Reprenc avui el tema de les locucions alemanyes amb les seves corresponents angleses després del que ha estat per a mi sens dubte una setmana d’un daltabaix emocional excepcional. Potser algun dia podré escriure sobre l’Alzheimer i els estralls que provoca pels malalts i els familiars però de moment encara no tinc prou distància per fer-ho. No és cap secret que la meva mare pateix aquesta malaltia que se me la va enduent una mica cada dia i jo no puc retenir la meva tristesa sempre.
Tanmateix em vull concentrar aquí i avui en les locucions que em semblen interessants i amb les que sempre podreu brillar una mica de coneixements. Ja sabeu que una frase feta o locució idiomàtica escaient de vegades ens estalvia haver de gastar moltes paraules per explicar el mateix concepte. És per això que les fem servir en tots els idiomes.
La primera expressió de la que us vull parlar avui és la de “übers Knie brechen” que literalment vol dir “trencar sobre el genoll”. La fem servir quan prenem una decisió o fem quelcom de manera precipitada i sense pensar-hi suficientment. Jo això no ho faig gairebé mai, sense arribar a l’extrem de ser una cagadubtes però m’agrada meditar bé les coses per no cometre errors dels que després em penediré. L’equivalent d’aquesta expressió idiomàtica alemanya en anglès és “to rush one’s fences” que ens arriba del món de la hípica. Com ja sabeu “rush” vol dir fer les coses amb pressa i “fences” són les tanques o reixats com les que es posen per mantenir el bestiar en seguretat o les que salten els cavalls en les competicions. De fet, a aquestes darreres es deu referir l’expressió. Quan nosaltres “rush our fences” donem l’ordre al cavall de saltar abans de que sigui el moment de fer-ho i el salt acaba malament.
La següent locució la fem servir quan volem designar algú molt just intel·lectualment parlant. Per a aquest tipus de persones els alemanys tenen l’expressió “dumm wie Brot”, ruc com el pa o també “dumm wie Bohnenstroh” que vindria a ser la palla de fesols, si algú de vosaltres sap què és. Amb aquests detalls és quan m’adono que he estat massa anys a la ciutat. Doncs pels anglesos llavors la persona és “as dumb as a post” tan ruc o beneit com un pal.
I si el que esteu fent és parlar per intentar convèncer algú però no us surt bé i gasteu moltes paraules i energia llavors els alemanys diuen que ells “reden sich den Mund fusselig” és a dir que parlen fins tenir la boca esfilagarsada. Els anglesos en canvi afirmen que parlen fins tenir la cara blava, és a dir “to talk until one is blue in the face”. Jo des del principi de la pandèmia que m’esfilagarso la boca intentant convèncer a la gent de que és molt important portar la mascareta per no contagiar a ningú. I ara que se’ns permet anar sense, segons com prefereixo seguir-la portant perquè la vacuna no evita el fet que ens contagiem o siguem capaços de contagiar els altres.
Quan una persona fa una cosa que va en contra de la seva manera de ser o convicció, llavors ho expressem en alemany amb la locució “über den eigenen Schatten springen”, és a dir saltar per sobre de la pròpia ombra. I és que és molt difícil desfer-nos de la nostra ombra tant com de les nostres creences i manera de ser. Els anglesos en canvi, quan fan quelcom difícil com fer quelcom en contra de les seves conviccions el que diuen és que ells “bite the bullet”, mosseguen la bala. Aquesta expressió però no té res a veure amb fer una cosa en contra de les pròpies conviccions sinó només quelcom que ens resulta extremadament difícil.
I aquí una que a mi em va molt bé i és la de “die zweite Geige spielen” o tocar el segon violí que emprem quan no ens sentim gens importants. Toquem el segon violí quan no som qui porta la veu cantant o quan quelcom no és prioritari. Similar però no igual és l’expressió anglesa de “to take the back seat” que s’utilitza quan un deixa d’estar en una posició de poder i influència.
Pels maldestres, aquells que tot ho trenquen, cauen fàcilment o no tenen traça fent les coses els alemanys diuen d’ells que tenen “zwei Linke Hände” dues mans esquerres. En canvi pels anglesos tenen “fingers like toes”, dits de les mans com els del peu.
I quan per algun motiu anem errats els alemanys diuen “auf dem falschen Dampfer sein”, és a dir estar al vaixell de vapor equivocat. Els britànics tenen una locució molt castissa per assenyalar que no van pel bon camí i s’estan errant: “to bark up the wrong trea”, lladrugar a l’arbre incorrecte. A mi em ve al cap la imatge d’un gos bordant a un arbre pensant que hi ha algun animaló enfilat però on no hi ha res més que fulles.
Per avui ja en tenim prou. Ens retrobem dijous vinent.
Us deixo amb una foto d’uns arbres i un gos als jardins del Mestre Balcells de Gràcia, un dels llocs on ens agrada anar amb la mare.