No sé si a vosaltres també us passa, però jo des del març passat soc més conscient del pas del temps que mai. Potser ho fa que la Covid-19 ens ha capgirat la vida com la coneixíem i de cop no podem fer el que estàvem acostumats a fer. Enyorem certes activitats que eren d’allò més natural per nosaltres però que ara estan prohibides per les restriccions. Això fa que m’adoni més del temps que ha passat des d’aquell minut zero en què la rutina ens va canviar.

I com que la noció del temps em balla pel cap, aquesta setmana el post va d’expressions angleses sobre el temps. La primera és la de time out of mind que vol dir que des d’antuvi, des de temps remots. Es podria dir per exemple que els gats i els gossos conviuen amb l’home time out of mind o que les persones hem de fer front a malalties que capgiren la falsa estabilitat  de l’home time out of mind. Hi ha hagut en la història de la humanitat la pesta negra, la bubònica, el tifus, la tuberculosi, la grip i tantíssimes d’altres conegudes a altres indrets del món que han fet palesa la fragilitat de l’ésser humà time out of mind, que ara la Covid-19 no ens hauria de venir de nou.

I com que la pandèmia ens ha obligat a prescindir de moltes coses, el transport aeri ha patit el que els anglesos anomenen an all-time low, que no vol dir res més que el número més baix que s’ha obtingut en un període molt llarg. I és que, evidentment, ni tan sols la crisi del 2008 va aturar el negoci del turisme de la manera que ho ha fet aquest virus asiàtic. Però de tot en podem extreure una part positiva perquè pel que fa a mi, ara passejo per una Barcelona sense excessiu enrenou, amb ciutadans gaudint de la seva ciutat quan poden. En els darrers deu anys jo i molts altres hem vist com la ciutat comtal esdevenia un aparador agradívol per a tantíssims turistes que es feia difícil circular pels carrers de bon matí o a la tornada de la feina sense ensopegar amb masses de turistes en bici, rickshaws o seeways. De cop han desaparegut els esbarts de bicicletes que feien visites turístiques sovint impedint el pas a aquells que anàvem a la feina. Barcelona és per uns mesos altre cop dels que hi vivim, malgrat que això estigui costant el sou i la existència a molts. Sempre hi ha dues cares d’una mateixa moneda.

La Covid-19 ens ha fet viure més lentament i d’aquí que ens adonem més del temps.

Potser és el que comentava un company de feina fa poc. Abans de la Covid-19, durant el cap de setmana feia mil activitats com entrenar els castells —ell és casteller— ajudar als nanos del que fa de monitor, contribuir a les festes majors del barri i no sé què més. I ara tot això s’ha aturat i es concentra més en unes poques coses. Jo diria que moltes persones fins fa poc han fet el que els anglesos anomenen fritter away one’s time, que no és res més que dividir el teu temps en tantes activitats que acabes perdent-lo perquè no acabes fent res realment a fons o amb els cinc sentits. Per cert, per fritter away també es pot dir energy o money en el sentit de dividir energia i diners tant que s’acaba aconseguint res.

I com que passar-s’ho bé als anglesos els sembla poc comú, quan ells diuen to have a rare time, volen dir que s’ho passen excepcionalment bé.  I és que passar-s’ho bé és una cosa, i passar-s’ho excepcionalment bé una altra oi?

Si no podem comptar la de vegades que hem dit o fet una cosa en anglès diem time without number. Jo per exemple I have promised myself not to think of work at the weekends time without number. És a dir que m’he promès no pensar en la feina al cap de setmana tantes vegades que ja no hi ha número per comptar-les.

Quan alguna vegada algú fa quelcom al darrer moment, llavors els anglesos ho anomenen in the nick of time. Jo per exemple de vegades he hagut de preparar una classe in the nick of time, al matí quan em llevo a les sis i mentre em prenc el cafè abans de la meva dutxa matinera. L’any passat entrava a l’escola també in the nick of time i tenia el temps just per penjar la jaqueta, agafar les coses i entrar a classe. Es veu que la Covid-19 m’ha canviat els hàbits. O potser ho ha fet que la coordinadora s’ha jubilat i per tant si entro abans no m’intercepta per l’escala per donar-me feina extra a les vuit del matí?

I la darrera expressió de la que vull parlar avui és la de time warp, que seria quelcom com una deformació del temps. I els anglesos tenen l’expressió to live a time warp que es refereix a la sensació de que un està vivint en una dimensió diferent del temps, o bé en el passat o bé en el futur. Soc conscient que és difícil d’entendre perquè potser a nosaltres no ens passa i hem d’assumir que si l’anglès té una expressió per això deu ser perquè ells ho viuen sovint. De fet hi ha grups de gent com els Amish que viuen en una època que no és la nostra i s’han adaptat poc al temps en què vivim. Es pot dir d’ells que estan vivint un time warp.

Jo tinc la sensació d’estar vivint un time warp quan passejo per Barcelon la veig més nostra que dels turistes. Llavors penso que hem tornat enrere a una època pre-olímpica quan nosaltres érem els amos i senyors de la ciutat.

Certament tinc l’esperança que quan la crisi Covid-19 hagi acabat, les governs s’hagin replantejat el tipus de turisme al que estava sotmesa la ciutat i potser arribin a la conclusió que els municipis han de ser principalment per aquell que hi viu i no només pels qui els visita.

Bona setmana a tots!!!!!!!!