Ara fa gairebé un any tots els nostres plans per setmana santa se’n van anar en orris. Potser alguns només havien pensat en quedar-se a la ciutat i visitar allò que no tenen mai temps de veure, i molts ben segur es delien per anar a la seva segona residència i desconnectar de la vida diària a la ciutat però ens ho vam haver de pintar a l’oli perquè ens vam quedar tancats i se’ns va permetre només sortir per coses essencials també durant la Pasqua.
Ens van robar la primavera i ens van furtar també aquestes vacances tan preuades que gaudim just començar l’època de l’any que ens carrega les piles per aguantar els dies grisos i freds de la tardor i l’hivern. El 2020 vam haver d’esperar per estirar-nos a la platja, per seure a una terrassa a prendre un cafè o un gelat, per sortir a fer esport a l’aire lliure, per deixar que el sol acaronés la nostra pell blanquinosa i que ens tenyís de cafè en llet els rostres esbarrellats dels mesos de dies curts.
I com que fa un any no ho vàrem poder fer, aquest any jo he aprofitat la setmana santa com feia anys que no ho feia i he omplert els deu dies de vacances que tenia d’activitats que no sempre puc fer. He anat a passar un matí a Calella per passejar per uns carrers que conec sobradament però que per primer cop puc veure amb tranquil·litat. El dimarts vaig passar bona part del dia a Badalona amb una amiga mirant botigues i passejant pel magnífic passeig marítim. Fins i tot vam dinar un entrepà en un bar de prop de la platja. El dimecres vaig anar a patinar per la Barceloneta i després em vaig estirar prop del mar per prendre el primer bany de sol, omplir el dipòsit de vitamina D, i relaxar-me tot escoltant música. El dijous vam anar amb la meva parella a visitar la casa Vicenç, la primera obra de Gaudí que l’arquitecte va acabar abans que el Modernisme arribés oficialment a Catalunya. Una perla amagada entre edificis moderns al barri de Gràcia però que alegra la vista del que passa pel carrer i encara més del que pot entrar a visitar-la. En acabar vam anar al parc del Putxet, un dels que encara no coneixíem de Barcelona per ser una mica menys ignorants. La vista a la ciutat s’ho val.
El divendres vam anar a descobrir Platja d’Aro, una localitat on ni la meva parella ni jo havíem estat mai però que no ens va omplir tot el dia perquè el centre es visita ràpidament. La resta del dia la vam passar a Palamós. Dissabte vaig reprendre una mica el ritme habitual del cap de setmana amb una volta en bicicleta, una estona a la platja i la meva típica sessió de natació del dia festiu. Per la tarda vaig poder anar a fer el tafaner a botigues no essencials a les que no hi trec el nas per manca de temps. El diumenge vam anar a fer el tafaner a l’Estarti, i el dilluns vaig tornar a fer la meva sessió de bicicleta i piscina però afegint-hi una estona a la platja. En resum: una setmana santa ben aprofitada.
I ara segur que us demanareu, i a què ve tota aquesta explicació de la seva setmana santa? Doncs molt fàcil, el que he fet jo aquest 2021 amb el meu temps exemplifica a la perfecció quelcom que en alemany s’anomena “Nachholbedarf”.
“Nachholbedarf” és la necessitat que se sent de recuperar temps perdut fent quelcom que no s’ha pogut fer per algun motiu determinat abans.
Si un nen ha patit molta fam de petit a causa de penúries econòmiques i potser de menut passava davant les pastisseries i mirava els dolços amb un desig contingut que sap que no serà satisfet, probablement aquest nen de gran, quan ja tingui prou recursos per fer-ho, es comprarà de tant en tant pastissos per la necessitat de recuperar el que no va poder fer abans, és a dir per “Nachholbedarf”.
Les immigrants andaluses que vaig conèixer jo a la AFA Flora Tristán, anaven a escola a aprendre a llegir, escriure i matemàtiques simples per tal de compensar la necessitat de posar-se al dia i recuperar el temps i els coneixements que no havien pogut adquirir abans.
Doncs jo aquesta setmana santa tenia “Nachholbedarf” i per tant he fet tot el que no vaig poder fer la passada i he afegit més activitat per tal de gaudir la d’aquest any.
Encara se’m posa la pell de gallina quan penso que el 2020 per setmana santa estàvem tots connectats al correu electrònic pràcticament sense interrupció ni els caps de setmana, per tal de planificar al centre com seguiríem amb la nostra activitat docent de manera telemàtica.
Aquest any gràcies a Déu no ha calgut i jo, que també tenia “Nachholbedarf” de desconnexió digital, no he mirat ni una sola vegada el correu en totes les vacances.
Sens dubte el descans primaveral d’aquest any el recordaré gratament durant molt de temps i per si de cas, m’esforçaré en que totes les meves vacances properes estiguin tan plenes d’activitats diferents i agradables que realment em carreguin el dipòsit d’energia positiva com aquestes darreres.
Per cert, el concepte de “Nachholbedarf” s’utilitza extremadament sovint en alemany. Potser els germànics tenen la necessitat de posar-se al dia i recuperar temps perdut més que nosaltres. En tot cas aquest concepte em sembla molt pràctic i necessari i trobo a faltar tenir una paraula catalana per expressar-lo.
I per acabar l’entrada d’avui, us vull explicar una altra locució que crec que serà molt necessària ara en reprendre el ritme els professors i els estudiants. És la de “zu Pote kommen”. Seria molt difícil de traduir i literalment és gairebé impossible. “Zu Potte kommen” volia dir en altres temps, entrar dintre de la barca de rem. Avui en dia s’utilitza per designar que algú o quelcom es posa en marxa i comença a ser productiu.
Els alumnes trigaran potser un parell de dies després de les vacances en “zu Potte kommen” perquè l’estat de relaxament total de les vacances sovint es tradueix en que volen fer el gallòfol encara un parell de dies tot i que les vacances s’hagin acabat.
Jo espero amb molta il·lusió sempre el diumenge per la tarda per fer una mica el gandul i quedar-me llegint a casa. I vosaltres com feu el gandul?
Les fotografies d’avui són la platja de l’Estartit, seguida de la de Platja d’Aro, la casa Vicenç i la vista de Barcelona des del parc del Putxet.