Etiqueta: Expressions alemanyes

El puny a l’ull i la salsitxa i els dos finals. Expressions alemanyes castisses de maig III.

Deixa un comentari

Darrerament he fet diversos posts sobre locucions i frases fetes en alemany però encara tinc teca per un altre post i suposo que la setmana vinent ja em vindrà de gust un canvi. Sempre intento barrejar aquelles que a nosaltres ens poden semblar més estrafolàries amb les que tenen cosines germanes en la nostra llengua catalana o la dels nostres veïns castellans, així potser són de més fàcil digerir i la cultura de l’altre país no ens sembla tan estranya i distant.
Avui començo per l’expressió “jemandem eine Laus über die Leber laufen” que seria literalment a un o una li corre un poll pel fetge. Quan dic poll em refereixo als insectes repulsius que habiten al cuir cabellut d’algunes persones i que tots de petits, i de no tant petits, hem temut. I el fetge és la part del cos que antigament s’associava als sentiments i a les emocions. Ja sé que per a nosaltres és típicament el cor però no en totes les cultures ha estat sempre així. Per aquest motiu quan es diu que a algú li corre un poll pel fetge el que volem dir és que està enfadat.
Jo particularment tindria pànic de tenir polls perquè són molt molestos de treure però por el que se’n diu por no me’n fan. A mi em fan més por les guerres o els moviments d’extrema dreta per exemple. Tot i així ara no recordo cap situació recent en què hagi tingut sentit temor. Si us en ve alguna al cap potser us adonareu que quan sentim aquesta emoció suem més que de costum i potser per això els alemanys diuen “Blut und Wasser schwitzen” suar aigua i sang. El context sembla religiós perquè segons un evangeli abans de ser crucificat Jesús va suar aigua i sang.
Ara un refrany curiós “der Teufel ist ein Einhörnchen” que literalment vol dir que el dimoni és un esquirol. Crec que estareu d’acord amb què els esquirols són uns simpàtics rosegadors que resulten inofensius i innocents. Per això sembla que no puguin portar cap mal. El que significa el refrany és que de vegades el mal ens arriba d’allò o d’algú del que menys sospitàvem. És a dir que hem d’anar sempre amb molt de compte.
I quan veiem que algú intenta canviar a una altra persona llavors el que hauríem de dir en alemany és “die Katze lässt das Mausen nicht” és a dir que el gat no deixar de robar. I sí, us puc assegurar per pròpia experiència que és un costum arrelat dels gats intentar enxampar el que troben per menjar-s’ho i assaborir-ho en un racó i d’amagat. Per a ells robar és com anar a caçar. És obvi que el que volem dir amb això és que no és possible canviar la natura, els hàbits o les tendències d’una persona.
I recordeu el de “passen wie Faust aufs Auge”? que vol dir literalment anar bé o cabre com el puny a l’ull. El verb “passen” en alemany vol dir tant cabre quelcom a un lloc com també anar bé, quedar bé amb una altra cosa. Si porto massa equipatge quan vaig de càmping i no m’hi cap al cotxe, llavors dic “es passt nicht”, quan una cosa no m’és convenient també dic “es passt mir nicht”, quan dues persones sembla que estan fetes l’una per l’altra, llavors diem “sie passen zusammen” que van bé plegats. I quan dues coses també van naturalment plegades es diu també que aquestes “passen”. Ja us vaig dir fa temps trobava i trobo aquesta expressió molt estrambòtica i és que possiblement es van escollir el puny i l’ull perquè són dues coses que no van plegades. Podria molt ben ser que en un principi aquesta locució s’emprés per quan dues coses realment no formen un bon conjunt però que amb el temps l’expressió acabés adquirint el sentit contrari. Avui dia depèn una mica del to que se li doni que vulgui dir que dues coses no encaixen o que sí encaixen. O sigui que aquesta expressió pot voler dir el mateix que la dels castellans “como anillo al dedo” només que l’anell sí que està fet realment per anar al dit.
També curiós és com els alemanys es desitgen sort perquè ho poden fer amb un “Viel Glück” o molta sort poc original o poden desitjar “Hals- und Beinbruch” és a dir un coll i una cama trencada. També en posts anteriors ja vaig dir que sobre tot en època de l’Edat Mitja es considerava que es podia atraure la malastruga per exemple parlant de com de bé ens va. Per això sovint calia burlar el destí. Podem entendre aquesta expressió en el context de no voler ser massa directes desitjant sort per acabar sembrant just el contrari del que desitgem.
Però la sort o la dissort ens les busquem nosaltres mateixos amb els nostres hàbits, costums i caràcter i això els alemanys ho recorden quan diuen “ jeder ist seines eigenen Glückes Schmied” és a dir que cadascú és el ferrer del seu propi destí. Com que moltes expressions són antiquíssimes, tenen a veure amb professions i activitats manuals. La següent és una d’aquestes i és l’alemanya “wo gehobelt wird, da fallen Späne”, on es passa el ribot, cauen encenalls. Significa que s’han d’acceptar els inconvenients que portin les decisions perquè no n’hi ha cap que només sigui positiva.
I dues grans veritats són les de “man soll den Tag nicht vor dem Abend loben” un no pot lloar el dia abans del vespre que com us podeu imaginar vol dir que més val no alegrar-se de quelcom massa d’hora. Clar i català que no podem dir blat fins que sigui al sac i ben lligat. També m’agrada molt la de “Wer im Glashaus sitzt, soll nicht mit Steinen werfen”, és a dir que qui està assegut en una casa de vidre no hauria de tirar pedres, o altrament, que si no s’està completament lliure de culpa més va no dir absolutament res ni criticar a ningú.
Per acabar avui us en vull donar una que em sembla tan lògica i simpàtica com veritable, és la de “alles hat ein Ende, nur die Wurst hat zwei”, tot té una fi, només la salsitxa en té dos. Nosaltres diríem que no hi ha mal que cent anys duri.
Certament hi ha períodes de la vida que semblen més difícils de portar que d’altres però no és bo viure pensant en què han de venir temps millors. El que cal és cercar sempre un espai i un moment per tal de gaudir del que sigui i no permetre que les circumstàncies ens espatllin del tot l’existència. Sé que sona fàcil de dir però és que de vegades ens toca fer el cor fort per tirar endavant i no tenim excessiu temps per nosaltres. Tot i així a la vida cada dia hauríem de permetre’ns ni que sigui una hora o dues de regal. D’aquesta manera és més fàcil seguir a pesar de que les circumstàncies potser no siguin gaire favorables.
Les dues imatges avui que tenen a veure amb dues expressions d’avui, la de “passen wie Faust auf Auge” i la de “alles hat ein Ende nur die Wurst hat zwei” les he generades gràcies a la intel·ligència artificial. No obstant ja sabeu que sempre que pugui guarniré el post amb imatges reals que sempre són molt més interessants que la ficció.
Bona setmana a tots!

