El mobiliari en les expressions angleses I.

Ja he comentat alguna vegada que m’abelleix molt tot el que és la decoració de la llar. Tant, que estic fins i tot subscrita a la newsletter d’Ikea només per veure les idees que treuen sobre com decorar la casa. I és que per molt que diguin que els mobles d’aquesta empresa no són de qualitat, jo fins ara el que vaig comprar fa vint anys encara ho tinc i a més quan ja no té una funció determinada ho reciclo i li dono una vida nova amb una utilitat diferent. És la filosofia d’aquesta empresa que ja fa temps que fa tallers per ensenyar als seus clients a donar un nou aire als seus mobles per evitar això que fa tantíssima gent de llençar-los. Fins i tot han arribat a impulsar una iniciativa per recomprar-los als seus clients. El que encara no sé és què en fan dels mobles de segona mà adquirits a antics clients. Del recycle passem al upcycle, que vol dir donar una millor vida a un producte tot pujant-lo de categoria. Si tenim ampolles de plàstic buides i les utilitzem per fer-ne un sistema de rec per les plantes, això seria upcycle. O si agafem les de vidre, les pintem amb esprai de colors i les fem servir de gerros per les flors, llavors també estem practicant l’upcycle. Una cadira vella pintada pot convertir-se en una tauleta de nit. Un penja-robes que ja no fem servir pot tenir una nova utilitat al bany per penjar-hi les tovalloles, etc. Només cal una mica d’imaginació per rescatar i fer reviure els mobles que creiem que no són ja necessaris. Per això m’agrada la pàgina d’Ikea, perquè sempre em fa venir idees que després puc posar en pràctica per poquíssims diners.
Els mobles són protagonistes a les nostres llars tot i que no ens en adonem. Què faríem sense taula o cadires a casa? I no trobaríeu a faltar el sofà si de cop i volta us quedéssiu sense ell? Els utilitzem però no els apreciem tant com es mereixen. Per això mateix els anglesos diuen que una persona és “part of the furniture” quan se la ignora i se sent que no forma ja més part de la família. A mi em va passar un cop amb la meva. Resulta que algú de la branca de la meva mare va organitzar una trobada amb tots els Badells coneguts. Me’n vaig assabentar quan ella em va comentar que la passaria a buscar el meu cosí per anar a Gelida en cotxe per celebrar aquella reunió de Badells. Com ja sabeu el meu segon cognom és Badell però a mi ni em van esmentar i tampoc es van recordar de convidar-m’hi. Aquell dia jo em vaig sentir claríssimament “part of the furniture”.
Relacionat amb el mobiliari els anglesos tenen un parell de locucions clavades a les nostres. La primera és la de aixecar-se del llit amb el peu esquerre, que per a ells és “ to get out of the bed on the wrong side”, és a dir, aixecar-se pel cantó equivocat. Per a mi no hi ha cantó equivocat perquè una banda del llit està enganxada a la paret. És el que té viure en un pis no gaire gran, que no s’ha de netejar gaire i no s’hi pot acumular res innecessari però l’espai s’ha d’aprofitar al màxim. El que sí conec és la sensació d’haver-me llevat pel cantó que no toca. O no us ha passat mai que de vegades comenceu el dia de mal humor sense cap motiu aparent? Reconec que no em passa sovint però quan arriba el moment no soc capaç de controlar el meu estat d’ànim. Hauré de proposar-m’ho fermament de cara als meus objectius del 2021.
I també com nosaltres els anglesos diuen que algú surt de l’armari quan un homosexual o lesbiana que ho han mantingut en secret, de cop i volta fan pública la seva orientació sexual. Pels anglesos això és “to come out of the closet”. I ara en ve una que només he sentit en castellà, la de “asaltacunas”. Una “asaltacunas” o en anglès “cradle-snatcher”, una raptadora de bressols és un mot pejoratiu que designa a les dones madures que tenen una parella molt més jove que elles. D’exemples n’hi ha molts pel món, la Madonna per exemple. Quan va tenir la seva filla ja ho va fer amb un home molt més jove que ella. La diva del pop té seixanta-un anys i el noiet que li fa de parella actualment en té vint-i-set. Aquí ho deixo. A la nostra societat estem acostumats a que la diferència d’edat en una parella consisteix en què l’home sigui molt més gran que la dona i per tant no tenim un qualificatiu tan pejoratiu per a designar un home madur que va amb una noia joveneta. Darrerament es parla del “sugar daddy” que literalment seria el papi de sucre. Crec que no cal que recalqui la diferència en la connotació d’una paraula com “sucre” i una com “raptadora” perquè és més que evident.
Però no totes les expressions que tenen a veure amb el mobiliari són similars a les nostres. En anglès per exemple, quan hem pres una decisió errònia i després n’hem de patir les conseqüències diem “to have made one’s bed and have to lie on it”, és a dir, haver-se fet el llit i haver-s’hi d’estirar. Si algú canvia de feina i al cap d’uns mesos s’adona que la nova feina no és en absolut millor a l’antiga, llavors aquesta persona dirà “I have made my bed and I have to lie on it”.
Pels governs que ajuden mitjançant diners públics a les indústries per mitigar els efectes d’una pujada dels costos o de la competència de l’estranger tenim el verb “to featherbed” és a dir, posar en llit de plomes.
I si en canvi estem en una situació o tenim un deure que ens és molt desagradable llavors el designarem en anglès amb la locució “a bed of nails” un llit de claus per recordar els faquirs que s’empassen foc o jauen en una superfície plena de punxes. I parlant de faquirs, sabeu que aquest substantiu prové de l’adjectiu àrab فقير que vol dir pobre? Per a mi “a bed of nails” seria que em m’obliguessin a fer el discurs de final de curs pels meus alumnes acompanyat amb la corresponent sessió de fotografies per sortir al Facebook i l’instagram de l’escola. Desgraciadament avui dia s’espera dels treballadors que es venguin a les xarxes com si fossin un producte o un polític que ha de guanyar adeptes. A mi el que hagi de fer per “vendre’m” em representa “a bed of nails”.
Pels esgarrariacries d’aquí tenim els “wet blankets” anglesos, és a dir els “manta mullada”, la típica persona que amb un excés de serietat o mal humor espatlla la festa de tothom. I parlant de mantes, si en anglès diem que una persona “was born the wrong side of the blanket”, que va néixer del cantó equivocat de la manta, vol dir que és fill o filla no legítim o legítima.
Quan algú de cop i volta ens demostra moltíssim afecte però ho fa de manera interessada, llavors diem que és “cupboard love” amor d’armari també. Diuen que els gats són molt poc afectuosos i només volen moixaines quan tenen gana. Si és així llavors el seu afecte és només cupboard love. Jo però amb el meu gat el Safrà estic molt contenta perquè és efusiu i té ganes d’estar amb mi i de que l’acaronin tant si té gana com si va tip.
La fotografia del post d’avui és del meu escriptori d’Ikea que ja fa dinou anys que tinc i que és protagonista total i indiscutible de casa meva.
Us desitjo una bona setmana i un bon dia del treball. Aquest any ens cau en dissabte però algunes empreses com la meva han decidit donar-nos un dia de lliure disposició el 30 d’abril per tal que no perdem la festa així és que a fruir-la de valent!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s