Tant que ens havíem entusiasmat amb la setmana santa i ja ha passat amb uns primers dies de pluja i uns festius amb un temps aprofitable. Molta gent s’ha escapat i jo he fet dues sortides curtes, una al meu bocí de paradís´, que com tots sabeu és Tossa i una a Gelida a visitar una part de la família que feia potser quatre dècades que no veia. Entre una cosa i l’altra havia perdut el contacte amb uns parents per a mi llunyans però que viuen relativament prop i la setmana santa m’ha donat l’oportunitat de redescobrir-los a ells i anar a fer el nas a les seves vides. I va resultat que la família del meu avi matern és d’allò més eixerida, pintoresca, animada i xerraire. Ja hi podria haver anat abans! No només em vaig sentir molt a gust amb ells sinó que vaig tastar un indret preciós a tocar de Barcelona on em puc escapar sovint per fer un parell de passejades envoltada d’una natura realment relaxant.ñ
Per unes hores vaig oblidar-me una mica de les meves preocupacions: el trasllat, el canvi de vida i la guerra entre Rússia i Ucraïna per la que no veig un final immediat. I si ara certs països comencen a fer-se els herois sense el permís de tota la comunitat de la poderosa OTAN, llavors es podrà dir que la relació entre per exemple Polònia i Alemanya “is rather strained”, és més aviat tensa. I la d’Alemanya amb Ucraïna ara tampoc és una meravella després que el president del país atacat rebutgés el president alemany com a mediador en el conflicte. I certament els vincles entre Rússia i el bloc occidental a partir d’ara s’aniran dissolent a no ser que la guerra acabi aviat i Putin demostri que pot ser de fiar.
Si més no en el terreny personal he aconseguit superar el que els britànics anomenen “cracks in the relationship”, és a dir tots aquells elements negatius que poden acabar trencant el vincle amb l’amant o en el meu cas amb la parella. I quan algú es baralla amb la seva mitja taronja però es fan les paus i la parella segueix unida com sempre, llavors podem dir que els ex-barallats “are an item” són un sol únic producte.
I parlant de parelles, sabeu que en anglès quan el marit d’una persona està fora durant un temps, és a dir que la dona està “de Rodríguez”, llavors aquesta s’anomena “grass widow”, “vidua de gespa”. La locució designava antigament les dones no casades que havien conviscut amb un o més homes. I “a lady of the town”, una senyora de la ciutat o poble és un eufemisme per designar una dona de moral lleugera. I els “city stickers”, una locució molt divertida, són les etiquetes de ciutat i és una manera molt irònica de designar aquella gent de ciutat que es creu millor que la del poble només per viure en un municipi més gran. Avui día ja no es deu fer servir suposo perquè des de fa anys que a Anglaterra qui s’ho pot permetre treballa potser a ciutat però viu al poble. I com vaig poder comprovar a Gelida la setmana passada, la gent de poble no té res per envejar a la de les ciutats.
Durant una de les converses del dilluns de Pasqua amb la família algú va dir de manera molt encertada que de vegades la gent viu a les ciutats per la pila de possibilitats que hi ha però al cap i a la fi, acaba concentrant la seva vida en només un barri o uns quants carrers. I la veritat és que sovint passa que depèn de com, fins i tot amb un parell de carrers ja ho tenim tot. Potser per això els britànics quan diuen que quelcom està “streets ahead of something” carrers més endavant de quelcom, volen dir que està moltíssim més avançat. Per exemple els de Finlàndia estan “streets ahead of us” en tema igualtat dels drets de la dona i l’home. I els danesos en temes de sostenibilitats i polítiques socials.
Quan coneixen un tema molt bé i en som gairebé experts en anglès diem que és “right up my street” que està just al meu carrer. I si algú és de la teva mateixa zona recordeu que és de la mateixa “neck of the woods” del mateix coll del bosc.
I parlant de carrers, “to go back to Civvy street” és tornar a la vida de civil després d’haver estat servint com a soldat. És a dir el que esperem que puguin fer aviat els russos i els ucraïnesos quan per fi s’aconsegueixi la pau. Desitjo de tot cor que sigui en un futur ben proper perquè ja estem tots molt desanimats amb el tema. Passen els dies i les setmanes i no hi ha diàleg, només bombes i destrucció.
Em vull quedar però amb un pensament positiu i en aquest cas és el sant Jordi que aquest any ens cau en dissabte i ens permetrà gaudir-lo com cal. Us desitjo una bona passejada i que us caigui un bon llibre a les mans que ja sabeu que llegir és una manera molt efectiva de viure diverses vides alhora.
La foto d’aquesta setmana és d’un drac que fa una senyora del barri a mà. No vaig poder vèncer la temptació de comprar-ne un per celebrar una diada tan especial per a mi.
Feliç Sant Jordi per endavant!