Expressions similars en alemany i rus.

Segueixo aquesta setmana caçant locucions i expressions castisses i ho faig aquest cop centrant-me en aquelles russes que tenen una germaneta germànica i de vegades fins i tot ibèrica. No us heu preguntat mai, com és que hi ha expressions idiomàtiques tan similars en idiomes tan diferents? I és que lògicament les locucions i frases fetes tenen molt a veure amb la nostra cultura i sovint venen d’alguna tradició antiga. Sovint us he explicat algunes expressions i d’on provenen i altres vegades, quan són calcades les unes a les altres no és gens estrany que provinguin de la bíblia, com la l’alemanya “Perlen für de Säue” literalment perles per les truges, i que els nostres veïns ibèrics tenen com “margarites para los cerdos”. Per mi tan interessant és trobar locucions originals i diferents com descobrir les que s’assemblen i aquesta setmana toca veure’n unes quantes de les que s’assemblen.
La primera és una que nosaltres tenim en català i que també apareix de manera molt semblant en alemany i rus. Quan els catalans diem que una flor no fa estiu, els alemanys diuen que “eine Schwalbe macht keinen Sommer” és a dir que una oreneta no fa estiu. Els russos també diuen que Первая ласточка весны не делает. És a dir que la primera oreneta no porta l’estiu.
També curiós em sembla el fet que la frase feta alemanya “der Krug geht so lange zum Brunnen, bis er bricht”, que literalment és que el gerro va a la font fins que es trenca, tingui una expressió homòloga en rus повадился кувшин по воду ходить, там ему и голову сломить, que en aquest idoma rima perquè el verb de moviment ходить (jadit) rima amb сломить (slamit) i traduït literalment seria que el gerro va a buscar aigua fins que se li trenca el cap. I els castellans fan servir el mateix quan afirmen que “tanto va el cántaro a la fuente…” i no cal afegir el fina de “que al final se rompe”. L’expressió es fa servir per dir que algú no pararà de fer una cosa fins que en pateixi les conseqüències. Per això tinc un exemple clar. Cada setmana hi ha una dona a la piscina que s’eixuga els cabells sense mascareta quan està terminantment prohibit perquè el lloc habilitat per fer-ho no està ventilat. Fa tres setmanes no només ja s’havia eixugat el cabell i no ens deixava entrar sinó que estava fent-se un pentinat de pel·lícula. Semblava la princesa Leia de la Guerra de les Galàxies. Una de les meves veïnes que també s’enllestia per marxar com jo també volia entrar amb els seus dos fills petits per eixugar-los els cabells. La dona infractora va estar-se a la cambra habilitada tot el que va poder sense deixar-nos-hi entrar. Tant la veïna com els nens i jo vam anar a casa amb el cap xop. La setmana passada vaig enxampar aquella usuària de Can Felipa eixugant-se el cabell en una zona no habilitada i evidentment sense mascareta i el diumenge passat va passar absolutament el mateix. Està clar que ho seguirà fent fins que Can Felipa no li imposi una sanció per infracció repetida o la doni de baixa del centre esportiu. Doncs per això mateix el gerro va a la font fins que es trenca.
També calcada en tres idiomes tenim l’expressió alemanya de “Unglück kommt selten allein”, la desgràcia no ve mai sola, que els castellans també tenen. L’equivalent en rus és пришла беда – отворяй ворота, que es traduiria amb “ha arribat la desgràcia, obriu les portes” i se sobreentén que “obriu les portes perquè en venen més”. Els catalans diem de manera curta i clara allò de que sempre plou sobre mullat.
I també sembla ser una veritat universal amb què no puc estar d’acord allò de que “ Der Zweck heilt die Mittel” o en rus цель оправдывает средства, la fi justifica els mitjans com també diem nosaltres.
També són calcades l’una de l’altra les expressions alemanya“der Apfel fällt nicht weit vom Stamm”, que es tradueix amb la poma no cau lluny de la seva arrel i la russa яблочко от яблони недалеко падает, és a dir que la poma no cau lluny del pomer. Nosaltres en català diem allò de que els testos s’assemblen a les olles i els castellans que “de tal palo tal astilla”.
Les dues següents són pràcticament idèntiques en alemany i rus però que no se m’acut que en tinguin una corresponent en català. La primera és la de que “alte Liebe rostet nicht” que literalment vol dir que l’amor que l’amor vell no s’oxida. Aquest expressió pot voler dir que quan es porta molt de temps amb una persona, l’amor és tan fort que no es fa malbé. Però també es pot interpretar com que en una parella l’amor d’una parella que es va estimar i va partir peres, mai acaba de desaparèixer del tot.
