Arriba la nostra diada, la celebració que omple els carrers de roses i llibres. Sense els segons el meu sant Jordi no ho seria. És el dia màgic perquè porto setmanes visitant llibrereries per veure quins llibres em podria finalment endur a casa amb descompte. Soc addicta, ho reconec. M’emociono amb els llibres que rescato del punt verd, amb els de segona mà que puc trobar a llocs com la EOI de Drassanes per un preu mòdic i amb els que em permeto comprar-me perquè els trio jo a les llibreries. Tres coses em tornen boja a la vida: l’olor del cafè acabat de moldre, la dels llibres nous i la de la fusta meravellosa.

L’afició pels llibres em va venir tard però fort. Tan fort, que em feia mal i encara me’n fa desprendre’m de les històries que m’havien agradat i que em van “moure” per dintre cada cop que canviava de casa. La darrera vegada que em vaig desprendre de 9 caixes de mudança plenes de llibres vaig sentir que una part de mi marxava amb elles.

Als 25 la meva mare em va demanar què volia pel meu aniversari i li vaig respondre “el diccionari Maria Moliner”. JO JA NO TENIA CURA. Ara, als meus 48 anys, encara penso que un àpat a un restaurant està molt bé, però l’efecte no dura mai tant com el d’un llibre que ens obre les portes a un món que no coneixem i ens fa veure la realitat des de diferents perspectives. Un llibre activa les nostres neurones mirall i crea noves connexions neuronals sense que ens calgui desembutxacar diners excessius ni viatjar a l’altre punta del món per enriquir-nos.

Em fa por el descuit a la lectura sí. Molt per ser sincera. Perquè hem après a consumir contingut digital en forma d’històries d’instagram i sèries en plataformes d’internet i hem descuidat que res d’això ens permet fer volar l’imaginació perquè quan jo llegeixo un llibre les cares dels personatges les creo jo i no algú per mi. Sabeu què m’agrada tantíssim de tenir llar pròpia? doncs que sé que no em caldrà ja mai més desprendre’m de llibre meravellosos com el d’Anne Donovan “Buddha da”, el de Dolors Borau “com una pedra”, el Josep Maria Serra “l’amor prohibit de la Gioconda”, el de Rafik Shcami: “der Sehnsucht der Schwalbe” o “und jetzt kommst du” d’Arno Frank i tants d’altres. A tots ells els dec no només bones estones sinó haver-me omplert d’històries i experiències que jo no tinc temps de viure. LLEGIR ÉS VIURE MIL VIDES DIFERENTS. FELIÇ SANT JORDI!