Nadal i Covid-19.

S’acosta el Nadal que com sabeu és una festa pagana que els pares de l’església van reciclar per celebrar el naixement de la figura històrica de Jesús de Natzaret. El solstici d’hivern és la celebració de la tornada de la llum, ja que a partir del 21 els dies comencen a fer-se llargs i els éssers vius, revivim amb el sol. L’arbre de Nadal que acompanya aquestes festes, és una rememoració de l’adoració nòrdica de l’avet, l’arbre que miraculosament resta verd quan l’hivern sembla colgar amb la neu tota la vida en els indrets més freds. L’arbre ha estat vinculat al solstici d’hivern en moltes cultures. Recordem que els pobles germànics celebraven el Yuletide (el solstici) durant dotze dies i per a ells la figura del tronc era un símbol del poder de la natura. Aquí nosaltres tenim el caga-tió que no deixa de ser una mica el mateix. Una celebració al poder de renovació de la natura. Per això fem que els menuts de la família, donin menjar al tió per tal que aquest porti regals.

Crec que als adults ens cal prendre consciència de que hem de fer quelcom per la natura per tal que aquesta et recompensi. Per això sóc partidària de la celebració del Nadal com a festa del solstici d’hivern. I deixant de banda si una persona és o no creient, aquesta època porta moltes coses bones com les donacions al banc d’aliments, a entitats sense ànim de lucre, a la Marató i un cert esperit de benevolència.

Aquest any però el Nadal potser serà un pèl dur. I ho serà perquè encara no sabem si el podrem celebrar amb gaire gent i les famílies nombroses potser no podran reunir tots els membres per les restriccions de la Covid-19.

Entenc que molta gent patirà perquè hi ha famílies que es reuneixen només per aquestes dates i esdernegar l’oportunitat d’una trobada a l’any fa mal encara que sigui per un bé major.

El tema de la mobilitat serà fotut també perquè dubto que la gent pugui moure’s gaire ni per turisme, ni per caps de setmana d’esquí. Una altra cosa que canviarà radicalment són els sopars o dinars de nadal d’empresa. Aquests sí que estaran prohibidíssims i tot i que jo prefereixo no anar-hi, a molts els fa il·lusió. Qui havia de dir fa un any que passaria tot el que ha passat?

Sobreviurem sense amic invisible (a mi no m’ha agradat mai la idea) ni àpats familiars multitudinaris. Però com s’ho faran els restaurants i locals que esperaven ansiosos aquestes dates per fer caixa? Després d’un any dur per al sector hoteler i de la gastronomia, les restriccions per aquestes dates acabaran d’enfonsar molts negocis.

El que més m’amoïna de tot plegat és la pila de gent que quedarà en situació de vulnerabilitat després de la pandèmia.

I malauradament crec que les lliçons que podem haver après amb la Covid-19 només restaran a la consciència de la gent mentre no tornem a la vida d’abans. Però de lliçons n’hi ha. Jo he après per exemple, que el creixement sostingut de la economia és una utopia i que les crisis poden venir motivades per factors externs que no ens hem plantejat. O és que algú altre tret de Bill Gates, tenia clar que la propera crisis seria deguda a un virus?

He après que no necessito les botigues obertes consumint energia per abastir-me del que requerixo. Sigui o no un comerç just el que fa amazon, comprar a través d’aquesta empresa vol dir rebre el producte en menys de 48 hores sense haver de perdre el temps per anar a les botigues.

De fet, d’ençà de la Covid-19 que m’he adonat que si amazon pagués als seus treballadors un sou digne i els hi proporcionés un treball decent, moltes botigues podrien de fet desaparèixer del tot. Potser el que realment cal emprovar-se són la roba i les sabates però hi ha infinitat de productes que es poden comprar per amazon sense anar a una botiga física. Si fins ara ja començava a tenir clar que les empreses sense magatzem ni botiga eren les del futur, ara ho tinc més clar que mai.

La Covid-19 també m’ha ensenyat a valorar el temps i no perdre’l en foteses. Si fa un any creia imprescindible anar fins al centre de Barcelona a comprar el cafè a La Portoriqueña, amb el confinament vaig aprendre que hi ha supermercats que ofereixen un cafè en gra excel·lent a un preu competitiu i que no desplaçar-me al centre m’estalvia un temps que puc invertir en lectura per exemple.

També he après que un temps de recolliment per estar a casa en bona companyia  fa molt de bé però que un aïllament a la llarga és deshumanitzador.

Molta gent però va començar a practicar el teletreball al març i encara no ha recuperat la vida d’oficina. Cal pensar que les empreses han après que es poden estalviar una pila de diners en electricitat, aigua, servei de la neteja i sobre tot lloguer si prescindeixen de les oficines.

Així doncs una part considerable de la població encara treballa des de casa i això vol dir que les empreses de neteja ho passen magre i que els restaurants que vivien dels menús del migdia pengen d’un fil.

Fa un any la meva principal preocupació era ajudar als meus dos pares malalts a trobar una manera de viure digna que els fes la seva senectut un pèl agradívola. Qui m’hauria d’haver dit que just un any després la nostra vida hauria canviat tantíssim?

De tot el que he après de la Covid-19 amb totes les restriccions intermitents que fan impossible una planificació, n’hi ha una de molt important: Que cal fer les coses que ens venen de gust fer quan en tenim oportunitat perquè pot ser que si les posposem ja no les podrem fer.

Bon pont de la Puríssima per tots!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s