Aquesta setmana ens hem assabentat per les notícies que a Alemanya hi haurà un confinament total fins el 10 de gener i a Holanda fins el 18. Quan el març d’aquest malaurat 2020 els meus amics europeus van llegir sobre el nostre confinament a les notícies, la reacció dels alemanys va ser d’incredulitat. Tenen fama de molt disciplinats però la majoria va reconèixer que no serien capaços de tancar-se com nosaltres ho vam fer perquè això atemptaria contra la seva llibertat individual. Però les xifres canten i la Covid-19 s’està emportant tantes vides per davant que a aquests dos països no els ha quedat una altra solució que imposar mesures dràstiques que priven l’autonomia personal.
Quan el març passat un dels meus amics alemanys em va dir que no es podia imaginar un país com el seu sotmès a un confinament total, jo vaig quedar-me de pedra. Els alemanys tenen fama de disciplinats però els anys que vaig viure allà em van permetre veure que era més un estereotip que una realitat. Aquest dilluns, parlant amb els companys de feina dels confinaments europeus, un ha comentat que si s’ha de confinar un país amb habitants tan disciplinats com Alemanya, què no ens passarà a nosaltres després del Nadal. No hi vull ni pensar!
Però en el que sí vull pensar és en els estereotips que tenim d’altres països i que se’ns dubte tenen una arrel històrica. L’anglès reflexa molt bé la seva manera de veure altres nacionalitats en locucions de la vida diària que a mi sempre m’han fet molta gràcia. Per exemple, els holandesos tenen fama de pràctics i de força garrepes. Per això si cadascú paga el seu compte en un restaurant o en un bar es diu allà to go dutch. Cert és que els amics holandesos que tinc rarament m’han convidat a res. Si aneu a una dutch party, festa holandesa, llavors és que s’espera que porteu quelcom, ja sigui beguda o menjar. No hi podeu anar doncs de gorra perquè no quedareu bé. Cert és que a Alemanya, quan jo organitzava una festa, els convidats sempre portaven com a mínim beguda.
Les festes particulars a Alemanya no solen ser gaire multitudinàries però apleguen gent diferent a les cases que xerren animadament tot prenent un vi o una cervesa i menjant quelcom que l’amfitrió o amfitriona hagi pogut preparar sense trencar-se gaire la closca. Amanida de patata per exemple. La veritat és que enyoro les festes que organitzava per aquelles contrades perquè les converses eren d’allò més instructiu.
Com ja sabeu, l’holandès o el neerlandès és una llengua germànica i qui sap alemany o anglès pot enganxar perfectament el fil d’una conversa en holandès posant una mica d’atenció. Tanmateix, per als anglesos l’holandès els sona tan estrany que quan no entenen ni una paraula diuen que per a ells és double dutch doble holandès. Òbviament aquesta locució em sembla més estranya que la de it’s all greek to me to és grec per a mi, que sí entenc, perquè el grec no s’assembla per a res a l’anglès o a les llengües romàniques amb les que els anglesos han tingut si més no un pèl de contacte històricament.
Els anglesos pensen que els holandesos són d’allò més seriós – no entenc el motiu perquè jo els trobo d’allò més poc cerimoniós– i per això quan els alliçonen diuen que els han parlat like a dutch uncle, com un oncle holandès.
Quan estem segurs que una cosa no és de la manera que ens la pinten diem I am a dutch man if , “soc holandès si”. Jo per exemple podria dir I am a dutchman if the last week bevor Christmas students are productive in the class. Vaja, que soc holandesa si la darrera setmana abans de Nadal els estudiants són productius a classe. Que no m’ho crec per experiència. Ells estan cansats i nosaltres professors també necessitem unes vacances per carregar piles i tornar a agafar les regnes de la classe.
Per últim, quan una subhasta comença amb un preu elevat i els que ofereixen diners van abaixant el preu en comptes d’apujar-lo, en anglès direm que és una dutch auction.
Bé, la setmana vinent us explicaré un parell més de locucions que tenen a veure amb nacionalitats i estereotips. Avui us deixo amb aquestes perquè recordeu el concepte que tenen els anglesos dels holandesos.
I com que no em vull acomiadar a la francesa, o com diuen els anglesos no vull take French leave, és a dir, acomiadar-me a la francesa i us diré encara que els francesos, quan s’acomiaden sense gaires preàmbuls, diuen filer à l’anglaise. Ja veieu quin concepte tenim els uns dels altres. Fa falta molt de contacte entre els països i vincles forts amb aquests per arribar a discernir què és veritat i què no i d’on venen aquests costums i estereotips.
Jo us desitjo un bon solstici d’hivern perquè comença el 21. Hem de pensar que els dies s’allarguen, que la vacuna arriba i que dintre de poc tornarem a tenir més llibertat per viatjar i comprovar si tots aquests estereotips són realitat o no.
Bona setmana a tots!