Amb tots els posts que he dedicat aquest any a l’anglès, el que potser ja comença a estar clar és que és una llengua que ha resultat de la barreja de moltes. De la llengua celta, que va ser la que es parlava a Anglaterra abans de la invasió germànica, no en queda gran cosa més que els rastres a la toponímia en rius com “Avon” i “Thames”  i aquest darrer vol dir el riu negre i alguns noms de municipis com Kent i Devon que també són d’origen celta. Però a part d’això i alguns sufixos o infixos d’origen celta com -ing que trobem a Nottinghill, la influència celta és negligible en anglès. Potser podríem recalcar que la paraula d’origen gaèlic més productiva i usada en anglès és un préstec que ningú diria que ho és: la paraula “slogan”, relativament moderna.

La influència germànica en l’anglès fou important però tot i així durant un temps van conviure paraules del germànic amb les que van portar els vikings fins que una de les dues o bé va desaparèixer o bé va adquirir un sentit diferent. Recordem per exemple el verb “starve” que avui dia en alemany és “sterben”, morir i que va ser desplaçat pel viking “die” mentre que “starve” amb la seva evolució fonètica va passar a designar el morir d’inanició.

L’anglès té una infinitat de paraules que provenen dels normands que ja havien adoptat la llengua del territori que havien conquerit. Un exemple és la paraula “prison” que va passar a ser un sinònim de la que ja tenia l’anglès “jail”. També del normand són les paraules que designen la carn dels animals com “pork” o  “beef”, mentre que típiques de l’anglès són “pig” i “cow”, els animals vius. De vegades alguna paraula no se sap ben bé d’on ha vingut. Aquest és el cas de la paraula “dog” que en anglès antic i provinent del germànic era “hound” però que va quedar especialitzada al gos de caça.

Si us fixeu, les paraules que l’anglès ha mantingut tendeixen a ser molt més curtes que les germàniques. “Die” és més curta que “sterben”, “sky” més curta que l’alemany “Himmel”, el famós verb “take” molt més curt que el “nehmen” germànic que ara ha sobreviscut en el verb “nim” en anglès en el seu significat de robar o furtar. Una gran aportació a l’anglès van ser l’adopció dels pronoms vikings “they and them”. I per si fos poca aquesta barreja, posteriorment a l’anglès s’hi van incorporar paraules del normand que provenien del llatí i així per exemple del llatí “bestia” va aparèixer l’anglés “bitch” que designa una gossa femella. La mateixa paraula llatina va donar en italià “biscia” que avui dia designa a la serp i ens ha donat a nosaltres la nostra paraula “bitxo”. Un altre exemple d’evolució lèxica a partir d’un préstec lingüístic seria la paraula “garbage” que prové del normand que la va adoptar de l’italià antic “garbuglio” que alhora provenia del verb llatí “bullire” en el sentit de bullir o fer bombolles.

L’anglès té una capacitat immensa per adoptar paraules d’altres idiomes i sembla ser que al segle XVI l’anglès ja tenia paraules provinents de més de 50 idiomes diferents. Però ja tornaré després als préstecs. Ara em vull centrar en les diverses possibilitats que té una llengua com l’anglès de generar material, és a dir paraules.

 A més d’agafar-les d’altres idiomes les pot crear a partir d’una paraula ja existent al vocabulari a través de la derivació morfològica. Una paraula es deriva afegint-hi un prefix, infix o sufix. Es pot derivar a través del mètode de la conversió o formació zero i també es poden crear paraules a través de la combinació de dues paraules, la composició o la fusió o “blending”.

A l’anglès modern la derivació per afixació ha estat un mètode molt productiu i una gran part de les paraules formades són noms o adjectius. Dos dels sufixes usats amb més freqüència van ser -ness i -er. Així si tenim un adjectiu com “playful” que alhora es deriva del verb  “play” afegint-hi el sufix -ness en fem un nom “playfulness”. De “whisper” tenim el que xiuxiueja, el “whisperer”. Per fer adjectius tenim el sufix -ed com en “worried” o bé el sufixe “y” com en “trendy”. “Able” també produeix adjectius com “fashionable”. Pel que fa als adverbis el rei és el sufix “ly” com en “quickly”. Un de menys productiu és “wise” com en “clockwise” que nosaltres nomes podríem traduir com “com un rellotje”. Per tal de formar verbs un sufix molt típic és “ise” o bé “ize” com en “hypnothise” o bé “recognise”. Pel que fa als prefixes en tenim uns quants per crear antònims com “dis”,  de “dishonest”, “de” com en “deregulate”, il- com en “ilegal”, im- com en “impolite” i un- com en “unsatisfied”. Altres sufixes molt productius són el “re” que denota repetició com en “redo”, el “over” que vol dir massa com en “oversleep” que expressa que ens hem adormit i no hem arribat a temps, el “mis” que té el valor d’incorrecte com en “misunderstand” o “misread”, llegir malament.

