Nois, no sé vosaltres però jo, inevitablement, ja porto una setmana fent tots els esforços haguts i per haver per no pensar en la tornada a la feina. I és que per a molts el dia tres representarà un llevar-se a una hora que el cos encara no sap treballar sense una dosis extra de cafeïna i tornar a habituar-se a la vida cronometrada de dilluns a divendres i de vegades fins i tot dissabtes i diumenges.
I com el que meu subconscient em traeix contínuament totes les expressions de les que us parlaré avui tenen a veure amb el món laboral o amb alguna professió. Es veu que la paraula work pul·lula pel meu cervell i va llençant missatges tot el dia. No dec ser la única que està així. Un gran consol.
Doncs bé, ara al setembre qui més qui menys començarà amb energies renovades i una dosis extra de bon humor, però a mida que passin les setmanes anirem acaramullant tensions i nervis i en algun moment haurem de cercar una manera de calmar-nos i baixar revolucions. Per designar el fet de descarregar tensió els anglesos diuen “to work off steam” o bé “to let off steam”, deixar anar vapor. I és cert que de vegades he sentit com si el meu cos fos una autèntica olla a pressió que va acumulant un vapor dintre que la pot fer petar, i per això la frase feta anglesa em sembla molt adequada. Cadascú té una manera diferent de lluitar contra els nervis i la pressió. A mi em va bé l’esport i sobre tot les trobades amb els amics de debò, amb aquells amb qui puc ser sincera i parlar de tot.
La següent locució que conté aquesta paraula maleïda “work” és “nasty piece of work” que voldria dir un “treball brut” i la veritat és que no es refereix a cap feina en concret sinó que s’aplica a les persones que tenen un mal caràcter o són cruels i falses. De “nasty pieces of work” en tomben forces pel món però l’avantatge és que se les reconeix de seguida.
I ara bé una expressió molt útil que designa una pràctica habitual a tot arreu, “jobs for the boys”—treballs pels nois— l’equivalent al castelà “enchufismo” i l’alemany “Vitamin B”, en què B és “Beziehungen”, és a dir relacions. El “job for the boys” és el nepotisme infinit que fa que la gent més qualificada no sempre aconsegueixi els millors càrrecs. Cal caure bé a algú per escalar posicions i això és tan veritat a la Península Ibèrica com a Anglaterra es veu.
I si no li donen a un “jobs for the boys” potser acabi un treballant per quatre xavos i com diuen els anglesos tan pobre com un ratolí d’esglèsia, “as poor as a church mouse”. Hem d’agrair que s’expressin com nosaltres en aquest cas. Recordem que els castellans diuen “ más pobre que una rata”.
I en el món laboral ja sabem que els que tenen millors cartes són els que no es desvien ni un pèl de les normes i regulacions establertes, és a dir els que “go by the book” van segons el llibre. I encara tenen més bones cartes aquells que mai, però mai, ni en el pitjor dels casos diuen absolutament res dolent del seu lloc de treball perquè fan el que els anglesos anomenen “pay the lip service” és a dir que compleixen el servei dels llavis. S’ha d’interpretar com que fan veure que van a favor de quelcom que no sempre els agrada o els sembla ètic.
I de vegades en una societat corrupta, quan es fan servir les influències per aconseguir una feina, el que passa és que el que els britànics designen com “the poacher turned gamekeeper” que literalment significa el caçador furtiu convertit en guarda forestal. S’utilitza quan algú amb antecedents sospitosos aconsegueix un lloc de responsabilitat. Aquí el cas més clar seria el de la conegudíssima Cristina Cifuentes amb el seu màster en dret autonòmic… crec que us ha quedat clara la locució oi?
La següent és la de “hungry as a hunter” que literalment en català és afamat com un caçador. Es veu que per aquelles terres es considera que el caçador ha de fer recorreguts molt llargs i passar moltes hores al bosc per aconseguir la seva presa i per tant sovint passa gana. Cal recalcar en aquest cas que els nostres veïns ibèrics diuen “pasar más hambre que un maestro de escuela” que ja diu molt de la poca consideració que ha gaudit el nostre ofici en aquest país anomenat Espanya. No obstant, per trobar-li una gran avantatge a la maltractada professió m’agradaria esmentar de passada que és l’únic en què mai es va fer una distinció salarial entre homes i dones.
I per acabar us vull donar ànims a tots i totes per la tornada a la rutina del món laboral. Pels que comenceu dilluns us desitjo uns bons dies de descans encara, ja sabeu allò que es diu de que el treball dignifica a l’home i la locució anglesa “work is a necessari evil”, la feina és un mal necessari.
Ànims, que els necessitem!