Com no podria ser d’una altra manera, aquesta setmana em toca parlar de la temerària i improvisada tornada a l’escola. Per què temerària? Doncs perquè per assegurar-nos que tots l’alumnat respecta les mesures de seguretat, ens farien falta policies a l’escola i d’aquests no en tenim. Només cal que un alumne faci alguna tonteria i si aquest és positiu, la tragèdia està servida.

O és que creieu que els alumnes tenen un xip implantat per mantenir les distàncies de seguretat? O nosaltres mateixos els professors sense anar més lluny. Si bé és cert que la mascareta serà una gran protecció per a tots, també he de dir que els alumnes amb ansietat se la trauran perquè respirar amb el tros de tela a la boca no és fàcil. I pel professorat tampoc i estic segura que n’hi haurà d’inconscients.

A les escoles primàries el problema serà conscienciar als nens que mantinguin les distàncies perquè el contacte és vital per a ells. I a les de secundària els docents tindrem una mica de pànic de que facin coses tan habituals com passar-se l’ampolla d’aigua, mossegar el mateix entrepà o entrar al mateix lavabo de dos en dos, o en aquest cas de dues en dues. I pel que fa a la concertada les ratios es mantenen igual amb la qual cosa els centres petits estaran farcits d’alumnes i les aules a petar com sempre. Les primeres promeses del departament de proporcionar professors de reforç per la Covid-19 no s’han complert a la concertada i a la privada suposo que menys.

Cert és que cada escola ha aplicat mesures per controlar la pandèmia. Es prendrà la temperatura als alumnes per entrar a la classe per exemple. Això ja descartarà els simptomàtics.  Tanmateix només que un alumne doni positiu de Covid-19 tot el grup i els professors que hagin tingut tracte amb l’alumne hauran de fer la prova.

No s’entén. Perquè a qualsevol persona sospitosa de Covid-19 se li pregunta amb qui ha tingut contacte els darrers 14 dies i amb quines persones no ha fet servir la mascareta o no ha mantingut la distància de seguretat o ambdues. Les persones amb qui no s’ha mantingut la distància o no portaven mascareta són contactes directes.

El que passa és que es parteix de la base que alguna de les mesures fallaran als centres i llavors tots els alumnes i els docents del grup estable hauran de fer-se la prova. Qui ja hagi passat per aquesta sabrà que és immensament desagradable. Jo la descriuria com una violació de les fosses nasals. I el que també implica això és que fins a aber que un és negatiu, el que espera el resultat no pot anar a la feina, a l’escola ni sortir de casa tampoc.

De veritat ha pensat i previst el departament la quantitat de professors que poden faltar de cop en una escola si un alumne d’un grup de secundària dóna positiu?Per no parlar de la freqüència en que ens trobarem positius i les poques ganes que tindran els docents d’aïllar-se intermitentment i passar per una prova tan desagradable regularment.

Escric aquest post el dimarts. Portem dos dies a l’escola i el que m’ha quedat clar és que no caldrà que vinguin els alumnes per contagiar-nos en centres com el meu. Arribo al carrer on està ubicada l’escola i trobo tres companys prenent tranquil·lament cafè a una terrassa del bar de davant. Sense mascaretes ni distància de seguretat i jo em demano: què no s’ha entès de la paraula pandèmia?

Vaig a la sala de professors  i un company deixa l’ordinador i es descuida de desinfectar el lloc de treball. Li recordo que l’esprai amb alcohol i el paper sobre la taula estan per això i que no vull haver d’anar jo darrere de tothom netejant per si les mosques, per complir només jo amb les mesures. Els joves potser són uns insolidaris perquè no creuen que es poden posar malats. Els companys també i en tinc d’edat avançada. Em dedico a intentar no donar-li més voltes a què passarà aquest any degut a la manca de consciència en general. Entra una companya de feina a l’aula de professors de batxillerat. Una aula sense finestres i per tant sense ventilació. No porta la mascareta. Em toca com sempre fer de policia dolent i li recordo: “i la mascareta?” I ella contesta “a baix”. Amb això es refereix a secretaria perquè òbviament sembla que ella si no li donen al centre, no la comprarà.

Una altra cosa que no entenc és per quin motiu el gestor de Covid-19 és un membre del personal administratiu perquè crec convenient que sigui un sanitari el que gestioni el control del virus al centre. En alguns llocs el gestor és el mateix comptable i això comporta que potser les mesures higièniques preses siguin les mínimes dictades pel departament però insuficients de cara a mantenir la seguretat dels treballadors i l’alumnat. És obvi per exemple que és necessària una bona ventilació de les aules però si es deixen les finestres obertes tota la nit, en quines condicions faran classe els alumnes i els professors l’endemà a primera hora? Serà ja un risc per la salut entrar a una aula glaçada i no només per gent com jo amb el problema afegit del síndrome de Raynaud. Si fa uns anys algunes classes a la meva escola es veien obligades a tenir la bufanda i la gorra posades per la temperatura de l’aula, què passarà aquest any si en aquests mateixos espais no s’ha millorat el sistema de calefacció i han estat oberts durant hores? Els refredats entre els alumnes seran un problema perquè provoquen símptomes iguals a la Covid-19 i per tant molts hauran de fer-se la prova per assegurar-se que és un refredat i no el virus letal. I nosaltres mentre aïllats interrompent la nostra activitat quotidiana. Tenint tot això en consideració potser no és estrany que jo no tingui clar que tornar a la feina sigui segur i que tingui el rebost ple de valeriana i passiflora per no patir ansietat.

Què tinguem bon curs!