Acaramullar, gernació i gallòfol. Paraules d’allò més adients per aquestes dates.

En primer lloc avui vull felicitat l’any nou a tothom! Espero que hagueu començat el 2017 amb bon peu i tota l’energia positiva del món.

Després de l’article sobre el Nadal de la setmana passada avui em venia de gust escriure la primera entrada dels propers 365 dies amb tres paraules que poden ser adients per descriure aquestes festes. Els mots en qüestió són acaramullar, gernació i gallòfol.

El verb acaramullar és un sinònim d’acumular, amuntegar o curullar. Al voltant d’aquestes dates, per exemple, hem vist que s’acaramullaven dues coses probablement. Una eren els plats i gots i copes a les taules de les cases on es feien dinars familiars, i l’altra una pila de regals que, per a les famílies adeptes a les tradicions anglo-saxones, devien estar curosament disposats sota l’arbre de Nadal.

A la nostra societat de consum és molt típic acaramullar coses, sovint innecessàries, però que ens provoquen una sensació fugissera de felicitat. Els que més acaramullen són els col·leccionistes que ho tenen per costum. I què fem avui dia de totes aquelles possessions que ens fan nosa per casa? Tenim tres opcions. O les portem al punt verd, o les venem al Wallapop o les regalem mitjançant Freecycle.

Per si de cas no ho sabeu, hi ha una iniciativa pels usuaris de Yahoo que es diu Freecycle, paraula que s’ha format amb els mots “free” i “recycle”, i que permet desprendre’s de coses que no considerem útils i oferir-les al grup donat d’alta al Freecycle. Cada ciutat gran en té el seu propi grup.

La gent ofereix de tot. Des d’objectes decoratius fins a mobles dels que s’han cansat. Dues vegades hi he vist ofertes de cotxes i força sovint d’electrodomèstics. I per a aquells que no van gaire bé de diners, Freecycle, ofereix la possibilitat de “cercar” quelcom que necessitem.

Jo per exemple no sóc gens amant d’acaramullar objectes que no utilitzo i per això considero que Freecycle és una manera sostenible i ecològica de donar una altra vida a les coses tot i fent un favor a algú. Una alternativa molt pràctica perquè la gent et ve a buscar els objectes a casa i econòmicament interessant perquè estalvia calés.

La segona paraula de la que vull parlar avui és gernació. Es servir en el sentit de munió de gent. Dic que és una paraula que podríem haver fet servir aquests dies perquè pels carrers del centre hi havia una gernació de gent fent les darreres compres nadalenques o, com avui, esperant la cavalcada dels reis mags.

El darrer mot d’aquesta entrada és gallòfol. M’agrada per com sona i perquè afegeix un aspecte afectuós a un adjectiu força negatiu. És un sinònim de gandul. Una persona que s’entrega a la galvana i acaba fent sempre molt menys del que havia de fer o s’havia proposat, és un gallòfol.

I no sé si vosaltres sou treballadors o no però de ben segur que aquestes festes les heu aprofitades per fer ser una mica gallòfols i fer una mica el manta, que de tant en tant ja ens convé a tots! Sobre tot si tenim en compte que avui dia anem cronometrats des de que ens llevem fins que anem a dormir. Aprofitem doncs el descans que ens porten els reis i el cap de setmana que dilluns serà Sant tornem-hi!

No fem marrada…

P7090064.JPG

A l’entrada d’avui vull parlar-vos de dues paraules catalanes curioses i una expressió que em va semblar molt útil quan la vaig veure per primer cop.

La primera paraula és espona, que s’utilitza només per designar o bé el costat del llit o l’espai que tenim entre aquest i la paret. Quantes vegades de petits hem tingut la mare- avui dia també és el pare- asseguda a l’espona del llit quan ens trobàvem malament i ens volia fer companyia? O quan ens llegien rondalles per tal que ens adormíssim? Doncs bé, aquest espai que ocupaven en aquells moments i que potser no sabíem com anomenar és l’espona.

La segona paraula que em va captivar és ivarsós, un adjectiu que té com a sinònims ràpid i rabent i que podria molt bé descriure la velocitat en la que circula la gent pel metro barceloní entre les vuit i les nou del matí o segons quines bicicletes pel carrer. Ivarsós pot ser també el ritme de les nostres vides, sobre tot a les grans metròpolis com Nova York, on els seus habitants es beuen els gots de litre i mig de cafè mentre caminen acuitadament per arribar al lloc de treball.

Finalment avui voldria fer-vos cinc cèntims de l’expressió “fer marrada” o fer “marrades”. Marrada designa la volta que fa un quan, per equivocació, s’agafa un camí més llarg que l’habitual. La marrada vindria a ser el contrari de la drecera. L’expressió “fer marrades” es pot utilitzar en el sentit metafòric per designar el temps que perdem a la vida fent coses que no porten enlloc perquè anem fent provatures. Es poden “fer marrades” quan un no troba la carrera que li agrada i en comença diverses- d’aquests casos en conec diversos- o quan una persona posa negocis que no acaben de rutllar, o quan senzillament cerquem una afició pel nostre temps de lleure i res sembla ser prou adequat per nosaltres.

