Segueixo avui amb el tema dels substantius abans de passar al dels adjectius que ja us vaig avançar que tenien les seves particularitats també. La setmana passada ja vaig donar diverses classificacions dels substantius però potser encara em manca comentar un aspecte que sovint porta mals de cap a l’alumnat. Un substantiu pot ser d’una sola arrel, és a dir que hi reconeixem una paraula com per exemple “cat”, gat. Però de vegades necessitem paraules compostes que són substantius i que consten de diverses parts. Un exemple en podria ser la paraula “database” que és una base de dades. Allà on nosaltres tenim dues paraules els anglesos en tenen només una. Fins aquí bé. Però és que de vegades és complicat saber si una paraula en anglès s’escriurà junta o separada. Poso ara l’exemple de “lifestyle” l’estil de vida i sembla lògic tenir-la escrita així però en canvi “way of life”, la forma de vida s’escriu separat i unit per la preposició “of” i us podeu preguntar per quin motius unes paraules van juntes i d’altres separades? I la pregunta és bona però la resposta molt vaga. “Business card” que també és un concepte s’escriu separat. I una lletra de crèdit torna a ser “a letter of crèdit” i no a “creditletter” o a “credit letter”. Comenceu a entendre per quin motiu he anomenat els meus posts sobre l’anglès “embolica que fa fort, oi?

Un dels llibres d’anglès amb els que treballo a l’escola diu senzillament que s’uneixen dos substantius amb un “of” quan les idees són més abstractes. Però la veritat és que jo no veig que “way of life” sigui més abstracte que “lifestyle” i “Bank of England” em sembla concretíssim i va unit per un “of”. Aquí és on tornem al tema de l’arbitrarietat de determinats elements gramaticals i el fet que la comunitat de parlants acaba preferint una forma a una altra.

Pel que fa a la premodificació dels substantius a través dels adjectius hi ha quelcom que no vaig comentar la setmana passada. Cada cop que en anglès tinguem un adjectiu que conté xifres o números, aquesta llengua construeix un adjectiu amb la xifra separada per un guionet. Per exemple si volem dir que una casa té set pisos això serà en anglès “a seven-storey house” Com podeu veure la paraula “storey” està en singular perquè encara que es tracti de set, “seven-story” fa d’adjectiu a la paraula “house”.

Els substantius els podem postmodificar o bé amb una frase de relatiu com “the man that/who I saw last week” o “the man that/who was wearing a blue jacket” d’aquesta manera ja especifiquem qui és. Costa molts als estudiants entendre que quan el pronom relatiu substitueix un complement directe, els anglesos no el posen. Així per exemple la primera frase podria ser també “the man I saw last week” i el que vingui darrere. Molt sovint però es poden evitar les construccions de relatiu fent ús dels gerundis com en “the clothes hanging over there”, la roba penjada allà. Els substantius també es poden modificar amb infinitius “two meetings to attend” dos reunions per assistir.

Passem als adjectius que són paraules que denoten qualitats del nom. En anglès i gràcies al procés de simplificació de la gramàtica, els adjectius no tenen ni gènere ni nombre cosa que sovint tenim tan instal·lada en els nostres cervells, per això els meus alumnes segueixen posant la “s” de plural als adjectius que acompanyen a substantius plurals. Però ja sabem que és incorrecte. Una primera classificació dels adjectius podria ser en graduables i no graduables. Graduables poden ser per exemple fred o calent que podem modificar amb una mica, força, molt o no graduables “embarassada” per exemple. No podem estar una mica “embarassades” o ho estem o no ho estem. De substantius es poden fer adjectius afegint sufixes com -able com a “comfortable”. Aquí sempre he de recalcar que tot i que la paraula acabi en “table” el final de la paraula no es pronunciarà com el moble. “Comfortable” i “vegetable” estan entre les paraules que es pronuncien malament un 80% de les vegades a les meves classes tot i la meva incansable insistència i correcció. També tenim el sufix “-al and -ial” per fer substantius com “economical” o “musical”. “Ful” és un molt productiu “wishful”, “careful”, “peaceful”, etc. Menys productiu és el sufix “ic” com a “romàntic” o “clàssic” igual que el “ical” com en “clerical” que vol dir repetitiu o avorrit. M’agrada el sufixe “ish” perquè sona típicament anglès com en “childish” o bé “British” però també existeix en alemany en la seva forma acabada en les tres lletres -isch com en “systematisch” que com podreu deduir vol dir sistemàtic.

Un sufix que també té un equivalent germànic és el “-less” que indica absència d’alguna cosa com en “speechless”. Aquest en alemany és “-los” i la traducció d’”speechless” seria “sprachlos”.

No són menys productius els “-ive” i “ative” com en “active” or “communicative” . Molt castissos per a mi són els que acaben en “eous” i “ious” com “spontaneous” “ambitious” o “anxious” que generalment es deriven de paraules no germàniques i el rei per excel·lència de l’adjectiu anglès és el que acaba en -y com en “trendy” que vol dir que està de moda o “busy”, “angry” o “windy”. De fet el sufixe “-y” sona tan anglès que els alemanys es van inventar una paraula per mòbil prenent la paraula “Hand” que vol dir mà tant en anglès com en alemany i afegint-li aquest sufix no alemany. “Handy” que en anglès voldria dir que manejable, en alemany és el telèfon mòbil.

Algun adjectiu s’ha format a través de la “back formation” com difficult de “difficulty”. D’adjectius també en podem tenir de compostos, sobre tot els que tenen a veure amb el caràcter de la gent. Exemples d’aquest en poden ser “two-faced” que seria l’hipòcrita, “bigheaded” que és el cregut o la creguda, “open-minded” que és la persona oberta a noves idees o el “kind-hearted” el bo de cor.

Pel que fa a l’ordre dels adjectius ja us vaig avançar que era una mica complicat. La primera regla a aprendre és que els adjectius subjectius són els primers que es mencionen i després els objectius tenen un ordre determinat. Què vol dir subjectius? Doncs per exemple “beautiful” “a beautiful large table”. Com que si una cosa és bonica o no, o fàcil o no depèn de qui ho miri, llavors aquest adjectiu es posa primer.

L’ordre dels adjectius és el següent: primer la grossària, després l’edat seguit del color, la procedència i el material. Així doncs per donar-vos un exemple jo puc dir que he comprat “a beautiful, huge, old, Catalan wooden table”. Els adjectius de grossària passen per davant dels de forma, així diríem “big, round wooden table”.

I per avui només una observació. M’ha vingut al cap l’exemple de la taula per un article del 3/24 sobre unes quantes empreses catalanes que fabriquen de manera sostenibles mobles de fusta. Potser dintre de pocs anys ja tots ens hem adonat que comprar per llençar és poc sostenible i que cal adquirir producte que puguem estimar, reciclar i reutilitzar tota la vida.

Bona setmana a tots!!