Sembla que pel que em va dir una companya de feina el dimarts, ja es comença a fer publicitat per l’operació bikini. Com ella molt bé va observar, cadascú és com és i seguim entestats en entrar dintre dels cànons de bellesa que imposa l’època i l’actualitat requereix encara un cos prim i esvelt. Potser per això molts companyes i companys—dissortadament ara els homes també han caigut en la trampa—han començat a fer pseudodietes consistents per exemple en no esmorzar. Aquesta setmana he hagut de pensar en el tema del menjar altre cop en observar els hàbits alimentaris de moda ara entre alguns adult. N’hi ha que han declarat la guerra a la cafeïna i volen prescindir del cafè. Com us podeu imaginar em sembla lloable però una pèrdua de color i aroma a la vida significativa. Jo crec que com va dir Churchill l’home només ha de tenir un vici i aquest l’ha de cultivar degudament i el meu és el cafè. No n’abuso però per a mi és una droga imprescindible perquè em proporciona energia i em posa les piles quan ja estic cansada. No és un aliment, ho sé, però per a mi és tan important que ocupa una posició central en el meu dia a dia.
Però no vull parlar del cafè avui sinó altre cop de les locucions angleses que tenen com a protagonistes els aliments. Avui comencem amb la melmelada que es consumeix per tot arreu i ens ajuda a menjar fruita quan ja no n’és la temporada. A Rússia és molt comú prendre’s el te amb melmelada o confitura.
La primera locució és la de “to be in a jam”, estar a la melmelada que s’empra quan un està en una situació difícil. L’expressió deu venir de quan una mosca queda atrapada a la confitura i no en pot sortir.
Si anem a un lloc i està pleníssim els britànics diuen que està “jam-packed”. El metro un divendres a les sis de la tarda està “jam-packed” i és probablement un focus important de contagis de la Covid-19 però com que no hi ha diners per incrementar la freqüència dels trens ens hem d’aguantar.
Ara en ve una que és molt positiva: “money for jam” si fem diners per melmelada el que volen dir els anglesos és que els hem fet de manera molt fàcil. Aquí ja no uns puc posar cap exemple de la meva vida perquè a mi els diners no m’han caigut mai del cel. Les immobiliàries fan “money for jam” quan venen un pis perquè fer quatre fotos, organitzar documentació pel futur propietari i ensenyar un immoble no és una activitat gaire difícil per cobrar el percentatge elevadíssim que s’enduen per la feina.
I seguint en aquesta direcció, quan una persona té molt sort i encara vol més els amics britànics li demanen “do you want jam on it?” que literalment seria hi vols melmelada sobre? Quan a algú li ofereixen una bona feina, un cotxe d’empresa i catorze pagues i encara demana que li paguin la benzina del desplaçament fins la feina, llavors els companys li poden dir això de “do you want jam on it?”.
I anem a una expressió contrària però utilitzant un exemple de la vida laboral. Recordo el darrer dia del curs escolar 20-21 a la feina. Ens havien de comunicar una decisió que ens afectaria a tots i que no ens faria gaire gràcia. L’equip directiu va esperar fins l’últim dia per fer-nos saber que havíem de canviar d’aula virtual i plataforma per posar les notes. Vam passar de clickedu a Alèxia i d’un moodle propi a un d’integrat a Alexia. Com que en cinc anys potser ja hem canviat 5 vegades d’aules virtuals i plataformes de gestió de notes tots érem molt conscients de l’esforç que ens tornaven a demanar per adaptar-nos al nou sistema. Per tal de fer la notícia un xic menys esgarrifosa ens van fer el que els britànics anomenen “to sugar de pill” endolcir la píndola. De fet el claustre de final de curs va consistir en un joc per tal de fer-nos oblidar la notícia que ens acabaven de donar.
I d’una cosa dolça passem a una altra. Els toffees, que són aquells caramels tan típics d’Anglaterra que són senzills però saborosos. Aquests dolços també són els protagonistes de dues locucions. La primera és la de “toffee-nosed” person. Una “toffee-nosed person” és algú tibat que per als anglesos és sinònim de persona de classe alta. Es veu que els aristòcrates d’aquell país se senten superiors i per tant adopten un posat d’altivesa que es fa desagradable.
Acabo el post d’avui amb una locució que em sembla molt simpàtica, “to dole something out like toffees” és a dir, donar quelcom com si fossin toffees o caramels. Aquesta expressió no vol dir res més que repartir quelcom de manera molt generosa. Desgraciadament molts metges encara prescriuen ansiolítics com si fossin caramels és a dir que ells dole out tranquilizers as if they were toffees. Això m’ho podeu preguntar a mi que quedo esfereïda en adonar-me de quants companys i companyes tinc que necessiten ansiolítics per dormir. Potser ens hauríem de plantejar tots un canvi de vida abans d’haver d’empassar-nos drogues legals però potents com ho són els ansiolítics.
I per avui ja estic. Espero que ningú us endolceixi la píndola ni que hagueu de viatjar en transport públic quan està “jam-packed”. El que sí estaria bé seria trobar una manera de fer “money for jam” però estic seguríssima que molts de nosaltres estem buscant aquesta solució i per tant serà difícil trobar-la. Bona setmana a tots!