Què va ser la RDA (III)

 

Walter Ulbricht, nascut a Leipzig el 1893, va moure tots els fils per tal d’implantar el socialisme en sentit rus en què creia impertorbablement. En els seus anys joves ja havia anat de bar en bar a fer discursos però la seva retòrica miserable acompanyada d’una veu de falset desagradable i el seu aspecte neulit i insegur no el van fer inflamar la sang de la classe treballadora alemanya, ben castigada per la inflació. L’únic adepte que Ulbricht va guanyar en aquells afanys seus de predicar la paraula de Lenin fou una jove Marta Schmellinsky, que més tard es convertiria en esposa de Walter.

El que esdevindria cap de la RDA, visqué els seus anys de joventut a una Alemanya molt convulsa en què sovint la policia havia d’intervenir per evitar morts en les baralles entre els comunistes i els adeptes a Hitler. El jove revolucionari s’adscrigué en una primera etapa al Socialisme, però aquest no convencé un esperit extrem com el seu i el 1919 canvià de bàndol esdevenint comunista.

Dintre el partit del KPD alemany no destacava en absolut ja que el grup estava farcit d’homes amb més carisma que ell. No obstant, la seva constància el fa guanyar-se la confiança dels russos més que no pas la pròpia del seus compatriotes. Els mateixos companys de partit el trobaven una persona freda i sense escrúpols. I de fet va abandonar la seva dona i el seu fill completament per entregar-se a la seva carrera com a militant. El 1924 viatja a Moscou i Petrograd i tindrà l’honor de veure amb els seus propis ulls a Lenin, fet que recordarà tota la seva vida. Allí mantingué un afer amorós amb una poliglota de Polònia que no va tenir escrúpols en desbancar la dona i el fill legítims de Walter. Però Walter era un ésser ambiciós i amb una ànima gèlida i ni una dona ni l’altra el van apartar del seu objectiu polític. I després de que Hitler pugés al poder es va encarregar del manteniment del partir KPD en la clandestinitat. Per insignificant que semblés ja se’l començava a conèixer i va haver d’emigrar a França i Praga. Posteriorment tornà a Moscou on es refugià al famosíssim hotel Lux. En aquest hotel Stalin hi allotjava tots els membres del KPD que cercaven refugi a Rússia i dels que sospitava fins a tal punt, que intentava que es denunciessin els uns als altres per eliminar-los de manera amagada. De fet, segons el biògraf Mario Frank, moriren més membres del KPD a l’hotel Lux de Moscou que als camps de concentracions nazis. I fins i tot Ulbricht cau en la sospita de la paranoia de Stalin. Però aconsegueix sortir-se’n i sobreviure la trampa humana. I com a supervivent de l’hotel Lux Walter es converteix en un dels homes de confiança del règim totalitari. El 1945 dirigeix ja la trama de la implantació del règim soviètic a Alemanya. Otto Grotewohl i Wilhem Pieck, únic president de la RDA des del 1949, només eren comparses de la funció que es representava davant del poble. Quan Ulbricht esdevingué secretari general del SED el 1950 era l’home més poderós del règim tot i no ser el més popular.

Com ja vaig comentar en l’entrada de la setmana passada, la revolta de 1953 va ser apaivagada brutalment amb ajut dels tancs soviètics. El poble no confiava en Ulbricht i tampoc estava d’acord amb la seva política i ho va demostrar obertament. El que en un principi havia de posar de manifest la feblesa del comunista saxó va acabar enfortint-lo perquè es va veure recolzat pels caps Russos. Per això a partir d’aquell moment demanaria ajut a Moscou quan ho necessités i per això el Politburó va estar d’acord en la construcció del mur.

El dotze d’agost del 1961 molts ciutadans que havien anat de festa o al teatre al sector oest de Berlín es van trobar que no podien tornar a casa.  I això tot i les paraules del mateix Ulbricht enregistrades en aquest fragment de vídeo ” niemand hat die Absicht eine Mauer zu errichten”. Literalment ” ningú té la intenció d’edificar un mur”.

Durant els dies posteriors al començament de  la construcció del mur els veïns propers a aquest van intentar saltar per les finestres a l’altra banda. Preventivament es van tapiar totes les obertures dels edificis massa propers a la zona. El mur va frenar la fugida dels berlinesos a l’oest i també impedia una comparació entre les dues Alemanyes, que hagués estat clarament odiosa.