Bé. Espero que vosaltres no “feu marrada” i que a més pugueu adoptar algun d’aquests mots que necessiten ser rescatats del diccionari del que sembla que ja gairebé mai surten…

Esdernegar i neulit.

Avui torno a dedicar l’entrada de la setmana a dues boniques paraules que m’han aparegut a un dels llibres que he llegit fa poc. El llibre en qüestió és “L’amor prohibit de la Gioconda”, un diamant escrit per Josep Maria Serra i que ens fa reviure l’època de Leonardo Da Vinci com si fos abans d’ahir com qui diu.

La primera paraula que em va cridar l’atenció és esdernegar. És un sinònim que jo no coneixia d’espatllar o esbordellar i vol dir literalment fer dernes alguna cosa. I una derna, per qui com jo no hagués sentit mai el mot, és cadascun dels bocins de quelcom que es trenca. També existeix l’adjectiu “esdernec” que s’empra com a sinònim d’escarràs.

El segon petit tresor del que vull parlar avui és la paraula neulir-se. Potser m’erro però m’aventuro a dir que força gent coneix neulit com a sinònim de prim o esprimatxat. Tanmateix també existeix el verb neulir-se en el sentit de decandir-se, perdre les forces o el pes i debilitar-se. L’autor el fa servir en el context d’un home que perd les forces a causa del patiment en un amor impossible tot i que correspost.

Així doncs un imprevist ens pot esdernegar el dia i una situació difícil a la llarga ens pot anar neulint. Espero però que per a vosaltres no s’esdernegui res i que continueu plens d’energia positiva!

Els mots encimbellat i galvana

Suposo que molts de vosaltres ja esteu de tornada de vacances o a punt de fer-ho i que, com és habitual per cap d’any, potser teniu uns propòsits especials per començar la feina amb bon peu. Una de les meves bones intencions és continuar “adoptant” paraules i aquesta setmana voldria parlar-vos de dues d’elles que fa temps que ja no sentia enlloc. La primera és encimbellar. Com ja podeu imaginar el nucli d’aquest mot és “cim” i com a verb vol dir posar quelcom ben amunt, en una posició elevada. Alguns gats s’han d’anar a rescatar perquè se’ls troba encimbellats en arbres per exemple. Metafòricament també vol dir portar algú a una posició elevada, per exemple en la societat. Una actriu d’origen humil com la Audrey Hepburn per exemple va ser encimbellada per un públic que l’adorava. Com a adjectiu encimbellat pot significar altiu i arrogant en el seu sentit més negatiu.

La segona és una paraula en la que penso cada matí sobre tot quan em sona el despertador i m’he d’aixecar per estar treballant tot el dia. El mot galvana es pot emprar com a sinònim de mandra. Sentim galvana quan hem de fer quelcom que ens avorreix i ho posposem, quan estem cansats i no tenim ganes de fer res i decidim fer el ronsa i deixar el cos i el cap reposar. Si teniu vacances us desitjo que entre visita turística i visita turística us concediu un dia o dos per tal que ella decideixi que no cal que feu perquè en la societat de la productivitat de vegades també ens oblidem del descans… bona setmana!

Envitricoll

Envitricoll

Inauguro l’apartat del meu blog “el racó de les paraules” amb la il·lusió de fer-vos arribar tota mena de paraules i d’expressions en la nostra i en altres llengües que no se senten gaire i que potser algun lector o lectora arribarà a adoptar per emprar-les i fer-les reviscolar. De fet som els mateixos usuaris els que decidim si un mot o una frase feta triomfarà o es perdrà i per tant si un de nosaltres comença a “utilitzar” una paraula que agrada a la gent potser aquesta torni a posar-se de moda i no acabi desapareixent. De paraules immensament útils que no coneixia en trobo força sovint dins les pàgines dels llibres que llegeixo. Algunes d’elles són dialectals però considero que tenen el mateix valor que les de la variant catalana que hem escollit com a estàndard. Si a més de “pastanaga” podem anomenar la mateixa verdura “carrota” o “estefanòria” com a certs indrets de Girona, per què ens hauríem de limitar a saber-ne una i no guarnir una mica el repertori del nostre vocabulari?

La primera paraula que m’agradaria regalar-vos és “envitricoll” que té per sinònims embull o embrolla, paraules que tampoc se senten gaire aquí a Barcelona i que designen un embolic, complicació o dificultat. Embullar en sí vol dir fer que s’enredi una cosa, els cabells, un cabdell de llana etc. Embrollar en canvi s’utilitza més en el sentit de complicar o fer difícil una cosa i embroll és una paraula molt propera a “envitricoll”. Així doncs quan parlem de les dificultats de la vida podem anomenar-les els “envitricolls” del dia a dia. Què més pot ser un envitricoll? Una relació amb algú quan es dificultosa o els pressupostos de l’estat que probablement no els entén ningú i els formularis de sol·licitud de finançament de beques Erasmus que s’omplen en línia són un bon envitricoll ja us ho ben asseguro jo! Així és que la propera vegada que us trobeu quelcom enrevessat ja podreu pensar “redell quin envitricoll”!