Alemanya 30 anys després

Aquest post segueix al que ja vaig escriure fa unes setmanes perquè ja sabeu que havent viscut a Alemanya una part significativa de la meva joventut, sento que aquella terra i els seus problemes són els meus.
Ja us vaig aclarir alguns dels problemes que travessa el país i ara de nou les notícies parlen del fantasma de l’extrema dreta. Ja no queda tant per les eleccions al parlament regional de Sachsen-Anhalt, que en català és Saxònia-Anhalt. Aquesta, juntament amb Saxònia, Turíngia, Brandenburg i Mecklenburg-Pomerània occidental pertanyien a l’antiga RDA. Com ja he comentat repetidament en el meu blog, l’Alemanya oriental mai ha arribat al nivell econòmic de la part occidental i això fa del territori un bon caldo de cultiu de les dretes i en particular del partit considerat d’extrema dreta AFD. AFD és Alternative für Deutschland, l’alternativa per Alemanya i està guanyant terreny gràcies al descontentament general de la població. Va ser fundat el 2013, és a dir que encara no ha tingut una llarga trajectòria. A les enquestes i sondejos previs que volen preveure una mica l’escenari futur, AFD obté un 41 per cent dels vots, molt per endavant del CDU amb 24 %. La sorpresa és que un partit també relativament modern fundat el 2007 i anomenant die Linke, és a dir l’esquerra, aconsegueix un 13% i passa la mà per la cara al tradicional SPD que es quedaria amb un trist 7%. Els verds, que en un passat gloriós va arribar força amunt es quedaria segons les estimacions actuals amb un 5% i el BSW (Bündnis Sahra Wagenknecht) podria arribar a un 4%. El 6% restant seria per altres partits. Aquest escenari fa por perquè reflecteix el mal estar de l’est i dona una oportunitat a un partit populista de guanyar unes eleccions regionals sobre tot esgrimint el tema de les jubilacions. Aquest punt pot fer guanyar adeptes a l’AFD a l’est perquè en aquest territori els sous encara són relativament baixos i la gent no es podrà permetre un pla de pensions. Si es retallen les jubilacions finançades per les arques estatals, molts arribaran al llindar de pobresa després de la seva vida laboral. És el que repeteixo una vegada i una altra, que malauradament encara hi ha una Alemanya més desafavorida que l’altra.
A més a l’est la gent no sol percebre herències que els garanteixin un coixí econòmic i molts també tenen un problema d’habitatge. Viure de lloguer quan un és pensionista és un gran problema i pot derivar en l’increment de gent que viu al llindar de la pobresa. Ja us vaig comentar en el post anterior que a Alemanya hi ha en aquests moments 20 milions de pobres. A aquests s’hi poden afegir els que ho seran a l’est quan estiguin en edat de jubilació.
I Saxònia-Anhalt no serà la darrera Land o regió on l’AFD guanyi força. No obstant, i per impedir que AWD pugi o guanyi a aquesta Land, hi ha una Linke que està disposada a pactar amb el CDU per bloquejar el govern de l’AFD.
Die Linke, l’esquerra, és un partit que agrupa ara molts desencisats del SPD i molts dels que han deixat de votar als verds i té una trajectòria força interssant.
Per si algú no sap d’on prové aquest partir us en faig un resum. Després de la caiguda del mur, el SED (sozialistische Einheitspartei Deutschlands) el partir únic d’Alemanya es va transformar en el PDS (Partei des Demokratischen Sozialismus) Partit del socialisme democràtic. És el partit que votaven els desencisats per la reunificació i els perdedors de la nova Alemanya. Però no va poder evolucionar cap a un partit socialdemòcrata clàssic perquè aquest ja existeix i és l’SPD. Podríem dir que l’SPD equival al nostre PSOE. El que té el PDS que no tenen potser altres partits és la crítica al sistema capitalista que és herència de la tradició comunista del SED.
Durant l’època de govern d’Schröder sota el SPD, també molts ciutadans de l’oest estaven profundament disgustats amb les reformes imposades. Jo recordo clarament que algunes de les mesures d’Schröder no em van semblar gens socialistes. La conseqüència de totes aquelles reformes va ser una escissió dintre del partit i amb els sindicats. Com a resposta a tot això neix el partit WASG (Arbeit & soziale Gerechtigkeit – Die Wahlalternative) Treball i Justícia social, l’alternativa. Aquest nou partit té l’oportunitat d’unir als desencisats tant d’una Alemanya com de l’altra i reclamar de manera clara mesures més radicals. El 2007 el PDS i el WASG s’uneixen i creen “die Linke”. Certament el malestar actual ha provocat que alguns dels votants del die Linke ara votin AFD. No obstant, no s’ha de descartar aquesta força política per contrarestar el poder de l’extrema dreta. Die Linke reclama polítiques socials contundents en temes habitatge, salari i pensions i és alhora antimilitarista i molt crítica amb el capitalisme. Defensa el dret de sobirania d’Ucraïna però aposta per una sortida diplomàtica amb negociació amb Rússia. És un els pocs partits que declara que un cop acabada la Guerra Freda s’havia d’haver creat una estructura de seguretat amb Rússia. Una posició molt agosarada però no gens ximpla. A més el partit és europeista però amb matisos perquè veu els problemes que afronta aquesta unió i reclama una reforma de la política econòmica i de desenvolupament de la EU.
Tot plegat un escenari prou interessant. Haurem d’esperar al 6 de setembre per veure cap a on tomba la balança. És un moment delicat per Alemanya. El juny d’aquest any la inflació era d’un 2,3% segons informacions del Tagesschau del 31 de juliol. S’ha acabat el descompte finançat pel govern per la gasolina i la inflació ja ha pujat fins el 2,8 per cent aquest juliol. Espero i desitjo que el meu país adoptiu sigui capaç de remuntar ben aviat perquè no sé on anirem a parar a Europa sense una Alemanya forta econòmicament…