Walter Ulbricht va implantar el socialisme fil per randa fins i tot després de la mort d’Stalin el Març del 1953. Amb mà de ferro i amb la possible benedicció del que va ser la seva tercera companya sentimental i esposa també militant Lotte Kühn, aconseguí imposar una disciplina i un règim que aguantà fins el 1970. L’estat finançava els productes bàsics i els lloguers eren assequibles. El preu d’un pis podia oscil·lar entre els 30 i els 120 marcs i el sous entre els mil i mil vuit-cents marcs. El més problemàtic era aconseguir vivenda a les ciutats perquè la RDA no tenia diners per reformar els edificis antics i molt menys encara per construir-ne de nous. Tot i així no hi havia ni atur ni pobresa i les famílies que s’adaptaven al règim tenien garantides les guarderies, les escoles dels fills i posteriorment els estudis universitaris si s’esqueia. Però accedir a aquests darrers ja era més difícil i s’havia de demostrar un historial impol·lut pel que fa al respecte i submissió a l’ideari socialista. Per a aquells nois que volien fer carreres però no havien aconseguit prou nota, hi havia la possibilitat d’anar a servir dos o tres anys a l’exercit per incorporar-se després al món acadèmic. Les noies ho tenien un pèl més fàcil. De fet el 1996 hi havia encara moltíssimes més dones amb titulacions universitàries a l’est que no pas homes. També era força comú que decidissin tenir fills sense una parella. L’estat no els ho posava difícil i podien arribar a final de mes. S’educava a les dones per a que treballessin i no per al matrimoni. Potser un triomf del socialisme de Ulbricht.

I de tant en tant el govern feia un esforç per satisfer els seus ciutadans important productes de luxe com els plàtans. La gent només en tenia a les botigues per Nadal i es podien fer unes cues impressionants a l’establiment per aconseguir-ne una ració. O per produir el típic cotxe de la RDA, el Trabant que l’estat venia per 10.000 euros tot i que costava 20.000 produir-lo. Per això calia sol·licitar-lo oficialment i calia esperar-lo uns deu o onze anys. Els cotxes estaven fets per durar i ho feien i encara n’hi ha que circulen. No obstant si s’espatllava una peça s’havia de ser enginyer per fabricar-la a casa perquè l’estat no proveïa recanvis.

Les vacances a la costa Alemanya també eren d’allò més econòmic i si una família volia viatjar a l’estranger, països com Hongria i Polònia eren destinacions assequibles i amistoses. I pel que fa als joves se’ls animava a practicar esport en les estones de lleure. El 1968 la RDA estava en quart lloc en les competicions mundials i seguia millorant. El 1976 a Montreal es va situar per davant de la RFA en el rànquing i poc abans de la reunificació, el 1988 va superar els EEUU.

Però és clar tampoc es dubtava en dopar als atletes amb Turinabol. Calia demostrar al món la superioritat de la República socialista.

Ulbricht va semblar sempre a Stalin un individu inofensiu capaç de desenvolupar una ideologia o pensaments polítics propis. Es va cenyir durant anys al que li exigien des de Moscou. No obstant, quan Wilhem Pieck morí ell passà a ser únic cap d’estat a ulls del món i en certa manera això li donà ales. Als seus 79 anys i amb una Rússia controlada per Kruschov, Ulbricht es replanteja l’economia planificada. L’Alemanya oriental està completament estancada per culpa del sistema inflexible i Ulbricht fa un tomb econòmic que portarà un creixement inesperat de la RDA. Però no fou ben vist per Moscou i l’estiu del 1964 un membre del Politburó es reuneix secretament amb Walter Ulbricht. Aquest nou personatge al panorama rus és Leonid Brejnev i Walter, potser per primera vegada a la seva vida, expressa la seva opinió clarament davant el missatger del Kremlin. Critica durament l’economia planificada que ha ofegat el país.

La seva decisió va ser econòmica només. Culturalment i ideològicament Walter Ulbricht seguia fidel als principis del socialisme soviètic. I tanmateix la seva conversa amb Brejnev va ser la seva làpida. El militant polític Erich Honecker va insistir a Moscou en la necessitat d’apartar de la vida política a Ulbricht. Aquest va ser forçat a resignar al·legant motius de salut. Les medalles de la modernització de la RDA se les emportaria un ambiciós Honecker amb qui finalment acabaria la RDA…

 

 

 

 

 

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s