Parlo avui d’una cosa que sembla molt banal a primera vista perquè tindreu la sensació que us hagi de donar una lliçó de gramàtica elemental: el substantiu anglès. I sé que amb aquestes primeres línies tots pensareu que no es pot fer un post sobre això perquè és massa simple però permeteu que us avanci que quan es tracta de l’anglès res no és tan fàcil com podíem pensar en un principi i sempre trobo coses curioses per comentar.

Comencem per la definició, un nom és una paraula que designa un objecte, persona, realitat, un lloc, una qualitat o un esdeveniment. Fins aquí bé oi. Podem dividir els substantius en diferents categories segons siguin propis, és a dir que designen una persona en concret, comuns, si designen un determinat grup de coses que agrupem sota el mateix concepte com per exemple “taula” o “noia”, tenim els noms concrets per a designar coses tangibles, els abstractes per les que només existeixen com a concepte en el nostre cervell però no podem palpar, els comptables i els incomptables.

Comencem pels propis que en anglès ja porten cua per molts motius. Els anglesos tenen una afició immensa a ser molt recargolats amb els noms propis i trobem un seguit immens de personatges amb noms desvergonyidament llargs. Ja podem riure tots del Felipe Juan Froilán de todos los Santos de Marichalar y Borbón. Un nom ridículament llarg per la carrera que farà que no serà gaire lluïda a jutjar pel que el nano ha aconseguit fins ara. Doncs Anglaterra ens ha portat personatges històrics amb noms que han estat llargs però acompanyats de carreres si més no interessants. Un exemple en seria Sir Reginald Aylmer Ranfurly Plunkett-Ernl-Erle Drax. Aquest bon home va ser un baró i director de la “Royal Naval Staff College” entre d’altres. Tenia un nom llarg i títol nobiliari però si més no va treballar. Tampoc queda curt en Sir Humphrey Dodington Benedict Sherston Sherston-Baker o el que va ser capità de la “British Army” durant la Primera Guerra Mundial. Es deia Leone Sextus Denys Oswolf Fraduati Tollemache-Tollemache-de Orellana-Plantagenet-Tollemache-Tollemache. Visca la repetició i el poc esperit pràctic!

Però encara no us he explicat el pitjor dels noms propis en anglès i és que n’hi ha un fotimer que es pronuncien d’una manera que no té en absolut res a veure amb la manera com s’escriuen. Poso uns exemples Levenson- Gower es pronunciaria “looson gore”, Marjoriebanks esdevé “Marchbanks” i els noms normands es poleixen i llimen fins que no es reconeixen com a tals. “Beaulieu” es torna “Bewley” i “Beauchamp” “beechamp”. Ja sabem que els anglesos són molt creatius i ho demostren a tot arreu. I si no aneu a Londres perquè en una àrea d’una milla podreu trobar ubicacions amb noms tan originals com “Pope’s Head Alley”, que seria l’avinguda del cap del Papa, “Garlick Hill”, el pujol de l’all o “Bleeding Heart yard” el pati del cor ensangonat.

I els cognoms, que són un tipus de nom propi no van esdevenir realment populars fins després de la conquesta dels normands. En general podríem dir que els cognoms anglesos provenen de toponímics com “Lincoln” o sobrenoms com “Whitehead” cap blanc o bé “Armstrong” que seria una cosa així com “el del braç fort” o també de patronímics com Johnson que és el fill del John. L’origen d’alguns cognoms ja no ens sembla tan fàcil de desxifrar com per exemple “Russel”, que prové de “roussel” que era el pèl-roig o “Kennedy”, que “volia dir “cap lleig” en gaèlic.

Pel que fa als noms concrets n’hi ha els que s’aprenen i tenen una traducció directa com “table”, “book”, “house” i els que haurem d’entendre i aprendre a fer servir en un context determinat com  per exemple el jack-of-all-trades que designa un tipus de persona que pot fer mil feines diferents. Un paio multi-usos vaja. La llengua anglesa és suficientment creativa i efectiva per inventar un substantiu com “gerrymandering” que denota la situació en què algun polític canvia l’extensió i delimitació d’una zona per tal d’aconseguir un major nombre de vots en una determinada demarcació. Us adoneu del nivell de complexitat de l’anglès?

