Expressions alemanyes que m’enamoren.

 

IMG-20181218-WA0002

I aquest dijous previ a un divendres que serà d’allò més calentet però no pas degut a la meteorologia vull variar una mica el tema del meu post per donar temps a qui segueix “La Porta” per llegir totes les parts però també per reprendre el fil dels posts lingüístics, que em manquen. Avui escriuré només sobre tres expressions alemanyes que em semblen molt curioses, una de les quals em portarà a parlar del Nadal. No podia faltar una referència a aquestes festes tan entranyables amb un origen tan pagà just cinc dies abans de la diada.
Començaré avui amb una expressió que tant es pot fer servir en sentit positiu com negatiu. Si jo vull dir en alemany que he hagut d’esperar molt de temps, per exemple a la cua d’un supermercat per pagar i marxar a casa, llavors sentireu que dura “ewig und drei Tage”, que literalment vol dir una eternitat i tres dies. Sempre m’ha semblat curiós que si quelcom es fa llarg i la espera li sembla a un una eternitat que a més s’hagin d’afegir tres dies. Doncs bé, resulta que aquesta locució té el seu origen en el llenguatge del dret mercantil i es referia durant l’Edat mitjana al període que s’ha d’esperar per considerar una transacció com una compra-venda o una herència com a indisputable. En aquella època per donar una transacció com a vàlida s’havia d’esperar “ewig”, literalment una eternitat, però que en realitat era un període d’un any i sis setmanes i “drei Tage” que eren els tres dies que durava la reunió de la institució legal que representava el districte en què es duia a terme la transacció. El concepte de “tres dies i una eternitat” ens pot suggerir una espera llarga i feixuga però la locució també es pot emprar de manera positiva com quan en una parella un dels dos membres li diu a l’altre que se l’estimarà “auf ewig und drei Tage”, per sempre i tres dies. Els anglesos tenen una locució sospitosament propera a l’alemanya que diu “forever and a day”, literalment per sempre i un dia. Hagués pogut posar la mà al foc que les dues expressions provenen de la germànica però sembla ser que l’expressió la va posar de moda el mateix Shakespeare. Bé, i tot i que sembla que l’escriptor anglès només tenia coneixements de llatí i grec i no pas del germànic continental, potser en aquella època la llei mercantil contemplava el període per fer-se enrere d’una transacció com a “un any, sis setmanes i un dia”. O potser només és una estranya coincidència que aquestes llengües tan properes mantinguin locucions tan similars. En tot cas m’agradaria assenyalar el fet que els pobles germànics tenien el seu propi codi de lleis i que la llei germànica diferia de la romana.
Però no vull entrar avui en temes de dret romà o germànic. Seria prou difícil esbrinar els codis mercantils vigents a l’època de Shakespeare.
Vull passar ara a una frase feta que em va semblar molt gràfica i curiosa la primera vegada que la vaig sentir no fa gaire. És la de “auf etwas schielen”, que es fa un pèl difícil de traduir. En primer lloc perquè no he sentit gaire sovint el verb “guerxejar” en català tot i que el podem trobar dintre dels de la llista del famós “Els verbs catalans conjugats” del Xuriguera. Tanmateix sembla ser que els alemanys poden “guerxejar per quelcom” que vol dir, tenir quelcom com a objectiu en ment. Jo per exemple puc “guerxejar” per una cosa que fa temps que vaig veure a la botiga però encara no em puc permetre i mentre vaig fent caixa passo per l’establiment per veure-la. Podem “guerxejar” per una posició a la feina que ens agradaria, o per fer realitat un dels nostres somnis. En tot cas em sembla una frase feta molt gràfica perquè ens podem imaginar una persona mirant de cua d’ull una cosa que li abelleix i que cobeja.
La darrera frase feta de la que us vull parlar té un sentit més negatiu que positiu però prové d’una tradició pagana molt interessant i per això us la vull donar a conèixer. Quan a Alemanya una persona no té sort o èxit a la vida o no acaba d’arribar allà on voldria, els alemanys diuen que aquesta persona “kommt auf  keinen grünen Zweig” és a dir que no arriba —a aconseguir— cap branca verda. Com es pot entendre aquesta frase feta? Haurem de situar-nos a l’època pre-cristiana quan les tribus germàniques i escandinaves adoraven a les forces de la natura i consideraven alguns arbres com a sagrats. Cal pensar que en latituds on hi fa molt fred i l’hivern és llarg i dur l’home devia contemplar les arbres que no perdien la fulla i els devia considerar sobrenaturals. Per això els escandinaus i els nòrdics adoraven al déu de la fertilitat tot talant un arbre i cremant-ne el tronc i oferint-li sacrificis per tal que continués donant fruits. Alguns dels arbres que no perdien la fulla en l’època més dura de l’any eren considerats “màgics”. Les creences populars pensaven que la llar dels esperits benèvols vivien als arbres del bosc. I ara tornem a les arrels comunes angleses i germàniques. La tradició de l’arbre de Nadal és d’origen germànic i el “green man”, l’home verd, que es considera un esperit del bosc a Anglaterra, és un dels esperits que els germànics creien que habitaven els arbres dels boscos. Eren éssers protectors i portaven bona sort. D’aquí el costum pagà germànic de que el venedor d’un terreny o casa regalés al comprador una branca de boix, teix o pi — arbres que romanen verds a l’hivern— per desitjar bona sort al que havia adquirit la propietat. Es considerava que amb la branca regalada també els esperits bons del bosc entraven a la casa o a la propietat del comprador. Òbviament el llenguatge deixa novament clar que només els que ja tenen diners o poder d’adquisició tenen sort. Els que no podien permetre’s cap terreny ni casa no arribaven mai tenir cap “branca verda”.
Així que avui dia encara podem recordar les tradicions germàniques paganes quan utilitzem frases d’ús quotidià.
Jo espero que vosaltres no hagueu d’esperar una eternitat i un dia per tal que us facin arribar una branca verda. Qui sap? potser enguany si us toca una picossada de la loteria si l’heu comprada.
En tot cas us desitjo un divendres tranquil i un bon Nadal i Sant Esteve. I si no sou religiosos sempre podeu celebrar el solstici d’hivern i el retorn de la llum. Happy Yuletide!

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s