Un dels primers lingüistes en definir el signe lingüístic va ser el suís Ferdinand de Saussure. Segons ell, el signe lingüístic era una unitat de significat que estava formada per dues parts. Ell les va anomenar el signifiant (el que significa) i el signifié (el significat) al que ens referim. Així per això en la paraula “taula” el “signifiant” seria o bé el conjunt de fonemes i sons que produeixo en dir taula o bé la paraula escrita i el “signifié” seria l’objecte al que em refereixo quan ho dic. Segons Ferdinand de Saussure la relació entre significant i significat és arbitrària i això es demostra fàcilment perquè en català anomenem al mateix concepte taula, en castellà “mesa” en anglès “table” que s’escriu igual que en francès però es pronuncia diferent, en alemany “Tisch” etc. Que nosaltres per exemple a Catalunya haguem preferit la paraula “taula” a la “mensa” que prové igualment del llatí té només a veure amb el fet que la comunitat de parlants va usar aquesta variant del llatí clàssic. Els nostres veïns ibèrics en canvi van preferir utilitzar la paraula del llatí vulgar amb que els soldats romans designaven el moble que feien servir.
Ferdinand de Saussure va causar furor però més endavant Odgen i Richards van formular una millora a la definició de Saussure perquè van dir que un signe lingüístic constava de tres parts. Una era el significant que ells van anomenar “referent”, l’altre el significat “reference” i la darrera el símbol. La principal diferència entre la interpretació d’Odgen i Richards i la de Saussure és que Odgen i Richards distingeixen entre un objecte real al que ens referim en el moment de l’acte comunicatiu i una idea mental que tenim d’aquest objecte.
En gairebé totes les llengües sovint el signe lingüístic no correspon només a una realitat. Aquest és el cas en que una mateixa paraula pot tenir molts significats i ser polisèmica. Aquest és el cas de la paraula anglesa “mouse” que designa l’animal i l’estri informàtic. Aquí però la relació entre les dues paraules ve donada per una similitud. La polisèmia sovint esdevé perquè la llengua, seguint el principi de l’economia lingüística “recicla” paraules que ja coneix per tal d’anomenar noves realitats. Un exemple clar de polisèmia en anglès és el verb “get” que pot voler dir “procurar quelcom” com en la frase “I’ll get you an aspirine”, o bé esdevenir com en “she got scared” o inclús “entendre” com en “ I get it”. Un altre exemple de sinònim és la paraula “sound” que pot designar un so audible, o bé un estat de salut com en l’expressió “save and sound” o un estret, l’accident geogràfic com el “Kalmar sound”. Una altra paraula altament polisèmica és “round” que té dotze usos com a adjectiu, dinou com a substantiu i nou com a verb. Per destacar-ne uns quants “round” podria ser rodó, o bé número parell però també designa una sola llesca de pa, una ronda de quelcom com per exemple de begudes en un bar, o com a verb vol dir anar al voltant de quelcom o algú. Però els verbs més polisèmics amb diferència són en anglès són “run”, “put” and “set”.
La polisèmia s’ha de distingir de l’homonímia que és quan dues paraules que provenien alhora d’altres paraules diferents convergeixen en un mateix referent per evolució fonètica. En anglès un exemple d’homonímia podria ser “bear” com a verb en el sentit d’acceptar o tolerar, portar amb sí ect i “bear” de l’animal. Un altre cas d’homonímia seria el verb “boil” que vol dir fer arribar l’aigua al punt d’ebullició i “boil” com a erupció de la pell. La segona ha evolucionat fonèticament igual que el verb bullir però prové de l’alemany “Beule” que és una protuberància.
Tanmateix, de vegades per acabar de crear més confusió una paraula pot acabar amb sentits contradictoris com per exemple el verb “cleave” que pot voler dir o tallar en dues parts o enganxar o enganxar-se com en la frase “ the toffee was sticky and cleaved to the roof of my mouth”. En aquest cas aquests els “contronyms” han aparegut perquè el segon significat de “cleave” prové també probablement del germànic “kleben” en el sentit d’enganxar. Un altre “contranym” és “fast” que en anglès pot designar alguna cosa o persona que es mou ràpidament o una cosa que s’ha quedat encallada com el cremallera, o també “wind up” que pot significar acabar o bé si diem que “wind up a watch” el posem en marxa.
Pel que fa a l’anglès ja vaig comentar en un post anterior que era una llengua enormement rica en sinònims. Prenem per exemple el significat “gran” en sentit de gran capacitat. En anglès podríem dir que quelcom és “big”, “spacious”, “large”, “immense”, “vast”, “capacious”, “bulky”, “massive”, “whopping”. I per designar de manera eufemística a la gent amb uns quilograms de més tindríem també “stocky”perquè literalment és que té “reserves”.
És obvi que no sempre els sinònims són intercanviables al 100% perquè cada sinònim tindrà potser una àmbit d’utilització diferent segons sigui una paraula més o menys emprada. Per exemple es pot tenir por que seria “fear”, la paraula més comú o bé “terror” o sentir “trepidation”. També podem pensar “think”, “ponder” si reflexionem més seriosament o “cogitate”.
