la URSS l’Uzbekistan va concentrar-se en l’explotació del cotó per a la qual es necessitava molta aigua provinent dels rius i això va produir un assecament d’aquests. A aquest desastre ecològic se li ha de sumar l’assecament d’un 60% del Mar Aral. Amb l’actual situació de sequera els agricultors i ramaders de l’Uzbekistan tenen problemes per regar els seus conreus i donar de beure als seus animals.
Pel que fa a la religió, la majoritària és l’islam que va arribar a l’Uzbekistan al segle IX i és la confessió de més del 80 % de la població. Potser per motius religiosos, l’homosexualitat està encara fora de la llei com a molts països musulmans i es castiga amb fins a 3 anys de presó.
Un altre gran desastre ecològic i financer a Uzbekistan va ser l’accident que va haver en uns camps de gas el 1963 i que van produir una explosió i una flama de més de 70 metres que va cremar durant 3 anys fins que es va aconseguir apagar-la. No cal ni dir que juntament amb el gas es van cremar molts milions de dòlars. I per si amb aquest desastre no n’hi hagués prou, al mig del Mar Aral hi havia una illa que els soviètics utilitzaven per fer proves amb armes bioquímiques i que avui dia és un dels cementiris d’armes biològiques més grans del món.
Pel que fa a la política, El president Islom Karimov va governar Uzbekistán des de la seva independència de la unió soviètica el 1991 fins a la seva mort el 2016, sent així el polític que més anys va estar a poder de les ex-repúbliques soviètiques superant al de Bielorússia que es va mantenir en actiu durant 23 anys. Islom Karimov va aguantar-se al govern amb ajut de referèndums en algunes ocasions i els observadors occidentals de seguida van dir que potser no es jugava net. Algun dia se sabrà la veritat suposo.
Com a curiositat us diré que pels habitants d’Uzbekistan el pa és un menjar tan sagrat que no el deixen mai al terra encara que estigui envasat. Tot plegat un país molt interessant i complicat.
I per si us han quedat ganes de saber més d’aquest país segur que en un altre post encara us en faré saber més coses.