Més expressions alemanyes i russes similars.

Reprenc per tercer dijous consecutiu el tema de les expressions alemanyes que en tenen una de similar en rus i com ja veurem, sovint també en castellà o català. I és que com ja us vaig comentar la setmana passada, algunes d’aquestes expressions provenen de la bíblia i d’altres potser ja pertanyien al refranyer llatí que els monjos es van dedicar a escampar. D’aquí que les trobem en diversos idiomes.
La primera expressió és pels més conservadors, vaja, per aquells que opten per allò que és segur. És la de “besser ein Spatz in der Hand als eine Taube auf dem Dach”, que literalment és “millor un pardal a la mà que un colom al taulat” i que en rus és не сули журавля в небе, а дай мне синицу в руки. Els russos el que diuen és “no em prometis una grua al cel, dona’m un parus majores a la mà. Certament aquests dos ocells no són dels més coneguts per aquí. Per si hi ha un ornitòleg entre vosaltres, el segon en castellà es denomina “carbonero”. És obvi que l’expressió s’adapta amb els animals típics de cada lloc. Els ibèrics diuen “más vale pájaro en mano que ciento volando” com segur que haureu escoltat desenes de vegades.
La propera expressió també la coneixem del castellà i és en alemany e”ine Hand wäscht die andere” i d’igual manera en rus рука руку моёт. Quan diem que una mà renta l’altra ens referim a que entre lladres i criminals no hi ha baralles i que un es tapa els delictes dels altres.
També molt coneguda és la castellana “ a caballo regalado no le mires el dentado” que té una equivalent alemanya “ Einem geschenkten Gaul, schaut mal nicht ins Maul” i una russa дарёному коню в зубы не смотрят. Realment cal recordar aquesta frase feta perquè hi ha molts desagraïts pel món a qui se’ls regalen coses i encara es permeten el luxe de criticar-les o encara pitjor, demanen coses en plataformes internet perquè no volen estalviar-se els diners però si els objectes o electrodomèstics tenen algun petit defecte els rebutgen a l’espera de que els donin quelcom perfecte gratis. A mi de regals me n’han fet uns quants en els darrers anys. Sobre tot mobles que els veïns de l’escala que marxaven deixaven a la brossa i en veure’ls els he rescatat i afegit al meu mobiliari. I sempre he donat mil vegades les gràcies per aquests regals perquè sempre va bé estalviar-se uns diners, oi?
Una altra veritat que sembla ser universal és la de la frase feta “Dios los cría y ellos se juntan” i d’igual manera allò de “dime con quién andes y te diré quién eres”. Els alemanys ho deixen clar tot afirmant que “Gleich und Gleich gesellen sich” que literalment significa que igual i igual es troben. L’expressió anglesa equivalent per aquestes ja la vaig comentar anteriorment en una altra entrada de blog. És la de “birds of a feather flock together”, que si recordeu vol dir que els ocells d’una mateixa ploma volen en un mateix esbart. La dita russa varia una mica i amb el seu Рыбак рыбака видит издалека, un pescador en veu un altre de lluny. En aquest cas els russos no diuen que els dos s’ajuntaran per anar plegats enlloc però sí que es reconeixeran.
És ben cert que tenim tendència a anar amb gent que és similar a nosaltres. Jo per exemple no tinc amics i amigues que estan tot el dia de festa i són éssers altament socials perquè senzillament m’agrada més portar una vida recollida i evito ser on hi ha multituds. Els extravertits més aviat em posen nerviosa. Però a ells generalment els encanten les masses i per això necessiten estar amb persones igualment socials i a qui els agradi tant el rebombori com a ells.
La següent també la coneixeu del castellà i el català, és la que diu que és més fàcil agafar a un mentider que a un coix. Doncs els alemanys el que diuen literalment igual que els russos és que “Lügen haben kürze Beine” que les mentides tenen les cames curtes que en rus és у лжи ноги коротки.