De substantius també en tenim de compostos i que a més són d’arrel estrangera com “kakorrhaphiophobia” que és la por a equivocar-se i fracassar. Em pregunto si no és més fàcil dir “fear of failure” però si volen una paraula més d’arrel grega al seu vocabulari, per què no?

Una persona gran que sempre està de mala gaita és un “curmudgeon” i els sorolls que emeten les persones quan estan enfadades es designa amb el substantiu “hullaballoo”. “gerrymandering”, “kakorrhaphiophobia” i “hullaballoo” serien noms abstractes. Recordeu que els substantius abstractes no porten l’article “the” anglès sinó cap. Així per exemple diríem “kakorrhaphiophobia means fear of failure in English”. Nosaltres en català fem servir l’article determinat fins i tot pels substantius abstractes “l’amor és més important que els diners” diem.

“Curmudgeon” ja seria un substantiu concret que designa un tipus de persona d’edat avançada que està sempre de mal humor. M’abelleix molt aquesta paraula però encara trobo més útil “whippersnapper” que és la persona jove que no respecta els altres i en especial la gent gran. Aquesta paraula també originàriament era composta de “whipper” que ara ja no se sap el que era en el passat i “snapper” que és un tipus de peix: el pagre. Quan reconeixem una paraula com a composta però un dels dos elements ja no el trobem en altres paraules en lingüística parlem de “pseudomorfema”. El “whip” és el fuet, allò que utilitzem per donar fuetejades no els que ens mengem per esmorzar i “whipper” podria ser el que fueteja però com ja he comentat “whipper” no té cap entrada al diccionari anglès.

Els noms col·lectius també tenen el seu aspecte interessant en anglès. Un nom col·lectiu com indica la designació defineix un grup de persones que s’inclouen en un grup. Exemples en poden ser “family”, “band” entesa com a grup musical, “Barça”, “team”, “company” entès com a empresa etc. Una particularitat és que amb aquest tipus de substantius en anglès britànic el verb que els acompanya pot estar en singular o en plural. Així per exemple gramaticalment és tan correcte dir “The team is working on a new project” o bé “the team are working on a new project”. Però cal recalcar que això només és correcte en anglès britànic perquè en l’anglès dels EEUU el verb s’hauria de posar en singular tal i com solem fer-ho també nosaltres en català. Una excepció sempre hi ha a la regla i és el nom col·lectiu “police” que tant en britànic com en americà es conjuga com a plural. També és important recordar que hi ha noms col·lectius que designen grups d’animals com “a flock of birds”, “a herd” un ramat, a “swarm of insects” i “a pack of” que per exemple podria ser de llops.

També seria possible fer una subdivisió dels substantius segons tinguin un plural regular o irregular. Recordeu que en un principi en anglès hi havia molts més plurals irregulars que avui dia i els que queden són pocs. Per una banda tenim els que tenen un singular acabat en -f i que en plural tenen el suffixe -ves. Exemples d’aquests són “knife and knives”, “life and lives”. També els que acaben en -o perquè se’ls afegeix no només una “s” sinó una “-es” com a “potato” “potatoes”. Però els que més interessants em semblen ja són aquells en els que es produeix un canvi de vocal del singular a l plural com en “foot and feet”, “tooth and teeth”, “goose and geese”(oc o oca), i els famosíssims “man and men” i “woman and women”. Pugem un nivell i ens trobem els plurals més complexos com el de “child and children” que prové de l’alemany, “mouse and mice”, el “die and dice” és a dir “dau i daus”, “ox and oxen”, que vol dir bou, el “person and people”, “penny and pence”. I ara arriben els plurals sonats, aquells en què singular i plural són idèntics: “fish”, “sheep” que són els ovelles, “moose” qué és l’ant, “swine” qué és una paraula d’origen germànic que vol dir porc i que té el seu equivalent amen l’alemany  “Schwein”,”buffalo”, “shrimp”  que és gamba o llagostí i per últim “trout” que és la truita de riu. També estrambòtics resulten els plurals dels noms d’arrel llatina com “focus and foci”, “cactus and cacti”, “octopus and octopuses/octopi”, “nucleus and nuclei”, “fungus and fungi” etc.

