El mobiliari en les expressions angleses II.

Segueixo avui amb el tema del mobiliari a les frases fetes angleses perquè encara n’hi ha unes quantes de molt útils. Recordeu que la setmana passada vaig comentar que un “wet blanket” era un esgarriacries? Doncs amb la paraula manta encara tenim una locució molt emprada en aquests moments, és la de “blanket regulation” que literalment és una regulació manta i que denota un conjunt de normes o regles que s’apliquen a tothom per un igual sense fer les distincions que caldria. Per exemple, durant aquest darrer tancament perimetral Catalunya no ha permès la mobilitat fora de la comunitat igual que no ho va fer en Ximo Puig per Nadal. Ellno va deixar entrar a la comunitat Valenciana cap no resident per molt que aquest hagués nascut a València o Castelló. Òbviament s’han de limitar els desplaçaments perquè com menys ens moguem, més es pot controlar la Covid-19 però el tancament indiscriminat de la comunitat va voler dir que hi va haver gent que es va quedar sense poder estar amb la seva família propera a qui no veia des de gairebé mig any. Hem de tenir en compte que a Catalunya hi treballen molts interins de la pública que són de Castelló o de València i que no van poder anar a casa pels Nadals. Aquest reglament va ser un “blanket regulation” perquè no va tenir en compte casos molt puntuals. Durant aquesta pandèmia el que ha quedat clar és la salut mental de les persones s’ha descuidat molt. De la mateixa manera que es permetien desplaçaments per cuidar persones dependents, s’haurien d’haver fet excepcions per no mantenir separades famílies durant tantíssim temps. Jo no recordo mai no haver pogut veure els meus pares si més no dos cops l’any. Així és que la pandèmia i les seves “blanket regulations” han fet molt de mal i espero que no n’hagi de fer més encara.
I parlant de governs i normatives, fa poc hi va haver a Barcelona una manifestació contra la nostra famosíssima alcaldessa Ada Colau que cada dia treu una idea pitjor que la del dia anterior i la imposa peti que peti. Doncs estaria bé que davant de tanta crítica i descontent de la ciutadania fes el que els anglesos anomenen “take a back seat”, és a dir agafar un seient de darrere, dimitir i deixar que agafi el control de l’Alcaldia alguna altra persona. No obstant, no ho farà perquè el sou que cobra li agrada molt i perquè ha procurat posicions molt beneficioses a qui li ha convingut. I això que ella anava de progressista i té un passat d’okupa!
Quan em vaig assabentar del nou impost d’emissions que vol fer entrar en vigor em vaig enfadar de valent i com dirien els britànics, em va faltar poc per “to bite the carpet”, per mossegar la catifa. Ens han apujat tota mena d’impostos a Barcelona i no ho noto enlloc. La ciutat està més bruta i deixada que mai. Us heu fixat en els parcs? Fan pena de veure! El Parc central del Poblenou té totes les plantes que creixen enfilant-se a les parets del seu recinte en estat d’agonia. Els clubs de cànnabis han proliferat com bolets al bosc sense cap control, el problema dels okupes és tan greu que Tecnocasa regala l’alarma als clients que volen vendre un immoble buit per por a que s’hi posin uns okupes i ja no es pugui vendre. Tenim més robatoris que mai, més jovenalla bevent pel carrer i destrossant el mobiliari urbà que en les darreres dues dècades. La nostra alcaldessa ha convertit Barcelona en una ciutat apta pels turistes però de la que els ciutadans no en podem gaudir. Procuro no fer-me mala sang però mossegaria la catifa cada cop que llegeixo quelcom sobre les seves decisions.
I de les catifes i els seients passem als tamborets amb la locució “stool-pidgeon”, colom de tamboret. Un “stool-pidgeon” és algú a qui han contractat per tal que vagi explicant a l’equip directiu coses sobre els seus companys de feina. Nosaltres els anomenem espietes o delators. A aquests de vegades no cal contractar-los, s’ofereixen ells mateixos a ser-ho, el problema és que se’ls veu el llautó de seguida i llavors la gent en fuig.
Recordeu que la setmana passada us vaig parlar de les “cradle-snatcher” i vaig comentar que hi havia una gran diferència entre una dona madura que té un company més jove i que és en castellà una “asalta cunas” i un “pare de sucre” sugar daddy que és un home molt més gran que la seva companya? El llenguatge segueix sent purament masclista i encara estem ancorats en tradicions del segle passat. Per això en anglès quan una dona ja ha passat l’edat perquè la demanin en matrimoni, ells ho expressen amb un “to be on the shelf”, estar al prestatge. És com si la dona fos un producte que s’ha de comprar a la botiga i si no es compra, es queda allí. Horrible. Sobre tot perquè el matrimoni no té cap edat ni per l’home ni per la dona. I de fet a la meva feina he conegut un parell de casos de matrimonis molt ben avinguts amb parelles que s’han trobat en edat madura. Tenir fills no és una obligació per a les dones i per tant el matrimoni ha de ser un acte simbòlic de reconeixement de la intenció d’una parella de restar junts fins el darrer moment. I l’amor no té edat i casar-se tampoc. Ni per les dones ni pels homes.