En general els lingüistes accepten que no hi ha paraules sinònimes al cent per cent perquè això contradiu els principis de l’economia lingüística. És per això que on en altres èpoques havien coexisitit dues paraules, una d’arrel anglesa o vikinga i una altra d’arrel germànica, una de les dues es va especialitzar. Aquest és el cas de la paraula “hound” provinent del germànic i que encara té el seu equivalent en alemany actual “Hund” que va passar a ser un hipònim de “dog” és a dir una subdivisió de la categoria gos. En aquest cas “hound” és el gos de cacera. De la mateixa manera l’anglès va adoptar el verb “die” dels vikings i va deixar el germànic “sterben” que va passar a ser “starve” i designa la mort per inanició.
Altres paraules que històricament van conviure com a sinònims com el “shirt” anglès i el “skirt” provinent de l’escandinau van passar a designar diferents peces de roba amb el temps.
L’antonímia pel contrari és quan dues paraules són el que es considera contrària a l’altra com en els parells de paraules negre i blanc, dia i nit. Aquí també s’ha d’anar en compte perquè allò que per a nosaltres és un antònim en una altra llengua no ho és: per exemple per a nosaltres el contrari de dolç és salat però per als anglesos és “sour” acid o “bitter” que és amarg. Típics antònims podrien ser “absent i present”, “achieve i fail”, “after i before”, “add i subtract” o “easy i difficult”. Molts antònims en anglès es formen a partir de prefixes com “il”, “dis”, “un” o “im” aquests son els casos de “legal” i “ilegal”, “like i dislike” “satisfied i unsatisfied i dissatisfied” i “polite i impolite”. Pel que fa a “unsatisified” i “dissatisfied” cal dir que “dissatisfied” s’aplica més per com se senten les persones. Jo per exemple “I am dissatisfied with my job situation right now” mentre que “unsatisfied” s’aplica més a situacions “I have unsatisfied needs”. Altre cop apareix el que havia comentat abans: les paraules tendeixen a especialitzar-se per sobreviure.
Amb el temps també hi ha hagut antònims que han desaparegut. Per exemple en anglès tenim un “commit” però antigament va existir un “demit” i tenim ara un “impede” però “expede” va caure en desús i va desaparèixer. Òbviament això demostra que és la comunitat de parlants que accepta o no una paraula i que la manté viva o no. I de la mateixa manera que els parlants reciclen també poden innovar. Aquest és el cas per exemple de les paraules de moda. En anglès quelcom que està de moda és “fashionable” o “trendy” però fa uns anys es va començar a dir “that it was in”. Quan aquest “in” va passar a ser d’ús comú els joves van crear “hip” per designar el que es portava. Fins que “hip” va passar de moda.
Ara mateix per exemple està molt de moda entre els joves – els meus alumnes tots parlen així –anomenar “bro” als collegues com a diminutiu de “brother” i quan no fan servir la variant anglesa doncs diuen “ tete” que és la corresponent castellana típica del llenguatge infantil.

Avui dia i per molt que ens pesi, sovint el llenguatge i les expressions les adoptem dels medis de comunicació i del llenguatge publicitari però per tal que arreli una expressió ha d’agradar a la comunitat de parlants.
Aquest post no estaria complet però sense parlar dels “false friends” o amics falsos. Aquests amics falsos són dues paraules en dues llengües diferents que són tan similars i potser provenen del mateix mot però que en els dos idiomes tenen significats diferents. Un exemple de “false friend” en anglès i català o castellà seria “ constipated” que no vol dir refredat sinó “restret”. Un altre seria potser l’”advise” que sona a “avisar” però en realitat és aconsellar. Un dels “false friends” més ben establert al cap dels meus alumnes és “actually”. Tots el fan servir com a sinònim d’actualment però “actually” en anglès voldria dir “en realitat”. Una altre parell de paraules que els meus alumnes confonen és “target” que es pensen que pot ser la targeta de crèdit quan en realitat “target” en anglès és objectiu. Aquest potser aconseguiré que l’aprenguin perquè ara en el món del màrqueting ja hem deixat de parlar del nostre públic desitjat i parlem sempre del “target”.
Per acabar un false friend que a mi em sembla simpàtic. “Jubilation” en anglès no és la jubilació com a període temps per descansar després d’haver treballat durant anys sinó que vol dir alegria. Bé, aquí si més no crec que la nostre “jubilació” sí que prové etimològicament del sentiment d’alegria que s’experimenta si ja no s’ha de treballar més.
Vull concloure avui amb una anècdota que m’ha explicat una amiga sobre un “false friend”. La meva amiga és russa però va viure durant molts anys a Polònia. En arribar-hi sovint havia de demanar com anar a cert lloc. Quan ho preguntava els polonesos li responien que era “просто” pronunciat (prosta) que ella entenia en el seu significat rus de fàcil però que en polonès vol dir “tot recte”. I quan a ella li responien “просто” ella deia, “sí però com?” perquè entenia que li deien que era fàcil però no li explicaven com havia de seguir el camí. Així que ja veieu que de vegades l’aparent similitud entre les llengües pot arribar a dificultar la comprensió.