I per últim avui una expressió amb la que no podria estar més d’acord i és en alemany “ Jeder ist seines Glückes Schmied” que literalment vol dir que cadascú és el ferrer de la seva pròpia felicitat. Els russos diuen exactament el mateix que Всяк – кузнец своего счастья. Per molt que alguns no ho vulguin reconèixer tenim la felicitat que ens hem buscat. Òbviament si un ha nascut a un país com Àfrica o Índia en una família pobra i a sobre és dona, les possibilitats de poder arribar a controlar el propi destí i buscar una vida millor de la que imposen la vida i les circumstàncies són poques. No obstant aquí a Europa tenim les condicions òptimes per poder arribar a ser feliços si ens ho proposem. I parlant de felicitat ja queda poc per setmana santa i si tot va bé podrem sortir una mica a esbargir-nos ara que sembla que s’ha aixecat el confinament comarcal que crec que romandrà aixecat fins que s’acabi la setmana santa. Recordem que als de dalt els interessa no ofegar massa l’economia i a Catalunya les restriccions han estat prou dures i ja han fet molt mal a molta gent.
Per cert les imatges del blog d’avui són la catedral de Sant Basili de Moscou, la que està situada a la famosa i maquíssima Plaça Roja i la Frauenkirche, l’església de la mare de Déu de Dresden que va ser completament destruïda durant els bombardejos de la Segona Guerra Mundial i que va ser reconstruïda fa anys gràcies a les donacions dels particulars. Frauenkirche en realitat es traduiria com a Església de les dones. Com a anècdota sobre la primera us he de dir que Ivan el terrible va fer arrencar els ulls de l’arquitecte que la va construir per tal que no en pogués fer cap d’igual. De la segona us puc dir que durant anys va ser una església en construcció, la visió de la qual m’acompanyava cada matí quan anava a la universitat en tramvia. La vaig veure créixer i renéixer i la van acabar quan jo ja havia tornat però en el meu darrer viatge a aquesta ciutat la vaig poder contemplar completa amb tota la seva magnificència. Realment l’únic que li manca a Dresden és un clima millor i un pèl d’impuls perquè té tot el que es necessita per poder-hi ser feliç. Si no hi heu anat mai no us la podeu perdre.
Per si no teniu idees d’on anar per setmana santa. Perquè de ben segur que les fronteres estaran obertes per anar i tornar de molts països…

Expressions russes II.

Gairebé inevitablement aquest dijous el post havia de ser sobre el rus perquè amb la celebració del 8 de març he tingut el cap a Rússia tota la setmana. No és que la celebració sigui exclusiva d’aquest país i no tornaré a repassar la història del 8 de març com ja ho vaig fer en una entrada de fa uns anys. No obstant aquesta és una data assenyalada pels russos i allà el dia de les dones treballadores és especial perquè els marits regalen flors a les seves dones i a totes les femelles del seu entorn proper i els xicots a les seves xicotes. Tant a Rússia com a Ucraïna el 8 de març és un festiu que se celebra amb molt de rebombori.
I com que el dilluns va començar amb felicitacions a les meves amigues russes pel dia de la dona, per seguir amb el meu estat d’ànim rus, avui us explico un parell d’expressions d’aquest idioma d’entre les quals, algunes tenen una expressió corresponent en alemany.
La primera de la que us vull parlar és la de положить в долгий ящик que traduït vol dir literalment “posar-ho en el calaix de per llarg”. Aquest expressió com la de “red tape” en anglès ens arriba del llenguatge burocràtic de l’administració. Fa molts anys quan s’havien d’arxivar documents amb qüestions més o menys rellevants a resoldre, els buròcrates els posaven en caixes o calaixos que qualificaven de “urgents” o menys urgents. Les qüestions menys urgents i que podien esperar anaven a parar a la caixa de “per llarg” i per això avui dia quan posposem un assumpte diem que el deixem a la caixa de temes que poden esperar. Jo per exemple отложила в долгий ящик el pintar els sostres de casa meva perquè hi han aparegut taques per la humitat. Però com que sempre tinc moltes coses a fer i amb taques o sense al sostre jo puc continuar vivint igual, doncs ho vaig posposant.
