Com ja vaig comentar la setmana passada, aquest Nadal serà diferent per tots en molts sentits perquè la pandèmia que estem vivint no ens deixarà celebrar-ho de la manera que ho fèiem sempre. Però potser igual que ara moltes empreses s’han adonat que el teletreball és molt efectiu per tothom, bé podria ser que ara ens adonéssim que els sopars i dinars d’empresa de Nadal són una despesa totalment prescindible. Moltes companyies celebren els Nadals amb els empleats perquè és una tradició. Però potser seria hora de fer el que els alemanys anomenen alte Zöpfe abschneiden, literalment tallar trenes velles, modernitzar-nos i prescindir d’aquelles tradicions i costums que ja estan passades de moda.
Entre elles hi podríem trobar els sopars i dinars d’empresa. Són una despesa i sovint els empleats hi van més per obligació que per cap altre motiu. I ara que us he presentat la primera locució la de “tallar trenes antigues”, m’agradaria explicar d’on ve i quan es fa servir.
Es veu que a partir del segle XVI va estar força de moda que els homes portessin ornaments al cap. El pentinat també es considerava un element decoratiu i per això al segle XVIII la trena es va convertir fins i tot en reglamentària per als soldats alemanys. Aquesta moda va ser instituïda per Friedrich Wilhem I de Prússia però va ser abolida pel seu successor Friedrich II. O sigui que quan es va passar d’un sistema polític a un altre i d’unes costums a unes altres, es van tallar trenes. I d’aquí ha quedat que quan canviem d’època, de política o s’adopten noves convencions o tradicions i es deixen enrere les antigues, a Alemanya es digui que es tallen trenen velles.
Aquest any tallarem tots trenes velles amb un Nadal menys de compromís amb els de la feina perquè de tota manera no el podem celebrar a l’antiga.
A més, l’excusa per no deixar que els treballadors treballessin des de casa ha estat sempre la manca de productivitat d’aquests però el confinament va deixar clar que molts poden treballar perfectament des de les seves llars.
Per tant és hora de alte Zöpfen zu schneiden i començar una era amb més flexibilitat laboral per qui vulgui i pugui treballar sense desplaçar-se a l’oficina.
I ara ve una expressió que té a veure amb el Nadal jemand ausnehmen wie eine Weihnachtsgans. Aquí primer cal explicar que el verb ausnehmen es fa servir en la gastronomia alemanya per tal de designar que es buida l’interior d’un animal per tal de poder-lo farcir amb aliments com grana, fruita o verdures. Es podria traduir l’expressió sencera com “buidar algú com una oca de Nadal”. Avui dia es fa servir aquesta expressió per designar quan s’explota a una persona de mala manera, sense cap mena d’escrúpols i se li treu tot el suc que es pot. Espero no tenir la impressió que això em passa a mi mai.
Del món de l’agricultura en alemany tenim la locució wie Kraut und Rüben, com col i naps literalment, que es fa servir quan volem dir que alguna cosa està veritablement desendreçada.
Es veu que qualsevol altre cultiu es feia de manera ordenada en fileres separades menys el cultiu dels naps i les cols. També podria ser que s’emprés aquesta expressió perquè quan es cuina Eintopf un guisat de verdures i carns, sovint s’hi posa col i naps barrejats. Sembla ser que l’expressió data del segle XVII.
Les habitacions de mots adolescents són wie Kraut und Rüben i les cuines de moltes cases després del àpats nadalencs també.
Si alguna vegada voleu senyalitzar en alemany que qui ha arribat primer té preferència, en aquest idioma heu de dir wer zurerst kommt, mahlt zuerts és a dir, que qui arriba primer, mol primer. Com uns podeu imaginar l’expressió ens arriba de quan els pagesos anaven a moldre el seu gra al molí i certament havien de fer cua per fer-ho. Els primers en arribar, eren els primers en moldre. En català encara tenim aquella locució “arribar i moldre”.
En el cas en què quelcom us sigui enterament indiferent en alemany direu Jacke wie Hose que allò és jaqueta com pantaló. A mi per exemple si em demanen a quin restaurant vull anar, si a un libanès o a un indi, com que els dos m’agraden d’igual manera, jo diré Jacke wie Hose. Quan es van començar a confegir jaquetes i pantalons, no sempre la gent els comprava fets del mateix teixit. Quan va començar a esdevenir normal que els sastres els fessin amb la mateixa roba pels clients, aquells conjunts van ser designat amb Jacke wie Hose, jaqueta com pantaló i d’allí que hagi quedat la locució que podem traduir com un m’és igual.
I amb aquestes cinc expressions us deixo aquest dijous en què molts professors estan enfeinats corregint exàmens i posant notes de la primera avaluació.
Abrigueu-vos bé que ens ha arribat el fred de cop!