Un altre típic mètode de derivació de paraules és la composició. De noms compostos en anglès n’hi ha molts. “pencil case”, “flowerpot”, “two-faced” etc. Aquests són casos de composició motivada, és a dir que són paraules compostes amb un sentit que podem deduir si sabem el significat de les dues paraules que formen la paraula composta. Però en d’altres casos hi ha paraules de les quals no en podem deduir el sentit encara que sapiguem el que volen dir cadascuna de les parts. Un exemple d’aquestes seria “wedlock” que no té res a veure amb el “lock” de tancar sinó que la paraula es refereix a les noces. Altres exemples de composició no motivada podrien ser “watershed” que conté “water” aigua i “shed” cobert, caseta o sopluig però que conjuntament fa referència a un període o esdeveniment que és important perquè representa un canvi en la manera de fer o pensar sobre una cosa. Certament el fet que Rússia hagi envaït Ucraïna ha estat un “watershed” per Europa perquè ens ha fet despertat d’un dolç somni de seguretat totalment irreal. Altres paraules compostes no motivades són “hotdog”, “honeymoon” o la paraula “coffee shop” tal i com s’utilitza a Holanda, on ja sabem que no s’hi pot anar a prendre cafè.

Les paraules compostes també poden estar formades per exemple d’un adjectiu i un nom com la paraula “feshman” que designa una persona en un primer any de carrera universitària o “far-fetched” que és un adjectiu que designa una realitat molt poc probable. També trobem paraules compostes d’un verb i una preposició com en “checkout” o “drawback” i aquesta darrera vol dir inconvenient.

La conversió o derivació zero és altament productiva en anglès com ja vaig comentar en un post anterior. Del nom aigua podem fer el verb regar sense afegir absolutament res al substantiu “to water the plants”. “Host” que tan pot voler dir amfitrió com fer d’amfitrió. “Drink” per exemple tan pot ser el verb com el substantiu “beguda” igual que “sleep” que és dormir com a verb o bé pot denotar una dormida com en la frase “I need a good sleep”.

Per si fos poc, algunes paraules han arribat a l’anglès a través del que en aquest idioma s’anomena “back formation”. Aquest tipus de derivació l’explicaré amb un exemple. En anglès es van crear les paraules “grovel” i “sidle” que van aparèixer perquè la comunitat de parlants va assumir  que “grovelling” i “sideling” eren gerundis que contenien la partícula -ing però en realitat contenien la partícula -ling. Tots dos verbs i tots dos adjectius són molt útils. “Grovel” denota l’acció de comportar-se amb excessiu respecte cap a una persona per demostrar-li que li volem agradar. “Sidle” vol dir caminar cap a una persona intentant passar desapercebuda i que no et vegi. Altres “back formations” són “laze” ganduleria de “lazy”, “beg” pregar de “beggar” que és el pidolaire i “difficult” de “difficulty”.

No obstant, i com hem dit abans, l’anglès no és gens reticent a adoptar paraules d’altres idiomes i ho fa de manera que de vegades d’una mateixa arrel s’han adoptat paraules en diferents períodes i per això ara tenim “regard” i “reward” o “catch” i “chase”. I un sol préstec ha donat lloc a diverses paraules com “hotel”, “hostel” i “hospital”. El verb anglosaxó “bear” ha derivat en una infinitat de paraules entre les que hi ha “birth”, “born” i “burden”.

També de vegades apareixen paraules al vocabulari per allò que en lingüística s’anomena etimologia popular, això és el que va passar amb la paraula “pea” que es va pensar que era un singular de “pease” que en realitat era tan singular com plural. Això mateix va passar amb “cherries” l’evolució fonètica de “cérise” del que la gent en va fer un singular acabat en -y “cherry”.