I seguint amb els prestatges hi ha una locució “shelf-life” vida de prestatgeria que designa en anglès quelcom que serà de durada determinada i més aviat curta. Quan vaig veure que de cop més gent es comprava un patinet elèctric vaig pensar que la moda tindria “shelf-life” però ha resultat no ser així. El patinet té l’avantatge que transporta ràpidament, es pot veure el carrer i prendre l’aire mentre un es desplaça i evita haver d’agafar el transport públic ple de gom a gom. A més te’l deixen dur amb tu per tot arreu, cosa que no passa amb la bici que he de deixar al carrer. O sigui que tot són avantatges només i per tant de “shelf-life” res de res.
Igual que amb els nostres veïns ibèrics, quan no volem parlar d’un tema que ens resulta molest els anglesos diuen “to draw a curtain over”, és a dir tirar la cortina sobre quelcom. Recordeu que els castellans ho expressen dient la locució “correr un tupido velo”.
I d’unes cortines a unes altres perquè en llenguatge vulgar quan volem dir que a algú se li ha acabat el bròquil en anglès diem “it’s curtains for” i el nom de la persona. Per acabar avui us volia comentar que si algú és el contrari d’un gentleman o una lady, en anglès direm que aquesta persona és “not out of the top drawer”, és a dir que no ha sortir del calaix de dalt.
Per aquest dijous ja hem acabat que avui ja porto nou expressions i locucions. Tinc pendent un post sobre la negació en àrab de la que vaig parlar per sobre fa poc. Us desitjo un bon cap de setmana aquest dijous de vigília del meu aniversari.
La fotografia d’avui torna a ser del meu despatx però avui el podeu veure amb llum de dia i amb un element molt important: el Safrà assegut a la meva cadira intentant gaudir del sol que entra pel balcó.

El mobiliari en les expressions angleses I.

Ja he comentat alguna vegada que m’abelleix molt tot el que és la decoració de la llar. Tant, que estic fins i tot subscrita a la newsletter d’Ikea només per veure les idees que treuen sobre com decorar la casa. I és que per molt que diguin que els mobles d’aquesta empresa no són de qualitat, jo fins ara el que vaig comprar fa vint anys encara ho tinc i a més quan ja no té una funció determinada ho reciclo i li dono una vida nova amb una utilitat diferent. És la filosofia d’aquesta empresa que ja fa temps que fa tallers per ensenyar als seus clients a donar un nou aire als seus mobles per evitar això que fa tantíssima gent de llençar-los. Fins i tot han arribat a impulsar una iniciativa per recomprar-los als seus clients. El que encara no sé és què en fan dels mobles de segona mà adquirits a antics clients. Del recycle passem al upcycle, que vol dir donar una millor vida a un producte tot pujant-lo de categoria. Si tenim ampolles de plàstic buides i les utilitzem per fer-ne un sistema de rec per les plantes, això seria upcycle. O si agafem les de vidre, les pintem amb esprai de colors i les fem servir de gerros per les flors, llavors també estem practicant l’upcycle. Una cadira vella pintada pot convertir-se en una tauleta de nit. Un penja-robes que ja no fem servir pot tenir una nova utilitat al bany per penjar-hi les tovalloles, etc. Només cal una mica d’imaginació per rescatar i fer reviure els mobles que creiem que no són ja necessaris. Per això m’agrada la pàgina d’Ikea, perquè sempre em fa venir idees que després puc posar en pràctica per poquíssims diners.
Els mobles són protagonistes a les nostres llars tot i que no ens en adonem. Què faríem sense taula o cadires a casa? I no trobaríeu a faltar el sofà si de cop i volta us quedéssiu sense ell? Els utilitzem però no els apreciem tant com es mereixen. Per això mateix els anglesos diuen que una persona és “part of the furniture” quan se la ignora i se sent que no forma ja més part de la família. A mi em va passar un cop amb la meva. Resulta que algú de la branca de la meva mare va organitzar una trobada amb tots els Badells coneguts. Me’n vaig assabentar quan ella em va comentar que la passaria a buscar el meu cosí per anar a Gelida en cotxe per celebrar aquella reunió de Badells. Com ja sabeu el meu segon cognom és Badell però a mi ni em van esmentar i tampoc es van recordar de convidar-m’hi. Aquell dia jo em vaig sentir claríssimament “part of the furniture”.