Expressions alemanyes castisses de maig II.

Deixa un comentari

Ja hem arribat a meitat de maig, qui ho diria oi? I el curs està pràcticament dat i beneït. Els alumnes ja fa setmanes que estan mig de vacances perquè, de fet, des de setmana santa que ja només han tornat a mig gas. I nosaltres docents ens hem cansat també una mica de posar el doble d’energia per tal de motivar-nos a que facin la meitat de la feina de principi de curs. No sé pas com podrem donar tots els continguts necessaris el proper curs si s’han reduït hores lectives i els continguts els han d’impartir, teòricament, les empreses on els alumnes facin pràctiques. Això ja us ho vaig mig explicar en un altre post.

No obstant, ara ja tinc la feina per la resta del curs programada i la setmana vinent tinc dos forats que em permetran tornar a respirar una mica. O sigui que com diuen els alemanys ara ja tot “läuft wie am Schnürchen” és a dir que va com en un cordill. Si us sembla estranya aquesta expressió us he de tranquil·litzar perquè a mi també se’m fa curiosa. És però d’ús comú igual que la seva homòloga “läuft wie geschmiert” que vol dir que una cosa va com untada. Aquesta potser s’entén més perquè si untem mantega o oli en algun lloc, les coses llisten i funcionen millor. Per exemple si untem oli als engranatges de la bicicleta.

Com haureu imaginat aquest segon dijous en què jo ja he encetat nova dècada us vull tornar a portar expressions i locucions alemanyes que a mi em semblen interessants. La següent s’utilitza quan volem afalagar a algú. Llavors en alemany diem “Honig ums Maul schmieren”, i de nou ens trobem amb el verb “schmieren” que tant fem servir per quan diem untar el pa, com per lubrificar algun mecanisme. “Honig ums Maul schmieren” vol dir literalment untar mel a la boca d’un animal. I és que els alemanys tenen una paraula per designar la boca humana que és “Mund” i la dels animals “Maul”. I parlant de “Mäuler” que és el plural de boques d’animal en alemany, ells també tenen el refrany castellà “a caballo regalado, no le mires el dentado” o “no le mires el diente” en la versió que no rima. Doncs els alemanys diuen “ einem geschenkten Gaul, schaut man nicht ins Maul”. El “Gaul” en alemany és el rossí en català. I per si no ho sabíeu, el rossí és un cavall que es considera de segona. A mi particularment no m’agrada parlar d’animals de primera o segona perquè considero que tots els animals són valuosos per ser éssers vius amb emocions.

