Catorze paraules en anglès per sonar com un entès.

confinement

Ara ja fa moltes setmanes que no dedico cap post a l’anglès i això que em guanyo les garrofes donant classes d’aquest idioma aparentment simple però immensament ric en vocabulari. Precisament fa uns dies algú em va reptar a fer servir paraules d’una llarga llista de mots vibrants. Són totes elles paraules que no sentim gaire sovint i precisament per això em van semblar interessants i exòtiques.

La primera és “discombobulated” que no és sinó un sinònim de la paraula “confused”. Jo vaig quedar completament “discombobulated” el diumenge de la setmana passada quan de sobte al Facebook del Poblenou hi vaig veure imatges d’una multitud prop de la platja. En un principi pensava que es podia tractar d’un record que algú havia compartit d’aquell raconet de Barcelona que molts enyorem fins que em vaig adonar d’un petit detall: les persones de les fotos i els vídeos portaven mascaretes. La meva confusió venia de que no tenia prou clar si s’havia aixecat el confinament i jo no me’n havia assabentat o bé si realment la gent havia decidit fer el que els semblés. Vaig anar seguint el que deien els comentaris i les notícies fins adonar-me que desgraciadament la gent s’havia saltat les normes. Un altre sinònim de “confused” o “discombobulated” és “flummoxed, oi que també sona bé? Doncs ara ja sabeu que jo diumenge passat estava tant “discombobulated” com “flumoxed”.

La segona ve molt a to amb la primera i és “cattywampus”. En anglès quan diem que les coses van “cattywampus” o també “cattawampus” és que tot va del revés. En general el confinament anava força bé fins que el cap de setmana passat tot va començar a anar “cattawampus”, és a dir, de manera equivocada. I de vegades, quan estem preocupats perquè intuïm que quelcom pot anar “cattawampus”, llavors estem “on tenterhooks”. Jo per exemple vaig pressentir que hi hauria alguna cosa que canviaria la meva vida cap al 24 de febrer. Portava uns dies intranquil.la i estava “on tenterhooks” esperant un esdeveniment que sacsegés la rutina establerta dels meus darrers sis mesos. Potser no era gaire difícil de preveure que podia passar quelcom que alterés l’ordre establert perquè cada cop se sentien més males notícies sobre el Covid-19 i tot i intentar mantenir la calma, l’intuïa com a un perill imminent pels meus dos pares.

Però per il·lustrar millor el significat del “cattaampus” he de dir que el matí del dilluns d’aquesta setmana “went cattawampus”. L’ordinador no responia i el vaig haver d’engegar tres vegades però la pantalla mostrava diverses imatges superposades. Nerviosa per la feina que se m’anava acumulant, vaig intentar inicialitzar un ordinador nou que havia comprat en previsió però tampoc va voler arrancar. Llavors vaig estar a punt de perdre la paciència perquè, per acabar-ho d’adobar, em vaig passar una hora al telèfon per contactar amb el servei tècnic. A mitja trucada a Anglaterra la connexió es va tallar i jo vaig decidir que potser seria millor no fer absolutament res més aquell dia.

La següent paraula és d’ús molt comú i ens serveix com a prova irrefutable de que oblidar momentàniament el nom de certes coses pot passar en qualsevol indret del món. El mot en qüestió és “whatsit” i pot substituir qualsevol altra cosa que volen anomenar però el nom de la qual no recordem. Si no ens ve el nom del saler podem dir “can you please pass me the whatsit over there” i llavors assenyalem l’objecte en qüestió i avall. Els alemanys també tenen una paraula per aquestes ocasions: “Dingsbums”. Els anglesos empren el “whatsit”, el “thingy”, el “thingamabob”  i el “whatchamacallit” per anomenar la paraula que el nostre cervell no recorda en aquests casos.  I si no es tracta d’un objecte sinó una persona amb un nom que les neurones no ens transmeten a la punta de la llengua, llavors diem en anglès “whosit” o “whatshisname”,pràctic oi?

Si estem sorpresos, llavors en anglès es pot utilitzar el suadíssim “surprised” o podem sorprendre els interlocutors dient “gobsmacked”. Jo em vaig quedar completament “gobsmacked” fa poc, quan vaig rebre un correu anunciant que el sindicat dels llibreters havia convocat un Sant Jordi pel 23 de juliol. Per una banda vaig llegir la notícia amb molta il·lusió però per altra crec que el juliol encara serà massa aviat per celebrar cap esdeveniment que suposi que tota una gernació s’aplegui en poc espai. Tant de bo m’equivoqui perquè tinc ganes de sentir l’olor de llibres nous i triar un nou company d’entre els que puguin haver a les parades del Passeig de Gràcia. Llavors eligiré aquell que serà un nou company de pis i un acompanyant de somnis i faré com el protagonista de “l’ombra del vent”, l’adoptaré i el protegiré per tal que no caigui en l’oblit.

Una de les paraules de la llista que més em va agradar perquè es pot fer servir molt sovint és la de “malarkey”. Designa un comportament forassenyat o quelcom que no té cap sentit i trobem una fotesa. A mi per exemple m’agrada tenir contacte amb gent i socialitzar-me però això d’haver d’estar contínuament apareixent a les xarxes socials em sembla “malarkey”.

Fa poc vaig llegir un article sobre els efectes del confinament i el fet que els influencers ara s’havien quedat sense feina. Inevitablement per viure de que les marques et paguin un sou per portar la seva roba i parlar d’elles, s’ha d’anar a esdeveniments notoris i fer-se moltes fotos que apareguin a instagram. Poca cosa podran fer ara aquests influencers mig confinats a casa seva quan el món ha deixat d’organitzar esdeveniments per masses. De què parlaran ara als seus vídeos? De com fer el pa més bo utilitzant farina ecològica? Potser s’hauran de reinventar i llavors en comptes de fer propaganda per Guess o Pepe Jeans la faran per Pastes Gallo. Qui sap.

En tot cas confio en què la joventut s’adoni que el consumisme excessiu a què ens havia avocat la societat capitalista és “malarkey” perquè les coses importants i essencials potser no són aquelles a les que estàvem donant importància.

La paraula “malarkey” en un principi designava segons el Webster’s College Dictionary discursos o textos que escriuen els polítics per complaure o ensarronar a qui els convé. I com que ja sabem que els discursos de la classe dirigent escollida a les urnes no solen ser més que un engany i no tenen sovint gaire sentit,  per això paraula va passar a designar coses absurdes o bestieses.

Com ja us he dit abans, l’anglès és una llengua extraordinàriament rica en vocabulari i per demostrar-vos-ho us deixo amb la paraula “bunkum” que denota el discurs no sincer d’un polític. Crec que la faríem servir força aquesta paraula si la tinguéssim aquí!.  I en cas de voler designar només un discurs llagoter i engalipador, per això tenim en anglès un “claptrap” o “humbug”.

Però no acabaré amb política, no senyor, sinó amb un pensament molt positiu: Aquest dissabte 2 de maig jo celebraré la festa del treball del dia 1 sortint al carrer per fer esport. El que no tinc clar és quin tipus d’esport faré perquè em caldrà primer assegurar-me que segueixo les regles del que està permès. Em deixaran arribar fins poc abans de la platja per patinar o ens permetran fins i tot una volta en bicicleta? La perspectiva aixeca els meus ànims confinats. Estic convençuda que tenim ganes acumulades que sortiran en forma d’expressió d’alegria. El somriure però encara haurà de ser emmascarat si volem estar tranquils.

Bona setmana a tots!!!!!!!

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s