La segona locució que trobo molt interessant és la de дёшего и сердито que literalment vol dir “barat i enfadat o enrabiadament”. Cal entendre-la dins del context perquè literalment mai no arribaríem a imaginar-nos que es tracta de quelcom molt positiu. Quan quelcom és дёшего и сердито és una ganga. Per cert, jo no sé si sabeu que una ganga és un ocell que s’assembla a la perdiu. El primer significat de ganga va ser el concret, és a dir que es feia servir per designar a l’ocell. Però el 1734 ganga va passar a aplicar-se per a coses de difícil profit perquè sembla ser que les gangues ocell eren difícils de caçar, molt pesades de plomar i dures per menjar. I d’aquí la gent en va començar a fer un ús irònic i ara una ganga ha acabat sent just el contrari del que era el 1734, és a dir, quelcom molt bo que s’adquireix per un preu molt baix.
Com que ja estem parlant d’aus i ocells ja segueixo amb la següent locució russa глухая тетеря, que vol dir tetraoní sord. Pels que no sou zoòlegs us aclariré que els tetraonins són una espècie d’ocell que té plomes fins i tot al nas i que habita a les regions del nord. És conegut per no tenir gaire bona oïda i per això és fàcil de caçar. Quan nosaltres en rus anomenem a algú глухая тетеря no ho fem perquè aquesta persona tingui cap defecte auditiu sinó perquè no para atenció al que li diem i per tant no processa la informació. Si dieu a la vostra parella que baixi les escombraries per favor i us adoneu que no ho ha fet, llavors podeu anomenar-lo o la (a ella) глухая тетеря perquè no us ha fet cas. Per donar un exemple molt clar extret de la vida mateixa us puc assegurar que podria anomenar al 90% dels meus alumnes глухые тетери perquè la majoria no escolta i acabo havent de repetir-ho tot cinc cops.
I en rus quan diem quelcom inconvenient i “posem la pota” hem de dir попасть впросак. Cal aprendre aquesta locució així mateix perquè la paraula впросак no es troba al diccionari.
Tot seguit comento un parell d’expressions en rus que tenen equivalents en alemany. Per algun motiu que no conec els alemanys afirmen que “alle gute Dinge sind drei”, és a dir que tota bona cosa són tres. Ho diem quan hem intentat una cosa dues vegades però encara ho intentem una tercera perquè com ja sabem, a la tercera va la vençuda. O quan hem fet un viatge dos vegades al mateix lloc ja que un tercer serà perfecte perquè el número es perfecte. Aparentment en alemany aquesta expressió ve de l’edat mitjana perquè en aquella època la reunió de consell tenia lloc tres cops l’any i els acusats tenien tres oportunitats de comparèixer davant dels jutges. Si l’acusat no apareixia, el jutge dictava sentència sense ell. També hem de recordar que el número tres és un número sagrat en la tradició cristina. Recordeu que els reis mags són tres i el misteri de la trinitat. M’inclino més a pensar que aquest origen religiós hagi donat peu a que el número tres sigui el de la fortuna perquè en rus la traducció de l’expressió alemanya “Alle gute Dinge sind drei” és Бог троицу любит, és a dir que Déu estima allò que són tres.
En alemany qui s’aixeca d’hora té sort i així ho expressen quan diuen “der frühe Vögel fängt den Wurm”, és a dir que l’ocell matiner caça el cuc. Com podeu veure els germànics són un poble molt vinculat a la natura. La mateixa idea la transmeten els russos com nosaltres amb un кто рано встает, тому Бог падает. Literalment seria que a qui s’aixeca d’hora, Déu li envia. Calcada gairebé a la castellana “ a quien madruga Dios le ayuda”.
Bé i jo no sé si a mi matinar em va bé o no. Certament els dies que em llevo abans de les sis potser sí que faig moltes coses però a les tres de la tarda ja no serveixo per a res. I dormir fins que el cor em diu prou el cap de setmana és una activitat molt sana i regeneradora. No entenc com pot haver-hi gent que a les sis del matí fa cua per entrar al centre esportiu municipal perquè sé del cert que així és. Jo us ben asseguro que els dies que el Safrà em fa llevar abans de les sis o fins i tot els dies que em llevo a les sis a toc de despertador, més que una sessió de gimnàstica el que necessito és un cafè doble per ser persona. I és que amb això coincideixo amb els russos i afirmo que si no bec cafè pel matí no soc persona. Les sessions d’esport les deixo per quan ja estic desperta i de fet, anar en bici a la feina m’acaba de despertar.
Us desitjo un profitós divendres i molt bon descans el cap de setmana.