Ja sabeu que a mi els animals m’agraden molt i que tinc dos gats, els Safrà i el Sugus que són part de la meva família i a qui cuido i que m’endolceixen el dia a dia. Arribar a casa i que vinguin corrents a saludar-me em tranquil·litza. Amb ells faig el que els alemanys anomenen “auf Händen tragen” portar a les mans. Aquesta expressió vol dir tractar a algú amb moltíssima cura. I seguint amb aquesta part del cos, les mans, us vull portar una altra expressió, la de “die Faden in der Hand halten” és a dir aguantar els fils a les mans. La imatge mental que ens ha de venir és la d’un artista que mou els fils de les marionetes i vol dir tenir el control sobre alguna cosa o sobre determinades persones. La nit del diumenge al dilluns tothom va estar pendent de la televisió per saber el resultat de les eleccions i esbrinar per tant qui tindria els fils a la mà. La qüestió és que quan ja estigui assegut a la poltrona no ens faci el que els alemanys anomenen “Lange Finger machen”, fer dits llargs o en altres paraules, robar. Aquí a Catalunya el que diem no és “fer els dits llargs” però sí tenir els dits llargs. I ara us en duc una que també s’assembla molt a una nostra, és la de “den Finger in die Wunde legen”, posar el dit a la ferida, allò que els castellans anomenen “poner el dedo en la llaga” és a dir mencionar de manera clara, explicita i recurrent i sent desagradable una situació dolorosa o molesta.

I si a mi em fessin això, jo m’hi tornaria fent el que els alemanys anomenen “rentar el cap a algú” és a dir “jemandem den Kopf waschen”. Que no és ni més ni menys que dir l’opinió clara a algú i fer-ho tot i que pugui no ser agradívol per a l’interlocutor. Passem de les mans als peus. Quan hem de prendre una decisió difícil o ens arriba una data important i estem nerviosos, en alemany se’ns posen els peus freds i diem que “wir bekommen kalte Füβe”. Jo ja fa temps que no tinc els peus fres perquè no he pres des de fa molt temps cap decisió que hagi estat prou important per estar nerviosa. La darrera vegada que ho vaig fer va ser quan vaig signar la meva hipoteca i d’això ja fa més de dos anys ara. Em demano si és que tinc una vida massa monòtona. El que sí faig encara massa sovint i sobre tot tenint en compte que he tingut prou temps per aprendre és el que en alemany es diu “sich den Mund verbrennen”, cremar-se la boca. O sigui dir quelcom sense pensar massa i posar-se en problemes, per això mateix perquè el que s’ha dit és inconvenient o enfada a algú. Jo no procuro no parlar gaire però suposo que sovint encara ho hauria de fer menys.

I ara us duc la darrera expressió d’avui: “alte Zöpfe schneiden”, tallar trenes velles que vol dir deixar enrere tradicions antiquades i passades de moda. Com que mai no he estat gaire tradicional ni he seguit gaires modes no puc posar-vos un exemple de la meva vida. A més sempre he procurat només fer les coses que em dicta al cor, siguin o no tradició. I en canvi, si quelcom em ve de gust, llavors m’invento jo la celebració. Aquest any per exemple celebraré una espècie d’aniversari a primers de juny. Ho faré el juny i no ara per controlar les despeses i també perquè així puc recordar el meu aniversari i el fet que ja farà dos anys que visc al meu pis. I si fins finals de curs aconsegueixo quelcom més del que m’he proposat no descarto celebrar-ho també. Això sí, no em demaneu pas que recordi i celebri coses com el primer d’any, els dies de Pasqua o la castanyada. Soc així d’estranya i a més no tinc pèls a la llengua tinc, com diuen els alemanys “cabells a les dents” “habe Haare auf den Zähnen” que vol dir que soc capaç de sortir-me amb la meva. S’aplica sobre tot per a dones i tenia en un principi una connotació molt negativa. Ja sabeu que s’associa el pèl corporal amb la masculinitat i per tant tenir pèl on no toca era senyal de ser molt masculina. I també associem la masculinitat amb la capacitat de sortir-se amb la seva, amb l’esperit de lluita i amb la competitivitat i agressivitat que de vegades són necessàries per fer-se valer. I és clar, llavors les dones amb habilitats per tirar endavant són considerades masculines i han de tenir forçosament característiques de mascle. Es pensa que en un principi l’expressió original era “Haare auf den Zehen haben”, tenir pèl als dits dels peus, però l’originalitat popular va convertir els peus en “Zähne” que són les dents. A més les dents són el que s’ensenya quan un està enfadat i a punt de combatre. És a dir que molt probablement aquestes associacions mentals van acabar de perfilar aquesta expressió tan castissa com masclista.

Us deixo avui amb una bona notícia i és que Matthias Ecke, l’eurodiputat que va ser agredit A Dresdes tot just fa unes dues setmanes ja ha sortit de l’hospital on l’han intervingut i ja ha fet les primeres entrevistes amb la premsa. Esperem que això serveixi per tal de donar visibilitat al problema recurrent de la manipulació del jovent amb discursos populistes i feixistes.

Bona setmana a tots!