Ja som a un no res de la castanyada, una festa força nostàlgica en què hem de pensar en els que ens han deixat i preparem els panellets per tal que les ànimes dels que ja no hi són se’n puguin alimentar. De fet l’1 de novembre també és una festa pagana d’origen celta perquè celebra l’any nou celta que comença la nit del 31d’octubre al primer dia de novembre. La festa s’anomenava Samhain i coincidia amb el final de les collites. Recordeu que ja vaig comentar en un post anterior que el Sant Martí també se celebrava quan s’acabava l’època de la verema. D’aquí que els pares de l’església volguessin reconvertir al cristianisme el Samhain fent-lo el Tots Sants. La celebració cristiana del Tots Sants es celebrava el 13 de maig fins que el Papa Gregori III ho va canviar.
I aquest any tindrem un bonic principi d’any nou celta. Així com la primavera passada no va ser gaire lluïda i l’estiu va trigar a fer-se notar, si més no la tardor ens ha portat un parell de dies de sol preciosos que s’han pogut aprofitar bé. Aquí és clar, perquè a Holanda i a Alemanya la temperatura ja ha baixat i un amic meu m’ha enviat una foto de la seva calefacció de llenya encesa ja per primera vegada aquesta temporada. Realment hi ha dues coses del nostre país que són immillorables: el clima i el menjar. Repassava fa poc mentalment amb la meva parella quins eren els plats alemanys que més a gust em menjava i tristament n’hi havia pocs. I és que aquí podem preparar amb pocs diners àpats molt nutritius i saborosos plens de vitamines i molt sans que a altres països no es poden fer per manca de matèria prima de qualitat. Recordo que els anys que vaig passar a Alemanya, una setmana abans de venir ja se’m feia la boca aigua pensant en tot el bon menjar que trobaria aquí.
Però no voldria donar la impressió que poc del que posen els alemanys a la taula val res perquè no és així. El pa per exemple és una delícia perquè el fan de moltes maneres diferents amb cereals variats i per si sol constitueix un aliment molt ric.
I evidentment els alemanys són famosos per les seves cerveses, que per ells són pa líquid. La primera expressió de la que us vull parlar avui té a veure amb la cervesa. És la de “das schlägt dem Fass den Boden aus” que seria com això trenca el barril pel terra. Es fa de difícil traduir però potser s’entén més si es cerca quin és l’origen d’aquesta expressió. Geogràficament va sorgir a Baviera on hi havia una normativa per produir cervesa que controlava els ingredients que s’hi podia posar i els que no. I si algú s’adonava que la beguda no mantenia tota la puresa que calia, llavors es trencava el barril al terra i s’escampava el líquid per tal que no es pogués beure. I òbviament els que havien produït la cervesa s’enduien una bona decepció. Per aquest motiu quan un està molt desencisat s’expressa a través d’aquesta locució.
I si un o una beu massa cervesa patirà una sèrie d’efectes secundaris molt desagradables que poden anar des d’una visió borrosa i dificultat per pensar amb claredat fins a tenir l’estomac remogut i haver d’anar a treure el que s’ha ingerit. Curiosament els alemanys tenen diverses expressions idiomàtiques per no haver d’utilitzar el verb “kotzen” o “erbrechen”, més formal, que volen dir vomitar. Si hem tret el menjar el que ells diuen és “sich das Essen durch den Kopf gehen lassen” que literalment vol dir deixar passar el menjar pel cap. Té doble sentit perquè “sich etwas durch den Kopf gehen lassen” vol dir reflexionar sobre quelcom. El que passa és que quan ho fem servir amb el menjar, sovint indica que se’ns ha posat del tot malament. El mateix vol dir la locució “das Frühstück wieder sehen” que literalment significa tornar a veure l’esmorzar. Encara menys transparent és l’expressió “mit dem grössen weiβen Telefon sprechen”, parlar amb el gran telèfon blanc. Supsoso que el telèfon blanc es refereix al contenidor de l’inodor que sembla un enorme auricular si hi volem posar imaginació i ser d’allò més indirecte.
Òbviament per a qui estigui aprenent alemany el més adequat és començar amb els verbs que designen exactament les realitats que volem anomenar. Aprendre qualsevol de les expressions citades aquí abans de saber els verbs “kotzen” oder “erbrechen” seria començar la casa per la teulada, o com en diuen els alemanys “das Pferd von hinten umzäumen”, és a dir posar la tanca pel cavall i fer-ho començant pel darrere.
I quan una persona no s’adona en absolut del que passa al seu voltant llavors els alemanys diuen que té “Tomaten auf den Augen” tomàquets als ulls.
Si una cosa ens sembla completament increïble o una bajanada, llavors els alemanys diuen que les gallines riuen “da lachen ja die Hühner”.
Però hi ha una expressió que vaig sentir centenars de vegades quan vivia a Alemanya i que equivaldria a un “ja no ve d’aquí”. Per exemple, quan una persona té moltes despeses i n’hi cau una de més petita llavors diríem que per aquesta despesa “ja no ve d’aquí”. Ells ho expressen dient “das macht den Kohl nicht fett”.
“Koh” és la col i amb el “Kohl” de l’expressió ens referim a una menja molt típica i econòmica feta amb aquesta verdura. La locució vol dir que tal o tal cosa ja no fa la col greixosa o el plat fet amb col greixós, és a dir que no varia substancialment el plat. Per exemple, quan una persona ja es desdinera pels Nadals amb els regals i els àpats, llavors ja no ve d’una mica i no cal que es posi a comptar si en comptes de Codorniu ha de comprar un Parxet per estalviar una mica perquè amb el dispendi total trenta euros amunt o avall ja ni es noten.
Jo aquest any no crec pas que em gasti pas gaires diners pel Nadal. De regals n’he de comprar pocs i pel que fa als àpats penso que no faré res diferent del que faig normalment. Del que sí gaudiré és d’un bon caldo i una escudella que potser no tindran tots els ingredients de la tradicional però serà tot i així saborosa, nutritiva, no gens cara i relativament sana perquè no vull ni acabar amb indigestions per festes ni havent de parlar amb el gran telèfon blanc.
Bona setmana a tots.