I per acabar el post d’avui en vull comentar una que sembla ser que va dir Ovidi i s’ha traduït a diversos idiomes. És la de “Gutta cavat lapidem” que una gota fa forat. Els alemanys han concretat una mica dient que “steter Tropfen höhlt den Stein”, que la gota perseverant fa forat en la pedra i d’igual manera els russos tenen l’expressió de Капля камень точит, la gota forada la pedra. Em sembla que tots tenim clar en molts idiomes que la tenacitat i el treball i esforç continuat acaben produint els seus fruits encara que costi molt de temps veure els resultats.
Aquest dijous el post ha estat curt perquè com que les frases fetes que tracto les tenim en castellà o català no han requerit una explicació gaire llarga.
El divendres alguns comencen vacances de setmana santa. Fa un any estàvem mig tancats i no vam gaudir del temps de lleure. Toca doncs recuperar les hores que no vam poder gaudir la primavera passada. Això, és clar, si no ens fan la punyeta amb el toc de queda avançat. Soc pacífica però em començo a atipar que no em deixin fer res però en canvi em permetin anar a la feina on una gran part d’aquells amb qui treballo se salten les normes posant la meva salut i la de la meva família en perill. Si seguim així acabaré explotant jo també…

Expressions similars en alemany i rus.

Segueixo aquesta setmana caçant locucions i expressions castisses i ho faig aquest cop centrant-me en aquelles russes que tenen una germaneta germànica i de vegades fins i tot ibèrica. No us heu preguntat mai, com és que hi ha expressions idiomàtiques tan similars en idiomes tan diferents? I és que lògicament les locucions i frases fetes tenen molt a veure amb la nostra cultura i sovint venen d’alguna tradició antiga. Sovint us he explicat algunes expressions i d’on provenen i altres vegades, quan són calcades les unes a les altres no és gens estrany que provinguin de la bíblia, com la l’alemanya “Perlen für de Säue” literalment perles per les truges, i que els nostres veïns ibèrics tenen com “margarites para los cerdos”. Per mi tan interessant és trobar locucions originals i diferents com descobrir les que s’assemblen i aquesta setmana toca veure’n unes quantes de les que s’assemblen.
La primera és una que nosaltres tenim en català i que també apareix de manera molt semblant en alemany i rus. Quan els catalans diem que una flor no fa estiu, els alemanys diuen que “eine Schwalbe macht keinen Sommer” és a dir que una oreneta no fa estiu. Els russos també diuen que Первая ласточка весны не делает. És a dir que la primera oreneta no porta l’estiu.
També curiós em sembla el fet que la frase feta alemanya “der Krug geht so lange zum Brunnen, bis er bricht”, que literalment és que el gerro va a la font fins que es trenca, tingui una expressió homòloga en rus повадился кувшин по воду ходить, там ему и голову сломить, que en aquest idoma rima perquè el verb de moviment ходить (jadit) rima amb сломить (slamit) i traduït literalment seria que el gerro va a buscar aigua fins que se li trenca el cap. I els castellans fan servir el mateix quan afirmen que “tanto va el cántaro a la fuente…” i no cal afegir el fina de “que al final se rompe”. L’expressió es fa servir per dir que algú no pararà de fer una cosa fins que en pateixi les conseqüències. Per això tinc un exemple clar. Cada setmana hi ha una dona a la piscina que s’eixuga els cabells sense mascareta quan està terminantment prohibit perquè el lloc habilitat per fer-ho no està ventilat. Fa tres setmanes no només ja s’havia eixugat el cabell i no ens deixava entrar sinó que estava fent-se un pentinat de pel·lícula. Semblava la princesa Leia de la Guerra de les Galàxies. Una de les meves veïnes que també s’enllestia per marxar com jo també volia entrar amb els seus dos fills petits per eixugar-los els cabells. La dona infractora va estar-se a la cambra habilitada tot el que va poder sense deixar-nos-hi entrar. Tant la veïna com els nens i jo vam anar a casa amb el cap xop. La setmana passada vaig enxampar aquella usuària de Can Felipa eixugant-se el cabell en una zona no habilitada i evidentment sense mascareta i el diumenge passat va passar absolutament el mateix. Està clar que ho seguirà fent fins que Can Felipa no li imposi una sanció per infracció repetida o la doni de baixa del centre esportiu. Doncs per això mateix el gerro va a la font fins que es trenca.