Certament no n’hi ha moltes d’aquestes, però les paraules també poden aparèixer per error com “penthouse” que és una evolució fonètica del que havia estat la paraula “pentice”.

Una peculiaritat de l’anglès és que pot tenir doblets de paraules una provinent del germànic i l’altre del llatí. Aquest és el cas de “womanhood” i “muliebrity”, “motherhood” and “maternity”, “hearty” and “cordial”. Per no parlar dels noms anglesos que tenen un adjectiu provinent del llatí: “mouth” i “oral”, “book” i “literary”, “house” and “domèstic”, “town” i “urban”.

Segons alguns estudis, l’anglès té un cinquanta per cent de paraules que no provenen del seu repertori anglosaxó. Algunes d’elles no les reconeixem com a préstecs perquè ja fa molt temps que es van incorporar a la llengua i ja no podem imaginar l’anglès sense elles. Pensem en algunes paraules vikingues per exemple: “skin”, “skull”, “frekle”, “take”…

Alguns préstecs curiosos són “shampoo” que ve de la Índia, “ketchup” del xinès, les paraules dels indígenes d’Austràlia com “kangaroo”.

És realment impossible que una llengua sobrevisqui sense préstecs però el que sovint passa és que la fonètica canvia i ja no els reconeixem com a tals. El “mayday” prové del francès “m’aider”.D’altres es reconeixen fàcilment com a tals com “mosquito” o bé “Kindergarten” perquè no s’han modificat gens.

Darrerament s’ha recorregut molt al fenomen del “blending” que consisteix en formar una paraula barrejant-ne dos. Exemples d’aquestes serien el “brunch” de “breakfast i lunch” el “chunnel” de “channel” i “tunnel”, “frenemy” que és una barreja de “friend” i “enemy”, “sitcom” que es forma amb “situation” i “comedy”, “advertorial” de “advertisement” i “editorial”.

I finalment recordem que les paraules poden romandre mentre el seu sentit canvia. “Manufacture” volia dir fer a mà i ara mateix vol dir el contrari, vol dir produir a una fàbrica. “Notorious” volia dir famós o “que es nota” però avui dia designa a qui és famós per quelcom negatiu. Quan una paraula que originàriament designava quelcom ara designa el contrari en lingüística i en anglès ho anomenen “catachresis”. Una de les típiques paraules que exemplifiquen aquest fenomen és “nice”. Quan va ser recopilada per primera vegada el 1290 volia dir ximple. Chaucer la fa servir amb el sentit de lasciu i en els quatre-cents anys posteriors ha passat a designar quelcom extravagant, elegant, estrany fins a voler dir bonic. I de vegades fins i tot avui quan diem “nice” és que no trobem cap altre adjectiu per qualificar-ho i potser la cosa o persona no és bonic ni bonica com indica aquest adjectiu.

Les paraules també es creen a mida que apareixen noves realitats que cal designar. Això és el que ha passat amb acrònims com “dinky” que prové d’escurçar el “double income no kids,” és a dir la persona rica sense fills, o bé el “nimby” que vol dir “not in my backyard” i que es refereix a les persones que no volen que es construeixi res desagradable com una presó o un centre de rehabilitació de drogoaddictes prop de casa seva. El FOMO, “fear of missing out” designa el sentiment d’angoixa produït pel fet de no poder participar en tots els esdeveniments especialment aquells que després es comparteixen a les xarxes socials. La llengua és altament creativa quan es tracta de cercar la manera d’anomenar allò que s’ha convertit en habitual i que és necessari designar.

I no cal ni dir que el llenguatge de la tecnologia ha estat també molt productiu i que gairebé tot està en anglès. “Internet” és anglès i la paraula que va ser escollida paraula un milió en anglès “web 2.0” també.

Per acabar avui vull dir que de vegades un significat primitiu d’un mot desapareix però resta en una locució. Aquest és el cas de “neck” com a parcel·la de terreny que encara té aquest sentit en la locució “neck of the woods” o “tell” que volia dir “comptar” ara només té aquest sentit en el “bank teller” i per designar els que recompten els vots. Aquests paraules com “neck” i “teller” en aquestes expressions són fòssils.

Bé. Per avui ja estem. Espero que el retorn a la feina després de les vacances hagi estat prou dolç per a tots vosaltres.