El que penso en alemany a l’estiu…

platja

Des de fa dies m’ha amarat la sensació plaent que m’avisa de que per fi ha arribat l’estiu. Ho fa en part el fet que he alliberat els meus peus de les botes d’hivern en què els enclaustro d’octubre fins a maig i m’he posat les sandàlies que ja tenia ganes de portar. I els pantalons també descansaran durant uns mesos perquè les meves cames necessiten respirar i veure el sol, que aquest any s’ha anat a amagant i ens ha deixat portar jaqueta fins ben tard.
Però després d’un maig d’ara plou i ara no i de temperatures més aviat baixes, la calor ha donat un petó a la ciutat de Barcelona i la platja s’ha omplert de gent amb ganes de gaudir-la. I jo que frueixo d’un recorregut pel Passeig Marítim barceloní cada dia no puc evitar observar amb curiositat els personatges que ronden prop del mar. Els corredors s’han multiplicat miraculosament i molts d’ells fan esport amb la mínima expressió de roba, però tots amb esperit de superació. Curiosament els que veig córrer, tant si són prims com grassos, musculosos o no, em fan pensar en una locució alemanya molt castissa per designar les persones que es cuiden i fan esport i estan en forma “ fit wie ein Turnschu” que literalment vol dir “ en forma com una vamba. Si les vambes estan o no “en forma” és discutible, però en tot cas la gent que les porta sol practicar esport.
Ara bé. L’estiu té moltíssims aspectes bons però també en té de negatius. En aquesta època més que mai la publicitat ens atabala amb anuncis de teràpies d’estètica per aconseguir cossos de pel·lícula amb programes de liposucció i dietes exòtiques. Ens bombardegen desvergonyidament amb el missatge de que s’ha de exhibir una pell bronzejada per complir amb els cànons actuals. I tot això a mi em sobra i em cansa i el que sento quan m’intenten imposar unes mides “ideals” em fa pensar en una expressió alemanya que reflecteix el que sento. I és que l’afany de la societat per fer que ens adaptem als cànons “hängt mir zum Hals raus”, que literalment vindria a dir que em penja i surt del coll. Aquesta expressió tan estranya es podria explicar perquè quan quelcom ens irrita molt i el nostre pols s’accelera, podem arribar a notar-lo en les venes del coll. I no sé si n’heu tingut mai l’oportunitat però a algunes persones tenen les venes i artèries molt marcades i llavors, quan estan molt nervioses o irritades, es pot arribar a veure el seu pols a les venes del coll. En tot cas a mi les campanyes publicitàries que volen homogeneïtzar-nos i a sobre provocar-nos una inseguretat continuada per fer-nos consumidors de teràpies que prometen fer-nos propers als ideals de bellesa moderns em treuen de polleguera. Com diuen en alemany aquestes campanyes “ bringen mich auf die Palme”, em porten sobre la palmera. Aquesta frase feta la he interpretada jo sempre de la següent manera: Quan algú ja està tip de tot i es vol amagar prefereix pujar a un arbre que seguir al terra on el puguin trobar. Em recorda a la nostra “enfilar-se per les parets” que s’empra quan una cosa posa molt nerviós i un perd la calma. Els alemanys no fan res amb les parets però acaben sobre palmeres en aquestes situacions.
No obstant la pressió estètica, els estius a mi aquí em porten sempre moments molt bons moments i també em retornen persones entranyables que arriben a la ciutat durant la època de les nits xardoroses. Entre aquestes persones hi ha una parella de l’Argentina a qui coneix tot el barri. A ells els dec haver pogut escriure dos posts sobre el Lunfardo. La Susi i el Tito són uns argentins meravellosos que s’han guanyat l’estima de tots nosaltres aquí per la seva frescor i espontaneïtat. Jo crec que hi ha gent que no els ha conegut mai personalment però que pot deduir que són els “argentins” que estiuegen al Poblenou. Són “bekannt wie ein bunter Hund” com dirien els alemanys, és a dir, coneguts com un gos de colors. I és que els gossos multicolors destacarien de seguida com ells dos. Ja friso per poder-los trobar a la platja i conversar de tot en clau d’humor. Realment els procedents d’aquest país tenen unes ganes de viure i una salsa que necessitem els que som un xic més rancis.
I com que sóc optimista i espero no tenir cap contratemps aquest estiu i que tot em vagi “wie geschmiert” és a dir, com si estigués “untat”, si algú em demana en alemany com em va desitjo poder-li respondre “alles im Butter”. Això equival literalment a “tot en mantega” i nosaltres diríem que tot va sobre rodes o com la seda. I sabeu d’on ve ? Com moltes prové de l’Edat Mitja. En aquella època es transportaven els objectes de vidre en contenidors que anaven en carros des d’Itàlia fins Alemanya passant pels Alps. I en camí se’n trencaven moltíssims perquè no era un recorregut exactament planer. Doncs algú tingué la idea de posar mantega dins els contenidors per amortir els cops i impactes que rebien els objectes de vidre en el trajecte. I amb aquest invent tan simple es van salvar moltíssimes peces d’exportació. Per això avui dia quan tot va “en mantega” els alemanys el que estan dient és que tot va a la perfecció.
Jo espero que tot us vagi “en mantega” aquest primer cap de setmana de temperatures estiuenques que ja deixa albirar l’arribada de les vacances que tot esperem!
Una abraçada i molt bon cap de setmana.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s