També calcada en tres idiomes tenim l’expressió alemanya de “Unglück kommt selten allein”, la desgràcia no ve mai sola, que els castellans també tenen. L’equivalent en rus és пришла беда – отворяй ворота, que es traduiria amb “ha arribat la desgràcia, obriu les portes” i se sobreentén que “obriu les portes perquè en venen més”. Els catalans diem de manera curta i clara allò de que sempre plou sobre mullat.
I també sembla ser una veritat universal amb què no puc estar d’acord allò de que “ Der Zweck heilt die Mittel” o en rus цель оправдывает средства, la fi justifica els mitjans com també diem nosaltres.
També són calcades l’una de l’altra les expressions alemanya“der Apfel fällt nicht weit vom Stamm”, que es tradueix amb la poma no cau lluny de la seva arrel i la russa яблочко от яблони недалеко падает, és a dir que la poma no cau lluny del pomer. Nosaltres en català diem allò de que els testos s’assemblen a les olles i els castellans que “de tal palo tal astilla”.
Les dues següents són pràcticament idèntiques en alemany i rus però que no se m’acut que en tinguin una corresponent en català. La primera és la de que “alte Liebe rostet nicht” que literalment vol dir que l’amor que l’amor vell no s’oxida. Aquest expressió pot voler dir que quan es porta molt de temps amb una persona, l’amor és tan fort que no es fa malbé. Però també es pot interpretar com que en una parella l’amor d’una parella que es va estimar i va partir peres, mai acaba de desaparèixer del tot.
I per últim avui una expressió amb la que no podria estar més d’acord i és en alemany “ Jeder ist seines Glückes Schmied” que literalment vol dir que cadascú és el ferrer de la seva pròpia felicitat. Els russos diuen exactament el mateix que Всяк – кузнец своего счастья. Per molt que alguns no ho vulguin reconèixer tenim la felicitat que ens hem buscat. Òbviament si un ha nascut a un país com Àfrica o Índia en una família pobra i a sobre és dona, les possibilitats de poder arribar a controlar el propi destí i buscar una vida millor de la que imposen la vida i les circumstàncies són poques. No obstant aquí a Europa tenim les condicions òptimes per poder arribar a ser feliços si ens ho proposem. I parlant de felicitat ja queda poc per setmana santa i si tot va bé podrem sortir una mica a esbargir-nos ara que sembla que s’ha aixecat el confinament comarcal que crec que romandrà aixecat fins que s’acabi la setmana santa. Recordem que als de dalt els interessa no ofegar massa l’economia i a Catalunya les restriccions han estat prou dures i ja han fet molt mal a molta gent.
Per cert les imatges del blog d’avui són la catedral de Sant Basili de Moscou, la que està situada a la famosa i maquíssima Plaça Roja i la Frauenkirche, l’església de la mare de Déu de Dresden que va ser completament destruïda durant els bombardejos de la Segona Guerra Mundial i que va ser reconstruïda fa anys gràcies a les donacions dels particulars. Frauenkirche en realitat es traduiria com a Església de les dones. Com a anècdota sobre la primera us he de dir que Ivan el terrible va fer arrencar els ulls de l’arquitecte que la va construir per tal que no en pogués fer cap d’igual. De la segona us puc dir que durant anys va ser una església en construcció, la visió de la qual m’acompanyava cada matí quan anava a la universitat en tramvia. La vaig veure créixer i renéixer i la van acabar quan jo ja havia tornat però en el meu darrer viatge a aquesta ciutat la vaig poder contemplar completa amb tota la seva magnificència. Realment l’únic que li manca a Dresden és un clima millor i un pèl d’impuls perquè té tot el que es necessita per poder-hi ser feliç. Si no hi heu anat mai no us la podeu perdre.
Per si no teniu idees d’on anar per setmana santa. Perquè de ben segur que les fronteres estaran obertes per anar i tornar de molts països…