Aquesta setmana vull parlar des del punt de vista lingüístic i també del sociològic, d’aquells conceptes que han nascut per designar formes de vida o mentalitats que s’han anat estenent fins el punt que han necessitat un denominador comú. Ja sabem que els mots neixen quan han de designar un objecte o realitat i no sempre la llengua és capaç de reciclar una paraula antiga per donar-li un significat nou. Llavors és quan la comunitat de parlants ha de crear un terme per poder denotar allò del que estem parlant.

De vegades algun personatge famós anomena d’una determinada manera un concepte i es posa de moda. O senzillament parlem del concepte en general i en algun moment es tria escurçar-lo. Això és el que va passar amb els “ninis” que són els joves d’entre 18 i 34 anys que ni estudien ni treballen, o bé perquè no tenen accés a formació i feina o bé perquè els manca la motivació.

El terme nini va aparèixer per escurçar el concepte de “ni estudia ni treballa”. Va ser una solució lingüística pràctica per poder anomenar un col·lectiu que anava creixent a mida que també creixien els problemes com la manca d’una educació de qualitat pública accessible, un mercat laboral de difícil accés o un desencís vers el propi futur personal i professional que porta a molts joves a la inactivitat total.

L’anglès és un idioma que sempre ha incorporat ràpidament paraules noves a mida que s’ha necessitat crear nous conceptes i sovint ho ha fet usant acrònims o sigles.

El primer concepte del que vull parlar avui és el de les relacions LAT. LAT es forma a partir del sintagma “living apart together” que vol dir “viure separats junts”. El concepte va aparèixer quan va sorgir una nova manera d’enfocar una relació de parella que permetia als dos membres estar plegats i considerar-se parella en tots sentits però conservant cadascú el seu domicili.

A molta gent aquesta relació encara els resulta estranya però jo en soc una gran defensora perquè per a mi amb el meu caràcter és la forma de relació estable i duradora més sana possible. La relació LAT permet a la parella mantenir un espai propi i individual que no pressuposa un etern estira i arronsa en la convivència diària.

Jo puc parlar per experiència perquè he viscut en relacions de parella tradicionals i convencionals en què he conviscut amb el meu xicot i el resultat ha estat sempre que m’ha falta el meu espai personal i finalment he acabat sentint que la relació m’impedia el meu desenvolupament ple com a persona. Cada cop que he conviscut en parella he acabat pensant que perdia el meu propi jo.

Òbviament no tots els que assumeixen una relació LAT ho fan perquè se senten millor. Hi ha parelles que viuen com a LAT perquè els dos tenen fills d’altres relacions i no volen crear conflictes entre els propis fills i els de l’actual parella.

Altres han d’optar per aquesta opció perquè no viuen en la mateixa ciutat i a dia d’avui deixar-ho tot enrere i cercar una feina a un altre indret no és bufar i fer ampolles. Suposo que també hi haurà gent que prefereix aquest tipus de relació a la convencional perquè la rutina pot acabar matant la passió i perquè no veure la parella a diari potser fa que veure-la sigui quelcom més especial.

Sigui com sigui aquest tipus de relació és igual de digna i es mereix el mateix tracte que la convencional però una gran majoria de la societat encara és massa carrincle i no les accepta. D’una manera molt similar una parella encara que visqui plegada encara es veu sovint com a “incompleta” si no té fills. Un altre gran error perquè no tothom està fet per tenir criatures ni li agraden i tenir-les no hauria de ser imposat per la societat.

Molt relacionat amb el fenomen de les parelles sense fills tenim el terme anglès DINK que vol dir “double income, no kids” o bé “dual income, no kids” és a dir “amb doble sou i sense fills”. Els DINK en anglès són els que viuen en parella, treballen els dos i no han tingut nens encara. Són un segment de mercat molt interessant per a les empreses perquè tenen un alt nivell adquisitiu i molta llibertat per gastar els diners en allò que volen.

Però com en el cas dels que estan en relacions LAT, no sempre són ben vistos. Tots hem escoltat més d’una vegada que tal parella és estranya i s’ha justificat dient que no tenen fills. És com si no voler seguir les convencions socials portés sempre un estigma que a aquestes alçades ja hauríem d’haver deixat enrere. Hem assumit conceptes com els del col·lectiu de gènere fluid però encara no sabem acceptar que no tothom vol posar fills al món.

Un altre concepte sociològic modern en anglès és el dels ORCHID “one recent child, heavily in debt”, o sigui, els que tot just fa poc han tingut un fill i estan molt endeutats. Aquí a la Península Ibèrica passa quan es té un fill i es posa un en una hipoteca. Si a més es demana un préstec per un cotxe ja la persona entra al cent per cent dins de la categoria. Realment s’ha de ser jove per endeutar-se tant perquè amb l’edat cada cop ens fan més por endeutar-nos i no poder pagar.

D’entre els conceptes més usats en anglès tenim també el de NIMBY que vol dir “not in my backyard”, “no al meu pati del darrere”. Aquest ja el vaig comentar en un post no fa gaire. Designa a totes aquelles persones que de portes enfora estan a favor de determinats avenços sempre i quan no tinguin lloc en el seu entorn immediat. Per exemple, si s’ha de crear una infraestructura com una depuradora, del tot necessària, els NIMBIES s’hi oposaran si és prop de casa seva. Si es vol construir un centre de desintoxicació de drogoaddictes, ells ho trobaran bé fins que s’informi que serà al seu barri i llavors sortiran al carrer a protestar amb pancartes.

Aquí al Poblenou finalment s’ha aprovat el projecte d’ampliació del CEM Can Felipa. Doncs no m’estranyaria que dintre de poc sortissin els veïns de la zona al voltant de Can Felipa per intentar aturar un projecte que potser els suposarà prescindir del parc de davant de casa o els taparà la vista que tenien fins ara des del balcó. Aquests seran NIMBIES. I per si no ho sabíeu, els castellans els anomenen SPAN que vol dir “sí, pero aquí no”. Menys conegut però molt útil és el de BANANA que no vol dir res més que “build absolutely nothing anywhere near me” “no construeixis res en absolut prop meu”. És un terme despectiu per designar aquelles persones totalment oposades al progrés i és similar al de NIMBIE. Els BANANA no volen que es construeixi cap tipus d’edifici o infraestructura moderna prop de casa seva.

El concepte de YUPPY ja el coneixeu: “Young urban professional” però el que potser no coneixeu encara és el de WOMBAT. Els wombats en sí són uns animalets molt rodons i simpàtics que viuen a Austràlia. Però l’acrònim vol dir “ waste of money, brains and time”, pèrdua de diners, cervells i temps. El concepte es va posar de moda  els primers anys del segle vint-i-un al Regne Unit i Amèrica per tal de denotar el poc sentir que tenien alguns projectes del govern d’algun dels dos països.

Per acabar el post d’avui us vull donar a conèixer un acrònim que es fa servir al món del treball en correus electrònics. És el de NSFW “not safe for work” que és el que s’ha de posar quan un missatge conté quelcom que no és apte per la feina. Així us evitareu la situació desagradable que va viure la meva parella fa temps quan estava en plena videoconferència i de cop va obrir un correu d’un company amb algun vídeo fora de lloc. Suposo que ell va aconseguir silenciar el vídeo abans que es notés massa. Res, que com podeu veure els anglesos han trobat una manera de senyalitzar que un contingut no és apropiat per la feina per evitar alguna escena desagradable.

Us deixo per aquest dijous amb totes aquestes creacions lingüístiques tan encertades que faciliten la comunicació d’idees de manera efectiva.