I avui trenco una mica el que ha esdevingut part de la meva rutina de les darreres setmanes, cosa que sempre va bé, perquè així tinc la impressió que el temps es multiplica. I per això els últims dies he estat pensant quines expressions alemanyes us puc fer arribar. I precisament degut a la manca de temps per fer les coses amb la calma que requereixen considero que la primera frase feta d’avui és molt útil en alemany. Doncs bé, quan algú va directe al gra per parlar d’un tema o fer una pregunta i no perd ni un minut en cap mena de diplomàcia per no semblar brusc, els alemanys diuen que aquesta persona “fällt mit der Tür ins Haus”, que es podria traduir literalment com “cau amb la porta a casa”. Jo crec que aquesta expressió s’ha d’entendre com la imatge que hi associem mentalment: algú diu el que li cal sense ni tan sols entrar a casa, des de la porta i deixant de banda qualsevol mena de conversació fàtica.
En els anys que vaig viure a Alemanya he de reconèixer que vaig haver d’aprendre que els teutons són molt més directes que nosaltres en molts sentits. Els seus parents germànics a les Illes Britàniques van adoptar l’art de l’ambigüitat i del discurs en doble sentit i per això els anglesos que tracten amb alemanys per negocis els troben poc subtils. Certament al començament de la meva estada per aquelles terres a mi em van pujar els colors a la cara més sovint del que m’hagués agradat perquè com a mediterrània no estava acostumada a que la gent fos tan tal com raja i m’enganxaven sempre desprevinguda. Suposo que el costum de no gastar gaire temps en floritures ni circumlocucions els ha fet haver d’inventar una expressió per designar aquest comportament.
La segona expressió de la que us vull parlar avui també té a veure amb el temps. S’utilitza quan una persona ha de fer quelcom amb moltes presses i fins i tot sense poder-hi pensar gaire. Llavors els alemanys diuen que ho fan “auf Teufel komm raus” és a dir “a dimoni surt”. També es fa servir quan fem una cosa posant-hi tot ell nostre esforç i energia. A mi per exemple m’ha calgut fer dues mudances “ auf Teufel komm raus” dos cops fins ara. I òbviament quan hem de fer les coses a corre cuita el nivell d’estrès és considerable.
I deixant el tema temps de banda. A Alemanya quan una persona no sembla tenir gaires llums els alemanys la consideren “dumm wie Brot”, que vol dir literalment pallús com el pa. No sé per quin motiu pels alemanys el pa és un producte toix i francament la locució em sembla més sorprenent si la comparo amb la castellana “ bueno como el pan”. Aquí és veu què valora cada país oi?
També curiós és que quan quelcom és susceptible de millora els alemanys diuen que “hat viel Luft nach oben”, que vol dir literalment que té molt aire cap amunt. En els gairebé nou anys que vaig viure a Alemanya he de dir que els habitants d’aquell país en general em van semblar molt poc propensos a l’exageració. Per tant ,per a ells gairebé tot era millorable, és a dir, “ hatte viel Luft nach oben” o com deien ells molt tècnicament era “steigerungsfähig”. Sempre m’ha sorprès la capacitat de les llengües germàniques de produir adjectius que descriuen característiques per les que les llengües romàniques necessitem més d’una paraula. Si comparem “steigerungsfähig” amb “susceptible de millora” evidentment l’adjectiu alemany sembla molt eficaç. Potser ens caldria demanar-nos per quin motiu l’alemany té una paraula així. També pot ser un una qüestió cultural. Encara recordo que un dels meus xicots era incapaç de dir mai que quelcom li semblava molt bé o fantàstic. Sempre deia que estava o bé o força bé. Amb el meu caràcter llatí un dia li vaig preguntar mig emprenyada per quins set sous no deia mai que alguna cosa li semblava realment fantàstica i em va respondre: “man muss immer Steigerungsmöglichkeiten offen halten” que podria traduir com “ s’han de deixar sempre possibilitats per millorar obertes”. El que era el meu xicot llavors em va contagiar els seu esperit crític i m’he pres molt seriosament això de que sempre es pot millorar. Amb ell vaig aprendre a relativitzar-ho tot.
Per acabar avui m’agradaria parlar d’una expressió que s’utilitza quan refreguem pels nassos quelcom a algú i no deixem de fer-ho. Per exemple, si jo m’entesto en anar de vacances a Alemanya a l’estiu amb el meu company i després resulta que ens plou tots els dies, llavors molt probablement ell em retraurà durant uns anys que jo vagi voler anar d vacances a aquell país i no a Itàlia, on el temps és molt millor. Doncs bé, els alemanys tenen una expressió molt castissa per aquests casos i diuen “ etwas ewig aufs Butterbrot geschmiert bekommen” que literalment vol dir que t’unten el pa amb quelcom eternament, és a dir que amb el teu pa diari surt el tema aquell que a una persona se li ha posat malament. A mi, sortosament, no hi ha ningú que m’unti el pa amb cap tema eternament i espero ser capaç de passar full i oblidar el que se m’ha posat malament per no refregar res pels nassos de ningú eternament.
I per avui us deixo. Amb poques expressions però com diuen els alemanys “ in der Kürze liegt die Würze”, que podríem traduir amb en allò curt s’hi troba el condiment, la substància. O com ja saben els nostres veïns ibèrics: “ lo bueno si breve dos veces bueno”.
Potser per això només tenim dos dies de cap de setmana i no tres. Per poder tenir ganes de cap de setmana un altre cop oi?
Fins dijous vinent!