Més expressions amb el temps en anglès.

I aquest dijous segueixo amb la meva obsessió pel temps i les estacions. Jo, com molts d’altres, he après a pensar en les setmanes i les quinzenes com a possibles trams que em permeten fer certes activitats. Per una banda no vull que el temps passi gaire ràpidament perquè no tinc ganes d’envellir abans d’haver fruit de la vida. Però em cal arribar al punt en què puc tornar a sortir de la ciutat per desemboirar-me una mica, i sobre tot, per veure els amics i les amigues de fora.
No obstant no em vull queixar. La pandèmia ha deixat força gent en una situació econòmica ben delicada perquè les empreses van haver de tancar i la gent no ha cobrat el cent per cent del seu sou. D’això els anglesos n’anomenarien to fall on hard times. Aquesta expressió es fa servir quan una situació determinada es deteriora ja sigui en l’àmbit financer, laboral, de salut, etc.
Afortunadament no totes les expressions que em venen al cap amb la paraula time són negatives. Si ens modernitzem i estem a la última amb les darreres tendències podem dir que nosaltres march-move o keep up with the times. És a dir, que ens movem amb el temps. Als negocis els toca fer-ho per no perdre vendes. Quan va aparèixer Facebook, qui no volia quedar-se antiquat va obrir un compte per anunciar la seva botiga, forn o empresa del tipus que fos. Després va venir Pinterest i s’havien de penjar fotos a aquesta plataforma i avui dia, la majoria d’empreses tenen Instagram.
Modernitzar-se no només és per empreses. A les persones també ens cal si no volem quedar-nos enrere amb tot. O és que coneixeu gaire gent que no tingui un mòbil amb internet? Per molt passada de moda que estigui una persona, és gairebé obligatori que tingui accés a la xarxa i que sàpiga com funciona. Si fins i tot per demanar avui dia hora al metge ho fem per internet! Per tant la majoria keeps up with the times, a no ser que siguin dels reticents que pensin que tot el que teníem abans era molt millor.
En anglès quan algú fa quelcom en el moment indicat i òptim diem que ho fa in the fullness of time. Per exemple, si algú juga en borsa i decideix vendre’s unes accions d’una companyia aèria per exemple perquè necessita líquid i resulta que poc després de la venda, aquesta es veu involucrada en un escàndol i de cop perden valor, llavors diríem que aquesta persona ha venut in the fullness of time.
Si per altra banda posposem fer una cosa desagradable perquè pensem que potser milloraran les condicions, llavors en anglès també diem que we play for time. Si algu per exemple s’ha de vendre un pis —cosa que és una feinada considerable i un estrès total— un pot decidir retardar la venda per estalviar-se els mals de caps i alhora esperar que els preus dels pisos pugin per treure’n més diners. Seria un exemple de play for time.
I aquells que adopten al cent per cent els principis del superiors perquè ambicionen una promoció fent-ho són en anglès els time-servers.
En anglès quan volem expressar que quelcom és una acció rutinària fem servir la locució year in, year out. Com per senyalitzar que quelcom passa any rere any i amb la regularitat d’un rellotge. Jo per exemple prenc sempre el meu cafè pel matí abans d’anar a la dutxa year in, year out. I és que sense el cafè no seria capaç ni de vestir-me correctament pel matí i ben segur que sortiria al carrer amb un mitjó de cada color. De tots els meus hàbits inamovibles el de fer un cafè pel matí abans d’entrar a la dutxa, és el que fa més temps que m’acompanya. Si no ho recordo malament vaig començar a fer el cafè matiner als disset anys i encara el segueixo prenent, davant de l’ordinador per ordenar una mica els meus pensaments i planificar coses abans d’arreglar-me per sortir a treballar i fer tot allò que he de fer.
Quan ningú sap la data del començament de quelcom de tan antiga com és en anglès diem from the year dot. Podríem dir que l’home ha estat cercant la manera de viure bé sense treballar gaire from the year dot. O que s’ha estat plantejant el sentit de la seva vida from the year dot, és a dir des de temps immemorials.
De vegades les persones no tenim molt clar cap a on ha de tirar la nostra vida, o senzillament necessitem un any de pausa de tot. Aquest any en què s’interromp el curs que tenim dibuixat pel recorregut vital s’anomena en anglès gap year.
A Anglaterra i Alemanya és molt típic que els joves facin un any buit (gap) després d’acabar amb l’escola i abans de fer estudis superiors. A molts els serveix per adquirir una mica d’experiència de la vida i no entrar a la universitat tan infantils com d’altres. Molts viatgen a un altre país i aprofiten per aprendre una altra llengua i això els ajuda posteriorment a trobar feina durant la carrera i després.
Podríem dir que quan jo vaig marxar a Alemanya també tenir intenció de fer un gap year. Les coses per aquí no em rutllaven prou bé, no acabava de veure el meu futur amb la FP que havia cursat, desitjava anar a la universitat però a casa no hi havia recursos i davant d’un panorama més aviat descoratjador, vaig decidir anar a canviar d’aires a l’Alemany i perfeccionar l’idioma.
I el meu gap year es va convertit en una fructífera estada de nou anys fora del país que va ser la millor decisió que vaig prendre a la meva vida perquè a Alemanya sí vaig poder estudiar la carrera que volia. I, al cap i a la fi, aquesta carrera m’ha proporcionat la feina que em permet mantenir-me i viure d’una manera digna.
Podríem dir que jo vaig prendre la decisió de marxar in season, que literalment vol dir en estació però que en sentit figurat indica en el moment apropiat.
Aquí ja havia vist que m’havia estancat i no acabaria de tenir el futur que desitjava i si hagués marxat més tard, hagués perdut més temps aquí amb feinetes de tota mena que ni m’omplien a mi ni a la meva butxaca.
Però poca gent va entendre la meva decisió en aquells moments, en especial els meus amics i amigues d’aquella època que, com diuen els anglesos, estaven light years away from me, a anys llum de mi.
No obstant he d’admetre que la meva vida a Alemanya va ser molt sovint força dura. El primer any vaig passar fred i gana i sovint anava a dormir amb l’estomac ben buit. Potser per això quan vaig acabar la carrera sempre m’ha amoïnat tenir suficient feina per no tornar a estar tant en precari. I ara que ja es pot dir que estic en la etapa madura de la meva vida, ara visc el que els anglosaxons anomenen an indian summer. Un estiu d’indi. L’indian summer equival al nostre estiuet de sant Martí, un període càlid que arriba després de l’estiu, per als americans a l’octubre. Diuen que una persona viu e d’estar contenta que no hagi arribat més tard perquè conec casos de gent que ha tastat la felicitat als seixanta o més enllà.
Sabeu d’on vé l’espressió? Doncs de l’oest dels Estats Units on hi havia indis que ells anomenaven “rojos”, habitants autòctons de la zona i on sovint els octubres eren càlids i agradables.
I la primavera és una estació on tots tenim més energia després del pesadíssim hivern. Per això quan un o una, en un atac de ganes de renovar i netejar la casa i donar un aire nou a la seva vida, es posa a redecorar la casa per primavera els anglesos diuen que això és un spring clean.
I ara bé una word in season de part meva, és a dir una paraula en estació, un consell: gaudiu tot el que podeu dels meravellosos matins clars d’aquesta tardor per si ens toca un hivern dur perquè amb tot el que estem vivint, les restriccions, les pors, els tocs de queda i etc, hem de carregar les piles d’energia positiva tant com puguem!
Bona setmana a tots.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s