Suposo que molts de vosaltres ja esteu de tornada de vacances o a punt de fer-ho i que, com és habitual per cap d’any, potser teniu uns propòsits especials per començar la feina amb bon peu. Una de les meves bones intencions és continuar “adoptant” paraules i aquesta setmana voldria parlar-vos de dues d’elles que fa temps que ja no sentia enlloc. La primera és encimbellar. Com ja podeu imaginar el nucli d’aquest mot és “cim” i com a verb vol dir posar quelcom ben amunt, en una posició elevada. Alguns gats s’han d’anar a rescatar perquè se’ls troba encimbellats en arbres per exemple. Metafòricament també vol dir portar algú a una posició elevada, per exemple en la societat. Una actriu d’origen humil com la Audrey Hepburn per exemple va ser encimbellada per un públic que l’adorava. Com a adjectiu encimbellat pot significar altiu i arrogant en el seu sentit més negatiu.

La segona és una paraula en la que penso cada matí sobre tot quan em sona el despertador i m’he d’aixecar per estar treballant tot el dia. El mot galvana es pot emprar com a sinònim de mandra. Sentim galvana quan hem de fer quelcom que ens avorreix i ho posposem, quan estem cansats i no tenim ganes de fer res i decidim fer el ronsa i deixar el cos i el cap reposar. Si teniu vacances us desitjo que entre visita turística i visita turística us concediu un dia o dos per tal que ella decideixi que no cal que feu perquè en la societat de la productivitat de vegades també ens oblidem del descans… bona setmana!