Relacionat amb el mobiliari els anglesos tenen un parell de locucions clavades a les nostres. La primera és la de aixecar-se del llit amb el peu esquerre, que per a ells és “ to get out of the bed on the wrong side”, és a dir, aixecar-se pel cantó equivocat. Per a mi no hi ha cantó equivocat perquè una banda del llit està enganxada a la paret. És el que té viure en un pis no gaire gran, que no s’ha de netejar gaire i no s’hi pot acumular res innecessari però l’espai s’ha d’aprofitar al màxim. El que sí conec és la sensació d’haver-me llevat pel cantó que no toca. O no us ha passat mai que de vegades comenceu el dia de mal humor sense cap motiu aparent? Reconec que no em passa sovint però quan arriba el moment no soc capaç de controlar el meu estat d’ànim. Hauré de proposar-m’ho fermament de cara als meus objectius del 2021.
I també com nosaltres els anglesos diuen que algú surt de l’armari quan un homosexual o lesbiana que ho han mantingut en secret, de cop i volta fan pública la seva orientació sexual. Pels anglesos això és “to come out of the closet”. I ara en ve una que només he sentit en castellà, la de “asaltacunas”. Una “asaltacunas” o en anglès “cradle-snatcher”, una raptadora de bressols és un mot pejoratiu que designa a les dones madures que tenen una parella molt més jove que elles. D’exemples n’hi ha molts pel món, la Madonna per exemple. Quan va tenir la seva filla ja ho va fer amb un home molt més jove que ella. La diva del pop té seixanta-un anys i el noiet que li fa de parella actualment en té vint-i-set. Aquí ho deixo. A la nostra societat estem acostumats a que la diferència d’edat en una parella consisteix en què l’home sigui molt més gran que la dona i per tant no tenim un qualificatiu tan pejoratiu per a designar un home madur que va amb una noia joveneta. Darrerament es parla del “sugar daddy” que literalment seria el papi de sucre. Crec que no cal que recalqui la diferència en la connotació d’una paraula com “sucre” i una com “raptadora” perquè és més que evident.
Però no totes les expressions que tenen a veure amb el mobiliari són similars a les nostres. En anglès per exemple, quan hem pres una decisió errònia i després n’hem de patir les conseqüències diem “to have made one’s bed and have to lie on it”, és a dir, haver-se fet el llit i haver-s’hi d’estirar. Si algú canvia de feina i al cap d’uns mesos s’adona que la nova feina no és en absolut millor a l’antiga, llavors aquesta persona dirà “I have made my bed and I have to lie on it”.
Pels governs que ajuden mitjançant diners públics a les indústries per mitigar els efectes d’una pujada dels costos o de la competència de l’estranger tenim el verb “to featherbed” és a dir, posar en llit de plomes.
I si en canvi estem en una situació o tenim un deure que ens és molt desagradable llavors el designarem en anglès amb la locució “a bed of nails” un llit de claus per recordar els faquirs que s’empassen foc o jauen en una superfície plena de punxes. I parlant de faquirs, sabeu que aquest substantiu prové de l’adjectiu àrab فقير que vol dir pobre? Per a mi “a bed of nails” seria que em m’obliguessin a fer el discurs de final de curs pels meus alumnes acompanyat amb la corresponent sessió de fotografies per sortir al Facebook i l’instagram de l’escola. Desgraciadament avui dia s’espera dels treballadors que es venguin a les xarxes com si fossin un producte o un polític que ha de guanyar adeptes. A mi el que hagi de fer per “vendre’m” em representa “a bed of nails”.
Pels esgarrariacries d’aquí tenim els “wet blankets” anglesos, és a dir els “manta mullada”, la típica persona que amb un excés de serietat o mal humor espatlla la festa de tothom. I parlant de mantes, si en anglès diem que una persona “was born the wrong side of the blanket”, que va néixer del cantó equivocat de la manta, vol dir que és fill o filla no legítim o legítima.
Quan algú de cop i volta ens demostra moltíssim afecte però ho fa de manera interessada, llavors diem que és “cupboard love” amor d’armari també. Diuen que els gats són molt poc afectuosos i només volen moixaines quan tenen gana. Si és així llavors el seu afecte és només cupboard love. Jo però amb el meu gat el Safrà estic molt contenta perquè és efusiu i té ganes d’estar amb mi i de que l’acaronin tant si té gana com si va tip.
La fotografia del post d’avui és del meu escriptori d’Ikea que ja fa dinou anys que tinc i que és protagonista total i indiscutible de casa meva.
Us desitjo una bona setmana i un bon dia del treball. Aquest any ens cau en dissabte però algunes empreses com la meva han decidit donar-nos un dia de lliure disposició el 30 d’abril per tal que no perdem la festa així és que a fruir-la de valent!