Expressions similars en alemany i rus.

Segueixo aquesta setmana caçant locucions i expressions castisses i ho faig aquest cop centrant-me en aquelles russes que tenen una germaneta germànica i de vegades fins i tot ibèrica. No us heu preguntat mai, com és que hi ha expressions idiomàtiques tan similars en idiomes tan diferents? I és que lògicament les locucions i frases fetes tenen molt a veure amb la nostra cultura i sovint venen d’alguna tradició antiga. Sovint us he explicat algunes expressions i d’on provenen i altres vegades, quan són calcades les unes a les altres no és gens estrany que provinguin de la bíblia, com la l’alemanya “Perlen für de Säue” literalment perles per les truges, i que els nostres veïns ibèrics tenen com “margarites para los cerdos”. Per mi tan interessant és trobar locucions originals i diferents com descobrir les que s’assemblen i aquesta setmana toca veure’n unes quantes de les que s’assemblen.
La primera és una que nosaltres tenim en català i que també apareix de manera molt semblant en alemany i rus. Quan els catalans diem que una flor no fa estiu, els alemanys diuen que “eine Schwalbe macht keinen Sommer” és a dir que una oreneta no fa estiu. Els russos també diuen que Первая ласточка весны не делает. És a dir que la primera oreneta no porta l’estiu.
També curiós em sembla el fet que la frase feta alemanya “der Krug geht so lange zum Brunnen, bis er bricht”, que literalment és que el gerro va a la font fins que es trenca, tingui una expressió homòloga en rus повадился кувшин по воду ходить, там ему и голову сломить, que en aquest idoma rima perquè el verb de moviment ходить (jadit) rima amb сломить (slamit) i traduït literalment seria que el gerro va a buscar aigua fins que se li trenca el cap. I els castellans fan servir el mateix quan afirmen que “tanto va el cántaro a la fuente…” i no cal afegir el fina de “que al final se rompe”. L’expressió es fa servir per dir que algú no pararà de fer una cosa fins que en pateixi les conseqüències. Per això tinc un exemple clar. Cada setmana hi ha una dona a la piscina que s’eixuga els cabells sense mascareta quan està terminantment prohibit perquè el lloc habilitat per fer-ho no està ventilat. Fa tres setmanes no només ja s’havia eixugat el cabell i no ens deixava entrar sinó que estava fent-se un pentinat de pel·lícula. Semblava la princesa Leia de la Guerra de les Galàxies. Una de les meves veïnes que també s’enllestia per marxar com jo també volia entrar amb els seus dos fills petits per eixugar-los els cabells. La dona infractora va estar-se a la cambra habilitada tot el que va poder sense deixar-nos-hi entrar. Tant la veïna com els nens i jo vam anar a casa amb el cap xop. La setmana passada vaig enxampar aquella usuària de Can Felipa eixugant-se el cabell en una zona no habilitada i evidentment sense mascareta i el diumenge passat va passar absolutament el mateix. Està clar que ho seguirà fent fins que Can Felipa no li imposi una sanció per infracció repetida o la doni de baixa del centre esportiu. Doncs per això mateix el gerro va a la font fins que es trenca.
També calcada en tres idiomes tenim l’expressió alemanya de “Unglück kommt selten allein”, la desgràcia no ve mai sola, que els castellans també tenen. L’equivalent en rus és пришла беда – отворяй ворота, que es traduiria amb “ha arribat la desgràcia, obriu les portes” i se sobreentén que “obriu les portes perquè en venen més”. Els catalans diem de manera curta i clara allò de que sempre plou sobre mullat.
I també sembla ser una veritat universal amb què no puc estar d’acord allò de que “ Der Zweck heilt die Mittel” o en rus цель оправдывает средства, la fi justifica els mitjans com també diem nosaltres.
També són calcades l’una de l’altra les expressions alemanya“der Apfel fällt nicht weit vom Stamm”, que es tradueix amb la poma no cau lluny de la seva arrel i la russa яблочко от яблони недалеко падает, és a dir que la poma no cau lluny del pomer. Nosaltres en català diem allò de que els testos s’assemblen a les olles i els castellans que “de tal palo tal astilla”.
Les dues següents són pràcticament idèntiques en alemany i rus però que no se m’acut que en tinguin una corresponent en català. La primera és la de que “alte Liebe rostet nicht” que literalment vol dir que l’amor que l’amor vell no s’oxida. Aquest expressió pot voler dir que quan es porta molt de temps amb una persona, l’amor és tan fort que no es fa malbé. Però també es pot interpretar com que en una parella l’amor d’una parella que es va estimar i va partir peres, mai acaba de desaparèixer del tot.
I per últim avui una expressió amb la que no podria estar més d’acord i és en alemany “ Jeder ist seines Glückes Schmied” que literalment vol dir que cadascú és el ferrer de la seva pròpia felicitat. Els russos diuen exactament el mateix que Всяк – кузнец своего счастья. Per molt que alguns no ho vulguin reconèixer tenim la felicitat que ens hem buscat. Òbviament si un ha nascut a un país com Àfrica o Índia en una família pobra i a sobre és dona, les possibilitats de poder arribar a controlar el propi destí i buscar una vida millor de la que imposen la vida i les circumstàncies són poques. No obstant aquí a Europa tenim les condicions òptimes per poder arribar a ser feliços si ens ho proposem. I parlant de felicitat ja queda poc per setmana santa i si tot va bé podrem sortir una mica a esbargir-nos ara que sembla que s’ha aixecat el confinament comarcal que crec que romandrà aixecat fins que s’acabi la setmana santa. Recordem que als de dalt els interessa no ofegar massa l’economia i a Catalunya les restriccions han estat prou dures i ja han fet molt mal a molta gent.
Per cert les imatges del blog d’avui són la catedral de Sant Basili de Moscou, la que està situada a la famosa i maquíssima Plaça Roja i la Frauenkirche, l’església de la mare de Déu de Dresden que va ser completament destruïda durant els bombardejos de la Segona Guerra Mundial i que va ser reconstruïda fa anys gràcies a les donacions dels particulars. Frauenkirche en realitat es traduiria com a Església de les dones. Com a anècdota sobre la primera us he de dir que Ivan el terrible va fer arrencar els ulls de l’arquitecte que la va construir per tal que no en pogués fer cap d’igual. De la segona us puc dir que durant anys va ser una església en construcció, la visió de la qual m’acompanyava cada matí quan anava a la universitat en tramvia. La vaig veure créixer i renéixer i la van acabar quan jo ja havia tornat però en el meu darrer viatge a aquesta ciutat la vaig poder contemplar completa amb tota la seva magnificència. Realment l’únic que li manca a Dresden és un clima millor i un pèl d’impuls perquè té tot el que es necessita per poder-hi ser feliç. Si no hi heu anat mai no us la podeu perdre.
Per si no teniu idees d’on anar per setmana santa. Perquè de ben segur que les fronteres estaran obertes per anar i tornar de molts països…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s