Un dels temes que més “encalla” als meus alumnes és el dels comptables i incomptables i l’única dificultat que presenten és amb els incomptables el verb es posa en singular “com en coffee is good for you” i amb els comptables en plural. En general els substantius comptables i els incomptables no varien tantíssim de l’anglès al català però sí que hi ha un parell d’excepcions. Els mobles per exemple són comptables per nosaltres i incomptables en anglès “furniture” igual que equipatge “luggage” tot i que puguem comptar les maletes or el problemàtic “news” notícies. Per això si volem dir “una notícia” en anglès hem de recórrer a l’expressió poc elegant “a piece of news”. També ens sembla estrany que tractant-se d’un singular haguem de dir “This news is important” però així és.

Un altre gran grup de substantius són els que provenen d’adjectius substantivats. En anglès es pot substantivar un adjectiu fàcilment posant-li un article determinat davant “the sick” són els malalts i “the rich”, els rics. Aquesta manera de substantivar adjectius ha despertat polèmica entre la comunitat anglesa de parlants perquè fa poc es va dir que resultava pejoratiu. Encara però es considera una forma de substantivació correcta.

Els substantius es modifiquen a través dels articles i els adjectius que els hi posem davant. D’articles tenim els determinats “the” i l’indeterminat “a” o bé “an”. A més també podem modificar el substantiu afegint un “this” o bé “these” pel plural que equival al nostre aquest o aquests i el “that” i el “those” per aquell o aquells. Si volem quantificar llavors utilitzarem el “much” pels incomptables i el “many” pels comptables per designar el molt o molts i moltes. L’absència de quantitat en anglès s’expressa amb el “little” que és el poc pels incomptables i el “few” pocs per coses que es poden quantificar. Així diríem per exemple “I have little patience” tinc poca paciència i “I have few friends in Barcelona” tinc pocs amics a Barcelona. Però ull viu! Si al “little” i “few” li afegim una a davant “a little” llavors el que estem dient és una mica i no poc. Per exemple “I have little money but I’ll always have a little money for a lovely meal with you”. Això ho podríem traduir com: Tinc pocs diners però sempre en tindré uns quants per fer un àpat deliciós amb tu”. O potser més clar “I have little time, but if you visit Barcelona I’ll have a little time for you”  que seria “tinc poc temps però si vens a Barcelona tindré una mica de temps per a tu. El mateix passa amb “few and a few”. Un exemple podria ser “I have few friends (absència de quantitat) but a few friends I can always count on” que seria “tinc pocs amics però amb un quants d’ells sempre hi puc comptar”.

I per acabar-vos de fer ballar el cap us diré que si per exemple el que volem dir és que tenim pocs problemes en aquest cas hauríem de dir “I have few problems” que en el context seria positiu. En canvi si dic “I have a few problems at the moment” el que estic dient és que tinc uns quants problemes. En general sempre podem recordar que “little and few” expressen manca de quantitat i són modificants que modifiquen de manera negativa el substantiu i “a little and a few” modifiquen el caràcter negatiu de la quantificació del substantiu convertint-la en positiva com heu vist a l’exemple anterior.

Quan parlem de modificar un substantiu amb adjectius la qüestió tampoc és fàcil perquè si volem col·locar diversos adjectius davant del substantiu en anglès ho hem de fer en un ordre determinat. Però això ja ho tractaré en un altre post sobre els substantius en anglès perquè per aquest dijous ja us deu sortir fum del cap.