Petits tresors lingüístics de València.

Mercat de Nadal del Moll de la Fusta 2021.

Arriba l’entrega del blog d’avui desproporcionadament tard. Sempre m’ha semblat que quan comencen les vacances el temps s’estira. Menys aquest cop. Massa vida social, massa coses per organitzar, prou son acumulada per ser matinera i arribar a tot arreu i un pèl de mandra també.
És el nostre segon Nadal atípic perquè hem hagut de fer el contrari del que diu el refrany “cada ovella al seu corral” i molts no han pogut reunir-se amb la part més llunyana de la família. M’explicava l’altre dia el veterinari que no s’agafava vacances perquè no tenia pensat agrupar més família que la nuclear. I sembla que ha estat bona decisió perquè ahir la seva dona em va explicar que la família per part d’ella tots havien agafat la Covid-19 encara que de manera molt lleu. Així és que pel que veig aquest any hem fet molt poc corral i per Sant Esteve, seguint amb la dita “cadascú a casa seva”. No sé si ja sabeu que sant Esteve el van fer festiu per permetre a la gent tornar a la seva llar després d’ajuntar-se amb els parents i familiars llunyans que vivien en altres municipis.
Aquest dijous i després d’haver llegit la meitat de la novel·la “Purgatori” de Joan F.Mira, se’m fa indispensable escriure sobre uns quants mots que hi he trobat i que provenen del valencià.
El llibre toca un tema un pèl escabrós del que ara no vull escriure perquè és Nadal i cal alegrar-nos una mica els dies de festa. I tot i que la temàtica no és gaire alegre l’autor aconsegueix fer-nos arribar una mica d’història de València que a mi em resulta d’allò més interessant. Fins que vaig començar a llegir aquest llibre ignorava que el Marquès de Túria era un net d’Irlandesos que es va fer ric important excrements d’ocell de Sud-Amèrica per adobar els camps. Es veu que amb els residus biològics de les aus d’aquell continent els camps valencians produïen més que mai i per això el seu negoci va créixer i prosperar i va fer enriquir-se a molts terratinents d’aquelles terres. Per aquest motiu se li va atorgar el títol de Marqués.
Avui doncs us vull portar un parell de mots simpàtics que s’empren al País Valencià. I és que la llengua de Castelló i València és molt acolorida i per tant val la pena rescatar les paraules que ens poden ser útils. La primera i més sonora d’avui és la de “borumballa”. Una borumballa és un encenall o reganyol de fusta. Allò que els castellà anomena “viruta”. És una paraula en perill de caure en desús perquè ja no tenim llars de foc i de borumballes ja pràcticament no en veiem.
Aquesta tarda he estat dues vegades a Plaça Catalunya i m’he permès el luxe de passar pel mig de la plaça envoltada de les parades de fusta del mercat de Nadal i veure-hi els coloms. Però no els he portat molles de pa perquè tenia pressa sinó que he passat corrent i he “escarotat” l’agrupació d’ocells que hi passejaven al centre. Escarotat vol dir com us podeu imaginar dispersar o desbandar i en sentir figurar pot significar avalotar.
I les parades de fusta de la plaça envoltaven els coloms que formaven rogle (rotlle) com dirien els valencians.
A un laic els valencians l’anomenen llec i a una galleda de les que fem servir per netejar el terra poal. La paraula poal també s’empra per designar el càntir. Tant un poal com una escombra o un martell són atifells, és a dir utensilis o instruments en general.
I jo per avui ja m’acomiado perquè he de fer servir un parell d’atifells per netejar casa meva i deixar-la preparada pel sopar de cap d’any que serà a casa meva i amb la meva parella després d’una setmana de veure a molta gent, més de la que estic acostumada a veure. Demà el raïm i el cava seran en companyia del meu xicot i els meus peluts.
No sé si vosaltres teniu alguna cerimònia especial de benvinguda de l’any. Ja vaig escriure fa uns anys sobre les supersticions de cap d’any. Potser us posareu roba interior de color vermell, fareu dues voltes pel carrer amb una maleta buida o menjareu llenties. Jo intentaré empassar-me els dotze grans de raïm a temps i m’agradarà pensar que el nou any no em decebrà i que les tristors i alegries del 2021 sumaran experiències que em faran més capaç de gaudir del 2022. Bon any a tots!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s