Locucions i dites sobre la ment i el cervell en anglès i alemany.

Amb un juliol tan càlid que ens fa desaparèixer les idees perquè s’evaporen, a partir d’una certa hora del dia no és gens convenient anar pel món. Jo a l’estiu de quarts de dues fins ben bé les sis de la tarda procuro estar a casa en racons ombrívols i al costat del ventilador per evitar els cops de calor. Però com que de quarts de dues o les dues fins les sis tinc quatre hores a casa, doncs les ocupo llegint, escrivint o fent cursets. Aquest estiu en faig dos, un de programació de apps i un de neuroeducació. La neuroeducació no és res més que una disciplina que intenta aprofitar els coneixements científics que tenim en neurologia i psicologia per aplicar-los a l’educació i obtenir un rendiment òptim en el procés d’aprenentatge. Aquest segon curs m’està resultant molt interessant sobre tot per aprendre coses sobre el nostre cervell que no sabia fins ara i que poden tenir una conseqüència directa sobre com faig les classes. Per exemple, sabíeu que el fet de ser capaços de retardar la gratificació o recompensa per un esforç és un funció del cervell que pot no arribar a estar del tot establerta fins els 34 anys? Per a que us en feu una idea, crec que com a mínim la meitat de la població mundial té fills abans de ser capaç de retardar la gratificació.  El cervell d’un infant i adolescent i d’un adult fins el 34 anys viu en la immediatesa. Per tant, això de dir a un estudiant de batxillerat que si fa totes les tasques i estudia adequadament dintre de dos anys potser obtindrà la nota suficient per entrar a la carrera que vulgui és picar ferro fred. Molts pocs nois i noies de 15 anys tindran l’àrea del cervell prou madura per retardar la seva gratificació. Jugar a videojocs o quedar amb els amics els representa una recompensa molt més immediata que sí entenen.

Cal distingir entre cervell, que és l’òrgan a gràcies al qual els éssers humans desenvolupem les nostres habilitats i la ment, que és el conjunt d’habilitats i processos cognitius, percepcions, idees i pensaments que tenim gràcies al cervell.

El cervell consumeix un 20 % de la glucosa que ingerim diàriament i pel seu bon funcionament ens calen entre 8 i 12 gots d’aigua al dia. Si algun dia patiu deshidratació us adonareu que el cervell de cop i volta no regeix bé.

En el nostre idioma, com en anglès hi ha una distinció entre cervell i ment. La diferència ja l’he explicada abans. Tanmateix, en alemany el cervell és “Gehirn” o “Hirn” però curiosament la ment es relaciona amb el concepte “Verstand” que equival al nostre enteniment. I l’enteniment tal i com l’entenem sovint nosaltres deixa arraconades les emocions i sentiments que ens permet sentir la ment. Tradicionalment s’ha pensat que la raó és sovint contrària al sentiment.

Amb la paraula “ment” els anglesos tenen diverses locucions. Si estan “driven out of mind” el que volen dir és que estan destarotats a causa de preocupacions, pors, sospites o ansietat. Per exemple, si teniu la sospita que la vostra parella us posa les banyes, molt probablement estareu “driven out of your mind” o sigui que la vostra ment no estarà a lloc perquè estareu fent cabòries que no us deixaran pensar clarament.

Si ens quedem en blanc en anglès diem que “one’s mind goes blank”. Això passa quan de cop som incapaços de pensar sovint per nervis o alguna situació angoixant. A la persona que és el cervell d’una operació l’anomenem “mastermind” i no “masterbrain” en anglès.

Tenir la capacitat de prendre les decisions que l’afecten sense que ens importin les opinions dels altres en anglès és “to have a mind of one’s own”, és a dir tenir una ment pròpia. Amb això suposo que els britànics el que donen a entendre és que a la ment se la pot manipular i una part de la ment ens permet tenir una voluntat. Hi ha persones però que saben canviar la voluntat dels altres amb maquinacions i manipulacions. Però qui es manté ferm en les seves decisions en anglès “té una ment pròpia”.

Us heu trobat mai en una situació en què no podeu decidir? Jo per exemple aquest any no tinc clar si em ve de gust anar a França de vacances o si preferiria quedar-me per la Península i veure coses noves més prop de casa, a la zona de Castelló per exemple. He tingut un any força estressant i fer molts kilòmetres no em fa gràcia. Em convé més relaxar-me. Doncs com que no ho tinc clar els anglesos dirien que “I am in two minds over my holidays”.

Aquell estat d’ànim en que ens sentim en calma i no tenim res que ens pertorbi és en anglès “to be easy in mind”. Costa realment tenir períodes en que no tinguem preocupacions oi? En aquests moments les meves principals són si seré capaç d’acabar els cursos que m’he proposat fer. Jo volia també tornar a dedicar temps a la guitarra però amb les 70 hores dels cursos als que m’he matriculat aquest juliol, hauré de fer el que els anglesos anomenen “to put playing the guitarr again to the back of my mind”, és a dir posar darrera de la meva ment la idea de tocar la guitarra de nou. No hi ha temps per tot.

I per acabar m’agradaria comentar unes dites alemanyes sobre “l’enteniment”. Els alemanays diuen sempre que “Reden kommt von Natur, Schweigen vom Verstande” que traduït seria que el parlar ve de naturalesa i el callar ve de l’enteiment. Aquí ja es veu que per als alemanys és millor tenir un caràcter reservat. Sens dubte porta menys problemes perquè com ja sabeu, el coneixement és poder i de vegades potser millor que no ens coneguin gaire.

La dita que també m’agrada força és la de “Verstand lässt sich nicht einprügeln”, l’enteniment no es fa entrar a cops. O sigui, que el tenim o no el tenim i som raonables o no però no podem influenciar que ho siguin els altres amb càstigs. També diuen que “je weniger Verstand einer hat, um so weniger merkt er den Mangel”. Com a menys enteniment té un, menys ho nota.

I com que una capacitat molt lligada a la ment és la memòria els alemanys tenen una simpàtica locució per designar que algú té memòria de peix “ein Gedächtnis wie ein Sieb haben” tenir la memòria de colador, vaja que se t’escapa tot.

Fins aquí per avui. Espero que tingueu les vostres estratègies per no passar calor i que us hidrateu bé. I recordeu, el nostre cervell necessita de 8 a 12 gots d’aigua per funcionar bé.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s